Principals gèneres de la literatura popular

1. LA LITERATURA POPULAR

2. Es transmet per tradició oral De vegades es poden modificar, reduir, ampliar… segons qui les narri. Finalitat: transmetre uns models de comportament (lleialtat, honestedat, fidelitat, valentia…)

3. HI HA DIVERSES FORMES DE LITERATURA ORAL

4. EL CONTE NO LITERARI De transmissió oral Anònim Finalitat: entretenir N’hi ha moltíssims arreu del món Per exemple, del conte de la Ventafocs hi ha més de quatre-centes versions.

5. LA VENTAFOCS (versió egípcia) Hi havia una bellíssima cortesana egípcia –Rodopi- que s’estava banyant. I una àguila va baixar del cel i se li va emportar una sabata. L’àguila va volar cap a Memfis i va dipositar-la als peus de Psamètic, el qual va ordenar que es busqués per tot Egipte la mestressa de la sabata. I quan varen trobar Rodopi, Psamètic s’hi va casar.

6. LA RONDALLA El seu nom prové de la ronda que els avis de la casa començaven a l’hora d’explicar històries de “la vora del foc” a la mainada. És un relat de fets encadenats que ocorren en un temps remot Autor: anònim Temes i fets de caràcter imaginari N’hi ha d’orals i en prosa

7. EL LLOP (JACINT VERDAGUER) Una vegada era un llop que, a l’aixecar-se de son jaç de fullaraca en el bosc, féu un esternut i digué: – Avui sí que serà dia de bona ventura. Es posa a caminar i, en efecte, a les poques passes ja troba dos marrans que Es batien a cops de cap. Ell s’hi acosta i els anuncia que se n’ha de menjar un. – Això prou –ells li responen–; mes, espera un xic. Ara ens estàvem partint un prat i no ens sabíem avenir. Tu, llop, faràs de jutge: posa’t al mig, nosaltres ens n’anirem un a cada banda de prat, arrencarem la correguda cap aquí i tu et menjaràs el qui primer arribi. Tal dit, tal fet, i encara millor: vingueren disparats de cada cantó de prat i, arribant al mig al mateix temps, li donaren una cotassada que el féu fugir sens esperar la segona. Se’n va vora amunt d’una ribera, troba una truja amb sos porcells i li diu: – Truja, estic dejú encara i em desdejunaré amb un de tos porcells. – Espera un xic, que els hem de batejar –diu ella. Se’n van a la vora del riu. El llop, curiós, vol veure la cerimònia, quan la truja amb una morrada el rebat a dintre un gorg.

8. El llop, així que en pot sortir, se’n va amb les orelles baixes ribera amunt i en una coromina troba una euga que pastura amb son mulat. Ell l’escomet i li diu: – Vinc a menjar-me el teu mulat. – Espera un xic, que tinc una espina en un peu i abans me la trauràs. El llop, afalagat per tan bones paraules, va per traure-li l’espina que tenia en una pota de darrere; quan l’euga el veu a tret, amb una coça el tira un tros lluny estabornit. Llavors el llop, desenganyat de si mateix, exclama: – De ventures, prou n’ets atrapades, mes no te n’has sabut aprofitar. Quan has trobat els dos marrans, devies començar el parlament menjant-te’n un; quan has ensopegada la truja, abans de saludar-la devies cruspir-te un porcell, i a l’escometre l’euga, ja devies tenir son pollinet coll avall. Volgueres fer de Repartidor d’un prat entre dos marrans, i amb una mica més et migparteixen a tu; volgueres veure com la truja batejava sos porcells, i tu en sortires batejat; volgueres fer de cirurgià traient l’espina del peu de l’euga, i per poc t’esbadella el cap. I amb tantes i tan bones ventures que t’han passades, te n’hauràs d’anar al llit sense sopar. (Recollida al Vallespir)

9. LA LLEGENDA Narració oral o escrita en prosa D’aparença més o menys històrica Amb força elements imaginaris N’hi ha de tres tipus: lligades amb el món natural (orígens astres, món…), les que tracten del món sobrenatural (fades, follets, gegants…) i les relacionades amb la història humana (sant Jordi, bandolers, bruixes…)

10. ELS ESPARDENYAIRES Antigament, a l'Estany, aquest nom aplicava als lladres de camins. Potser perquè aquests es distingiren per utilitzar sovint espardenyes molt velles i gastades. Al poble de l'Estany es recorden encara algunes trobades entre la gent del poble i aquests espardenyaires. Una nit, Joan Alberg, un ramader de l'Estany, en tornar de la fira de Muntanyola, on havia anat a vendre uns xais, va ser assaltat al camí de la Carrera per un espardenyaire. Li va demanar els diners; però, com que no havia venut res, no en portava. Li va dir que l'acompanyés a casa seva i li donaria tot el que volgués. El lladre, creient que Alberg era un pagès normal i corrent, va confiar en la seva paraula i va accedir a anar amb ell. El lladregot estava tan refiat que caminava davant del pagès, perquè aquest li havia dit que estava malament de la vista i, per tant, no veia prou bé el camí. Però l'Alberg l'havia enganyada i, encoratjant-se de valor, va aixecar un pal i li va clavar un cop molt fort al cap. El va matar, el va enterrar i se'n va anar a casa seva molt tranquil. Va sopar i se'n va anar a dormir. Alguns diuen que encara ara algunes nits de lluna plena els ossos del lladre mort es poden veure i brillen molt, com a signe de mala sort per als qui caminen pels camins amb males intencions.

11. LA FAULA Narració de fets totalment meravellosos En vers o en prosa Se n’extreu un ensenyament o lliçó moral

12. FAULES D’ISOP Hi havia una guineu molt afamada, i al veure penjant d'una parra uns deliciosos raïms, va voler atrapar-los amb la seva boca. Però al no poder agafar-los, es va allunyar dient-se:- Ni m'agraden! Estan tant verds! No traslladis la culpa als altres del que no ets capaç de fer. Hi havia una figuera a la vora d'un camí, i una guineu va veure-hi una serp adormida. Envejant aquell cos tan allargat i, pensant que podria igualar-lo, la guineu es va tombar a terra al costat de la serp i va estirar-se tant com va poder. Tant gran va ser l'esforç que va fer, que al final, per vanitosa, es va partir en dos. No imitis als més grans, si encara no tens les condicions per fer-ho

13. ARA ET TOCA A TU! CONEIXES ALGUN CONTE, RONDALLA, LLEGENDA O FAULA? DONCS EXPLICA’L, T’ESCOLTEM