Presentació del poema "Lo diví en el Dijous Sant", de l'"Intermezzo" de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. 2020-21.

1. LO DIVÍ EN EL DIJOUS SANT
Visions & Cants, Joan Maragall

2. Lectura
En memòria d’ùn amic
Avui he sentit lo Diví
en el camp, en el vent i en les plantes,
i en la majestat-- de les pedres santes
que s’alcen en temple--al mig del camí.
Avui he sentit--que dura la vida
més enllà del cos--i dels seus sentits:
he vist un vellet--amb cara entendrida
i alegres infants--de sobte entristits.
He vist uns guerrers--armats punta en blanc,
davant d’un anyell--rendir les espases,
he sentit les brases
de l’Amor Diví--en el Dijous Sant.
ENDREÇA
Senyor! Deu consol a qui plora
i torneu-li plor al qui no pot plorar,
i doneu-li pau a l’ànima inquieta
perquè us sàpiga esperar.
1897

3. Contextualització
El Dijous Sant és el dia de la Setmana Santa dedicat a la commemoració del Sant Sopar i de la institució
de l'eucaristia.
Vocabulari
Entendrida - Produir sentiments de tendresa, afecte, compassió
Espasa - Arma blanca
Anyell - Xai

4. Tema
● Arran de la mort de Josep Soler, un amic, el poeta proclama la creença que la vida dura més enllà del cos
i dels seus sentits.
● Joan Maragall presenta la seva visió de la divinitat com a bàlsam de les imperfeccions i dels dolors
humans.
Metrica
● Té 4 estrofes i cada una d’elles té 4 versos,
● Domina el vers d’art major, decasíl·lab, tot i que hi ha presència d’heptasíl·labs.
● Domina la rima consonant.

5. Estructura
1ª Estrofa: El poeta reconeix la presencia de Déu en el món terrenal; la natura esdevé temple de Déu.
2ª Estrofa: El jo poètic afirma que hi ha vida més enllà dels sentits humans, corporals. Fa al·lusió al cicle de la
vida: infants i vells intercanvien els seus papers: les etapes de l’existència roden en un etern retorn.
3ª Estrofa: Adoració de Crist en el Dijous Sant: reverència dels soldats armats de les processons davant de la
representació del fill de Déu: l’anyell místic..
4ª Estrofa: Mots adreçats a Déu com a pregària: súplica de pau interior. Déu compensa les mancances de
l’ésser humà: dóna a cadascú el que li falta i necessita: consol, llàgrimes, quietud.

6. Recursos
● Encavalcament (v. 1- 2) Avui he sentit lo Diví en el camp, en el vent i en les plantes
(v. 3- 4) i en la majestat-- de les pedres santes que s’alcen en temple--al mig del camí.
(v. 5 - 6) Avui he sentit--que dura la vida més enllà del cos--i dels seus sentits:
(v. 11 - 12) he sentit les brases de l’Amor Diví--en el Dijous Sant.
(v. 15 - 16) doneu-li pau a l’ànima inquieta perquè us sàpiga esperar.
● Anáfora (v. 1 i 5) Avui he sentit lo Diví (v. 13 - 15) i torneu-li plor al qui no pot plorar,
Avui he sentit--que dura la vida i doneu-li pau a l’ànima inquieta: Paral·lelisme
● Exclamació (v. 13) Senyor! Deu consol a qui plora
● Antítesis (v. 13 - 15) he vist un vellet--amb cara entendrida
i alegres infants--de sobte entristits.
● Metàfora (v. 11-12) he sentit les brases / de l’Amor Diví: brases: el foc d’amor de Déu cap als homes (i dels homes a
Déu)