SlideShare a Scribd company logo
1 of 11
Download to read offline
WEBQUEST JOAN MARAGALL
   GRUP 3, CATALÀ
Activitat 1: Aina Olivart

ACTIVITAT 1

Quins poemes de Maragall van guanyar algun premi en els Jocs Florals?




 Joan Maragall va guanyar diversos premis en els Jocs Florals:

     ● Dins la cambra ( 1881,Badalona): Flor natural (millor poesia amorosa)

     ● La Sardana (1894, Barcelona): Englantina d'or (millor poesia patriòtica)

     ● El mal caçador (1896, Barcelona): Viola d'or i d'argent (millor poesia religiosa)

     ● Glosa (1904,Barcelona): Flor natural (millor poesia amorosa). També és nomentat
       "Mestre en Gai Saber" aquell mateix any.

     ● Enllà (1910, Barcelona): Premi Fastenrath (guardó literari de novel·la, poesia o
       assaig)
Activitat 2: Laia Moras

El Modernisme literari català.
El modernisme literari és un moviment que va aparèixer a Catalunya a finals del segle XIX i a principis del XX.

Orígens:
El Modernisme literari català va tenir uns inicis bastant lents, els primers signes del canvi en el camp
literari van trobar-se en algunes poesies de Joan Maragall. En aquests poemes abandonava la retòrica
romàntica i retornava al subjectivisme, convertint-les aixi en poesia més moderna.
L'inici del Modernisme coincideix i s'explica amb la situació de la burgesia, que va deixar de banda una

etapa estalviadora per entrar en una altra de modernització, en que la gent vol gaudir i gastar-se la
riquesa acumulada.
Així va ser com un grup de burgesos es va enfrontar amb la seva pròpia classe social i va treure a Catalunya
del seu endarreriment cultural respecte a Europa.
Els primers escrits modernistes els trobem a la revista Avens, que va buscar un model gramatical uniforme i
normalitzat més adequat, i que més endavant canvia el seu nom per Avenç.
Activitat 2: Laia Moras

Corrents estètics i ideològics:
El Modernisme va tenir dues etapes:



     1892- 1900
                                                       1900-1911
     INICIS: DOS CORRENT IDEOLÒGICS
                                                       Revista important: "Joventut".
     1. Esteticisme: donava l'esquena a la societat.
                                                       Època d'assimilació dels escriptors
     L'art era el seu refugi i la seva religió.
                                                       de la Renaixença.
     2. Regeneracionisme: s'oposava als burgesos
                                                       Va aparèixer el ruralisme.
     conservadors. Va intentar regenerar les
                                                       Es tornaven a valorar els Jocs
     masses incultes. Volien canviar la societat a
                                                       Florals.
     través de l'art.
                                                       Hi va haver les primeres mostres del
     Aquests, van aparèixen a l'Avenç.
                                                       Noucentisme.
     Hi va haver les festes modernistes de Sitges.
Activitat 2: Laia Moras

 Cronologia: Autors i obres més importants del modernisme.


  Apel·les Mestres i Oñós    Raimon Casellas i               Alexandre de           Joaquim Ruyra i Oms
  1854-1936                  Dou                             Riquer i Ynglada       1858-1939
  L'Esquella de la Toratxa   1855-1910                       1856-1920              Marines i boscatges, (1903)
  (1939)                     Els sots feréstecs              Anyoranses (1902)
                             (1901)




   Joan Maragall i            Santiago Rusiñol i       Prudenci Bertrana i Compte
                                                                                      Caterina Albert
   Gorina (1860-1911)         Prats (1861-1931)        (1867-1941)
                                                                                      i Paradís
   La sardana (1894)          Els jocs Florals de      La Guineu (1902)
                                                                                      (Víctor Català)
                              Canprosa(1903)
                                                                                      (1869-1966)
                                                                                      Solitud (1905)
Activitat 3: Bernat de Paz

Expliqueu breument als companys les principals etapes de la poesia de Maragall

La poesia de Maragall es divideix en quatre principals etapes:

PRIMERA ETAPA (1860-1891)

La primera etapa de la poesia de Maragall també s'anomena "vitalista". Hi formen part el poemes plens de vitalitat i energia
des de les seves primeres obres fins al seu casament l'any 1891.
El 30 d'abril de 1888 va publicar el seu primer poema important, "l'oda infinita", que conté la seva teoria poètica. I al 1891 els
seus amics més propers li van regalar un llibre anomenat "Poesia" que recollia totes les seves obres fins aquell moment.

SEGONA ETAPA (1892-1900)

En aquesta etapa Maragall es basa més en escriure sobre la vida d'una manera més intel·lectual, basant-se amb aquestes
paraules dites per ell mateix: "La vida, contemplada per sobre i en total, és hermosa: la vida, viscuda, és trista.". Però per altre
banda també para de la vida de forma més profunda i íntima en els textos més religiosos.

TERCERA ETAPA (1901-1906)

L'inici d'aquesta etapa és a causa de la pèrdua d'alguns dels amics més estimat per Joan Maragall.
Al 1900 escriu escriu "Visions i Cants", que és el seu primer llibre allunyant-se ja del modernisme. I en la tercera etapa no
escriu molt més, sino que es dedica a traduir obres d'altres poetes, sobretot alemanys. I l'any 1904, Maragall és proclamat
"Mestre en Gai Saber".

QUARTA ETAPA (1907-1911)

En aquesta última etapa Maragall entra en una etapa relativa de passivitat, i es torna a centrar en l'individualisme i el vitalisme
de les primeres èpoques. En aquests últims anys Maragall entra en depressió i no se'n parla molt de les seves obres ni d'ell,
passa decepercebut.
Activitat 4: Nerea López

Escolteu aquest fragment de Tristany i Isolda, de Wagner.
Quina relació té amb Maragall? Podeu consultar al volum 8 de la Història de la literatura
catalana , l'article de Joan-Lluís Marfany, a l'apartat de "Wagnerisme". Llegiu aquesta cita de
Maragall sobre Nietzsche i mireu de trobar-hi trets modernistes.

Aquest pesimisme que Nietzche desemboca en la seva obra es reflexa en les "Estrofes decadentistes" de
Joan Maragall- presentades a les terceres festes Modernistes a Sitges.

Text de Maragall sobre Nietzsche ->

El fi de la vida és el goig, la satisfacció dels instints; el medi per a disfrutar-la, la força, el poder. Davant
de la vida, davant del goig, davant del poder, els homes són essencialment desiguals: hi ha els senyors,
forts de cos i d’ànima, lliures, irresistibles, egoistes sublims de la vida, lleons riallers que davallen de la
selva impetuosa, atropellant i esbocinant tot lo que bé els escau sota llurs urpes victorioses. Per ells
viure és poder, poder és disfrutar, i el llur imperi és el de la força.
Dessota d'aquests pocs hi ha la massa dels esclaus, dels pobres de valer, dèbils, irreflexius, pobres
d'instint, predestinats a servir d'objecte a la força dels forts”.
El radicalisme brutal de Nietzsche, el seu immoralisme d’Anticrist, ens dóna la mateixa sensació que si
haguéssim pujat an el cim de la serra i allà respiréssim a
grans pitrades l’aire lliure de les altures carregat d’oxigen i de fortor de pins."

Diem que tot el text és moderniste perquè s'inspira amb la natrualesa i l'ús profús d'elements d'origen
natural, amés destaquen molt el tema de la llibertad.
Activitat 6: Marina Garsaball


 ELOGI A LA PARAULA
 Aquest text el va escriure quan va ser escollit president de l’ateneu barcelonès, i en ell
 ressalta com d’orgullós se sent al ser ell l’escollit.

 Parla de la paraula, com una cosa meravellosa que amb això es pot expressar tot. De les
 paraules surten idees, sentiments, explicacions, aclariments, discussions... Perquè les
 paraules poden expressar tan coses espirituals com coses corporals.

 Tots els homes, poden arribar a expressar el que senten i a obtenir idees gràcies a les
 paraules.
 Amb les paraules es pot veure com es cadascú, encara que no es digui clarament, cada
 persona té una manera de parlar segons el seu estat, anímic i sentimental. Per exemple,
 els enamorats i els poetes semblen uns encantats de la vida que no saben el que diuen.

 En una paraula hi ha tot un misteri, tota la llum del món. Perquè cada mot ha sortit de la
 llum d’inspiració i nosaltres menyspreem el poeta, gran o petit que tenim dins, perquè
 tothom és capaç de posar ritme i harmonia a unes paraules.
 El vers, és el veritable llenguatge de l’home, i quan siguem capaços de parlar només amb
 paraules vives, i menysprear les altres, serà el moment quan serem totalment escoltats.
Activitat 7: Júlia Ruiz de Azúa


Maragall va escriure tres cants: "Els adéus" (1896), "Oda a Espanya" (1898) i "Cant de
retorn" (1899). Tots ells representen tres moments del conflicte colonial de les Filipines i
de Cuba. Col·laboreu amb els membres del Grup 1 per tal de fer una explicació dels
continguts dels poemes en relació amb els fets històrics.

Els tres cants formen el conjunt de: "Els tres cants de Guerra": Són unes composicions
que mostren el que pensava la gent: lluitar per la patria, regenerar la terra i realizar
canvis per aconseguir el que volien: combatre per la terra que estimen. Fan referència a
les guerres que han patit, totes les morts, etc. El sentiment patriòtic és tan potent que
arriscarien la vida.

-Els ádeus: tracta sobre els vaixells que partien cap a la guerra de Cuba, la tristesa i la
impotència que sentien els soldats al deixar la seva família.

-Oda a Espanya: Maragall s’adreça a Espanya com a Català. Diu que els espanyols s’han
passat molt a la guerra, causant morts innocents i separant famílies. Demana un canvi en
la seva política reaccionària i imperialista.

-Cant de retorn: comenta la tristesa del retorn com a país vençut. Es lamenta per la
mort d'aquelles persones a la guerra de Cuba i en fa responsable l'imperialisme espanyol.
Activitat 8: Jan Baeta

 Llegiu aquests fragments de l' Elogi de la Poesia i expliqueu als companys
 d'on surt -segons Maragall- la poesia

 Segons Joan Maragall la poesia surt de la natura. De la bellesa de la natura i l'home.
 Pensa que la poesia neix en moments on es sent sol davant la natura i el planeta.
 Sap apreciar els moments i les situacions de la vida. Com per exemple el mar o la
 muntanya, per ell no només es un tros d'aigua o un tros de terra, per ell significa
 alguna cosa més i aquest significat l 'expressa a través de la poesia. Expressa el seu
 benestar davant la naturalesa. Parla de moments en que pensa en la ciència,
 moments filosòfics... I que tot conjunt de temes dels que parla, creen una emoció
 estètica, que ha sigut originada traves de l'expressió.
 Tots aquests aspectes els expressa a les seves poesies, Per exemple quan diu:

 -Aquí m'estic tot sol a vora el mar. Sóc la Natura sentint-se a si mateix.
ACTIVITAT 9 Iona Palau Ribera

Busqueu informació sobre el Comte Arnau, i resumiu-la per a la resta de la classe. Després, llegiu aquest fragment de la carta a
Carles Rahola i expliqueu-ne el significat als companys:


El Comte l'Arnau va ser un ric noble de la mitologia catalana. A causa de diversos pecats (com relacionar-se amb
una abadessa o no fer bé els pagaments promesos), va ser castigat eternament. Va ser condemnat a cavalcar durant tota
l'eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre que li sortien flames per la boca i els ulls.

Una versió més elaborada del mite diu: va ser obligat a casar-se als quinze anys amb Elvira, (una noble que li doblava l'edat), i
no era gens atractiva,aquest va ser el motiu perquè la va deixar ja que també estava enamorat de Riquilda. La vella dama va
ser obligada a professar al monestir de Sant Joan de les Abadesses, on va morir. El Comte l'Arnau, una nit de tempesta, va
robar el seu cadàver. Va començar a cavalcar, i quan va arribar a un penya-segat, la va tirar.

En nits de tempesta, alguns habitants del Ripollès veuen al Comte Arnau cavalcant pels aires.




"Amic Rahola:Sento aquesta vida i l’altra com una sola cosa; que l’altra ja la vivim

en molts moments d’aquesta. Lligar lo temporal a lo etern. Aquesta és la tensió del meu esperit."




Carles Rahola i Llorens (1881-1939), va ser un periodista, escriptor, historiador i polític gironí.
Va morir assassinat pel règim franquista, abans de complir els 58 anys, tot just un mes i
onze dies després de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat.
Rahola era un dels intel·lectuals gironins i catalans de referència,
que va defensar sempre els valors de la civilitat, del respecte, de la tolerància.

More Related Content

What's hot

La sardana, joan maragall
La sardana, joan maragallLa sardana, joan maragall
La sardana, joan maragalljoanmolar
 
Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan MaragallComentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan MaragallBiannyIbaezRodrguez
 
L’ànima de les flors laia vidal
L’ànima de les flors  laia vidalL’ànima de les flors  laia vidal
L’ànima de les flors laia vidaljoanmolar
 
Despres de la tempestat
Despres de la tempestatDespres de la tempestat
Despres de la tempestatjoanmolar
 
La dona hermosa
La dona hermosaLa dona hermosa
La dona hermosajoanmolar
 
A la mare de deu de montserrat
A la mare de deu de montserratA la mare de deu de montserrat
A la mare de deu de montserratjoanmolar
 
La nit de la puríssima
La nit de la puríssimaLa nit de la puríssima
La nit de la puríssimajoanmolar
 
Lo divi en el dijous sant
Lo divi en el dijous santLo divi en el dijous sant
Lo divi en el dijous santjoanmolar
 
Cant dels joves
Cant dels joves Cant dels joves
Cant dels joves joanmolar
 
Cant de novembre
Cant de novembreCant de novembre
Cant de novembrejoanmolar
 
La dona hermosa
La dona hermosaLa dona hermosa
La dona hermosajoanmolar
 
Visions i cants s. buñuel i a. moreno
Visions i cants s. buñuel i a. morenoVisions i cants s. buñuel i a. moreno
Visions i cants s. buñuel i a. morenodepcattor
 
Esposa parla
Esposa parlaEsposa parla
Esposa parlajoanmolar
 
En la mort d'un jove joan maragall - ona centella 2.2
En la mort d'un jove   joan maragall - ona centella 2.2En la mort d'un jove   joan maragall - ona centella 2.2
En la mort d'un jove joan maragall - ona centella 2.2joanmolar
 
Dijous sant aufabrega
Dijous sant aufabregaDijous sant aufabrega
Dijous sant aufabregajoanmolar
 
El pensament de Joan Maragall
El pensament de Joan MaragallEl pensament de Joan Maragall
El pensament de Joan MaragallAlbaiMireia
 
A muntanya maragall brenda m.
A muntanya maragall brenda m.A muntanya maragall brenda m.
A muntanya maragall brenda m.joanmolar
 
En la mort d'un jove els Reis
En la mort d'un jove els ReisEn la mort d'un jove els Reis
En la mort d'un jove els Reisjoanmolar
 

What's hot (20)

La sardana, joan maragall
La sardana, joan maragallLa sardana, joan maragall
La sardana, joan maragall
 
Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan MaragallComentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
 
L’ànima de les flors laia vidal
L’ànima de les flors  laia vidalL’ànima de les flors  laia vidal
L’ànima de les flors laia vidal
 
Despres de la tempestat
Despres de la tempestatDespres de la tempestat
Despres de la tempestat
 
La dona hermosa
La dona hermosaLa dona hermosa
La dona hermosa
 
A la mare de deu de montserrat
A la mare de deu de montserratA la mare de deu de montserrat
A la mare de deu de montserrat
 
La nit de la puríssima
La nit de la puríssimaLa nit de la puríssima
La nit de la puríssima
 
Oda a Espanya
Oda a EspanyaOda a Espanya
Oda a Espanya
 
Lo divi en el dijous sant
Lo divi en el dijous santLo divi en el dijous sant
Lo divi en el dijous sant
 
Cant dels joves
Cant dels joves Cant dels joves
Cant dels joves
 
Cant de novembre
Cant de novembreCant de novembre
Cant de novembre
 
La dona hermosa
La dona hermosaLa dona hermosa
La dona hermosa
 
Aufabrega
AufabregaAufabrega
Aufabrega
 
Visions i cants s. buñuel i a. moreno
Visions i cants s. buñuel i a. morenoVisions i cants s. buñuel i a. moreno
Visions i cants s. buñuel i a. moreno
 
Esposa parla
Esposa parlaEsposa parla
Esposa parla
 
En la mort d'un jove joan maragall - ona centella 2.2
En la mort d'un jove   joan maragall - ona centella 2.2En la mort d'un jove   joan maragall - ona centella 2.2
En la mort d'un jove joan maragall - ona centella 2.2
 
Dijous sant aufabrega
Dijous sant aufabregaDijous sant aufabrega
Dijous sant aufabrega
 
El pensament de Joan Maragall
El pensament de Joan MaragallEl pensament de Joan Maragall
El pensament de Joan Maragall
 
A muntanya maragall brenda m.
A muntanya maragall brenda m.A muntanya maragall brenda m.
A muntanya maragall brenda m.
 
En la mort d'un jove els Reis
En la mort d'un jove els ReisEn la mort d'un jove els Reis
En la mort d'un jove els Reis
 

Viewers also liked

"El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista""El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista"lidiaaaaaa
 
Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.
Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.
Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.cristinaelsa
 
Aigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i FerreterAigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i FerreterDomenec Garrido
 
Narrativa modernista
Narrativa modernistaNarrativa modernista
Narrativa modernistadolors
 
Modernismo power point
Modernismo power point Modernismo power point
Modernismo power point carolina382
 

Viewers also liked (10)

El modernisme (grup 3)
El modernisme (grup 3)El modernisme (grup 3)
El modernisme (grup 3)
 
"El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista""El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista"
 
Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.
Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.
Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.
 
El teatre modernista catala
El teatre modernista catalaEl teatre modernista catala
El teatre modernista catala
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
Aigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i FerreterAigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i Ferreter
 
Narrativa modernista
Narrativa modernistaNarrativa modernista
Narrativa modernista
 
Modernismo power point
Modernismo power point Modernismo power point
Modernismo power point
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
El modernismo
El modernismoEl modernismo
El modernismo
 

Similar to Presentació

Presentació
PresentacióPresentació
Presentaciólaiamoras
 
7. Oriol.La Poesia Modernista Joan Maragall
7. Oriol.La Poesia Modernista Joan Maragall7. Oriol.La Poesia Modernista Joan Maragall
7. Oriol.La Poesia Modernista Joan MaragallEscola Vedruna-Àngels
 
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1Joan Buades Beltran
 
El modernisme i noucentisme
El modernisme i noucentisme El modernisme i noucentisme
El modernisme i noucentisme Pilar Gobierno
 
Decadència Renaixença
Decadència RenaixençaDecadència Renaixença
Decadència Renaixençactorrijo
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXjoanpol
 
REALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
REALISME, NATURALISME I modernisme.pptREALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
REALISME, NATURALISME I modernisme.pptfmart3
 
La poesia catalana dels segles XIX i XX
La poesia catalana dels segles XIX i XXLa poesia catalana dels segles XIX i XX
La poesia catalana dels segles XIX i XXtorrascat
 
Narrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xixNarrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xixCristina Pueyo
 
9_modernisme.ppt
9_modernisme.ppt9_modernisme.ppt
9_modernisme.pptfmart3
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanyajoanmolar
 
Cronologia
CronologiaCronologia
Cronologiactorrijo
 
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30pererossellobover
 
Presentació de l'autora Maria Àngels Anglada. Lit. Catalana
Presentació de l'autora Maria Àngels Anglada. Lit. CatalanaPresentació de l'autora Maria Àngels Anglada. Lit. Catalana
Presentació de l'autora Maria Àngels Anglada. Lit. Catalanaedtannefrank
 

Similar to Presentació (20)

Presentació
PresentacióPresentació
Presentació
 
Literatura!
Literatura!Literatura!
Literatura!
 
Literatura
LiteraturaLiteratura
Literatura
 
7. Oriol.La Poesia Modernista Joan Maragall
7. Oriol.La Poesia Modernista Joan Maragall7. Oriol.La Poesia Modernista Joan Maragall
7. Oriol.La Poesia Modernista Joan Maragall
 
Joan maragall
Joan maragallJoan maragall
Joan maragall
 
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
 
modernisme
modernismemodernisme
modernisme
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernisme
 
El modernisme i noucentisme
El modernisme i noucentisme El modernisme i noucentisme
El modernisme i noucentisme
 
Decadència Renaixença
Decadència RenaixençaDecadència Renaixença
Decadència Renaixença
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
 
REALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
REALISME, NATURALISME I modernisme.pptREALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
REALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
 
La poesia catalana dels segles XIX i XX
La poesia catalana dels segles XIX i XXLa poesia catalana dels segles XIX i XX
La poesia catalana dels segles XIX i XX
 
Narrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xixNarrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xix
 
9_modernisme.ppt
9_modernisme.ppt9_modernisme.ppt
9_modernisme.ppt
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
Cronologia
CronologiaCronologia
Cronologia
 
Els Jocs Florals
Els Jocs FloralsEls Jocs Florals
Els Jocs Florals
 
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
 
Presentació de l'autora Maria Àngels Anglada. Lit. Catalana
Presentació de l'autora Maria Àngels Anglada. Lit. CatalanaPresentació de l'autora Maria Àngels Anglada. Lit. Catalana
Presentació de l'autora Maria Àngels Anglada. Lit. Catalana
 

Presentació

  • 1. WEBQUEST JOAN MARAGALL GRUP 3, CATALÀ
  • 2. Activitat 1: Aina Olivart ACTIVITAT 1 Quins poemes de Maragall van guanyar algun premi en els Jocs Florals? Joan Maragall va guanyar diversos premis en els Jocs Florals: ● Dins la cambra ( 1881,Badalona): Flor natural (millor poesia amorosa) ● La Sardana (1894, Barcelona): Englantina d'or (millor poesia patriòtica) ● El mal caçador (1896, Barcelona): Viola d'or i d'argent (millor poesia religiosa) ● Glosa (1904,Barcelona): Flor natural (millor poesia amorosa). També és nomentat "Mestre en Gai Saber" aquell mateix any. ● Enllà (1910, Barcelona): Premi Fastenrath (guardó literari de novel·la, poesia o assaig)
  • 3. Activitat 2: Laia Moras El Modernisme literari català. El modernisme literari és un moviment que va aparèixer a Catalunya a finals del segle XIX i a principis del XX. Orígens: El Modernisme literari català va tenir uns inicis bastant lents, els primers signes del canvi en el camp literari van trobar-se en algunes poesies de Joan Maragall. En aquests poemes abandonava la retòrica romàntica i retornava al subjectivisme, convertint-les aixi en poesia més moderna. L'inici del Modernisme coincideix i s'explica amb la situació de la burgesia, que va deixar de banda una etapa estalviadora per entrar en una altra de modernització, en que la gent vol gaudir i gastar-se la riquesa acumulada. Així va ser com un grup de burgesos es va enfrontar amb la seva pròpia classe social i va treure a Catalunya del seu endarreriment cultural respecte a Europa. Els primers escrits modernistes els trobem a la revista Avens, que va buscar un model gramatical uniforme i normalitzat més adequat, i que més endavant canvia el seu nom per Avenç.
  • 4. Activitat 2: Laia Moras Corrents estètics i ideològics: El Modernisme va tenir dues etapes: 1892- 1900 1900-1911 INICIS: DOS CORRENT IDEOLÒGICS Revista important: "Joventut". 1. Esteticisme: donava l'esquena a la societat. Època d'assimilació dels escriptors L'art era el seu refugi i la seva religió. de la Renaixença. 2. Regeneracionisme: s'oposava als burgesos Va aparèixer el ruralisme. conservadors. Va intentar regenerar les Es tornaven a valorar els Jocs masses incultes. Volien canviar la societat a Florals. través de l'art. Hi va haver les primeres mostres del Aquests, van aparèixen a l'Avenç. Noucentisme. Hi va haver les festes modernistes de Sitges.
  • 5. Activitat 2: Laia Moras Cronologia: Autors i obres més importants del modernisme. Apel·les Mestres i Oñós Raimon Casellas i Alexandre de Joaquim Ruyra i Oms 1854-1936 Dou Riquer i Ynglada 1858-1939 L'Esquella de la Toratxa 1855-1910 1856-1920 Marines i boscatges, (1903) (1939) Els sots feréstecs Anyoranses (1902) (1901) Joan Maragall i Santiago Rusiñol i Prudenci Bertrana i Compte Caterina Albert Gorina (1860-1911) Prats (1861-1931) (1867-1941) i Paradís La sardana (1894) Els jocs Florals de La Guineu (1902) (Víctor Català) Canprosa(1903) (1869-1966) Solitud (1905)
  • 6. Activitat 3: Bernat de Paz Expliqueu breument als companys les principals etapes de la poesia de Maragall La poesia de Maragall es divideix en quatre principals etapes: PRIMERA ETAPA (1860-1891) La primera etapa de la poesia de Maragall també s'anomena "vitalista". Hi formen part el poemes plens de vitalitat i energia des de les seves primeres obres fins al seu casament l'any 1891. El 30 d'abril de 1888 va publicar el seu primer poema important, "l'oda infinita", que conté la seva teoria poètica. I al 1891 els seus amics més propers li van regalar un llibre anomenat "Poesia" que recollia totes les seves obres fins aquell moment. SEGONA ETAPA (1892-1900) En aquesta etapa Maragall es basa més en escriure sobre la vida d'una manera més intel·lectual, basant-se amb aquestes paraules dites per ell mateix: "La vida, contemplada per sobre i en total, és hermosa: la vida, viscuda, és trista.". Però per altre banda també para de la vida de forma més profunda i íntima en els textos més religiosos. TERCERA ETAPA (1901-1906) L'inici d'aquesta etapa és a causa de la pèrdua d'alguns dels amics més estimat per Joan Maragall. Al 1900 escriu escriu "Visions i Cants", que és el seu primer llibre allunyant-se ja del modernisme. I en la tercera etapa no escriu molt més, sino que es dedica a traduir obres d'altres poetes, sobretot alemanys. I l'any 1904, Maragall és proclamat "Mestre en Gai Saber". QUARTA ETAPA (1907-1911) En aquesta última etapa Maragall entra en una etapa relativa de passivitat, i es torna a centrar en l'individualisme i el vitalisme de les primeres èpoques. En aquests últims anys Maragall entra en depressió i no se'n parla molt de les seves obres ni d'ell, passa decepercebut.
  • 7. Activitat 4: Nerea López Escolteu aquest fragment de Tristany i Isolda, de Wagner. Quina relació té amb Maragall? Podeu consultar al volum 8 de la Història de la literatura catalana , l'article de Joan-Lluís Marfany, a l'apartat de "Wagnerisme". Llegiu aquesta cita de Maragall sobre Nietzsche i mireu de trobar-hi trets modernistes. Aquest pesimisme que Nietzche desemboca en la seva obra es reflexa en les "Estrofes decadentistes" de Joan Maragall- presentades a les terceres festes Modernistes a Sitges. Text de Maragall sobre Nietzsche -> El fi de la vida és el goig, la satisfacció dels instints; el medi per a disfrutar-la, la força, el poder. Davant de la vida, davant del goig, davant del poder, els homes són essencialment desiguals: hi ha els senyors, forts de cos i d’ànima, lliures, irresistibles, egoistes sublims de la vida, lleons riallers que davallen de la selva impetuosa, atropellant i esbocinant tot lo que bé els escau sota llurs urpes victorioses. Per ells viure és poder, poder és disfrutar, i el llur imperi és el de la força. Dessota d'aquests pocs hi ha la massa dels esclaus, dels pobres de valer, dèbils, irreflexius, pobres d'instint, predestinats a servir d'objecte a la força dels forts”. El radicalisme brutal de Nietzsche, el seu immoralisme d’Anticrist, ens dóna la mateixa sensació que si haguéssim pujat an el cim de la serra i allà respiréssim a grans pitrades l’aire lliure de les altures carregat d’oxigen i de fortor de pins." Diem que tot el text és moderniste perquè s'inspira amb la natrualesa i l'ús profús d'elements d'origen natural, amés destaquen molt el tema de la llibertad.
  • 8. Activitat 6: Marina Garsaball ELOGI A LA PARAULA Aquest text el va escriure quan va ser escollit president de l’ateneu barcelonès, i en ell ressalta com d’orgullós se sent al ser ell l’escollit. Parla de la paraula, com una cosa meravellosa que amb això es pot expressar tot. De les paraules surten idees, sentiments, explicacions, aclariments, discussions... Perquè les paraules poden expressar tan coses espirituals com coses corporals. Tots els homes, poden arribar a expressar el que senten i a obtenir idees gràcies a les paraules. Amb les paraules es pot veure com es cadascú, encara que no es digui clarament, cada persona té una manera de parlar segons el seu estat, anímic i sentimental. Per exemple, els enamorats i els poetes semblen uns encantats de la vida que no saben el que diuen. En una paraula hi ha tot un misteri, tota la llum del món. Perquè cada mot ha sortit de la llum d’inspiració i nosaltres menyspreem el poeta, gran o petit que tenim dins, perquè tothom és capaç de posar ritme i harmonia a unes paraules. El vers, és el veritable llenguatge de l’home, i quan siguem capaços de parlar només amb paraules vives, i menysprear les altres, serà el moment quan serem totalment escoltats.
  • 9. Activitat 7: Júlia Ruiz de Azúa Maragall va escriure tres cants: "Els adéus" (1896), "Oda a Espanya" (1898) i "Cant de retorn" (1899). Tots ells representen tres moments del conflicte colonial de les Filipines i de Cuba. Col·laboreu amb els membres del Grup 1 per tal de fer una explicació dels continguts dels poemes en relació amb els fets històrics. Els tres cants formen el conjunt de: "Els tres cants de Guerra": Són unes composicions que mostren el que pensava la gent: lluitar per la patria, regenerar la terra i realizar canvis per aconseguir el que volien: combatre per la terra que estimen. Fan referència a les guerres que han patit, totes les morts, etc. El sentiment patriòtic és tan potent que arriscarien la vida. -Els ádeus: tracta sobre els vaixells que partien cap a la guerra de Cuba, la tristesa i la impotència que sentien els soldats al deixar la seva família. -Oda a Espanya: Maragall s’adreça a Espanya com a Català. Diu que els espanyols s’han passat molt a la guerra, causant morts innocents i separant famílies. Demana un canvi en la seva política reaccionària i imperialista. -Cant de retorn: comenta la tristesa del retorn com a país vençut. Es lamenta per la mort d'aquelles persones a la guerra de Cuba i en fa responsable l'imperialisme espanyol.
  • 10. Activitat 8: Jan Baeta Llegiu aquests fragments de l' Elogi de la Poesia i expliqueu als companys d'on surt -segons Maragall- la poesia Segons Joan Maragall la poesia surt de la natura. De la bellesa de la natura i l'home. Pensa que la poesia neix en moments on es sent sol davant la natura i el planeta. Sap apreciar els moments i les situacions de la vida. Com per exemple el mar o la muntanya, per ell no només es un tros d'aigua o un tros de terra, per ell significa alguna cosa més i aquest significat l 'expressa a través de la poesia. Expressa el seu benestar davant la naturalesa. Parla de moments en que pensa en la ciència, moments filosòfics... I que tot conjunt de temes dels que parla, creen una emoció estètica, que ha sigut originada traves de l'expressió. Tots aquests aspectes els expressa a les seves poesies, Per exemple quan diu: -Aquí m'estic tot sol a vora el mar. Sóc la Natura sentint-se a si mateix.
  • 11. ACTIVITAT 9 Iona Palau Ribera Busqueu informació sobre el Comte Arnau, i resumiu-la per a la resta de la classe. Després, llegiu aquest fragment de la carta a Carles Rahola i expliqueu-ne el significat als companys: El Comte l'Arnau va ser un ric noble de la mitologia catalana. A causa de diversos pecats (com relacionar-se amb una abadessa o no fer bé els pagaments promesos), va ser castigat eternament. Va ser condemnat a cavalcar durant tota l'eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre que li sortien flames per la boca i els ulls. Una versió més elaborada del mite diu: va ser obligat a casar-se als quinze anys amb Elvira, (una noble que li doblava l'edat), i no era gens atractiva,aquest va ser el motiu perquè la va deixar ja que també estava enamorat de Riquilda. La vella dama va ser obligada a professar al monestir de Sant Joan de les Abadesses, on va morir. El Comte l'Arnau, una nit de tempesta, va robar el seu cadàver. Va començar a cavalcar, i quan va arribar a un penya-segat, la va tirar. En nits de tempesta, alguns habitants del Ripollès veuen al Comte Arnau cavalcant pels aires. "Amic Rahola:Sento aquesta vida i l’altra com una sola cosa; que l’altra ja la vivim en molts moments d’aquesta. Lligar lo temporal a lo etern. Aquesta és la tensió del meu esperit." Carles Rahola i Llorens (1881-1939), va ser un periodista, escriptor, historiador i polític gironí. Va morir assassinat pel règim franquista, abans de complir els 58 anys, tot just un mes i onze dies després de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat. Rahola era un dels intel·lectuals gironins i catalans de referència, que va defensar sempre els valors de la civilitat, del respecte, de la tolerància.