Presentació, en Power Point, de les alumnes Andrea Planas i Esther Núñez, del grup 1.2, de batxillerat. Institut Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2015-2016. Treball sobre "Antologia de la poesia catalana".

1. Cançoneta incerta
Josep Carner
Esther Nuñez
Andrea Planas

2. Josep Carner Cançoneta incerta
Nascut el 9 de febrer de
1884 a Barcelona .
Va morir a Brussel•le​s el 4
de juny de 1970.
Era conegut com “El
príncep dels poetes”.
Va escriure poesia, prosa i
teatre.
Cançoneta incerta és un
poema representa​tiu de
Josep Carner, com també ho
és Corones.
Poeta pertanyent al
moviment del
Noucentism​e.
Va ser un dels
poetes mes
precoços.
Als dotze anys ja
enviava poemes a
una revista.

3. Glossa
● Gènere poètic menor
fins que va ser
revitalitzada per
diversos poetes cultes:
● En van escriure moltes,
d’una delicada bellesa i
musicalitat
● Exemple de la perfecció
aconseguida en aquest
tipus de la cançó culta i
literària.
● Metàfora a tres bandes:
la cançoneta, el camí i
la vida i,explicitada en
els versos finals.
● Les maneres en les que
pot ser el camí, la vida.

4. Temàtica del poema
● Dilema que
tenim a la vida,
el que hem de
fer i el que no.
● Parla sobre on ens
portarà la vida,que
si viurem
acompanyats o no.
● Diferents
camins que
podem agafar i
el que ens
trobarem.
● No sap com serà cadascun i
mai ho sabrà fins que hagi
triat un, ja que cada camí és
una completament diferent i
plena de sorpreses.

5. Relació del poema amb el llibre al qual pertany.
El poema pertany a l’obra cor quiet de l’any 1925.
El cor quiet és el primer volum ,neix de la maduresa i la distància del poeta i també tracta del jo profund del poeta.
El poema tracta del camí de la vida i cor quiet té diferents poemes entre els quals un és la cançoneta incerta i la
relació és que cor quiet és una obra en la qual, el poeta contempla la realitat i la naturalesa que en la cançoneta
incerta significaria el camí.

6. Mètrica del poema
Aquest camí tan fi, tan fi, 8 A
qui sap on mena! 5 b
¿És a la vila o és al pi 8 A
de la carena? 5 b
Un lliri blau, color de cel, 8 C
diu: -Vine, vine!- 5 a
Però: -No passis! -diu un vel 8 C
de teranyina. 5 d
¿Serà drecera del gosat, 8 E
rossola ingrata, 5 f
o bé un camí d’enamorat, 8 E
colgat de mata? 5 f
¿És un recer per a adormir 8 A
qui passi pena? 5 b
Aquest camí tan fi, tan fi, 8 A
qui sap on mena? 5 b

7. Mètrica del poema
¿Qui sap si trist o somrient 8 G
acull son hoste? 5 h
¿Qui sap si mor sobtadament, 8 G
sota la brosta? 5 h
Qui sabrà mai aquest matí 8 A
a què em convida! 5 i
I és camí incert cada camí, 8 A
n’és cada vida! 5 i
El poema té una mètrica regular ,compost de tres estrofes de vuit versos cadascuna d’art menor,
semblant a les cobles , que combinen versos d’art major els imparells són octosíl·labs , i d’art menor
els parells que són pentasíl·labs amb rima consonant encadenada, és a dir, es produeixen una
alternança de rimes masculines i femenines.

8. figures retòriques
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena!
¿És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: -Vine, vine!-
Però: -No passis! -diu un vel
de teranyina.
metàfora que fa referència
a la vida
personificació
repetició
metonimia , preguntes
retòriques
Primera estrofa:
Introducció
El poeta se situa davant
d’un camí tènue, fi, mig
perdut que se li obre al
davant i que és símbol
de vida i que no sap on
el portarà.

9. Figures retòriques
¿Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d’enamorat,
colgat de mata?
¿És un recer per a adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?
Segona estrofa:
Desenvolupament
El caminant s’enfronta als
mateixos dubtes que
planteja el camí, es planteja
si serà un trajecte dret, curt
però feixuc i arriscat o, en
canvi, si el camí serà
d’enamorat, però un parany
al cap i a la fi.
metàfora
Repetició

10. Figures retòriques
¿Qui sap si trist o somrient
acull son hoste?
¿Qui sap si mor sobtadament,
sota la brosta?
Qui sabrà mai aquest matí
a què em convida!
I és camí incert cada camí,
n’és cada vida!
Tercera estrofa:
Conclusió
En la ultima estrofa ens diu
que el camí que agafem no se
sap si serà bo o dolent i que el
camí que escollim serà la
nostra vida.
Antítesi
Anàfora

11. Conclusió
“Cançoneta incerta” reflecteix la vida com un camí obert cada dia a l’atzar, sense seguretats. En
aquest poema es reflecteix el fet inquietant de prendre decisions i el no saber si aquestes ens porten
cap al lloc correcte, el no saber on serem l’endemà.