1. Villa Capra (la Rotonda)

2. Documentació general
Nom: Villa Capra (o La Rotonda)
Arquitecte: Andrea Palladio
(1508-1580)
Cronologia: Començada el 1551 i
habitable el 1553. Vincenzo
Scamozzi hi introduí alteracions
entre el 1580 i 1591).
Localització: Vicenza (Itàlia).
Estil: Manierisme.
Materials: pedra i marbre.
Sistema constructiu: arquitravat
i voltat.
Dimensions: 25 m (els costats de
l’edifici central).

3. El MANIERISME (1530-1610)
-Ruptura amb la normativa clàssica, alterant la morfologia dels ordres
arquitectònics establerts, és a dir, la correlació entre les parts i el conjunt de
l’edifici.
-Es perd la claredat compositiva clàssica. Rebutja l’equilibri i harmonia clàssiques.
-Es multipliquen els elements arquitectònics sense complir una funció constructiva.
-Arquitectura experimental: tant en plantejaments escenogràfics com en la
voluntat antifuncionalista.
-Es reivindica la llibertat de creació en front de la norma.
-A nivell decoratiu adquireix importància el grotesc. Pintures de representacions
fantàstiques i irreals.
-Art aristocràtic lligat a les cors europees del moment.
-Tipologies arquitectòniques: Església, palau i vil·les suburbanes.
-Va coexistir amb el classicisme al llarg del segle XVI.

4. Context històric
A Itàlia, el 1527 es produí el “Saco de Roma”, fet que marca l’inici del
manierisme. Molts artistes hagueren de fugir de Roma traslladant-se a
Florència i a Venècia. A Florència els Mèdici tenien problemes per conservar
el poder, en canvi Venècia es convertí en un lloc artístic i cultural de primer
ordre, gràcies també a la gran activitat editorial.
El Papa Paulo III restaurà la Inquisició el 1542, i poc després s’inaugurà el
Concili de Trento. El camí cap a la Contrarreforma s’havia iniciat. El Barroc
no trigaria a arribar.
Saco de Roma per les tropes imperials.
Paulo III, per Tizià.

5. Andrea Palladio
Andrea di Pietro, anomenat Palladio en
honor de la deessa grega de la saviesa
Pal·les Atena, fou un erudit de
l’arqueologia i estava fascinat per
l’Antiguitat clàssica i per la simetria. Va
ser el primer professional dedicat en
exclusiva a l’arquitectura.
Les regles i les proporcions que va
plasmar en el seu tractat I Quatro Libri
dell’Architectura (1570) van ser
acceptades com a cànon clàssic de
l’arquitectura civil.
Els seus edificis presenten trets
manieristes, i per això Palladio va ser
considerat impur pels teòrics i pels
arquitectes del Neoclassicisme.
http://www.greatbuildings.com/buildings/Villa_Capra.html

6. Escultura de Palladio a Vicenza
i el seu llibre: Quatro Libri
dell’Architectura (1570)

7. La Villa Capra
Villa Capra, (coneguda la Rotonda,
Villa Almerico-Capra o Villa Capra-
Valmarana), és un palau campestre
de planta central dissenyat per
Palladio i construït a partir de l’any
1551 als afores de Vicenza, a Itàlia.

8. Anàlisi formal
La Villa Capra s’aixecà sobre un petit turó arrodonit a prop dels murs de
Vicenza. La construcció s’iniciá el 1551.

9. Elements de suports i suportats
A cadascun dels quatre pòrtics hi trobem 6 columnes jòniques, coronant les
escalinates. Aquestes suporten les respectives arquitrau, fris i cornisa i 4
frontons triangulars.
Els murs de pedra tanquen la mansió principal i suporten una teulada amb
una cúpula al centre de l’edifici.

10. Espai exterior
Quatre pronunciades escalinates orientades cap als quatre punts cardinals,
donen accés a l’edifici. Les columnes sostenen frontons triangulars idèntics, de
manera que els quatre pòrtics tenen el mateix aspecte. L’edifici ofereix una
accentuada sensació de simetria i l’aspecte de creu grega.
Des del seu emplaçament damunt d’un turó ofereix bones vistes de tots costats.
http://artelallusser.blogspot.com/2010/03/villa-capra-o-rotonda-palladio-fue.html

11. Espai interior
La Villa Capra és coneguda popularment com La Rotonda per la seva sala
circular, coberta per una cúpula, al voltant de la qual s’erigeix un edifici de
planta quadrada. Als angles hi van situar els dormitoris.

12. Escalinates
6 columnes jòniques
Dormitoris
4 pòrtics
Sala circular 4 corredors que
central van al centre

13. L’edifici principal és quadrat,
completament simètric i s’inscriu
en un cercle perfecte, com podem
veure al dibuix. Tot i això no és
correcte descriure’l com la
“Rotonda” (rodona), ja que la planta
no és circular. Pot ser definida com
la superposició d’un quadrat i una
creu. L’única part rodona és la sala
central.
Aquí veiem com cadascuna de les
quatre façanes presenta un volum
avançat amb una galeria (loggia), a
la qual s’hi accedeix mitjançant les
àmplies escalinates externes.

14. La sala central és bastant fosca i només rep
llum dels quatre corredors que hi convergeixen
i del petit òcul del centre de la cúpula. Aquesta
té balcons interns que es desenvolupen fins la
cúpula. Aquesta, semiesfèrica, està decorada
amb frescos d’Alessandro Maganza. En ella hi
trobem al·legories lligades a la vida religiosa i
les virtuts que aquesta porta. S’hi representa
la Bondat, la Temprança i la Castedat.
La part inferior de la sala, a
totes les parets, està
decorada amb columnes
fingides i gegantines figures
mitològiques gregues, obra de
Ludovico Dirigny.

15. Camí posterior

16. Interpretació
Al Renaixement italià el rics van tornar a les cases de camp, lluny de les
ciutats, les quals havien entrat en decadència amb la caiguda de l’Imperi romà.
Palladio explica en la seva obra que aquestes cases eren construccions
diferents de la resta i necessàries per a qui se les pogués pagar:
“Encara que és molt escaient per a un cavaller tenir una casa a la ciutat (...) el
més gran rendiment i plaer li proporcionarà la seva casa de camp, on gaudirà
veient com la terra augmenta la seva riquesa o passejant a peu o amb cavall, i
on conservarà el cos fort i sa, i la ment reposarà de les fatigues ciutadanes, ja
sigui amb quietud, dedicant-se a l’estudi, ja sigui contemplant la natura”.
La pèrdua de l’hegemonia comercial de Venècia
a l’Orient Llunyà i la seva dependència
comercial de l’exterior, portà als més rics de
la ciutat a viure en cases de camp properes a
les ciutats de la zona, com Vicenza, a la foto.
No eren llocs per descansar, sinó per fer-hi
activitats agrícoles, molt lucratives aleshores.

17. Funció
La Villa Capra rep el nom del seu propietari, Marius Capra Gabrielis (com consta
al fris del pòrtic). Aquest va ser un clergue poderós, el qual, el 1565 es va
retirar de la Curia Romana després d’haver estat vicari apostòlic dels papes
Pius IV i Pius V, va decidir tornar a la seva ciutat natal, Vizenza i construir-s’hi
una residència de camp.

18. Models i influències
Els elements arquitectònics s’inspiraren en l’arquitectura religiosa, les
façanes dels temples grecs i romans, i són el resultat d’una geometrització
extrema que es basa en les proporcions matemàtiques exactes.
Palladio dibuixava les ruïnes de Roma i estudiava els cànons arquitectònics de
Vitrubi (70-25 aC). L’obra de Bramante també li serví de referent.
L’edifici que va fer Palladio es convertí en prototipus arquitectònic, i va ser
un dels més estudiats i imitats durant els cinc segles següents. Ha servit
d’inspiració a milers d’edificis, i està a la vegada inspirada en el Panteó romà,
amb la seva cúpula i l’òcul central. Palladio va projectar més de vint vil·les a
la regió de Venècia. La Rotonda va passar a ser un dels més importants
llegats al món de l’arquitectura.
Les seves vil.les, amb porxos, inspiraren les mansions del sud dels EE-UU., on
arribaren des d’Anglaterra, on s’havien implantat al segle XVII.
Els escrits de Palladio es convertiren en cànon de l’arquitectura occidental
posterior i en font important per a conèixer la de la Roma clàssica.

19. Algunes vil·les de Palladio
La Villa Badoer a Fratta Polesini, vall del Po (Vèneto) entre el 1556 i 1563
encarregada per Francesco Badoero». Es una de les més harmonioses per la
seva proporció i forma, i de les més famoses de Palladio. És patrimoni de la
humanitat, com altres vil·les palladianes.

20. Villa Pisani, 1542, a Montagnana
Villa Chiericati, 1550 a Vancimuglio
Villa Saraceno, 1543 a Agugliaro,
Villa Cornaro, 1552, a Piombino Dese
Vicenza

21. Va ser model de la Chiswick House (1725) de Lord
Burlington, exemple clar de neopal·ladianisme
anglès. Des d’Anglaterra va tenir gran influència
als Estats Units, tant en les cases residencials del
sud com en els edificis públics del segle XIX.

22. Palau del Capitaniato, Vicenza
Palau Chiericati, a Vicenza
Teatre Olímpic de Vicenza

23. Basilica di San Giorgio Maggiore, Venecia.