Presentació del poema "A muntanya", de l'"Intermezzo" de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat 2.2. Literatura catalana. 2020-21.

1. A MUNTANYA,
visions & cants
Joan Maragall

2. LECTURA:
M'agrada el balcó gran de la muralla
quan la gent de la vila hi va a badar
i amb ull ja quasi incommovible aguaita
el pas de la llunyana tempestat.
Passa la tempestat esgarrifosa
per damunt de la serra allà al davant,
tremolant de llampecs, silenciosa
per la gent de la vila i la del pla.
Com hi deu ploure en les profundes gorges
i en els plans solitaris de les valls!
Prou l'huracà els assota aquells cims nusos
i peta l'aigua en aquells rocs tan grans;
s'astoren els ramats, el pastor crida,
i algun avet cau mig-partit pel llamp!
Però en el balcó gran de la muralla
no se sent res: la gent hi va a badar,
i amb ull ja quasi incommovible aguaita
el pas de la llunyana tempestat.
Puigcerdà, 1897

3. VOCABULARI
Badar: encantar-se mirant una cosa.
Gorga: remolí format en una massa d’aigua.
Astorar: rebre un gran espant

4. CONTEXTUALITZACIÓ
- Esperit romàntic i partícip del moviment
modernista.
- Tempesta que la gent contempla des del
mirador de la plaça de l'ajuntament a
Puigcerdà.
- Destaca el contrast entre la passivitat de la
gent i la gran tempesta que cau en les
profundes gorges i planes.

5. TEMA
El jo poètic contempla tant la tempesta com la gent que
se la mira. Per tant, hi ha un doble nivell d’observació:
el del públic davant de la tempesta, i el de l’autor
davant del públic.
El poeta és aquell ésser que veu i comprèn més que
ningú el secret de la natura. Per aquesta raó la gent no
sent la tremolor, la ventada huracanada de la tempesta.
El poeta sí que pot sentir-les

6. MÈTRICA
Està escrit en versos decasíl·labs i en tercera persona, excepte el primer vers (M’agrada), que
introdueix el punt de vista subjectiu del poeta.
Està estructurat en quatre estrofes diferents, que tenen quatre versos cada estrofa, seguint una rima
assonant, abab.
La tercera estrofa està formada per sis versos; només els parells tenen rima assonant.
Al llarg del poema es van alternant els versos masculins i femenins.

7. ESTRUCTURA
1ª estrofa: La primera estrofa situa el lector en la muralla de Puigcerdà, des d'on es té una
vista esplèndida de les serralades de la Cerdanya. Es defineix el tema del poema: la contemplació de la tempesta.
2ª estrofa: En aquesta segona estrofa es posa en relleu el contrast que articula el poema: la tempesta és molt
sorollosa, però per a la gent del pla, que la veu a distància, és silenciosa.
3ª estrofa: En aquesta tercera estrofa hi ha la descripció de les característiques de la tempesta: el vocabulari
que s'hi utilitza ens fa pensar en la fúria d'una tempesta (assotar, petar, cridar, caure…). Només el poeta pot
imaginar aquesta força intensa de la natura amb ulls d’imaginació.
4ª estrofa: A l'última estrofa es reprèn el tema central: encara que la tempesta produeix uns grans efectes a la
muntanya, la reacció de la gent del poble és molt passiva: observen amb “ull incommovible”..

8. RECURSOS
Al·literació: repetició de sons ("s", "r" i "p") per tal d'aconseguir una semblança amb la pluja, el
vent i el soroll del temporal.
Comparació / antítesi: entre el soroll que fa la tempesta i l’espectacle silenciós per a la gent del
poble.
Hipèrbole: quan la gent de la vila hi va a badar / i amb ull ja quasi incommovible aguaita
Exclamació: Com hi deu ploure en les profundes gorges / i en els plans solitaris de les valls!