Discursos sobre l'amor, tòpics literaris i metàfores que trobem a l'obra Tirant lo Blanc

1. Discursos sobre l’amor
A l’edat mitjana
i
A Tirant lo Blanc

2. Capítol 117 comença història amor
• 118 ja no és el cavaller ideal que no vol riqueses ni favors perquè només
busca triomf i glòria. Cau en l’enamorament exaltat dels trobadors, en aquell
sentiment que el transforma com si estigués posseït per una força malèfica i
benèfica alhora.
• Perd la llibertat i es posa en mans de Carmesina
• Home valent a la guerra però tímid i poc decidit en l’amor
• 119 Diafebus mentida a Carmesina

3. Discursos sobre amor a l’Edat Mitjana

4. 1. Ars Amandi

5. 1. Ars Amandi
• Origen Ars Amandi Ovidi, 43 aC, poema llatí que dóna pautes per seduir
un dona.
• De Amore d’Andreu Capellà, segle XII, tractat escrit en llatí. Fin’ amors dels
trobadors (amor fidel perfecte). SXIX amor cortès:
• Amor=passió innata que comença amb la contemplació de la bellesa de
l’altre sexe.

6. Tres tipus amor segons Capellà
•Amor pur
•Amor mixt
•L’amor que s’obté a canvi de diners

7. 4 graus d’aproximació
• 1. La dona ha de donar esperances
• 2. Es pot deixar besar
• 3. Pot acceptar abraçades
• 4. Si practiquen l’amor mixt, pot lliurar tot el seu cos

8. 2. Discurs moral del l’església

9. • Es condemnen amor, besades i sexe.
• Discurs de contenció i repressió.
• Allunyat de la realitat però arriba a tots els estaments en forma
de sermó que feien predicadors, tractats morals, llibres de vicis i virtuts
i manuals de confessió.
• Sexualitat només permesa dins del matrimoni per procrear.
• Parlen de com es combat perquè no tingui efectes nocius.
• Francesc Eximenis Lo cristià ( tocaments lícits i no lícits entre
• marit i muller).

10. 3. Discurs de la medicina

11. Arnau de Vilanova:
L’amor com un estat patològic amb efectes psicològics i físics.
El consideren una malaltia mental i està entre les que afecten el cervell dels individus.
L’amor és un pensament obsessiu, passió natural.
Causa: pertorbació en els processos de coneixement del cervell.
Per un excés d’escalfament, la facultat estimativa està pertorbada, de manera que
l’enamorat fantasieja erròniament que la seva enamorada és la més bella del món,
la desitja de manera immoderada i no pot pensar en res més.

12. Símptomes:
• Pèrdua de gana
• Manca de son
• Aprimament
• tristesa
• Malenconia
Remeis:
• Dieta lleugera
• Banys
• Passejar, llegir
• Dormir molt
• Escoltar música
• Escoltar consells de persones sàvies

13. Els quatre estadis pels quals tot enamorat cortès havia de transitar:
• Fenhedor (o tímid, no s'atreveix a declarar el seu amor).
• Pregador (o suplicant, la dama li dóna ànims per expressar el seu amor).
• Entenedor (o enamorat tolerat, la dama li dóna penyores d'amor).
• Drutz (o amic o amant, la dama li atorga el seu favor).

14. Tòpics sobre l’amor

15. • El primer tòpic que apareix és el Beatus Ille o feliç aquell que viu allunyat de les riqueses, el
representat en la novel·la és Guillem de Varoic, qui després de viure un vida de cavaller, senyor
feudal, envoltat de riqueses, decideix deixar-ho tot i retirar-se a la muntanya.
• El tòpic “locus amoenus” que idealitza la natura i va relacionat amb l’amor; aquest tòpic ens el
transmet Tirant lo Blanc quan coneix a Carmesina, ja que es troba en un lloc idealitzat, en un
moment i lloc idíl·lic, perfecte.
• Relacionat amb aquest tòpic, trobem l’ideal cavalleresc, això vol dir que el cavaller no només
és bon guerrer sinó que, a més a més, és culte, devot en la seva religió, sensible i ofereix les
seves victòries a la seva estimada. El màxim representant d’aquest tòpic en el llibre, és Tirant i li
ofereix les seves victòries a Carmesina.

16. • Amor ad visum: l’amor és una passió innata que comença amb la contemplació de l’altre.
• Carpe diem que significa aprofitar el dia. Aquest tòpic ens el transmet Plaerdemavida, quan
explica a Tirant i Carmesina que han d’aprofitar cada moment quan estan junts.
• Foedus amoris, un “pacte d’amor” que vincula els amants amb un jurament de fidelitat. Tòpic
principal de l’amor cortès, o fin’amor, en què l’enamorat esdevé vassall de l’estimada- midons-
(meus dominus, “el meu senyor”). Entre els protagonistes Tirant i Carmesina, es veu el pacte
amorós entre la dama i el cavaller.
• Militia species amor est: trobem un paral·lelisme entre la guerra i l’amor, per tant entenem
que l’amor també es una guerra.
• Collige virgo roses: el trobem en Plaerdemavida quan incita a Carmesina a disfrutar de la
seva joventut.

17. • Furor amoris o l’amor com si fos una malaltia. Tirant es transforma en veure Carmesina. De fet, és
un cavaller consirós (absorbit per un pensament que el preocupa) que experimenta tots els símptomes
de la malaltia d’amor, un dels tòpics més característics del model d’enamorament postulat per l’ideal
cortès. Tirant en enamorar-se li diu al seu cosí que té un mal molt gran:
''mai no he sentit un mal tan greu com el que ara sento, que ben aviat em portarà a la mort miserable…”
• El tòpic cortès de la mort per amor: l’extrema passió que captiva el cor de Tirant i l’aparent
indiferència de l’amada el porten a un estat absolut de melangia que el fa pensar en la mort com a
únic remei dels seus mals.

18. • Presó d’amor l’home encadenat a l’amor que sent per la seva estimada. Els ulls de
Tirant restaran empresonats per sempre des de el moment en què contemplarà la
bellesa de Carmesina. Tirant quan no estava enamorat, deia als enamorats:
<<no us fa vergonya privar-vos de la llibertat i posar-vos en mans de l’enemic>>
(pàgina 94)

19. • Descriptius puellae: l’amor és percebut a partir de la contemplació d’un ideal físic de bellesa
que posteriorment l’enamorat divinitza. Consistia a elaborar un retrat canònic, que, des del cap
fins als peus. Anava presentant (adjectivant i lloant) cada part del cos de la dama
(cabells, cara, front, celles, ulls, nas, boca, etc.). Vegem capítol 119 (pàgina 105):
<<I mirant la proporció que tenia la seva femenina i delicada persona [...] i estava admirat dels
seus cabells, que resplendien en rossor com si fossin madeixes d’or, [...] i encara estava admirat de les
celles, una mica alçades, que semblava que haguessin estat dibuixades amb pinzell, que no eren gaire negres
per espessor de pèls, ans eren perfectes segons natura; i estava més admirat encara dels ulls, que
semblaven dos estels rodons resplendents com a pedres precioses, que no giraven pas vagarosament, sinó
refrenats per graciosos esguards, que semblava que aportessin ferma confiança; el seu nas era prim i
afilat, no gaire gran ni petit, proporcionat a la bellesa de la cara, la qual era d’una blancor extrema [...]; tenia
els llavis vermells com el corall i les dents molt blanques, menudes i juntes, que semblaven de cristall. I encara estava
més admirat de les mans, que eren d’una blancor extrema [...]>>

20. • PRAECEPTOR AMORIS, “mestre d’amor”, tòpic en què l’amant inicia l’estimada, jove i
inexperta, en les arts amatòries, o l’autor posa la seva experiència al servei del lector i li
dóna consells perquè aprengui a enamorar les dones.
• El JOC DE L’AMOR, que pot referir-se al gaudi sensual o a l’amor com a llibertinatge,
com a pura diversió i cerca del plaer.
• L’AMOR ADÚLTER té dos punts de vista: el de l’amant que manté relacions amb una
dona casada, i el de la dona que busca en l’adulteri una via per fugir de l’avorriment i la
rutina del matrimoni
• FLAMMA AMORIS o IGNIS AMORIS, ”la flama, el foc de l’amor”, una passió fogosa que
crema per dintre.

21. Eufemismes per parlar sexe, sexualitat...
• Eufemisme: per referir-se als genitals femenins podem trobar diversos eufemismes com, per
exemple, <<lloc vedat>>, <<secret>>no només per no anomenar una paraula “tabú”, sinó
també per remarcar el significat de tresor, cosa difícil de desxifrar...
• Eufemisme: <<espasa>> per referir-se a l’òrgan masculí. Relacionat amb això, l’home
impotent dóna esplanissades (cops de pla donats amb l’espasa) i el bon amant estocades
(cops donats amb una espasa estreta i llarga):
PÀGINA 172/ 173 Emperador ridiculitzat.

22. • Relacionat amb la metàfora de l’amor/desig sexual és dolor trobem l’eufemisme
<<enviar-se el pinyol>>.Enviar-se és sinònim de empassar-se. L’eufemisme significa mantenir
relacions sexuals:
<<- Na núvia, com us trobeu vós ara que no crideu ni dieu res? Em sembla que ja us ha passat el
dolor i la pressa de la batalla. Que et vingui el dolor pels talons! No pots cridar una mica aquell
saborós ai? Que n’és De plaent quan se sent dir a les donzelles! Que callis és senyal que ja t’has
enviat el pinyol!>>
(Pàg 171, capítol 220)
• A la cita anterior trobem la metàfora <<la pressa de la batalla>>: que era el moment àlgid
d’una batalla, quan tenia lloc el xoc dels exèrcits enemics

23. Metàfores
• Metàfora 1: L’AMOR I EL SEXE ÉS UNA GUERRA, l’amor i sobretot el sexe serà
identificat amb una batalla, guerra (capítol 220, pàg. 173)
• Metàfora 2: L’amor i el desig sexual és dolor. De l’amor com a malaltia, amb els
seus remeis, tractaments mèdics... L’amor, el desig sexual també s’identifica amb el
dolor. El desig sexual, ens diu Plaerdemavida, s’identifica als talons, “a nosaltres les
dones el primer dolor ens ve als talons” (pàgina 137-38, capítol 162):
(llegim tros marcat)

24. • Relacionat amb tot el que hem dit anteriorment. Com que el desig i l’amor és identificat
amb la guerra, l’enemic sempre serà l’estimada, que abans de calmar el nostre dolor, serà despietada
i capaç de deixar-nos morir.
Tornem al capítol 118, en la conversa que manté Tirant amb Diafebus, un cop ha caigut en el parany
de l’amor. (pàg 94):
<<Sou ben folls els que estimeu. No us fa vergonya privar-vos de la llibertat i posar-la en mans del
vostre enemic, que abans us deixarà morir que us tindrà pietat?>>

25. • Les relacions sexuals metafòricament identificades amb una guerra, els enemics són els
amants... De la mateixa manera, en la guerra, els cavallers –triomfadors- fan vessar molta
sang de l’enemic. Paral·lelament, en les relacions sexuals, quan són satisfactòries, hi ha
sang.
• Veiem en el capítol 162, quan Plaerdemavida, que ha observat la relació sexual que han
mantingut Estefania i Diafebus, manté una conversa amb Estefania i aquesta vol amagar què
ha passat. Plaerdemavida li diu:
<<Jo no sé si del nas o del taló- digué Plaerdamavida-, però heu perdut sang>> (pàg
138)

26. • Llenguatge militar per descriure possessió carnal. Influència de la literatura clàssica (Ovidi).
Tanmateix, la originalitat en Tirant lo Blanc, rau en el fet que trobem aquest llenguatge en boca de
personatges femenins. Vegem parlament de l’emperadriu:
A la pàgina 262, 264 en capítol 434:
<<-Ara, doncs – digué la reina-, veurem què sabreu fer, que es veurà per experiència, que heu d’entrar
en lliça de camp clos, i no us tindré per cavaller si no us veig vencedor de la delitosa batalla>>
<<- Cavaller gloriós, quedeu-vos en camisa i, descalç, aneu a posar-vos al costat d’aquella que us estima
més que la seva vida; i feriu fort amb els esperons, tal com correspon a un cavaller, i deixeu de banda
qualsevol mena de pietat>>

27. • El bany com a remei per calmar el dolor, el desig sexual, ja que
l’amor era diagnosticat a l’Edat Mitjana com una malaltia. És per
això que també té prescrits els seus remeis i metges recomanaven
banys i aigua freda per temperar desig sexual:
(pàgina 142, capítol 163)

28. Jocs de paraules

29. • Dins de la metàfora, tòpic que identifica l’amor amb una malaltia, trobem el joc de paraules,
concretament, paronomàsia “mal de mar”/”mal d’amar”. Tirant s’enamora “ad visum” en veure
Carmesina i, immediatament, pateix mal d’amors. Amb la conversa mantinguda amb Diafebus en el
capítol 118 fa un joc de paraules (paronomàsia). (pàg 93, capítol 118)
• En aquest mateix capítol 118 (pàg 94) trobem una paronomàsia amar/amarg, ja que l’amor és dolor,
l’amor és patiment, és, fins i tot, mort:
<< No vulgueu turmentar-me més- digué Tirant-, que no he sentit mai un mal tan freu com el que ara sento, que em
portarà ben aviat a una mort miserable o la glòria reposada si la fortuna no és contrària, car la fi de totes aquestes
coses és el dolor, perquè l’amor és sempre amarg>>

30. Capítol 118
• Quins tòpics sobre l’amor hi trobem? (almenys 5 tòpics)
• Metàfora? Cita’n l’exemple
• Jocs de paraules
Capítol 162
Metàfores. Cita’n els diversos exemples

31. 118
Tòpics
1. el Locus Amoenus Tirant descrit no només és bon guerrer sinó que a més a més és culte, devot en la seva religió, sensible i ofereix les
seves victòries a la seva estimada, el màxim representant d’aquest tòpic en el llibre, és Tirant i li ofereix les seves victòries a Carmesina.
2. Amor ad visum: l’amor que entra pels ulls. Segons Andreu Capellà l’amor és també definit com instantani, que comença pels ulls
Els poetes del segle XV es debaten si en l’amor tenen més importància els ulls o el cor. Martorell es decanta pels ulls i ho diu amb una connotació
sexual
3. Furor amoris o l’amor com si fos una malaltia. Tirant es transforma en un cavaller que experimenta tots els símptomes de la malaltia d’amor:
No vulgueu turmentar-me més que no he sentit un mal tan greu com el que ara sento, que em portarà aviat a una mort miserable
4. Relacionat amb el tòpic anterior, el tòpic cortès de la mort per amor:
mai no he sentit un mal tan greu com el que ara sento, que ben aviat em portarà a la mort miserable
5. Presó d’amor

32. Metàfora del capítol 118
• Com que el desig i l’amor és identificat amb la guerra, l’enemic sempre serà l’estimada, que abans
de clamar el nostre dolor, serà despietada i capaç de deixar-nos morir. En la conversa que manté
Tirant amb Diafebus, un cop ha caigut en el parany de l’amor. (pàg 94):
<<Sou ben folls els que estimeu. No us fa vergonya privar-vos de la llibertat i posar-la en mans del
vostre enemic, que abans us deixarà morir que us tindrà pietat?>>
Jocs de paraules capítol 118
• Dins de la metàfora, tòpic que identifica l’amor amb una malaltia, trobem el joc de paraules,
concretament, paronomàsia “mal de mar”/”mal d’amar”. Tirant s’enamora “ad visum” en veure
Carmesina i, immediatament, pateix mal d’amors. Amb la conversa mantinguda amb Diafebus
en el capítol 118 fa un joc de paraules (paronomàsia). (pàg 93, capítol 118)

33. • En aquest mateix capítol 118 (pàg 94) trobem una paronomàsia amar/amarg, ja que
l’amor és dolor, l’amor és patiment, és, fins i tot, mort:
<< No vulgueu turmentar-me més- digué Tirant-, que no he sentit mai un mal tan freu com el
que ara sento, que em portarà ben aviat a una mort miserable o la glòria reposada si la
fortuna no és contrària, car la fi de totes aquestes coses és el dolor, perquè l’amor és
sempre amarg>>
Capítol 162 metàfores:
• L’amor i el desig sexual és dolor: el desig sexual, ens diu Plaerdemavida, s’identifica
als talons, “a nosaltres les dones el primer dolor ens ve als talons” (pàgina 137-38,
capítol 162):

34. • A la guerra, els cavallers –triomfadors- fan vessar molta sang de l’enemic. Paral·lelament,
en les relacions sexuals, quan són satisfactòries, hi ha sang. Quan Plaerdemavida, que ha
observat la relació sexual que han mantingut Estefania i Diafebus, manté una conversa amb
Estefania i aquesta vol amagar què ha passat. Plaerdemavida li diu:
<<Jo no sé si del nas o del taló- digué Plaerdamavida-, però heu perdut sang>> (pàg
138)

35. Capítol 127
• Quina teoria sobre l’amor trobem?
• Resumeix-la
• De quin discurs és partidari el personatge que explica aquesta teoria sobre
l’amor?
• Quin és el subjecte actiu en cada tipus d’amor definit (home o dona)?

36. 127
1. Teoria de les arts d’amor
2. És Estefania la primera que ens diu quins tipus d'amor trobem a la novel·la
• 1. L'amor virtuós. Que s'esdevé quan un senyor "molt favorit e cavaller molt virtuós" estima una donzella, per la qual fa
danses, justes i batalles. És el tipus d'amor que s'acosta més al dels trobadors.
• 2. L'amor profitós. Que es dóna quan un gentilhome "o cavaller d'antic llinatge e molt virtuós" estima una donzella
per treure'n algun tipus de profit (social o econòmic). Aquest tipus d'amor és per a ella rebutjable.
• 3. L'amor viciós. La donzella (fixeu-vos que aquí és ella qui pren la iniciativa) estima el gentilhome o el cavaller "per
son delit". L'objectiu és aplegar-se "al llit encortinat amb los llençols ben perfumats" per obtenir tot el plaer que es pugui...
Aquest és el tipus d'amor que més li agrada
3. Viciós
4. En l’amor virtuós i profitós el subjecte actiu és l’home i en e viciós la dona