Presentació del poema "Després de la tempestat", de l'"Intermezzo" de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. 2020-21. INS Albéniz.

1. DESPRÉS DE LA
TEMPESTAT

2. Quan s'esqueixen els núvols sobre l cel (10 A)
la ciutat surt rient de la tempesta, (10 B’)
regalant d'aigua lluminosa arreu, (10 C)
remorejant de nou en sons de festa. (10 B’)
Recomença el remor en la ciutat (10 B)
i en el rostre dels homes l'alegria: (10 D’)
els núvols sobre el cel s'han esqueixat, (10 B)
la tenebrosa nit torna a ser dia. (10 D’)
Cadascú alça els ulls per si retroba (10 E’)
la gran blavor del cel, tan oblidada! (10 F’)
Beneita sies, tempestat passada, (10 F’)
perquè fas alçà els ulls a la llum nova! (10 E’)

3. Contextualització
Aquest poema fa referència al
moment en el qual ja s'ha acabat la
tempesta i la gent retroba els raigs de
sol després de la nuvolada. Tot el
paisatge s’ha renovat; la mirada dels
que observen la natura, també.

4. Tema
- La vida que recomença després d’haver
quedat aturada per la tempesta.
- La invocació de l'última estrofa (“Beneita
sies, tempestata passada”) indica la gratitud
dels ciutadans, que reconeixen a la
tempesta la seva virtut purificadora: tot
l’ambient n’ha sortit renovat.

5. Mètrica: Tres estrofes
-Versos decasíl·labs
-Estrofa 1 i 2: rima encadenada
-Estrofa 3: rima creuada
Vocabulari
-Esqueixar: estripar
-Remorejar: murmurar

6. Figures retòriques
La ciutat surt rient de la tempesta:
Personificació
La tenebrosa nit torna a ser dia: Oxímoron