1.2 L’ARQUITECTURA1.1.1 Introducció i Característiques Generals 1.1.2 Quattrocento - Brunelleschi - Alberti 1.1.3 Cinquecento i Manierisme - Bramante - Miquel Àngel - Palladio 1.1.4 Arquitectura del Renaixement a Espanya
2.
1.2.1 Introducció iCaracterístiques Generals A Florència al segle XV hi havia tot un conjunt de grans obres iniciades el segle XIV en estil gòtic que havien quedat inacabades a causa de la crisi originada per la pesta de 1348 . Un cop superada la crisi, els gremis, les autoritats comunals i les grans famílies destinen recursos financers a la finalització d’aquestes obres , a la realització de les quals es consagraran els primers grans artistes del Renaixement : Brunelleschi, Donatello ...
3.
L’arquitectura és lamanifestació artística en què es veu més clarament, de bon principi, la influència de l’antiguitat clàssica . Aquesta influència s’evidencia en dos aspectes: a) La utilització dels elements formals de l’art grec i romà . b) La racionalització de l’espai .
4.
a) Lautilització dels elements formals de l’art grec i romà: Es tornen a utilitzar els ordres clàssics (toscà, dòric, jònic, corinti i compost). Utilització de l’ arc de mig punt . Predomini de la columna i la pilastra com a suports, que se rematen amb capitells clàssics , sobretot el corinti i compost . Utilització voltes de canó i a les d’aresta , amb freqüència venen decorades amb cassetons . Utilització de cúpula de mitja esfera . Importància de les estructures arquitravades. Els entaulaments i frontons recuperen el seu lloc. Els edificis es decoren amb motius d’afiliació clàssica , com medallons, garlandes i grotescs.
5.
Es tornen autilitzar els ordres clàssics (toscà, dòric, jònic, corinti i compost). DÒRIC JÒNIC CORINTI
6.
L’ arc demig punt desplaça l’arc apuntat, utilitzat en l’arquitectura gòtica. Arc de mig punt Renaixement Arc apuntat Gòtic
7.
Predomini de la columna i la pilastra com a suports, en lloc del pilar gòtic, que se rematen amb capitells clàssics , sobretot el corinti i compost. Columna Renaixement Pilar Gòtic
8.
Les voltes decreuaria de l’arquitectura gòtica van deixar pas a les voltes de canó i a les d’aresta , que amb freqüència venen decorades amb cassetons . Volta de creueria Gòtic Cassetons Renaixement Volta de canó i d’aresta
9.
En el Renaixement,la cúpula de mitja esfera pren el lloc dels cimboris gòtics. Cúpula Renaixement Cimbori Gòtic
10.
Les estructuresarquitravades tornen a prendre protagonisme. Els entaulaments i frontons recuperen el seu lloc. Entaulament Frontó
11.
En l’arquitectura Renaixentistaels edificis es decoren amb motius d’afiliació clàssica , com medallons, garlandes i grotescs...
12.
b) Laracionalització de l’espai: Concepció de l’espai: l’edifici es concep com una unitat . La unitat, simetria i la proporció són els elements claus . En el sistema de proporcions s’observa la importància de les formes geomètriques bàsiques : el cercle i el quadrat, l’esfera i el cub. El mur recupera la seva importància com a superfície massissa. L’estudi dels monuments antics és una font d’inspiració fonamental per a l’arquitecte del primer Renaixament . Un tret clau de l’arquitectura del Renaixement és el seu caràcter teòric . Els traçats són fruit d’un projecte previ.
13.
En el Renaixement,l’edifici es concep com una unitat , superant així el criteri d’addició d’espais propi de les construccions medievals. La unitat, simetria i la proporció són els elements claus.
14.
A l’arquitectura renaixentista,en el sistema de proporcions s’observa la importància de les formes geomètriques bàsiques : el cercle i el quadrat, l’esfera i el cub són les formes més adequades per la seva regularitat perfecte.
15.
A l’arquitectura renaixentista el mur recupera la seva importància com a superfície massissa articulada mitjançant els elements arquitectònics: pilastres, columnes, cornises, etc. A diferència de l’arquitectura gòtica que es caracteritza per una desmaterialització del mur. Gòtic Renaixement
16.
L’estudi dels monumentsantics és una font d’inspiració fonamental per a l’arquitecte del primer Renaixament . Arquitectura Grega i Romana Arquitectura Renaixentista
17.
Un últim tret clau de l’arquitectura del Renaixement és el seu caràcter teòric . Els traçats són fruit d’un projecte previ en el qual la perspectiva com a mètode de representació juga un paper decisori.
18.
1.2.2 Quattrocento FILIPPO BRUNELLESCHI (1377-1446): Cúpula de la Catedral de Florència ( Santa Maria dei Fiore ). Església de San Lorenzo . Capella Pazzi LEONE BATTISTA ALBERTI (1404-1472): Façana de Santa Maria Novella de Florència .
1.2.3 Cinquecento iManierisme DONATO BRAMANTE (1444-1514) : Tempietto di San Pietro in Montorio. Projecte per Sant Pere del Vaticà. MIQUEL ÀNGEL BUONARROTI(1475-1564): El vestíbul i la sala de lectura de la Biblioteca Laurenziana . Cúpula Sant Pere del Vaticà . ANDREA PALLADIO (1508-1580): - Villa Capra o La Rotonda.
1.2.4 L’a rquitecturadel Renaixement a Espanya El Renaixement sorgit a Itàlia en els primers anys del segle XV, no se va manifestar a Espanya fins el moment de transició del segle XV al XVI , a l’igual que va succeir amb els restants països europeus. La influència del Renaixement italià es començà a notar a partir de finals del segle XV (regnat dels Reis Catòlics), havent de lluitar contra les formes gòtiques i mudèixars que estaven fermament arrelades a la península .
33.
A l’arquitectura delRenaixement a Espanya podem distingir tres estils: Estil Plateresc és un estil ornamental, que és dona, sobretot a Castella, a la primera meitat del segle XVI . El nom prové de la comparació de la decoració dels relleus amb el treball dels orfebres i argenters . Façana de la Universitat de Salamanca. Estil Classicista coexisteix amb el plateresc durant els anys centrals del segle XVI. L’estil classicista suposa l’assimilació de l’esperit del Renaixement italià: plantes basades en formes geomètriques pures, encoixinats a les façanes… Els elements arquitectònics i espacials prevalen sobre els decoratius. Palau de’n Carles V a Granada (Pedro Machuca) Estil Herrerià , caracteritzat per una gran sobrietat decorativa, per una arquitectura nua, sòbria i geomètrica, ocupa el darrer terç del segle. Pren el seu nom de Juan de Herrera, arquitecte que va dirigir les obres del Monestir de San Lorenzo del Escorial .