Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Arquitectura Quattrocento

6,076 views

Published on

Published in: Education

Arquitectura Quattrocento

  1. 1. Art del Renaixement ARQUITECTURA QUATTROCENTO
  2. 3. Arquitectura renaixentista <ul><li>En el segle XV l’organització feudal entrava en crisi i la burgesia incrementava, encara més, el seu poder econòmic, un nou concepte de l’home i de la vida es perfilava a l’horitzó europeu. </li></ul><ul><li>Els primers símptomes d’aquest humanisme es donaren a Itàlia, on el feudalisme havia arrelat menys. El substrat de l’Antiguitat Clàssica, dins la cultura medieval italiana, va ser el que va nodrir de formes i solucions el pensament i l’art del Renaixement. </li></ul><ul><li>L’arquitectura renaixentista - estil a l’antiga- va sorgir a Florència a principis del segle XV. </li></ul>
  3. 4. ARQUITECTURA DEL QUATTROCENTO (Segle XV) <ul><li>Basa les seves formes en un conjunt de REGLES que estaven agrupades en esquemes fixos o CÀNONS que permetien economitzar temps i treball, a la vegada que l’edifici podia confeccionar-se, constantement, mentre es construïa sobre “UN PROJECTE” ja definit amb regles comuns. </li></ul><ul><li>L’edifici és concebut en dues parts: </li></ul><ul><ul><li>ARMADURA, BASTIMENT O ESTRUCTURA (armazón): ELEMENTS CONSTRUCTIUS. </li></ul></ul><ul><ul><li>DECORACIÓ O REVESTIMENT: ELEMENTS DECORATIUS. </li></ul></ul>
  4. 5. ELEMENTS CONSTRUCTIUS <ul><li>SIMPLIFICACIÓ DELS ELEMENTS </li></ul><ul><ul><li>Plantes centralitzades (creu grega) o longitudinals. </li></ul></ul><ul><ul><li>Element sustentant fonamental: el mur. </li></ul></ul><ul><ul><li>Elements sustentats : les cobertes preferides són les de canó o arestes i les cúpules. També s’utilitzaran les cobertes llindades de fusta per ser més econòmiques, leugeres i fàcils de realitzar, decorades amb cassetons. </li></ul></ul>
  5. 6. ELEMENTS DECORATIUS <ul><li>Tenen major importància que els constructius: </li></ul><ul><ul><li>Es recuperen els ordres clàssics, encara que sense les proporcions clàssiques, proporcions que s’utilitzaran segons les exigències de l’edifici. </li></ul></ul><ul><ul><li>Gran fantasia decorativa, com per exemple els “grotescs”, (combinació de decoració vegetal, zoomorfa i humana entrellaçada) o les garlandes. </li></ul></ul>
  6. 7. ARQUITECTURA QUATTROCENTO
  7. 8. Quattrocento: Segle XV Florència <ul><li>Arquitectura: </li></ul><ul><ul><ul><li>Filippo Brunelleschi </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Leon Battista Alberti </li></ul></ul></ul><ul><li>Escultura </li></ul><ul><ul><ul><li>Lorenzo Ghiberti </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Donato di Nicolo “ Donatello ” </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Andrea del Verro c c h io </li></ul></ul></ul><ul><li>Pintura </li></ul><ul><ul><ul><li>Masaccio </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Fra Ang è lico </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Alessandro o Sandro Botticelli </li></ul></ul></ul>
  8. 9. El nou estil “antic” és, en un principi, un estil florentí. Els edificis que poden servir de transició, entre el gòtic i el retorn al món clàssic, poden ser dos palaus, encara amb torre feudal, EL PALAU VECCHIO i EL PALAU BARGELLO.
  9. 10. Una església que significa, també, el pas del gótic cap al nou estil és l’església florentina de la Santa Croce.
  10. 11. Però sobre tot el canvi cap a la Rinascità, i motiu d’orgull cívic de la burgesia florentina, serà la construcció de la Catedral (Duomo ) i de la seva cúpula.
  11. 12. FILIPPO BRUNELLESCHI (1377 - 1446) <ul><li>Arquitecte i escultor de Florència, fou un dels iniciadors del Renaixement; primer arquitecte del Quattrocento que és considerat el renovador del nou estil a Florència, encara que la seva formació artística i l’entorn on va desenvolupar la seva obra està localitzat en l’Edat Mitjana (gran coneixedor del gòtic). </li></ul><ul><li>El seu interès per les matemàtiques i l’estudi dels monuments antics orientaren la seva activitat cap a l’arquitectura. </li></ul><ul><li>Artista que va medir els edificis clàssics amb la intenció de buscar la perfecció. </li></ul><ul><li>La seva cúpula de Santa Maria del Fiore i la façana de carreus encoixinats del palau Pitti es convertiren en models que imitarien els seus deixebles. </li></ul>
  12. 13. Arquitectura <ul><li>Filippo Brunelleschi </li></ul><ul><ul><li>Cúpula de Santa Maria de i Fiori </li></ul></ul>
  13. 14. Florència (Itàlia) Localització 114m (alçada des de terra x 41,7 m (diàmetre interior), 45,5 m (diàmetre exterior) Dimensions Arquitravat i voltat Sistema constructiu Maó, marbre i pedra Material Catedral Tipologia Renaixement (Quattrocento) Estil 1418-1446 Cronologia Filippo Brunelleschi Arquitecte Cúpula de Santa Maria del Fiore Títol FITXA TÈCNICA
  14. 15. La Catedral de Florència era un edifici gòtic amb voltes de creueria (construït al s. XIII). El campanile (campanar) l’havia construït Giotto, i la resta de l’edifici iniciat el 1296 per Arnolfo di Cambio. La cúpula serà la primera obra de BRUNELLESCHI.
  15. 16. <ul><li>Projecte que va realitzar després de guanyar el concurs públic que, en 1418, havia organitzat el gremi de teixidors de llana, i en el qual va tornar a competir amb Lorenzo Ghiberti. </li></ul><ul><li>Brunelleschi va presentar una maqueta molt innovadora. </li></ul><ul><li>D’aquesta manera el 1420 se li confià la finalització de la catedral. </li></ul>
  16. 17. CÚPULA DE STª Mª DEI FIORI, CATEDRAL DE FLORÈNCIA - Cúpula que cobreix l’espai central de la catedral gòtica de Florència (41’7 m. de diàmetre), inspirada en la del Panteó romà d’Agripa. -Es tracta de la major estructura de maó del món, construïda amb maons romans i fabricats baix la supervisió del mateix Brunelleschi. Tots tenen un gruix de 5,1 cm i un llarg de entre 15,2 i 30 cm.
  17. 18. CÚPULA <ul><li>Utilitzà un sistema innovador, construeix dues cúpules unides, una interior semiesfèrica i una altra exterior apuntada, que remata amb una llanterna (16m altura), i que contraresta les empentes de la primera. </li></ul><ul><li>El remat de la llanterna, indispensable en una cúpula apuntada, és el punt de fuga de la perspectiva de l’església. </li></ul>
  18. 19. -Doble cúpula amb un espai buit al mig , que fa que el pes total sigui menor i la rigidesa continuï essent la mateixa que si fos massissa . -La cúpula subdivideix el seu pes amb aquestes dues cúpules, la cúpula externa peraltant-se en arc apuntat, serveix de contrafort a la cúpula interior (el mateix sistema de les cúpules cistercenques). Brunelleschi uní les cúpules mitjançant costelles en els angles.
  19. 20. <ul><li>- La va aixecar sobre un tambor octogonal amb òculs (anteriors a l’obra Brunelleschi) que la fa més esbelta. </li></ul><ul><li>Tambor de pedra recobert de marbre. </li></ul><ul><li>Els elements de suport de la cúpula exterior, que consta de vuit cares, són una combinació de fileres de carreus i dos nervis interiors amagats. </li></ul>
  20. 21. <ul><li>A les arestes que es formen, entre cara i cara de les cúpules, hi ha vuit nervis, que recorren els vèrtexs de la cúpula, són els nervis principals, ja que recullen el pes de l’estructura. </li></ul><ul><li>Els vuit nervis de pedra i marbre que es veuen en l’exterior són decoratius i no compleixen cap funció estructural, ja que els nervis que sustenten la cúpula estan ocults i no es veuen, ni des de fora ni des de dins. </li></ul>
  21. 22. Brunelleschi . Cúpula exterior octogonal de la Catedral de Florència . - Es tracta d’una estructura autosostinguda i, per aquest motiu, Brunelleschi va haver de fer que les tensions anessin a parar a diverses semicúpules de descàrrega. - Per tant, l es semicúpules circumdants serveixen de contraforts de la base dels tambors, i articulen, de forma esglaonada, els volums exteriors.
  22. 23. Brunelleschi. Cúpula interna de la Catedral de Santa Maria dei Fiori (Florència) <ul><li>A l’ interior va construir una cúpula esfèrica, reforçada per nervis situats als angles i per costelles horitzontals concèntriques. </li></ul><ul><li>S’assenta sobre una mena de torre octogonal, alleugerida amb lluernes (claraboyas). </li></ul><ul><li>Fa 41,7 m de diàmetre i va ser construïda en el buit sense cintres de fusta. </li></ul><ul><li>Com hi ha un espai buit entre les dues cúpules, hi ha, per tant, una diferència de radis de curvatura (diàmetre exterior 45’5 m.) </li></ul><ul><li>Brunelleschi va introduir el sistema de construcció sense cintres (bastides de fusta per sostenir la volta de l’arc en execució fins que no estigués col·locada la clau), cosa que abans no hi hagués estat possible amb els medis tècnics disponibles. D’aquesta manera la cúpula s’anava tancant a mesura que s’alçava; cada tram finalitzat servia de base per a les noves bastides. </li></ul>
  23. 24. BRUNELLESCHI CÚPULA DE STª Mª DEI FIORI, CATEDRAL DE FLORÈNCIA -CONCLUSIÓ. Aquesta cúpula és com una doble closca: una d’interna (construïda amb maons i pedra) i una altra d’externa (recoberta de teules vermelles i amb vuit nervis de marbre blanc), que té un perfil ogival i s’alça damunt un tambor octogonal, que té un òcul a cada una de les seves cares. -Destaca el contrast dels colors vermell dels maons i blanc del marbre.
  24. 25. MODELS I INFLUÈNCIES: - Inspirada en els temples circulars de la Roma Imperial (el Panteó d’Agripa és una semiesfera suportada per murs de càrrega gruixuts, i dissenyada per ser vista des de l’interior). Brunelleschi s’enfrontava amb una base octogonal de diàmetre semblant sobre el què volia aixecar una cúpula que fos un referent per a la ciutat. -També coneixia la tècnica constructiva de les cúpules bizantines amb les seves nervadures, materials lleugers i la distribució de les forces i càrregues en petxines i contraforts, donat que la cúpula del baptisteri de Florència s’inspira en elles. -Dificultat inicial per la magnitud i la seva embranzida colossal, que Brunelleschi va saber solucionar amb la seva tècnica innovadora.
  25. 26. Filippo Brunelleschi. Catedral de Florència. Cúpula. 1419-1434 -Pel gran èxit assolit es convertí en un distintiu de les esglésies renaixentistes i, durant gairebé cinc segles, els arquitectes tant d’Europa com d’Amèrica van reproduir les solucions proposades per Brunelleschi i la seva concepció espacial a les esglésies. -Estructuralment, és tan perfecta que ha estat imitadíssima, fins i tot, pel mateix Miquel Àngel que va exclamar: “És molt difícil fer qualque cosa igual, i impossible fer-ho millor, en faré una germana més gran, però no més bella”.
  26. 27. <ul><li>L’enorme cúpula respon al desig de grandiositat del poble de Florència, que esperava destacar per damunt de les ciutats rivals com Pisa o Siena. </li></ul><ul><li>La imatge de la ciutat de Florència és dominada per la seva presència. </li></ul>
  27. 28. Arquitectura <ul><li>Filippo Brunelleschi </li></ul><ul><ul><li>Església de San Loren zo, Florència </li></ul></ul>-Els Mèdici li encarreguen aquesta construcció, en la que ja utilitza tots els elements clàssics. - San Lorenzo i Santo Spirito creen un tipus d’església renaixentista inspirat en la planta basilical paleocristiana.
  28. 29. BASÍLICA DE SAN LORENZO (FLORÈNCIA) 1420-1429 - Recupera el model de basílica romana, amb tres naus al cos longitudinal, que recolzen sobre columnes clàssiques corínties (se’ls ha afegit un bocí d’entaulament per fer-les més altes): té arcs semicirculars (de mig punt), i planta de creu llatina.
  29. 30. Brunelleschi. Església de San Lorenzo (1420 ) Basílica de planta de creu llatina, tres naus i àbsis de base quadrada regular, de la mateixa mida que el creuer i els trams del transsepte. Es poden veure el perfil de les voltes esquifades (bufades o de quatre punts), a les naus laterals (mitja esfera tallada per quatre plans verticals i paral·lels que van dos a dos). Va recuperar les petxines per a passar d’un tram quadrat a una coberta semiesfèrica.
  30. 31. Filippo Brunelleschi. Església de San Lorenzo. 1420-1429. Florència (planta i interior) - Sobre els arcs es situen les finestres. El sostre és llindat i està decorat amb cassetons (influència del Panteó romà). - L’home en entrar ho domina tot.
  31. 32. Brunelleschi. Interior de San Lorenzo - Coberta plana de fusta per a la nau central (que és el doble d’ampla i alta que les laterals), i cúpula sobre petxines en el creuer (és la seva aportació a l’art modern). - Utilitza molt el quadrat i el cercle (figures molt lògiques i basades en el sistema de proporcions matemàtiques, com el dibuix geomètric del terra). En les naus laterals es situen les capelles decorades amb òculs; i en el mur de separació, pilastres adossades. El color que predomina és el blanc del marbre i el gris de la pedra. - També va construir el claustre i la Sagristia Vella , a l’extrem nord de l’església (posteriorment Miquel Àngel construirïa a l’altre costat la Sagristia Nova, com a capella funerària dels Mèdici).
  32. 33. Brunelleschi Claustre de l’església de San Lorenzo (Florència) Arcades clàssiques, i a l’interior dels passadisos, voltes d’aresta .
  33. 34. Brunelleschi . Sagristia Vella de la Basílica de San Lorenzo (Florència, 1419-1428). <ul><li>Petita edificació, plenament integrada en el conjunt de l’església, subdividida en dos quadrats, un de major i un de més petit, on Brunelleschi va situar l’altar. </li></ul><ul><li>L’àmbit major està cobert per una cúpula rebaixada amb llanterna i arestes radials; i l’espai més petit igualment cobert amb cúpula sobre petxines, com es pot veure a la foto. </li></ul>
  34. 35. Brunelleschi. Església del Santo Spirito (1432) L’espai interior respon als nous criteris de la perspectiva, com a San Lorenzo (són semblants). Planta de creu llatina envoltada a totes les seves cares per un deambulatori, compost per les naus laterals i les seves perllongacions.
  35. 36. Brunelleschi (1377-1446) Interior del Santo Spirito - La nau central , de coberta plana, és més llarga que la de San Lorenzo i és l’únic espai directament il·luminat. A les naus laterals apareixen les voltes esquifades (mitja esfera tallada per quatre plans verticals i paral·lels que van dos a dos). -És un exemple d’elegància compositiva, s’hi combinen perfectament la proporció, la claredat i la simplicitat decorativa, a les qual afegeix una llum homogènia que banya l’interior i dóna unitat al conjunt.
  36. 37. Brunelleschi (1377-1446) <ul><li>Interior de la Sagristia del Santo Spirito . Volta sobre base octogonal amb nervis que creen una mena de grells. </li></ul><ul><li>Contrast de la pedra grisa amb el blanc de la paret emblanquinada. </li></ul>
  37. 38. Brunelleschi. Capella Pazzi (1429, s’inicia) - Construïda en el claustre de la Santa Croce (petit edifici annex), és, a l’hora, sala capitular i capella-oratori per a la família Pazzi. -En la façana anteposa un pòrtic amb sis columnes i pilastres corínties, que sostenen un arquitrau. Símbol de la proporcionalitat, l’ordre, la mesura, l’esveltesa i la simplicitat. És a dir, d’una esplèndida puresa compositiva i claredat geomètrica (destaca per la seva bellesa).
  38. 39. CAPILLA PAZZI, STª CROCE, Brunelleschi la deixà inacabada La façana sembla un nàrtex amb arc de triomf central, que romp la continuació de la part llindada (arquitrau). L’arc de mig punt trenca l’arquitrau just al centre, reflectint la cúpula que s’aixeca sobre aquest tram central del pòrtic. És un dels exemples més clars de la utilització harmoniosa dels elements clàssics. El mateix esquema compositiu es va emprar en la Sagristia de San Lorenzo (1419-1428), capella funerària de Giovanni de Mèdici. L’autoria d’aquest atri és dubtosa, es creu va ser fet posteriorment per Giuliano Maiano (1460)
  39. 40. VOLTA DEL PÒRTIC
  40. 41. CAPILLA PAZZI, STª CROCE - Sobre una planta rectangular, que engloba un quadrat, recolça una cúpula de nervis sobre petxines, on destaca el seu color de pedra gris (pedra serena de l’arquitectura toscana) sobre fons blanc. -Gran utilització del cercle i del quadrat.
  41. 42. <ul><li>Al damunt de l’àmbit principal, de forma rectangular, es forma un quadrat centralitzat, cobert amb cúpula gallonada. </li></ul><ul><li>El conjunt que forma, la cúpula amb el tambor, s’enlaira a l’exterior per damunt de la façana. </li></ul><ul><li>- Aquest quadrat desenvolupa els laterals, que estan coberts per voltes de canó. </li></ul>
  42. 43. <ul><li>INTERIOR: </li></ul><ul><li>Unes pilastres corínties, sobre les quals neixen els arcs, modulen l’espai interior. </li></ul><ul><li>Hi ha un banc corregut tot al llarg del perímetre de l’ambient gran o rectangular; se situa enginyosament a l’alçada del paviment de la capella i fa de pla de recolçament uniforme de les pilastres, tancades per dalt amb un fris corregut decorat, que dibuixa o marca l’altura de l’estança principal. </li></ul><ul><li>L’espai de la CAPELLA és marcat per un arc de mig punt, que neix de les impostes de les pilastres, que flanquegen la capella, i que uneixen els dos àmbits (capella i àmbit major). </li></ul><ul><li>El paviment és dividit per un entramat de franges de pedra, que són projecció de les pilastres, element fonamental de tota l’estructura. </li></ul><ul><li>La capella és austera, però està decorada amb petits medallons; tant al fris interior com a l’entaulament exterior amb figures de querubins, realitzats pels artistes Donatello i Desiderio Settignano. </li></ul>
  43. 44. <ul><li>Situats a les petxines n’hi ha medallons de ceràmica vidriada, que representen els apòstols, atribuïts al mateix Miquel Àngel. </li></ul><ul><li>La capella rep la il·luminació de les finestres situades a la cúpula. </li></ul><ul><li>- La Capella Pazzi és un obra arquitectònica antecedent de la Sagristia Vella (1425) del mateix Brunelleschi, a l’església de San Lorenzo, Florència. </li></ul>CÚPULA CENTRAL
  44. 45. LOGGIA DE L’HOSPITAL DELS SANTS INNOCENTS (1419-1424, orfenat de Florència) <ul><li>Edifici obert a l’espai urbà a manera de claustre (posa en contacte l’arquitectura interior i l’exterior de la plaça). </li></ul><ul><li>Va crear una successió de 9 arcs, que es corresponien </li></ul><ul><li>amb uns mòduls, </li></ul><ul><li>i la seva repetició </li></ul><ul><li>donava sensació </li></ul><ul><li>de perspectiva. </li></ul>
  45. 46. Brunelleschi. (1377-1446). Pòrtic de l’Hospital dels Innocents (1419-1424). Florència . Façana amb pòrtic regular d’arcades, damunt columnes corínties i entaulament clàssic. En els intercolumnis tenim ”putti” blancs sobre fons blau realitzats per Lucca Della Robbia. El pòrtic recorda les stoas gregues.
  46. 47. Arquitectura <ul><li>Brunelleschi </li></ul><ul><ul><li>Pala zzo Pitti </li></ul></ul><ul><ul><li>(construït després de la seva mort, atribuït) </li></ul></ul>Amb aquest palau urbà florentí s’inicia el model de palau renaixentista amb façana de pedra tosca i un marcat encoixinat, àmpliament seguit pels deixebles.
  47. 48. Brunelleschi. Palau Pitti Construït per a Lucca Pitti (important mercader i banquer florentí en 1458). - L’aspecte extern és gairebé d’una fortalesa. Presenta la forma clàssica d’un cub, de planta quadrada, les dependències es distribueixen entorn a un pati central (domus romana). - A l’exterior es poden distingir tres pisos, separats, per balaustrades o cornises, i amb tractament del parament diferenciat en cada un d’ells, l’horitzontalitat dels quals es resalta amb l’encoixinat rústic al pis inferior, i el més suau als superiors. -Les portes i finestres són cobertes per arcs de mig punt, constituïts amb dovelles encoixinades. Les finestres porten frontó. - L’absència d’elements verticals, en l’articulació del mur, dóna un acusada sensació d’horitzontalitat, i una aparença de gran volum. -Va ser construït per a activitats comercials, religioses i socials (no era sols un Palau residencial).
  48. 49. Brunelleschi. Palau Pitti - A les fotos de detall, es pot apreciar el volum dels carreus, de l’encoixinat rústic, i de les falses dovelles de l’arc. - L’encoixinat del mur es va fent més pla a mesura que augmenta l’altura.
  49. 50. <ul><li>Palau Pitti </li></ul><ul><li>Es prescindeix de torres i de merlets. </li></ul><ul><li>Tipologia que influirà en el Palazzo Medici-Ricardi de Michelozzo, en el Palazzo Strozzi de Benedetto da Maiano, i en el Palazzo Rucellai d’Alberti. </li></ul>
  50. 51. Palau Pitti El gran pati interior és posterior (del Cinquecento), realitzat per Bartolomeo Ammannati (1511-1592), un deixeble de Miquel Àngel. Era, originàriment, la residència de Lucca Pitti, banquer florenti. Va ser comprat pels Mèdici en 1549 (residència oficial dels Grans Ducs de Toscana). Al segle XIX va ser base militar de Napoleó. Després residència dels reis d’Itàlia. A principis del segle XX fou donat al poble italià per Victor Manuel III, i ara és un museu.
  51. 52. MICHELOZZO MICHELLOZZI (1396-1472) Es va formar al costat de Brunelleschi. <ul><li>Va treballar al Convent de Sant Marc de Florència , afegint a l’església un àbsis poligonal, perllongant la capella major, o realitzant el Claustre que es veu a la fotografia. </li></ul>
  52. 53. Michelozzo. Biblioteca del Convent de Sant Marc de Florència. Per a les columnes utilitza l’ordre jònic. <ul><li>A l’església del Convent de Sant Marc, també va redistribuir els espais interiors de la nau, mitjançant l’elevació de dos trams murals. </li></ul><ul><li>I va construir la Biblioteca dels frares dominics. </li></ul>
  53. 54. Michelozzo Michelozzi. Palau Medici-Riccardi. 1444-1460. Florència (façana)
  54. 55. Michelozzo. Palau Medici- Riccardi. Les seves façanes recalquen un bloc cúbic, i s’organitzen en tres pisos separats per cornises. Aquest tipus de palau d’aspecte de fortalesa, pel seu tancat volum geomètric (malgrat tenir les finestres obertes a la façana), està emparentat amb els palaus gòtics italians, tot i que hagi perdut l’alta torre defensiva.
  55. 56. Michelozzo. Palau Medici-Riccardi de Florència . Es veuen els tres pisos. L’encoixinat va disminuint, progressivament, des de la planta baixa molt rústic, al tercer pis, de textura totalment llisa.
  56. 57. Michelozzo. Palau Medici-Riccardi. Pati interior porticat.
  57. 58. Michelozzo Michelozzi. Palau Medici-Riccardi. 1444-1460. Florència (pati)
  58. 59. Michelozzo Michelozzi. Palau Medici-Riccardi. 1444-1460. Florència (façana)
  59. 60. Michelozzo. Pati del Palau Vecchio (Palau Vell). Decoracions clàssiques de pintures al sostre dels passadissos i relleus a les columnes.
  60. 61. Michelozzo A les columnes del pati porticat del Palau Vecchio hi apareixen grotescs , decoració a candelieri , columnetes abalustrades , garlandes , festons , corones i orles de llorer , tots els elements típics ornamentals del Renaixement.
  61. 62. Arquitectura <ul><li>Leon Battista Alberti </li></ul><ul><ul><li>Temple Malatestià o Església de Sant Francesco de Rímini (1450-1468). </li></ul></ul><ul><ul><li>Església de Sant Andreu de Màntua (1470). </li></ul></ul><ul><ul><li>Façana de Santa Maria Novella de Florència (finalitzada 1470). </li></ul></ul><ul><ul><li>Palazzo Rucellai (1446-1451) </li></ul></ul>
  62. 63. LEON BATTISTA ALBERTI (Génova, 1404 - Roma, 1472) <ul><li>Arquitecte, teòric d’art i escriptor italià. </li></ul><ul><li>Va realitzar estudis en Pàdua i en Bolònia. I treballà en Roma, Rímini, Màntua i Florència. </li></ul><ul><li>La seva obra arquitectònica es caracteritza per una referència precisa a l’arquitectura romana clàssica (va començar a fer feina a partir del 40 anys). </li></ul><ul><li>Com a teòric, fou el primer tractadista del Quattrocento. A rquetip de l’home del Renaixement, fusionant teoria i pràctica, i va intentar dominar quasi totes les àrees del saber, perquè considerava que eren manifestacions d’una sola veritat. Va ser un notable arquitecte encara que, a diferència de Brunelleschi i de Michelozzo, no va intervenir directament en la direcció de les obres, sinó que va ser el responsable de l’elaboració dels projectes. </li></ul><ul><li>Els seus escrits exerciren una gran influència: « Tractat de la pintura » (1435), « Tractat de l’arquitectura (“De Re Aedificatoria”, basat en l’obra de Vitruvi) » (1450-1472), en deu volums, i « Tractat de l’escultura » (1464), la seva obra principal. </li></ul>
  63. 64. TEMPLE MALATESTIÀ, Rímini (1450-1468) -Transformació de l’església de Sant Francesco en Rímini, en un temple- mausoleu per a Segismundo Malatesta. - Presenta tipologia amb elements clàssics: L’arc triomfal per a la façana, els aqüeductes com a solució al lateral, és a dir, una successió de petites arcades, columnes adossades i frontó. - És una mostra del coneixement i l’ús dels esquemes arquitectònics romans.
  64. 65. Alberti . San Francesco de Rímini (TEMPLE MALATESTIÀ). Interior. Coberta de fusta a dues vessants, capelles laterals com excavades en el mur ( capelles fornícules ), que serviran de diferents panteons o sepulcres per als membres de la família Malatesta.
  65. 66. Alberti . Temple Malatestià (1450) de Rímini . Església i panteó de la família Malatesta . Façana inspirada en l’arc de Constantí de Roma. Entén la bellesa com “eurítmia”, harmonia entre les parts i el conjunt, i com equilibri , manifestat per la simetria.
  66. 67. ESGLÉSIA DE SANT ANDREU (Màntua) 1404-1472 Leon Battista Alberti - El mateix tipus de façana del Temple Malatestià o Sant Francesco, la va perfeccionar a Santa Maria Novella de Florència, i a l’església de Sant Andreu de Màntua (1470). - Pot ser, Sant Andreu sigui l’exemple de temple més acabat de l’arquitectura renaixentista de la segona meitat del Quattrocento.
  67. 68. <ul><li>Obra arquitectònica construïda per FANCELLI sobre un projecte d’ ALBERTI , una vegada mort aquest en 1472. </li></ul><ul><li>Alberti s’inspira en un model etrusc que pren de Vitruvi. </li></ul><ul><li>Aixecada per reemplaçar una capella anterior d’un monestir benedictí, on es venerava una relíquia: Els Vasos Sagrats de la sang de Crist (molt venerats durant el Renaixement, avui dia es mostren als creients en el santuari, tan sols el Divendres Sant i després es treuen en procesó). </li></ul><ul><li>Els treballs es perllongaren durant els segles següents (328 anys) : del segle XVI és la zona del transsepte (no projectat per Alberti com tampoc, possiblement, la cúpula), i del segle XVII la cúpula, que és obra de Filippo JUVARA . </li></ul><ul><li>El projecte d’Alberti es va alterar en el temps, però encara avui és considerada una de les obres més completes d’Alberti. </li></ul>
  68. 69. ESGLÉSIA DE SANT ANDREU (Màntua, 1470) <ul><li>Façana en forma d’arc triomfal d’una sola obertura (com el de Tito), i coronada per un frontó, i a sobre una estructura voltada. </li></ul><ul><li>Arc flanquejat per grans pilastres corínties. </li></ul><ul><li>- Tipologia de l’arc de triomf com la de la pronaos d’un temple clàssic, Alberti crea un gegantesc ordre de pilastres que s’aixequen per suportar un frontó triangular. </li></ul>
  69. 70. Façana projectada per Alberti Façana executada <ul><li>L’interespai central dobla en amplada els laterals i, mentre l’altura d’aquestos es divideix en tres pisos amb obertures menors que la central, l’espai central es resol amb un profund atri, cobert per una volta de cassetons. </li></ul><ul><li>Façana d’esquema tripartit, inspirada en els arcs de triomf i en els frontons dels temples clàssics. </li></ul>
  70. 71. Alberti . Església de Sant Andreu de Màntua (1470) . - Planta longitudinal de creu llatina, d’una sola nau amb volta de canó, amb transsepte i amb capelles rectangulars entre els contraforts (recorda la mateixa composició formal que té la Basílica de Magenci i Constantí, prop del fòrum romà). - Les capelles entre contraforts permeten la celebració de vàries misses sincrònicament.
  71. 72. Leon Battista Alberti. Sant Andreu. 1404-1472. Màntua (planta)
  72. 73. - Alberti, probablement, la va projectar artessonada, semblant a la de l’entrada, però la falta de doblers va fer que els cassetones fossin merament pintats. <ul><li>Leon Battista Alberti . Sant Andreu. 1404-1472. Màntua (nau central) </li></ul><ul><li>Es sobrevalora la nau central, que rep en el seu creuer el pes imponent de la cúpula (posterior, de Filippo Juvara). </li></ul><ul><li>Nau central coberta per una volta de canó amb cassetons sobre un mur ordenat i modulat per pilastres. </li></ul><ul><li>És la primera vegada, des de l’Antiguitat, que s’empra de forma tan monumental la volta de canó, segurament modelada sobre la de Magenci. </li></ul>
  73. 74. Vista general de l’interior amb capelles rectangulars entre els contraforts Leon Battista Alberti . Sant Andreu. 1404-1472. Màntua
  74. 75. Vista de les capelles laterals Leon Battista Alberti . Sant Andreu. 1404-1472. Màntua - Una de les capelles alberga la tomba del pintor Andrea Mantegna, amb un figura de bronze seva, feta per Gianmarco Cavalli.
  75. 76. Vista exterior del conjunt Leon Battista Alberti . Sant Andreu. 1404-1472. Màntua <ul><li>Alberti volia que la façana i l’altura interior guardessin correspondència, motiu de la seva elecció de l’arc triomfal per a la façana. </li></ul><ul><li>La façana s’inscriu en un quadrat, i totes les mides de la nau, tant en la planta com en el alçat, tenen un precís mòdul mètric. </li></ul><ul><li>Presenta harmonia entre les parts i el conjunt que les integra, fins i tot, Alberti va estudiar la perfecta integración de la façana en l’entorn urbà en que s’insereix. </li></ul>
  76. 77. LEON BATTISTA ALBERTI <ul><ul><ul><ul><ul><li>Per ell l’arquitectura és una activitat cívica que té la seva raó de ser en la utilitat pràctica i en la bellesa que proporciona als ciutadans. </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><li>L’arquitecte és el dissenyador, el projectista; el constructor no és més que un executor instrumental d’aquell. </li></ul><ul><li>Ús de la premisa antropomètrica: la mesura de l’home ha de generar la dels edificis. </li></ul><ul><li>Amb l’església de Sant Andreu de Màntua va crear un model d’església renaixentista que tingué una gran influència en l’arquitectura posterior. </li></ul>
  77. 78. FAÇANA DE SANTA MARIA NOVELLA (Florència, 1470) Leon Battista Alberti - El convent i basílica de Santa Maria Novella és un dels grans conjunts religiosos de Florència (Toscana). Per la seva història i, sobretot, per les obres d'art que encara conserva. <ul><li>Si Santa Croce és la gran església franciscana de Florència, aquesta és la dels dominics (és una de les seves primeres fundacions). </li></ul><ul><li>Situada al centre, a la plaça de Santa Maria Novella, prop de l'estació ferroviària, del mateix nom. </li></ul>
  78. 79. FAÇANA DE SANTA MARIA NOVELLA (Florència, 1470) Leon Battista Alberti <ul><li>La façana actual, una de les més destacades de la ciutat, és el resultat de diverses intervencions portades a terme en èpoques diferents. </li></ul><ul><li>La primera d'aquestes intervencions, del 1350, fou la que va finançar Turino Baldese, que va consistir en la part inferior, i que comprèn els sis nínxols amb sarcòfags (gòtic) de les portes laterals i el parament de marbres blanc i verd fosc a quadres, fins arribar a la cornisa. </li></ul><ul><li>- El 1367 es va obrir l'òcul central (gòtic). </li></ul><ul><li>El nínxols continuen al llarg de la paret oriental externa de l’església i envoltant el recinte del cementiri, en un d’ells està enterrat DOMENICO GUIRLANDAIO. </li></ul><ul><li>Giovanni Rucellai va patrocinar les obres per acabar la façana, i va encarregar la feina a l'arquitecte i humanista LEON BATTISTA ALBERTI (1404-1472), que va fer aquí una de les seves obres més conegudes, i que es va aixecar entre el 1458 i 1478. </li></ul>
  79. 80. FAÇANA DE SANTA MARIA NOVELLA (Florència, 1470) Leon Battista Alberti <ul><li>Alberti va dissenyar el portal central; la banda amb quadrats de marbre, blanc i verd, sobre la decoració de cent anys abans; un cos central que amaga la nau principal i que conté l'òcul; un frontó triangular que remata el conjunt; i les volutes dels costats, una invenció que després s'estendria a tot arreu. La façana té una inscripció amb el nom del promotor (Rucellai) i la data de 1470. </li></ul><ul><li>Les llunetes de les portes es van pintar el 1616. </li></ul><ul><li>- A la lluneta del portal central hi ha un fresc amb la Nativitat , de l'escola de Sandro Botticelli. </li></ul>
  80. 81. FAÇANA DE SANTA MARIA NOVELLA (Florència) <ul><li>Era una església gòtica, a la que li faltava la façana, i va ser tot un repte casar l’element gòtic (la rosassa) i el renaixentista, donant-li ritme amb arcs i columnes. Alberti va saber armonitzar els elements dels dos estils. </li></ul><ul><li>El pis superior és d’ornamentació més simple, a base de quadrats. Unes grans volutes s’usen per a fer la transició del primer al segon pis, per salvar la distància entre la nau central i les laterals i, també, per a tapar la teulada. </li></ul>
  81. 82. Nau central de l’església, d’estil gòtic
  82. 83. . La intervenció d'Alberti, a la façana
  83. 84. Detall de l’arc de mig punt central
  84. 85. FAÇANA DE SANTA MARIA NOVELLA (Florència, finalitzada per Alberti 1470) Té dos cossos, dividits per un entaulament, que sembla ja existia quan Alberti se’n va fer càrrec.
  85. 86. Leon Battista ALBERTI (1404-1472) Façana de Santa Maria Novella de Florència (1470) Els seus edificis solen tenir un caràcter funcional, grandiós i urbanístic. Presta gran interés a l’obra com expressió de proporcions matemàtiques. <ul><li>El seu mòdul és el quadrat. El cos principal es composa de dos quadrats, el costat del petit és la meitat del general. </li></ul><ul><li>El cos superior s’uneix a l’inferior mitjançant volutes laterals, creant una tipologia que es repetirà durant el manierisme i el barroc. </li></ul><ul><li>Les plaques i bandes de marbre, de dos colors, tenen la funció de subdividir i organitzar el mur i, a la vegada, de donar sensació d’altura, gràcies a les volutes. </li></ul><ul><li>Incustracions bicolors inspirades en el romànic florentí (Església de Sant Miniato al Monte). </li></ul>
  86. 87. Podem veure la intenció de resaltar la portada per la colocació de nombrosos elements decoratius: 1.- PILASTRES que donen estètica i proporció a l’espai ocupat pel portó. 2.- L’ARC de MIG PUNT: dóna estabilitat, harmonia i bellesa. 3.- Les MOTLLURES de color marró obscur, amb formes irregulars envoltant el portó, que contrasten amb les altres formes. 4.- Col·locar al final dues grans PILASTRES de marbre verd i amb CAPITELL CORINTI, que enquadra tot el conjunt decoratiu del portó. 5.- Diversos ARCS APUNTATS, a prop de la base de la façana, ornamentats amb marbre blanc i vermell, alternadament. Si no existissin, seria un bloc gegantesc de marbre; aquestos recursos confereixen proporció, a la vegada que humanitzen la façana. 6.- En la cúspide hi ha una creu llatina amb el nucli fet de ferro i recobert d’or pur. 7.- La utilització de MOLTES FORMES GEOMÈTRIQUES (els quadrats entre les pilastres de la part superior, els cercles de les volutes i el rosetó) dóna ELEGÀNCIA, PROPORCIÓ i HARMONIA.
  87. 88. L’església conté nombroses obres d’Art: El fresc de la Trinità de Massaccio La Majesta Rucellai (1285), de Duccio di Buoninsegna (1255-1318). Inicialment era a la Capella Bardi, el 1591 es va traslladar aquí, i el 1937 es va treure per exposar-la, i després va passar als Oficis. Obres de Benedetto da Maiano, Domenico Girlandaio , l'altar conserva un Crist de Brunelleschi, el políptic del Lliurament de les claus a sant Pere obra d’Orcagna, així com la sala capitular o capella dels espanyols amb frescs d’Andrea de Boniauto, i una escultura funerària de bronze de Lorenzo Ghiberti. La creu de Giotto di Bondone La trona projectada per Brunellischi Lliurament de les claus a sant Pere
  88. 89. LEON BATTISTA ALBERTI PALAU RUCELLAI -Situat a Florència, segueix l’esquema fixat pel Pitti, és a dir, la tradició toscana en l’ordenació de la façana i l’estructura de palaus urbans (disposició entorn a un pati central com la domus romana), però introdueix unes pilastres, inserides entre les finestres, per a rompre la uniformitat del de Brunelleschi (aquí rau la novetat). - Rescata, així, la concepció, típicament romana, de complementarietat entre els elementes arquitravats i els elements adovellats.
  89. 90. PALAU RUCELLAI Florència (1446-1451) Alberti fixa el model del palau en el seu ordenament exterior: a la successió vertical dels distints ordres clàssics superposats (a l’estil romà), contraposa la horitzontalitat dels entaulaments. Les pilastres que sobresurten poc, l’encoixinat del mur (menys rústic) i l’ús del sòcol d’ opus reticulatum, són altres elements que caracteritzen, en la seva arquitectura, una restauració de les formes de l’Antiguitat.
  90. 91. Leon Battista ALBERTI (1403-1472) Palau Rucellai (1446-1451) <ul><li>La façana està dividida en tres pisos per tres entaulaments. Sense torres ni merlets. </li></ul><ul><li>Cada planta té unes pilastres clàssiques diferents, esquema heredat del Colosseu Flavi romà: toscà, a la planta baixa; compost al primer pis, i corinti en el darrer. Aquesta superposició d’ordres esdevindrà un dels motius d’articulació mural més habituals a l’arquitectura dels palaus romans del Cinquecento. </li></ul><ul><li>A diferència de l’Antiguitat romana, les pilastres del pis inferior s’alcen sobre un sòcol d’opus reticulatum, i l’encoixinat és més pla i més mesurat que l’agressiu encoixinat rústic dels palaus Pitti, Medici-Riccardi o Strozzi. </li></ul>
  91. 92. <ul><li>Encoixinat més pla i més mesurat que l’agressiu encoixinat rústic dels palaus Pitti, Medici-Riccardi o Strozzi. </li></ul>
  92. 93. Leon Battista ALBERTI (1403-1472) Palau Rucellai (1446-1451) <ul><li>També apareixen finestres geminades (bífores), separades per una columna amb un òcul, i adovellades amb un arc major de mig punt, que emmarca els tres anells del frontó semicircular. </li></ul><ul><li>Sobre les dovelles de l’arc l’escut dels Rucellai. </li></ul>
  93. 94. CONCLUSIÓ. Sobre la base tradicional del palau florentí, la façana albertiana introdueix tres novetats de gran interès: 1.- Articulació vertical a base de pilastres. 2.- Superposició d’ordres en els pisos. 3.- Importància decorativa dels paraments. PERÒ SOBRETOT: PROPORCIONALITAT, magnitud compensada de la verticalitat i l’horitzontalitat, alçada i amplada acordes i concordants. En definitiva, UNA COMBINACIÓ DE BELLESA I ORNAMENT ADMIRABLE.
  94. 95. Benedetto da Maiano . Palau Strozzi. Gran cornisa (o ràfec) a la façana principal i gradació del volum de l’encoixinat.
  95. 96. Benedetto da Maiano .- Tres detalls del Palau Strozzi, on veim les finestres geminades i la gradació del volum dels carreus de l’encoixinat.
  96. 97. <ul><li>Façanes comparades dels Palaus * Medici- Riccardi (de Michelozzo ). * Rucellai (de Leon Battista Alberti ). * Strozzi (de Benedetto da Maiano ). </li></ul>
  97. 98. Orcagna Loggia de la Piaza de la Signoria de Florència.
  98. 99. Arquitectura del Quattrocento italià distinta de la de Florència
  99. 100. Laurana . Palau d’Urbino . Edificat per a Frederic de Montefeltro, Duc d’Urbino, gran humanista i mecenes. El seu estil és bastant diferent al típic florentí. La façana exterior està concebuda com una espècie d’entrada triomfal amb dues grans torres. Podem veure el pati interior.
  100. 101. Antonio Amadeo Cartoixa de Pavía
  101. 102. Projectes urbanístics. Els artistes italians del Renaixement dissenyen la ciutat ideal. Un exemple: La Sforzinda. <ul><li>Filarete (1400-1469) en el seu Tractat d’Arquitectura concebeix la ciutat dels Sforza com un polígon estrellat de vuit puntes dins una circumferència (ciutat traçada mitjançant cercles i quadrats). </li></ul><ul><li>En el centre, la plaça principal amb tots els edificis de serveis públics principals (Catedral, Palau Comunal, i mercat), i des d’ella arranquen 16 carrers radials, un d’ells amb funció d’aqüeducte. </li></ul><ul><li>A la meitat de cada carrer es troben places més petites amb palaus, esglésies, botigues… </li></ul><ul><li>Una via anul·lar connecta els setze carrers, que irradien del centre cap a cada una de les portes de la ciutat. </li></ul>
  102. 103. <ul><li>Sforzinda va ser la ciutat dissenyada per Antonio Averlino, anomenat Filarete, al seu “Trattato di Architettura” , un projecte que mai no es va realitzar. </li></ul><ul><li>Totes les portes tendrien un lleuger pendent per facilitar el desguàs. </li></ul><ul><li>- El sistema defensiu que l’envoltaria li proporcionaria una millor protecció davant dels nous avenços bèl·lics. </li></ul>
  103. 104. Mai es va realitzar una ciutat sencera reinaxentista, les seves realitzacions urbanístiques es limitaven al remodelatge de barris, mitjançant la construcció de places que articulaven el seu entorn.
  104. 105. Art del Renaixement ESCULTURA QUATTROCENTO…

×