1. 1
Estrofes i composicions poètiques
ACRÒSTIC .- Poema en el qual les lletres inicials dels versos, o d'altres expressament
remarcades, formen una paraula, en ser llegides de dalt a baix o de baix a dalt.
ALEXANDRÍ .- Vers de dotze sil·labes, format per dos hemistiquis. En la mètrica anglesa,
portuguesa i francesa, com en la catalana, és també de dotze síl·labes, mentre que en
la castellana i la italiana és de catorze.
AUCA .- Composició de la literatura popular, composta per quaranta-vuit dibuixos,
cadascun dels quals és il·lustrat amb un rodolí (apariat, normalment heptasíl·lab).
BIOC .- En una composició anisosil·làbica, vers molt breu, sovint de menys de quatre
síl·labes, d'una estrofa de peu trencat, que es combina amb versos llargs.
BORDÓ .- En la mètrica catalana medieval designa el vers. Es fa servir també per
designar el vers que es repeteix al final de cada cobla. En la mètrica castellana,
al·ludeix, a partir del s. XV, al conjunt de tres versos, el primer i el tercer pentasíl·labs
assonants, i el segon heptasíl·lab solt, que de vegades clou la seguidilla.
CAL·LIGRAMA .- Poema que utilitza formalment la tipografia i l'escriptura per
aconseguir una representació plàstica que suggereixi amb la seva forma visual algun
tipus de relació amb el seu contingut temàtic. Forma utilitzada per la poesia
avantguardista, malgrat que té precedents molt antics, deu el nom al poeta francès
Guillaume Apollinaire, vers el 1914.
CANÇÓ .- Gènere trobadoresc i composició lírica, generalment de tema amorós, de
tradició antiga. La cançó popular, lligada a la música i a una estrofa lliure presenta una
temàtica molt variada. Els trobadors van convertir-la en el vehicle poètico-amorós de
la poesia culta. En la literatura catalana, la cançó culta, consta de 5, 6 o 7 cobles de vuit
versos decasíl·labs, amb una tornada de quatre versos, el darrer dels quals contenia el
senyal.
COBLA .- En la tradició literària catalana -i en el sentit habitual actual-, sinònim
d'estrofa: grup de versos relacionats per la rima o el sentit i limitats per una pausa.
CODOLADA .- Tirada de versos formada per una sèrie d'apariats que alternen versos
llargs (de vuit o de set síl·labes) i curts (de quatre). També fa referència a un gènere de
la poesia popular, amb versos heptasíl·labs apariats, encara avui ben viu a l'illa de
Mallorca.
COLLAGE LITERARI .- Composició poètica de caràcter avantguardista, en què s'utlitzen
elements tipogràfics i, en general, visuals, per subratllar-ne el contingut.

2. 2
CORRANDA .- Cançó popular curta, molt sovint improvisada i generalment composta
per quatre versos heptasíl·labs, amb la rima creuada. Rep diverses denominacions:
cançonetes, glosses, follies, etc.
DANSA .- Composició i gènere de la poesia trobadoresca, generalment composta per
tres, quatre o cinc cobles de vuit versos relligades pel refrany; normalment feta amb
heptasíl·labs, solia constar d'una entrada i una tornada.
DÈCIMA .- Estrofa formada per deu versos, generalment d'art menor, amb rima
consonant a b b a a c c d d c. També és coneguda amb el nom d'espinela, en al·lusió al
poeta del pre-barroc espanyol Vicente Espinel.
DÍSTIC .- Estrofa de dos versos de la poesia clàssica grega i llatina. El dístic elegíac està
format per dos hexàmetres, el segon dels quals està sincopat com un pentàmetre.
ENTRADA .- Estrofa inicial d'un poema que dóna a conèixer la seva intenció. Esta
formada per dos versos i una tornada (rescobla) que es repeteix al final de cada
estrofa. Vegeu els goigs.
ESPINELA .- Vegeu Dècima.
ESTANÇA .- Estrofa formada per versos hexasíl·labs i decasíl·labs, disposats lliurement.
Modernament, l'estança designa sovint una estrofa variable en el metre i la rima.
ESTROFA .- Conjunt de versos d'una composició poètica que estan relacionats entre
ells per la rima i el sentit, i delimitats per una pausa.
ESTROFA DE PEU TRENCAT .- És aquella que està formada bàsicament per versos llargs,
però que els alterna amb uns de més breus. Vegeu bioc.
GLOSSA .- Composició poètica culta d'origen Barroc.Consta d'una entrada, molt sovint
una corranda, seguida de tantes estrofes com versos té l'entrada, més llargues, que fan
referència al contingut de l'entrada. Les estrofes es clouen, per odre, amb un dels
versos de l'entrada, fins que es tanca la composició amb l'últim d'aquella.
HAIKÚ (o haikai) .- D'origen japonès, és una composició breu, d'una sola estrofa,
anisosil·làbica, de tres versos femenins, habitualment blancs, que sumen disset
síl·labes, comptades també les síl·labes àtones finals (4-6-4).
LIRA .- Estrofa formada per cinc versos anisosil·làbics, hexasíl·labs el primer, el tercer i
el quart, i decasíl·labs el segon i el cinquè (aBabB o aBaaB).
LLETRES SATÍRIQUES .- Composicions de caràcter burlesc de Francesc Vicenç Garcia,
provinents mètricament de la letrilla castellana. Estan formades per versos
heptasíl·labs amb aquesta estructura: entrada de dos o quatre versos, seguida d'un
conjunt d'estrofes de sis, set o vuit versos amb una retronxa que repeteix els dos
darrers versos de l'entrada, a manera de refrany, en cada estrofa.

3. 3
MADRIGAL .- Gènere líric i composició breu, de procedència italiana, habitualment de
tema amorós, formada per versos hexasíl·labs i/o decasíl·labs, que fan dos o tres
tercets i una o dues tornades, i tenen rima variable. Antecessora de la silva.
NOVES RIMADES .- Habitualment de caràcter narratiu, són una tirada de versos
apariats, generalment octosíl·labs, amb rima consonant, de gran difusió durant l'Edat
Mitjana.
OCTAVA .- Estrofa de vuit versos d'art major, molt sovint de versos decasíl·labs, amb
dues o tres rimes consonàntiques: la cobla (tradicional octava de la poesia catalana,
amb decasíl·labs cesurats a la quarta), l'octava italiana (versos de qualsevol mesura,
però tots iguals) i octava reial (vuit versos decasíl·labs de rima encadenada, més un
apariat)
POEMA EN PROSA .- Vegeu prosa poètica.
POEMA VISUAL .- Obra avantguardista, de caracter visual, però impresa, que connota
un missatge poètic.
PEU MÈTRIC .- Unitat rítmica en què es basava la mètrica grega i llatina, fonamentada
sobre la distribució accentual i, doncs, en la repetició d'una seqüència de síl·labes
breus i llargues en el vers. La seva adaptació a la mètrica actual s'ha fet sobre la
combinació de síl·labes àtones i tòniques.
PROSA POÈTICA .- Text escrit en prosa, que pel seu ritme i el seu to és molt pròxim a la
lírica.
QUARTET/QUARTETA .- Estrofa de quatre versos, amb una o dues rimes (AAAA, ABAB,
AABB, ABBA, etc.). Tot i que la tradició catalana medieval no ho feia, per influència
castellana, avui se sol distingir si els versos són d'art major (quartet) o d'art menor
(quarteta).
QUINTET/QINTETA .- Estrofa de cinc versos, amb dues rimes consonants (ABABA,
ABBAB, ABAAB, AABBA, etc.). Distingim entre el quintet, si és amb versos d'art major; i
la quinteta, si són d'art menor.
REFRANY .- Vers, o conjunt de versos, que es repeteix al llarg de tota la composició.
RETRONXA .- És un tipus d'enllaç entre les estrofes d'una mateixa composició, que en
remarca la seva unitat. Es basa en la repetició, a la fi de l'estrofa, d'algun element: d'un
o més versos del refrany (retronxa de vers); d'un mot que rima al refrany (retronxa
d'identitat de rima); o d'una o més rimes del refrany (retronxa de rima).
RODOLÍ .- Combinació de dos versos apariats, amb la mateixa rima. Generalment de
caràcter festiu, acompanyen els quadres d'una auca.

4. 4
ROMANÇ .- Composició d'un nombre indeterminat de versos, generalment
heptasíl·labs, amb els versos senars rimant en assonant, mentre els parells són blancs.
Si els versos són decasíl·labs parlem de romanç heroic, i de romancet si en tenen cinc
o menys.
SÀFIC .- Vers de la poesia clàssica grega i llatina, format per cinc peus i mig (tres
troqueus, dos iambes i una síl·laba solta). En català ha estat adaptat en decasíl·labs
femenins blancs, amb accent a la quarta (paraula plana).
SEGUIDILLA .- Estrofa de quatre versos, d'origen castellà, composta per dos hexasíl·labs
blancs (primer i tercer) i dos tetrasíl·labs que rimen entre ells (segon i quart). Sovint, la
seguidilla finalitza amb un bordó.
SENYAL (en provençal senhal) .- En la lírica trobadoresca, paraules que amaguen el
nom de la dama a qui s'adreça la cançó, o el d'un altre trobador, que apareix en la
tornada final.
SEXTET .- Estrofa de sis versos amb un esquema ABABCC, tot i que pot presentar
variacions. Per influència de la mètrica castellana hom distingeix el sextet (amb versos
d'art major) de la sexteta (amb versos d'art menor).
SEXTINA .- De procedència trobadoresca, composició formada per sis sextets (sis
estrofes de sis versos decasíl·labs).
SILVA - Composició d'un nombre indeterminat de versos hexasíl·labs i decasíl·labs,
combinats i rimats (blancs o amb rima consonant) segons la lliure voluntat del poeta.
És d'origen castellà.
SONET .- Composició poètica d'origen italià, composta per versos decasíl·labs formant
dos quartets (amb rima creuada ABBA o encadenada ABAB) i dos tercets (de rima més
variada). En la poesia contemporània, s'han produït variacions respecte al metre i a la
rima.
TANNKA .- D'origen japonès, és una composició breu, d'una sola estrofa anisosil·làbica,
de cinc versos femenins, habitualment blancs, que sumen trenta-una síl·labes,
comptades també les síl·labes àtones finals (4-6-4-6-6).
TERCET .- Estrofa de tres versos de formes mètriques i distribucions de rima variables.
Amb tot, quan formen combinacions, acostumen a presentar rimes encadenades : ABA
BCB CDC...
TERCINA .- Composició formada per tercets decasíl·labs encadenats, el darrer dels
quals sol tenir un vers més (ABA BCB ... YZYZ). Va ser introduïda per Andreu Febrer en
la seva traducció de la Divina Comèdia de Dante.
TIRADES/TIRALLONGUES .- Composicions formades per una o vàries sèries llargues de
versos d'igual metre, monorrims o apariats.

5. 5
TORNADA .- Versos, en menor nombre que les estrofes de la composició, que es
repeteixen al final i la tanquen. Malgrat la seva semblança, es distingeix del refrany,
perquè aquest està format per un o més versos que es repeteixen al llarg de tota la
composició, i no només al final.
VERSICLE .- De tradició hebraica, és una frase o un conjunt de frases d'un text bíblic
que es contraposen o es complementen mútuament. Sovint estan formats per versos
lliures.
VIADERA .- Composició pròpia de la poesia galaico-portuguesa medieval (viadeyra, o
cançó de camí), que va ser introduïda en la poesia catalana pel trobador Cerverí de
Girona. Es tracta d'una forma de caràcter popular, per ser dansada, d'estructura força
complexa.
VILLANCET .- Adaptació del villancico castellà, fou introduït per Pere Serafí al S.XVI per
designar una composició de forma semblant a la dansa. A partit del XVII ha estat
utilitzat per referir- se a la nadala, per influència lèxica del castellà.
VIROLAI .- Composició formada per una entrada i un conjunt d'estrofes amb refrany,
de forma molt variada. Deriva del gènere poètico-musical francès de mateix nom
(virelai), destinat a la dansa. Se sol identificar amb el poema de Verdaguer, malgrat
que aquest no hi té res a veure formalment.