Josep Carner AlbertMontcusí Sergi Pascual Arnau Gallardo José Luis Magdaleno
2.
Vida Josep Carner(Barcelona 1884/ Brucel·les 1970). De una família de la petita burgesia. Als 12 anys va publicar els seus primers textos a la revista “L’Aureneta”. Al 1897 va entrar a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en Dret i Filosofia. Al 1911 va ser designat membre de la secció filològica de l’IEC. El 1915 es casà amb la xilena Carmen de Ossa. Va crear un nou estil de periodisme polític. Al 1920 es va presentar a Madrid a unes oposicions com a diplomàtic al cos consular. Va exercir càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica , l' Havre , Hendaia , Beirut , Brussel·les i París . A causa de la guerra civil espanyola, el 1939 va haver d’exiliar cap a Mèxic. Es va casar amb la professora i crítica literària belga Émilie Noulet en segones núpcies. Després va anar a Bèlgica, i allí va morir l’any 1970. Les seves restes estan al cementiri de Montjuïc .
3.
Obra Va renovarla poesia i la prosa. Obra poètica: - Primer poeta modern de Catalunya. - L’ anomenaven príncep dels poetes, ja que va posar la poesia catalana a l’ alçada de l’ Europea de la època. - Proper a la didàctica catalana del segle XVIII. - Uneix la tradició clàssica i trovadora de Petrarca amb la seva professionalitat individual que li permet aconseguir una perfecció gramatical i jugar amb la llengua. Exemples: - Llibre dels poetes - Nabi - 1r llibre de sonets Prosa: - Idil·li dels nyanyos. Teatre: - Cop de vent. Altres camps (jocs lingüístics, articles, comptes) - Tres estels i un ròssec
4.
X. Les Prunesd’Or En un incomparable triomf, Migdia mor. Passada pel flameig, la terra s’aclivella. Aglaia seu a l’ombra de la prunera vella. Relluen delitoses, endins, les prunes d’or. Oh cos d’Aglaia, bru com saonada fruita, cimat de cabellera com d’una nit mortal! Els llavis se li baden per a la dolça lluita i té en els ulls un caire brillant com de punyal. Les prunes d’or a Aglaia reüllen temptadores. Són en una illa verda, cenyida de claror; en el redós, a penes hi ha fesses torbadores: un fregadís de mates, l’insecte en bonior. Aglaia sent un mot. ¿És ella o el brancam? I l’aire es torç, ardent d’una flama frisosa, i la calitja parla d’una terrible fosa. L’agost com es rebolca, tot sol, damunt del camp! Aglaia té una set que eixuga el seny, la parla… Superbament s’aixeca, damnant el seu descans, i enfonsa en la prunera les cobejoses mans i enlaira tot el rostre, com si volgués besar-la. I l’arbre, que amb un lleu serpejament de branques sembla oferir-nos l’or, la mel d’algun pecat, s’estremeix un moment de la ferocitat del gran perfum impúdic i de les dents tan blanques.
5.
Comentari LesPrunes d’Or Tema: El poema ens parla de la relació d'un fruit, les prunes, amb el fi de l'agost i la vellesa d'una dona Estructura : El poema s’estructura en sis estrofes: 1-L’autor fa una descripció de les prunes i l’Aglaia comparant-lo amb el final del mes d’agost. 2, 3- Continua descrivint fisicament i moralment a la seva jove. 4-Explica el final del mes d’agost. 5- Explica com Aglaia agafa l’última pruna del pruner. 6-L’autor parla del l’ofrena de l’arbre a l’Aglaia per la seva bellesa. Figures retòriques: Personificació: Migdia mor, la calitja parla, L'agost com es rebolca Comparació: bru com saonada fruita (5), cimat de Cabellera com d'una nit mortal, i enlaira tot el rostre com si volgués besar−la. Estructura : El poema està dividit en sis estrofes de quatre versos de dotze síl·labes (dodecasíl·labs), per tant d'art major. La rima és consonant i la seva estructura és ABBA per a la primera estrofa, ABAB per a la segona i la tercera i ABBA per a quarta, cinquena i sisena
6.
Cançoneta incerta Aquestcamí tan fi, tan fi, qui sap on mena! És a la vila o és al pi de la carena? Un lliri blau, color de cel, diu: -Vine, vine!- però: -No passis!- diu un vel de teranyina. Serà drecera del gosat, rossola ingrata, o bé un camí d’enamorat, colgat de mata? És un recer per adormir qui passi pena? Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena? Qui sap si trist o somrient acull a l’hoste? Qui sap si mor sobtadament sota la brosta? Qui sabrà mai aquest camí a què convida! I és camí incert cada matí, n’és cada vida!
7.
Comentari Cançonetaincerta Poema del llibre El cor quiet, primer poemari escrit des de l'estranger. Tema: Parla dels diversos camins que té la vida i dels dubtes que aquesta ens planteja. Estil: Molt fàcil de comprendre, on tothom es podria sentir-se identificat. Models populars i repertori culte. Regularitat estròfica i de rima, metre curt i musicalitat. Anàlisi formal: Estrofes de 4 versos, de 2 versos octasíl·labs i tetrasíl·labs, on rimen entre si (AbAb). Introdueix moltes interrogacions retòriques que esmenten dilemes. També podríem destacar un polisíndeton de conjuncions disyuntives.
