Presentació del poema "Corrandes d'exili", de Pere Quart, a càrrec dels alumnes Albert Becerra i Guillem Dávila, de primer de batxillerat. "Antologia de la poesia catalana". INS Isaac Albéniz. Badalona.

1. Guillem Dávila Monsech
Albert Becerra Cabrera
28/4/2016
1.1

2. índex
• Autor
• Contextualització Del Poema
• Vocabulari
• Anàlisis Del Poema
• Conclusió

3. Autor
• Naixement: Sabadell 1899
• Família Burgesa
• Únic supervivent d’11 germans
• Estudia dret
• 1er llibre al 1928
• Passa del Noucentisme i l’Avantguardisme al Realisme
• Utilitza l’humor per criticar la política
• Implicació amb la República
• Mort: 1986 (enterrat a Sabadell)

4. Contextualització
• Xile (escrit l’any 1939 i publicat al 1947 a Santiago de
Xile)
• Recull de poemes « Saló de tardor »
• Període de la Postguerra
• Repressió econòmica
• Repressió política i cultural
• Exili del autor

5. Vocabulari
• Tramuntàrem (tramuntar): Passar a l’altre costat d’una
muntanya.
• Carena: Cim d’una muntanya.
• Ensagna (ensagnar): Tacar algú o alguna cosa amb
sang.
• Condormida (condormir): Fer dormir.
• Cenyeixin (cenyir): Envoltar amb una banda de roba.
• Tenderol: Tendal petit, tela per a protegir la pluja.
• Recança: Greu que sap de fer o d’haver fet quelcom.

6. Anàlisis del poema
CORRANDES D'EXILI
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
Comparació
Personificació
Asíndeton
Metàfora
Enumeració
-L’estructura és de corranda (cançó popular breu
improvisada).
-Està formada per 8 estrofes, tres de cinc versos on la rima
varia, i cinc de quatre versos, dos d’aquests de rima creuada i
els altres tres de rima encadenada.

7. Conclusió
- El poema tracta sobre el record i l’enyorança de
Catalunya explicats des d’un poeta que està exiliat a
Xile. Besa la seva terra perquè pensa que serà
l’última vegada que la veurà.
- El poeta també expressa l’exili dels catalans i la
sensació de culpa que sent, perquè entén que són els
homes els causants de la guerra i de tots els
problemes del país.
- També vol expressar l’enyorança cap a la seva terra
d'origen, el Vallès, expressant així la petitesa del la
seva pàtria.