Tema 11: Renaixament - Obres

2,427 views

Published on

0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,427
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
423
Actions
Shares
0
Downloads
47
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema 11: Renaixament - Obres

  1. 1. Renaixement
  2. 2. ESGLÉSIA SAN LORENZO
  3. 3. Església de San Lorenzo Filippo BrunelleschiCronologia 1421-1470Estil Renaixentista QuattrocentoTipologia EsglésiaMaterial PedraLocalotzació Florència
  4. 4. ESGLÉSIA SAN LORENZO BIOGRAFIA Filippo Brunelleschi Filippo di Ser Brunellesco Lippi Florència 1377 - 1446 Un dels arquitectes florentins més cèlebres del XV. (derrota en el concurs per les portes del baptisteri) Les obres més famoses són a Florència: cúpula de base octagonal del Duomo (catedral de Santa Maria del Fiore), acabada el 1434, primera cúpula destacable erigida a Itàlia des de l’antigor. - primeres provatures amb perspectiva. - va inventar enginys hidràulics i va elaborar rellotges. - va establir els nous cànons clàssics dels ritmes serens, la geometria clara i precisa i la simetria. - materials senzills.
  5. 5. ESGLÉSIA SAN LORENZO CONTEXT HISTÒRIC La Península itàlica era un mosaic de petits estats independents sobre els quals apuntava la política expansionista de monarques com Fernando de Aragón, Carlos VIII i Luís XII de França. Les repúbliques de Florència, Venècia, Milà i els Estats Pontificis eren els més rics i poderosos. Al sud, Nàpols i Sicília quedaven incorporats a la Corona de Aragó en 1442.
  6. 6. ESGLÉSIA SAN LORENZO CONTEXT HISTÒRIC Florència Poder econòmic gràcies a la fabricació de teixits, el comerç i l’activitat bancària. Organitzada com ciutat-república, amb una oligarquia (cercle o govern de minories) de banques i grans empresaris que controlen el govern. Destaca la família dels Mèdici, que monopolitzen el poder i actuen com grans mecenes de l’art per elevar la grandesa de la ciutat. Predicació de Savanarola contra el luxe. Propugna un sistema teocràtic, que es tancarà amb la mort del frare dominic en la foguera. Altres dinasties principesques com els Gonzaga a Mantua, els Montefeltro a Urbino o els Sforza a Milà, donen un aire humanista a les corts.
  7. 7. ESGLÉSIA SAN LORENZO CONTEXT HISTÒRIC Florència Al voltant del 1500 Crisi de les petites repúbliques - entrada dels francesos a Milà - caiguda dels Medici a Florència - política de expansió territorial dels Reis Catòlics La Roma dels Papes passarà a ser el gran centre artístic de la península italiana
  8. 8. ESGLÉSIA SAN LORENZO ANÀLISI FORMAL ASPECTES BÀSICS Església cristiana construida amb pedra. Recuperació de la manera de construir romana (arquitravat i voltat) - ordres clàssics (columnes corínties amb entaulament) - arcs de mig punt - sostre pla amb cassetons de guix - bicromatisme Espai simètric amb proporcions matemàtiques
  9. 9. ESGLÉSIA SAN LORENZO ANÀLISI FORMAL ASPECTES BÀSICS Nau central el doble dalta i ampla que les laterals -llarg finestrals sobre els arcsNau lateral amb voltes bufades -finestres circularsCapelles amb arc de mig punt.Creuer amb cúpula semiesfèrica sobre petxines.
  10. 10. ESGLÉSIA SAN LORENZO ANÀLISI FORMAL PLANTEJAMENT GENERAL Planta - de creu llatina molt allargada. - tres naus en el cos longitudinal. - capelles laterals en tot el perímetre. - absis quadrat de la mateixa mesura que el creuer. Absis Sagristia Vella Sagristia Nova Creuer Transsepte Nau central Nau lateral Capelles Porta principal
  11. 11. ESGLÉSIA SAN LORENZOANÀLISI FORMAL
  12. 12. ESGLÉSIA SAN LORENZO ANÀLISI FORMAL PLANTEJAMENT GENERAL Espai interior Cúpula semiesfèrica sobre perxines Sobre els capitells, Brunelleschi introdueix un fragment d’entaulament per tal de respectar la correspondència amb l’alçat dels murs laterals. arquitrau, fris i cornisa.
  13. 13. ESGLÉSIA SAN LORENZO Objectius Hi trobem treballs de Rosso Fiorentino, Desiderio da Settignano, Donatello i Bronzino. A l’esquerra de l’església es troba la llibreria Laurenciana, dissenyada per Michelangelo per ordre de la família Medici, que volia un lloc on conservar les seves col·leccions de llibres, papirs i manuscrits.
  14. 14. ESGLÉSIA SAN LORENZO Sagristia 1418-1422 Realitzada abans que la basílica.
  15. 15. ESGLÉSIA SAN LORENZO A l’extrem nord de la capçalera, Brunelleschi va construir la Sagristia Vella,com un cub amb cúpula de mitja esfera. Miquel Àngel edificarà una Nova Sagristia com capella funerària dels Medici.
  16. 16. ESGLÉSIA SAN LORENZODos grups funeraris: -el de Giuliano (1479-1516), duc de Nemurs -el de Lorenzo II (1492-1519), duc dUrbino, fill i net de Lorenzo el Magnífic. (es contraposen dues actituts vers la vida) Lorenzo, el pensador, i les alegories Giuliano i les alegories del Día i la Nit. de la Aurora i el Crepúscul.
  17. 17. ESGLÉSIA SAN LORENZO ANÀLISI FORMAL PLANTEJAMENT GENERALFaçanaÉs una de les obres més clares per comprendre la visió unitària que caracteritza i defineix el Renaixement. - predomini de línies horitzontals - escala humana
  18. 18. ESGLÉSIA SAN LORENZO PLANTEJAMENT GENERALEntornSituada al homogenicasc antic de la ciutatde Floréncia.
  19. 19. ESGLÉSIA SAN LORENZO ESTILRenaixentistaConjunt pensat i proporcionat. -altar com a centre de totes les lìnies. -simetria i matemàtica. -harmonia en la complementarietat del quadrat i el cercle. -interior ampli, diàfan i molt lluminós.Brunelleschi es preocupa més de la construcció de l’espai, que de la visió òptica. La seva investigació es basa en els elements constructius i no en la figuració de l’espai.
  20. 20. ESGLÉSIA SAN LORENZO ESTIL AUTOR Bunelleschi busca en aquesta església bàsicament dos aspectes: Horitzontalitat: Se empren elements arquitectònics que reforcen la sensació d’horitzontalitat, como els entaulaments, la coberta plana de la nau central, etc. Harmonia i pau: Busca l’harmonia emprant criteris geomètrics. Per exemple: estableix formes cúbiques; l’altura de les columnes és idèntica a la distancia entre columnes contigües i entre aquestes i els murs de les naus laterals.
  21. 21. ESGLÉSIA SAN LORENZO RELACIONS OBRES DE BRUNELLESCHI 
 Basílica del Sant Esperit 1432-1446
  22. 22. ESGLÉSIA SAN LORENZO RELACIONS OBRES DE BRUNELLESCHI Hospital dels innocents
  23. 23. ESGLÉSIA SAN LORENZO Altres construccions: Santa Maria del Fiore Florència, 1296-1446. Símbol de la riquesa i del poder de la capital toscana als segles XIII i XIV. La va projectar Arnolfo di Cambio al 1294 amb la intenció de ser l’església catòlica més gran del món. Coneguda com el Duomo, té 155 m de llarg, 130 m d’ampla (d’una banda a l’altra del transsepte) i 107 m d’alt, des de la base fins dalt de tot de la cúpula.
  24. 24. ESGLÉSIA SAN LORENZO Hi destaquen sobretot: La grandiosa cúpula de Brunelleschi. El campanar del Giotto, de 82 m Baptisteri de San Giovanni, amb les famoses portes de bronze de Ghiberti. El nom de la catedral, "Santa Maria de la Flor", es refereix al lliri, símbol de la ciutat.
  25. 25. ESGLÉSIA SAN LORENZO
  26. 26. ESGLÉSIA SAN LORENZO INTERPRETACIÓ ENCÀRREC Historia de San Lorenzo Dedicada a San Lorenzo di Ambrogio, bisbe de Milà. Coneguda també com Basílica Ambrosiana. Construïda por Brunelleschi que va ser cridat per Giovanni di Ricci dels Medici per dirigir les obres. - 1418 vuit famílies florentines van decidir la construcció d’una església en la que hi hagués una capella per a cada família. - 1428 s’acaba la sagristia de San Lorenzo, de planta quadrada on hi ha al costat una capella també quadrada. També hi ha una sagristia nova feta per Michelangelo on s’hi troben les tombes de la família Mèdici, (Capella dels Mèdici).
  27. 27. ESGLÉSIA SAN LORENZO INTERPRETACIÓ FUNCIÓ Destinada a us religiós. Funció litúrgica. CONTINGUT I SIGNIFICAT -Simplicitat en la distribució dels elements. -Visió de la nau amplia i diàfana. -Recuperació de lescala humana. -Totes les línies conflueixen en l’altar central. -Obra arquitectònica protagonista, evitant la competència pictòrica o escultòrica.
  28. 28. ESGLÉSIA SAN LORENZO PRECEDENTS La basílica cristiana “casa real” Necessitat de llocs de culte per celebrar- hi les cerimònies religioses. D’origen romà. Tenia la funció econòmica i jurídica La basílica és la construcció eclesiàstica més característica del món cristià. Basílica paleocristiana. Inspirada en la basílica romana pagana (rectangular amb tres De la foscor de les catacumbes es va naus separades per columnes). sortir a la lluminositat del triomf de Altar al fons sota l’arc l’Església.
  29. 29. ESGLÉSIA SAN LORENZO PRECEDENTS Basílica Santa Sabina Roma, 422-432 Tres naus molt regulars separades per arcades. Aquesta església va servir de model a totes les que es van construir durant el segle V a la ciutat de Roma.
  30. 30. ESGLÉSIA SAN LORENZO RELACIONS
 Basílica Santa Croce Florencia, 1442 (estil gòtic) església franciscana
  31. 31. SAN PIETRO IN MONTORIO
  32. 32. Templet de San Pietro in Montorio Donato Bramante Cronologia 1502-1510 Estil Renaixentista Tipologia Església. Temple religios Material Pedra, marbre i granit Localització Roma
  33. 33. SAN PIETRO IN MONTORIO BIOGRAFIA Bramante Donato dAngelo Bramante (Urbino, 1444 - Roma, 1514) Arquitecte i pintor. Va rebre influencies d’Alberti i Mantegna. -1477 treballa al palau de Podestà. -1480 sestableix a Milà (renovació artística i cultural de la ciutat) treballs arquitectònics sota la protecció de la refinada cort dels Montefeltro, a Urbino, on treballarà amb Leonardo. Catedral de Pavía -1499 es trasllada a Roma.
  34. 34. SAN PIETRO IN MONTORIO BIOGRAFIA 1503 és nomenat arquitecte pontifici, portant a terme dues intervencions: -el Palau dels Papes -el projecte de la nova Basílica de Sant Pere del Vaticà, amb planta de creu grega. Papa Juli II Rebrà influencies de Brunelleschi La seva arquitectura està caracteritzada per la severitat i l’ús de planta central coberta amb cúpula. Les seves obres més destacades es troben a Roma.
  35. 35. SAN PIETRO IN MONTORIO CONTEXT HISTÒRICsegle XV Florencia com a centre creador i de difusuió de lart Papas Alexandre VI, Pio III i Juli IIsegle XVI Roma serà el nou centre irradiador de la cultura Papas Juli II i Lleó X seràn els grans mecenes -artistes van a Roma pel seu ric passat clàssic busquen: -reflectir en el seu programa artístic la idea de la continuitat de Roma com a centre universal del poder en una fusió entre cristianisme i passat clàssic
  36. 36. SAN PIETRO IN MONTORIO CONTEXT HISTÒRICsegle XVI Roma serà el nou centre irradiador de la cultura Es busca: -lequilibri, lharmonia, simetria i proporció -racionalisme Menys importància -a la decoració
  37. 37. SAN PIETRO IN MONTORIO ASPECTES BÀSICS El material per la construcció és: la pedra. el marbre per la base i els capitells de les columnes. el granit per el fust de les columnes. El sistema constructiu és arquitravat i voltat. Originàriament havia de formar part d’un marc arquitectònic a manera d’escultura, centrada en una forma circular rodejada per columnes radialment relacionades amb les columnes de l’estructura. És un temple petit amb un diàmetre de 4’5 metres. La il·luminació passa per les finestres que hi ha en els dos pisos.
  38. 38. SAN PIETRO IN MONTORIO ASPECTES BÀSICS Elements estructurals Sustentants: columnes toscanes. Sustentats: cúpula, cobertes amb casetones. Elements decoratius: fris, pilastres i nínxols amb petxines. Mesures Diàmetre total 10 metres Diàmetre nau 5 metres 4’50 m. (diàmetre del cilindre interior) 12’5 metres d’altura màxima.
  39. 39. SAN PIETRO IN MONTORIO PLANTEJAMENT GENERAL INTERIOR Única cel.la de planta circular amb pilastres adosades al mur. Just a sota de l’entrada hi ha la cripta, on pretesament, hi havia clavada la creu de sant Pere. Aquesta cripta simbolitza el martiri de l’apòstol. Es considera el manifest de l’arquitectura del classicisme renaixentista, donada la seva puresa de línies i la seva austeritat decorativa.
  40. 40. SAN PIETRO IN MONTORIO PLANTEJAMENT GENERAL INTERIOR criptaTrobem un altar al cantó oposat a la porta d’entradaNo hi ha pintures.Els terres són de marbre amb motius geomètrics.
  41. 41. SAN PIETRO IN MONTORIO PLANTEJAMENT GENERAL EXTERIOR Planta circular, amb una columnata que envolta la cel·la, coberta per una cúpula semicircular. El peristil consta de setze columnes d’ordre toscà que s’alcen damunt d’un sòcol esglaonat. cel.la planta
  42. 42. SAN PIETRO IN MONTORIO PLANTEJAMENT GENERAL EXTERIOR A la planta hi ha un estilobat format per tres graons i un podi. Cada graó representa cadascuna de les tres virtuts teologals: la fe l’esperança la caritat. Les columnes suporten l’entaulament. seguint l’ordre clàssic: cornisa fris arquitrau
  43. 43. SAN PIETRO IN MONTORIO PLANTEJAMENT GENERAL EXTERIOR En el fris trobem 48 mètopes decorades amb motius de la litúrgia cristiana i instruments del martiri de San Pere. (Sanefa repetida quatre vegades) El mur de la cel·la, amb dos cossos, té una paret exterior articulada per fornícules o nínxols d’acabament semicircular, en forma de petxina, que alternen amb portes i finestres separades per pilastres.
  44. 44. SAN PIETRO IN MONTORIO PLANTEJAMENT GENERAL EXTERIOR En el segon pis trobem una balustrada que dona la volta a l’edifici. Damunt d’aquest segon pis s’enlaira la cúpula de mitja esfera nervada amb una bella llanterna i una creu a l’extrem. El cobriment amb làmines de coure de la cúpula, no és el projectat per l’arquitecte.
  45. 45. SAN PIETRO IN MONTORIO PLANTEJAMENT GENERAL OBJECTIUS Bramante va voler copsà l’essència de l’arquitectura clàssica. Simbologia El conjunto simboliza la condición del Apóstol Pedro como Primer Pontífice y fundamento de la Iglesia. La cripta simboliza el martirio del apóstol, el peristilo a la iglesia militante, la cúpula a la Iglesia Triunfante y el crepidoma, a modo de tres escalones, representa las tres virtudes teologales: fe, esperanza y caridad.
  46. 46. SAN PIETRO IN MONTORIO PLANTEJAMENT GENERAL RELACIÓ AMB LENTORN Bramante havia disposat que el temple anes disposat en una plaça circular.
  47. 47. SAN PIETRO IN MONTORIO ESTIL Renaixentista tholos (plural tholoi) Temple circular destil clàssic, generalment grec. Tholos de Delfos, en el santuari de Athena Pronaia. 390-380 aC. -20 columnes dòriques disposades en un cercle de 14.76 metres -10 columnes corínties en l’interior Delfos era el lloc on la sibil·la ( com intermediària dels déus), pronunciava els seus oracles, prediccions de futur per tots els aspectes de la vida grega.
  48. 48. SAN PIETRO IN MONTORIO ESTIL AUTOR L’edifici té un pes monumental que es contradiu amb el seu petit volum. Murs concebuts amb tres dimensions. Contraposició als murs plans del quattrocento. Els coneixements de Bramante sobre l’arquitectura de la Roma clàssica, provenia: dels edificis i les ruïnes que hi havia a Roma a la seva època. la lectura del tractat d’arquitectura romana de Vitruvi.
  49. 49. SAN PIETRO IN MONTORIO INTERPRETACIÓ ENCÀRREC i SIGNIFICAT Temple finançat pels Reis Catòlics per commemorar la presa de Granada el 1492. Erigit en el lloc on segons la tradició, Sant Pere va ser crucificat. Ledifici circular és la figura que evoca la realitat divina del cosmos (La Creació) i la expresió conceptual del “Sagrat” i representava la ciutat ideal de Plató. Juli II Sota el pontificat de Juli II
  50. 50. SAN PIETRO IN MONTORIO INTERPRETACIÓ SIGNIFICAT El conjunt simbolitza la condició del Apòstol Pere com a Primer Pontífex i fonament de l’Església. La cripta simbolitza el martiri de l’apòstol. El peristil a l’església militant La cúpula a l’Església Triomfant La seva funció és commemorativa i religiosa. -També per estudiar noves formes arquitectóniques.
  51. 51. SAN PIETRO IN MONTORIO INTERPRETACIÓ ANTECEDENTS Temple de Vesta fòrum Boari 142 aC.De planta circular.Vesta és la deessa del foc i la llar. La llar simbolitzant el calor de lesemocions, el centre solar de cadapersona, del grup o la comunitat. Sela representa per un cercle. A Roma, el cercle simbolitzava latotalitat i estava en mig de la ciutat.
  52. 52. SAN PIETRO IN MONTORIO INTERPRETACIÓ ANTECEDENTS Panteó 118-128 dC. Diàmetre de la cúpula: 43’4 m.
  53. 53. SAN PIETRO IN MONTORIO INTERPRETACIÓ CONSEQÜENTSReferent a imitar durant el Cinquecento Rafael Esposori de la Mare de Déu, 1504
  54. 54. VILLA CAPRA (la Rotonda)
  55. 55. Villa Capra (La Rotonda) Andrea Palladio Cronologia 1551-1553 Tipologia Arquitectura civil. Villa privada Estil Renaixentista Material Pedra, maó, estuc i marbre Mesures 25 x 25 m. Localització Vicenza. Itàlia
  56. 56. VILLA CAPRABIOGRAFIA Andrea Palladio Reconegut arquitecte italià del Renaixement. Es considera un autor del manierisme: lesseves viles campestres hi varen.
  57. 57. VILLA CAPRA BIOGRAFIA Palladio realitzà vàries villes senyorials a Vicenza. 1549. Nomenat arquitecte major de la Basílica (Palazzo Della Ragione). A mitjans de segle, estén la seva pràctica a la ciutat dels canals, Venècia. A la vall del Véneto, es dedicà a la construcció de les luxoses residències per a aristòcrates vicentins i venecians que l’han fet cèlebre. 1570. publica el famós tractat: Els Quatre Llibres de l’Arquitectura.
  58. 58. VILLA CAPRA CONTEXT HISTÒRIC Crisis del comerç marítim de la República Veneciana que va projectar grans inversions de capital en l’agricultura del Véneto. Període de molta construcció de residències urbanes i villes rurals. Els excessos del Cinquecento tenen la seva contrapartida en l’obra de Palladio
  59. 59. VILLA CAPRA ASPECTES BÀSICS Els materials utilitzats són: Pedra, marbre i totxo. Parets estucades. Sistema constructiu arquitravat i voltat. L’edifici està construït en la part alta d’un turó, amb magnifiques vistes. La proporció i la simetria es reflecteix en la planta i els quatre alçats.
  60. 60. VILLA CAPRA ASPECTES BÀSICS VOLUMETRIA Edifici amb quatre façanes idèntiques, orientades cap els quatre punts cardinals. De cada una surt un pronaos clàssic d’estil jònic. Hexàstil (façana amb sis columnes). Formalisme geomètric.
  61. 61. VILLA CAPRA ASPECTES BÀSICS ELEMENTS ESTRUCTURALS -L’edifici s’aixeca sobre un elevat podi quadrat. -Accentuada sensació de simetria. -Intercolumnis del mig de la pronaos és una mica més ample. -Acroteris antropomorfs.
  62. 62. VILLA CAPRA ASPECTES BÀSICS ELEMENTS ESTRUCTURALSCadascuna de les entrades principals, després d’entravessar uncorredor, condueixen a la sala central, coberta amb una cúpula. Sala central és el centre neuràlgic de la composició.
  63. 63. VILLA CAPRA PLANTEJAMENT GENERAL PLANTA I ALÇAT -Aspecte de creu grega. -Quatre escalinates donen accés a l’edifici. COBERTA fronto ENTAULAMENT cornisa fris arquitrau COLUMNA capitell jònic fust base PODI escalinata
  64. 64. VILLA CAPRA PLANTEJAMENT GENERAL INTERIOR Als angles de l’edifici s’hi van situar els dormitoris. Als soterranis hi ha les cuines i l’administració. La rotonda central és força fosca i només rep llum dels quatre corredors que hi convergeixen i del petit òcul del centre de la cúpula. Totes les habitacions principals s’ubiquen al pis noble.
  65. 65. VILLA CAPRA PLANTEJAMENT GENERAL INTERIOR Escultures de Lorenzo Rubini i Giambattista Albanese. Decoració plàstica de Agostino Rubini, Ottavio Ridolfi, Ruggero Bascapè, Domenico Fontana i Alessandro Vittoria. Frescos de Anselmo Canera, Bernardino India, Alessandro Maganza i Ludovico Dorigny. La decoració fou costosa i durà molt temps. En alguns casos no es coneix als artistes i als artesans que hi treballaren.
  66. 66. VILLA CAPRA PLANTEJAMENT GENERAL DECORACIÓ -Interior decorat amb pintures i escultures; glorificació pagana de la vida del camp. -Temes extrets de la mitologia clàssica.
  67. 67. VILLA CAPRA PLANTEJAMENT GENERAL RELACIÓ AMB LENTORN Situada sobre un turó al mig del camp. Per aconseguir en cada habitació una exposició similar al sol, la planta fou rotada 45º respecte als punts cardinals.
  68. 68. VILLA CAPRA ESTIL Renaixentista Elements arquitectònics van ser presos de l’arquitectura sacra i són fruit d’un afany geometritzador exacerbat, basat en proporcions matemàtiques exactes. Palladio dibuixa les ruïnes de Roma i estudia els cànons arquitectònics de Vitrubi. L’obra de Bramant també li serví de referent. El projecte reflecteix els ideals humanístics de l’arquitectura del Renaixement. Ús de la cúpula aplicada per primera vegada a un edifici residencial.
  69. 69. VILLA CAPRA ESTIL Relació amb lestil Recuperar un tipus d’edifici (residències de nobles i rics allunyades de les ciutats) que havia desaparegut des de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident. Construccions caracteritzades per la seva senzillesa i equilibri, basat en l’aplicació d’una estricta simetria i un sistema lògic de proporcions.
  70. 70. VILLA CAPRA INTERPRETACIÓ ENCÀRREC I FUNCIÓVilla Capra o Rotonda Capra; cognom del seu propietari,Marius Capra Gabrielius. Palau campestre de planta central. Residència suburbana amb imatgesocial alhora que un refugi tranquilde meditació i d’estudi.Doble funció: granja – centre de control residencia senyorial
  71. 71. VILLA CAPRA INTERPRETACIÓ Tipologies arquitectòniques de Leon Battista Alberti S’inspirà en lantiguitat clàssica: Panteó de Roma. Influencies Les villes de Palladio van inspirar les típiques mansions del sud dels Estats Units. Els seus escrits es varen convertir en un cànon per l’arquitectura occidental. En el s. XVII les seves obres es prenen com a model contraposant-se a l’estil barroc. El Barroc predominarà als països catòlics i absolutistes i el “palladianisme” passarà a configurar un estil anglès més discret i moderat, tot i que digne i solemne.
  72. 72. VILLA CAPRA INTERPRETACIÓ CONSEQÜENTS Casa Blanca,Chiswick House, 1729Burlington Lane, Londres, Anglaterra. La casa va pertànyer a Lord Burlington -jardins copiats de William Kent. -cúpula amb base octogonal. -pòrtics amb columnes.
  73. 73. VILLA CAPRA
  74. 74. DAVID
  75. 75. David Donato di Niccolò di Betto Bardi Donatello Cronologia 1444 - 1446 Tipologia escultura exempta Material bronze Mesura 158 cm. Tema bíblic Estil renaixentista Loc. original pati del Palazzo Mèdici. Loc. actual Museu Nazionale del Bargello, Florència.
  76. 76. DAVID BIOGRAFIA Donatello Florència, 1386 – Florència, 1466 Artista i escultor Donatello destaca per la creació de l’estil de baix relleu que donen molta profunditat a les escultures. primera formació al taller de Lorenzo Ghiberti com orfebre. Obres importants per la catedral de Florència. 1430. Roma a estudiar les fonts de l’art clàssic. - la Tomba de Giovanni Crivelli a Santa Maria de Aracoeli - el Cimbori de la Basílica de Sant Pere.
  77. 77. DAVID BIOGRAFIA Obra-Sant Marc (1411-1413). Orsanmichele (Florència) -Tabernacle de Sant Jordi (c. 1415-1417). -El Profeta Habacuc (Zuccone) (1423-1425). -El tiberi dHerodes (c. 1425). Font baptismal de la Catedral (Siena) -David (1444-1446).-Monument eqüestre al condottiero Gattamelata (Erasmo de Narni) 1445-1450. Piazza del Santo, (Pàdua) -Maria Magdalena (c. 1455). -Judith i Holofernes (1455-1460). Palazzo Vecchio (Florència)
  78. 78. DAVID CARACTERÍSTIQUES GENERALS Lescultura va inspirar-se en les maneres de lart grec, amb unes línies més pures i amb cànons duna gran harmonia. Hi ha un retorn a la imitació de la figura clàssica, amb lanatomia com a centre datenció, i cercant la perfecció del cos humà. Grans artistes: arquitectes Filippo Brunelleschi i Leon Battista Alberti pintors Masaccio, Sandro Botticelli, Filippo Lippi, Piero della Francesca escultors Ghiberti i Donatello,
  79. 79. DAVID CONTEXT HISTÒRIC Europa: (començaments del segle XV) -societat mercantil i creació de bancs Florència aquesta prosperitat va permetre la pujada al poder de la família Mèdici. -els Mèdici es converteixen en els grans mecenes de totes les arts. Estudi de les ruïnes. Gran quantitat d’estatuària romanes. Recuperació món clàssic. Itàlia va ser una zona on no va arrelar gaire el gòtic Es tracta del primer cas des de l’antiguitat en què un escultor europeu es va atrevir a crear un nu tridimensional de mida natural.
  80. 80. DAVID CONTEXT HISTÒRIC1416 Redescobriment de De architectura de Vitrubio1417 Brunelleschi projecta la cúpula de S. Maria del Fiore1426 Masaccio pinta la Trinita a S. María Novella1429 Capella Pazzi1431-1439 Concilio de Basilea1445 Donatello acaba el David1453 Els turcs conquereixen Bizanci1485 Publicació de De re aedificatoria de Alberti1492 Mort Lorenzo el Magnífic i Piero della Francesca. Descobriment dAmérica1494 Caiguda dels Mèdici a Florència1495 Leonardo i Miquel Àngel a Roma1503 Leonardo pinta La Gioconda, Julio II és escollit Papa1508 Rafael a Roma1513 Lleó X és escollit Papa1515 Miquel Àngel escolpeix el Moisés1535 Miquel Àngel comença a pintar el Judici Final
  81. 81. DAVID ASPECTES BÀSICS Estàtua aïllada tridimensional dempeus. Exempta Foça en bronze, sense policromar Textura llisa Donatello va fer que l’escultura assolís una tensió fins llavors desconeguda. Representació dun jove nu, dret, amb els cabells llargs i amb barret i botes. Anatomia perfecta.
  82. 82. DAVID ASPECTES BÀSICS Cos ben proporcionat: (marcada musculatura de David) - cama esquerra flexionada - moviment sinuós dels braços - lleugera torsió corporal Naturalitat de la figura - contrapposto - inclinació del cap -mà esquerra amb la pedra -mà dreta amb lespasa -peu esquerra sobre el cap tallat
  83. 83. DAVID COMPOSICIÓ Posat descuidat del vencedor Seguint els canons clàssics. -Proporcions normals. - L’angle que forma la cama lliure és compensat pel braç esquerre arquejat, recolzat als malucs. - El braç dret, que descansa sobre el puny de l’espasa, repeteix el moviment de la cama esquerra. - Realitzada per poder ser observada des de qualsevol angle.
  84. 84. DAVID COMPOSICIÓ TRACTAMENT DE LA FIGURA Adolescent fràgil, audaç i nu que relacionem amb un heroi de la Antiguitat clàssica. Composició clarament praxiteliana. (Estàtua dinàmica pel seu eix en forma de S) Naturalitat provinent d’una composició estudiada. Equilibri i harmonia del posat. -Afermat al terra amb la cama dreta. -Reposa el peu esquerra sobre l’enemic vençut. -Instant després de la derrota del seu contrincant. Acabats polits.
  85. 85. DAVID ESTIL Renaixentista Mestres florentins busquen noves formes allunyades dels tòpics medievals. Estudi del cos humà. Models que posen pels escultors. Creació de figures més vigoroses i plenes de vida. Síntesi entre:elegància cortesana del gòtic. passió pel cos del renaixement. Renaixement Quattrocento
  86. 86. DAVID ICONOGRAFIA David és un jove pastor de Betlem que va entrar al servei del rei Saül. En una batalla contra els filisteus, David s’ofereix per lluitar contra el gegant Goliat. L’estàtua recull el moment en què el jove, un adolescent, descansa després d’haver guanyat Goliat amb la seva fona i haver-li tallat el cap, que resta als seus peus. David amb aire pensatiu, sosté a les seves mans la espasa de Goliat i la onda amb la que el deixa inconscient. Tema bíblic.
  87. 87. DAVID INTERPRETACIÓ Significat 1-Sentit religiós. 2- Sentit al·legòric: narra com la pacífica república de Florència s’imposa sobre les agressives Milà i Nàpols. 3- Sentit mitológic: representació del déu pagà Mercuri amb el cap del gegant Argos. Funció Donatello recupera la idea del cànon de bellesa humana com a tema escultòric i dona un nou impuls a l’escultura.
  88. 88. DAVID ICONOGRAFIAEncàrrec de la família Mèdici de Florència.ANTECEDENTSObra de Praxiteles CONSEQÜENTSObres del Neoclassicisme
  89. 89. PIETAT DEL VATICÀ
  90. 90. Pietat del Vaticà Miquel Àngel Buonaroti Cronologia 1498 - 1499 Material marbre Mesures 174 x 195 cm. Tema religios Tipologia grup escultòric exempt Estil renaixentista Loc. original Església de Santa Petrona Loc. actual Basílica de Sant Pere del Vaticà
  91. 91. PIETAT DEL VATICÀ BIOGRAFIA Neix a Florència. Primera etapa (clàssica) sota la protecció dels Mèdici. La Centauromàquia Mare de Déu de l’Escala A Bolonya coneix l’obra de Jacopo della Quercia que va provocarà un tomb definitiu en la seva obra. Roma Pietat del Vaticà David Mausoleu per Juli II Moisès i Els esclaus Florència Sagristia Nuova de San Lorenzo Capella funerària dels Mèdici Pietat Rondanini. Tondo Pitti Els últims any de la seva vida van estar marcats per la espiritualitat
  92. 92. PIETAT DEL VATICÀ CONTEXT HISTÒRIC EUROPA s. XV - XVI Enfrontaments per motius polítics. -guerra per aconseguir el poder de limperi carolingi. (Francesc I de França i Carles I dEspanya i V dAlemanya) -el papat dona soport a Francesc I s. XV Descobriments geogràfics per part dEspanya i Portugal s. XVI Monarquies es mantenen en el poder amb lajut de la burgesia i algunes famílies.
  93. 93. PIETAT DEL VATICÀ ASPECTES BÀSICS TÈCNIQUES I MATERIAL Hi han tres tècniques escultòriques Modelat Buidatge Tallat Canteres de Carrara Miquel Àngel sempre treballava amb marbre de Carrara. "El material conté dins seu lobra, lúnic que ha de fer lescultor es treure alló que hi sobra" "Amb el toc del cisell, la pedra crua i freda es converteix en u motlle vivent. Quan més es gasta el marbre, més creix lestàtua"
  94. 94. PIETAT DEL VATICÀ ASPECTES BÀSICS FORMES I TIPOLOGIA Grup escultòric. Escultura exempta. No està policromada. Esculpit a partir d’un únic bloc. Miquel Àngel va signar a la cinta que creua el pit de la verge: Michael Angelus Bonarotus florentin faciebat
  95. 95. PIETAT DEL VATICÀ COMPOSICIÓ Composició tancada de forma piramidal. La verge, molt jove, no mira Crist. Cap inclinat que sembla que accepti, en silenci, la voluntat divina. Expressiu gest de la mà esquerra. El grup queda emmarcat dins d’un triangle equilàter. Integració de les imatges que formen una unitat indissoluble.
  96. 96. PIETAT DEL VATICÀ COMPOSICIÓ TRACTAMENT DE LES FIGURES Crist jacent, unit a l Verge a traves dels plecs de la roba. Extraordinari tractament del mantell de la Verge que equilibra la composició. El mantell defineix la base de la composició. La cara de la Verge i el cos de Crist, donen sensació de suavitat de la pell. El cos nu de Crist és dotat d’una gran tensió vital.
  97. 97. PIETAT DEL VATICÀ COMPOSICIÓ TRACTAMENT DE LES FIGURES Mare- Figura serena, jove, somiadora i concentrada. Fill- Figura sense traços de sofriment, adormit.
  98. 98. PIETAT DEL VATICÀ COMPOSICIÓ EXPRESSIÓ Crist -descansa a la falda de la seva mare. -rostre serè, sense expressió de dolor. Tots dos personatges mostren una expressió de bellesa ideal Maria -assenteix la mort del seu fill (bellesa platònica) -rostre serè, sense expressió de dolor.Modelat del material extraordinari.Gran sensació de flexibilitat.Musculatura, venes i estigmes de la passió. dinamisme
  99. 99. PIETAT DEL VATICÀ ESTIL Renaixentista Classicisme en les formes i tema religiós. El posat de la verge sembla inspirat en el Crist de Leonardo da Vinci. Mare eternament jove Fill terrenal Estil equilibrat i sensible
  100. 100. PIETAT DEL VATICÀ INTERPRETACIÓ TEMÀTICA i ENCÀRREC La verge Maria aguanta amb l’expressió resignada de qui accepta una voluntat superior, el cos sense vida del seu fill, mort per tal de redimir la humanitat. Representació iconogràfica de la mare de Déu i Jesús. Obra d’encàrrec 27 d’agost de 1498 Encàrrec del cardenal francès Jean Bilhères de Lagraulas. Condicions del contracte: - “imatge de Mare de Déu vestida, aguantant als seus braços un Crist mort de la talla d’un home normal”. - termini d’un any. (acabada 2 dies abans) - cost de l’estàtua de 450 ducats d’or.
  101. 101. PIETAT DEL VATICÀ INTERPRETACIÓ TEMÀTICA La verge Maria aguanta amb l’expressió resignada de qui accepta una voluntat superior, el cos sense vida del seu fill, mort per tal de redimir la humanitat. Representació iconogràfica de la mare de Déu i Jesús. No coincideix amb cap dels evangelis; va ser Josep dArimatea qui va davallar el cos de la creu.
  102. 102. PIETAT DEL VATICÀ INTERPRETACIÓ Significat És l’única escultura signada per Miquel Àngel. Home molt poc sociable i molt difícil de tractar en part per l’elevat grau d’exigència envers la seva persona al realitzar un encàrrec. Funció Religiosa En un primer moment va ser instal·lada a la capella de Santa Petronella del Vaticà. -hi havia enterrat el que la va encarregar. La Pietat va ser translladada en 1749 a la seva ubicació actual en la Basílica de Sant Pere.
  103. 103. PIETAT DEL VATICÀ INTERPRETACIÓ ANTECEDENTS Perfecció màxima en la representació de lanatomia humana.Figures amb la força expressiva i dinamisme del període hel.lenístic grec.
  104. 104. PIETAT DEL VATICÀ INTERPRETACIÓ CONSEQÜENTS Miquel Àngel va preludiar el Manierisme i influencià en el Barroc. -insistència en la representació de la musculatura -composició helicoïdal i serpentinata -dinamisme de les figures David La mort de Marat, 1793 Caravaggio Enterrament de Crist, 1602

×