Bages

“Ús, sobre utilització o addicció a les noves
tecnologies per part d’infants i adolescents?
Pautes de detecció, prevenció i intervenció”
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts
d’aquest document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les
referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les
còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials.
Totes les fotografies han estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol
queixa feu-me-la arribar).

h"p://www.sobrepantalles.net

-‐
h"p://www.slideshare.net/sobrepantalles/bages-‐55315275

Jordi Bernabeu Farrús (Servei de Salut Pública // Ajuntament de Granollers)
@jordibernabeu @SobrePantalles
1ª Jornada sobre infància i adolescència en risc al Bages. Castellbell i el Vilar.

Objectius generals
•  Conèixer
quines
són
les
parAcularitats
dels
usos
d'internet
i
telefonia
mòbil
per

part
dels
adolescents
escolaritzats
de
secundària
-‐2n
i
4t
d'ESO-‐
dels
centres

d'ensenyament
de
Granollers

•  Analitzar
les
problemàAques
associades
als
seus
usos,
sobretot
pel
que
fa

addicció
i/o
sobreuAlització.

Objectius de procés
•  Analitzar
elements
signiﬁcaAus
respecte
aquests
usos,
establint
possibles

diferències
per
gènere
i
edat.

•  IdenAﬁcar
les
pràcAques
d’ús
i
les
opinions
dels
professionals
dels
centres
de

secundària
de
la
ciutat
respecte
les
pràcAques
del
seu
alumnat

•  Recollir
quines
són
les
percepcions
i
Apologies
d'usos
procedent
de
les
famílies

d'aquests
alumnes

•  Contrastar
les
dades
obAngudes
amb
especialistes
reconeguts
en
la
matèria

•  Conèixer
les
normaAves
i
protocols
existents
vers
els
usos
de
les
TIC
als
centres

de
secundària
de
la
ciutat

Categories d'estudi:

Usos:

quins
disposiAus?,
de
qui
són?,
quant
temps?,
ón?,
a
la
vegada?,
a
quines
xarxes?,
quines

moAvacions?,
quines
acAvitats?

Usos
problemà-cs:

sobreuAlització?,
problemes
de
relació?,
referents?

Variables
de
comparació:

sexe,
edat
i
parAcipació
al
programa
1x1.

TIC:

Tecnologies
de
la
Informació
i
la
Comunicació

Mostra:

905
alumnat
2n/4t
ESO

165
familiars

14membres
equips
direcAus

35
tutors
2n
//
4t
ESO

5
entrevistes
amb
profunditat
a
professionals
de
la
ciutat

Facebook (2004)
YouTube (2005)
Twitter (2006)
Whatsapp (2009)
Instagram (2010)
#10anys

‘Formamos nuestras herramientas
y luego éstas nos forman’
El medio es el mensaje (1967)
Marshall McLuhan

smartphone #integrat
‘Al 2020 es calcula que un 80% de la població mundial tindrà smartphone’
The Economist (2015)

Diari de Girona. 23 d’octubre de 2014.

ARA. 1 de març de 2015
#MWC15

Canvis

Castells (2006), Reig (2011), Sibilla (2011), Baumann (2006)
h"p://blogs.cccb.org/lab/arAcle_laprenentatge-‐a-‐la-‐xarxa-‐1-‐usos-‐i-‐dilemes/

Generació Zapping
Persona
Amistats
Treball
Oralitat
Grup
Suport físic
Tasca
Intimitat
Prescriptor
Seqüencialitat
…
Generació Facebook
Identitat(s)
Contactes
Oci
Multimèdia/Audiovisual
Xarxa
Núvol
Multitasca
Extimitat
Facilitador
Fragmentarietat
…
D’on venim… Cap a on anem…

Demandes
@sobrepantalles
Masses pantalles alhora?
Com saber si està enganxat?
El que es diuen a la xarxa
A partir de quina edat?
Com es presenten?
A qui recorren quan tenen un problema?
Adults, escoles i famílies 2.0

Adolescents,
també a la xarxa
@JaumeFunes: 'Per a la majoria dels adolescents
actuals poques coses tenen sentit sense
referència a ells. Són en la mesura que estan "en
línia" i són en la mesura que són imatge. No hi
ha identitat sense perfil de xarxa virtual. No hi
ha sociabilitat sense interacció digital’
#Relació #Construcció_d_identitat
#Participació #Coneixement #Aprenentatge #Comunitat

Nova identitat digital
en constant interacció
Provisionals
Múltiples
En relació

L’identitat digital, com una nova manera
de presentar-se al món
El
País.28
de
desembre
de
2011

L’identitat digital, com una nova manera
de presentar-se al món
El
País.21
de
juny
de
2012

Sherry Turkle (1997)
‘Los personajes virtuales son objetos con
los que podemos pensar’
Exemple:
Second
Life

Paula Sibilla (2008)
‘Show del yo’/ ‘Extimidad’
Autobiograﬁa:
autor-‐narrador-‐personatge
(autolegimitació)

Castaño (2012)
‘Identidad mosaico’
Adaptada
a
les
caracterísAques
de
les
xarxes
socials

Back, Stofer, Varize, Gaddis, Shumukle, Egloff i
Gossling (2010)
‘La vida off line tiene gran
correspondencia con la vida on line’

Rodríguez-Said (2010)
‘No ens presentem tal com som sinó com
volem que ens vegin’

Via @Dreig 2013
•  Difícil crear identitats idealitzades en la web social // ‘No
som els ‘amos’ exclusius d’aquesta’
•  Perfils altament falsejats correlacionen amb trets de
neuroticisme

La presència a la xarxa identifica
i genera “reputació”
Font: Erlich. Montt. Dosis diarias.

Xaume
Olleros
(AFP/Ge"y
Images)

Hores de video pujades a YouTube
per minut (2015)
300

Participació, col·laboració, cooperació…

Granollers
2n – 4t ESO (2012/13)

L'ús de les pantalles per crear continguts és
molt baixa (13%) per a tots: no hi diferències
per gènere, ni per edats, ni per 1x1. A un dels
grups de discussió es va apuntar que els
alumnes no entenen les feines de l’escola com
a creació de continguts.

h"p://prezi.com/wnhwjxtyoone/usos-‐adolescents-‐de-‐les-‐pantalles-‐4-‐abril-‐2014/

Ritmes
Per allò de la sobreutilització…

Facebook (Nov. 2015)

•  1.550
milions
d’usuaris
acAus
mensuals,
dels
quals

1.010
milions
s’hi
connecten
cada
dia.

•  Un
47%
dels
usuaris
són
purament
mòbils:
no
fan

servir
mai
la
xarxa
des
d’un
ordinador.

•  8.000
milions
de
visionats
diaris
que
té
la

plataforma,
el
doble
que
fa
un
any.
La
xifra
ja
és
del

mateix
ordre
de
magnitud
que
YouTube.

Font:
ARA
[Emprenem]
15/11/2015

Minuts a Facebook cada mes (2012)
1.369.862
d’anys
aproximadament

700.000.000.000

Hores jugades a l’any
#Videojocs

1.
League
of
Legends
-‐
1,292,502,456

2.
World
of
Warcrao
-‐
622,378,909

3.
Minecrao
-‐
371,635,651

Granollers
2n – 4t ESO (2012/13)

L'alumne 1x1 el fa servir més com a eina de treball (“Feina d’escola”
70.2% vs 55.6%) i baixen molts dels altres usos: Comunicar-me amb els
amics (85.3% vs 92.2%), Comunicar-se amb familiars (50.4% vs 67.0%),
Informar- me (52.0% vs 60.1%), Escoltar música (81.3% vs 88%) i
Conèixer gent nova (28.2% vs 35.7%)
Els alumnes de centres amb el programa 1x1 presenten indicadors
més baixos d'addicció (mitjana sobre 21: 1x1 3’31 vs. no 1x1 3’92)


• Si tots els meus amics són virtuals…
• Si estic tota l’estona pensant: “Quan em
connectaré?”
• Si per culpa d’estar “tot el dia connectat” baixo a
l’escola, deixo l’esport, etc.
• Si sóc radicalment/oposadament diferent a la xarxa
que a la vida física…
• Si a casa em genera moltes discussions…
• Si estic despert molta estona de la nit per estar
connectat.
• Si després d’un problema no aprenc >> em torna a
passar
• Si estic fent mal a algú (o hi participo ‘activament’)

Granollers
2n – 4t ESO (2012/13)

Els problemes més presents són els
insults entre ells mateixos (27.1% ho ha
patit i 14.8% ho ha fet i ho ha patit). Tot i
que no són xifres molt elevades, el
professorat afirma genera força
problemàtic.


Més variables a no perdre de vista,
apart de les ja exposades
#exponencialitat #rapidesa #dimensió_del_missatge
L’intragrup
L’audiència
El respecte
L’anonimat

Granollers
2n – 4t ESO (2012/13)

El paper de referència de l'adult
davant situacions problemàtiques
és escàs.

'Normas y comunicación sobre el uso de internet
empleadas por los padres y Adicción a Internet de los
hijos’ (Gámez i Villa, 2013):

>>
'Es
possible
que
la
qualitat
de
la
comunicació,
més
que
la

freqüència,
es;gui
relaciona
amb
l’ús
problemà;c
d’internet
(Van

Den
Eijden
et
al.,
2010).'

>>
'El
clima
general
de
comunicació
amb
els
pares,
més
que
la

comunicació
especíﬁca
relacionada
amb
internet,
podria
precedir

l’ús
problemà;c
d’internet
entre
els
adolescents”

>>
'Les
estratègies
de
prevenció,
de
l’ús
problemà;c
de
les
noves

tecnologies,
haurien
d’incidir
sobre
la
importància
de
l’establiment

d’un
conjunt
de
normes
bàsiques
respecte
a
l’ús
d’internet
dels

ﬁlls'

Entre tantes pantalles, no oblidem…
La base sempre serà
l’acompanyament
socioeducatiu
Treballar per ser conegut
Professionals propers i positius >> referència
Intromissió equilibrada/pensada
Els però de la relació educativa (#dilemes)
L’acompanyament i dinamització (també a la xarxa)

L’espai 2.0 com un espai
més (de #relació)
Amb les tensions pròpies del món professional
El repte no és només adaptar-se a la revolució tecnològica,
pel que fa a l'adquisició, dinamització i coneixement de
tecnologies educatives, sinó sobretot pel que fa a les noves
categories que conformen el marc de l'educació i
aprenentatge –social-.

L’espai 2.0 com un espai més
(de #relació)
Amb les tensions pròpies del món professional
Més enllà de l'horari i itinerari laboral (ciutadà<>treballador)
En un context d'interconnexió permanent
Amb informació abundant
Que es complementa entre l'espai físic i digital
Que genera coneixement a partir de l'experimentació,
participació, producció i creació col.lectiva.

Canvis
per a nosaltres, els professionals

Vida
professional
//
Vida
personal

Exposició
pública
//
Privacitat

Carrer/Escola/Ciutat
//
Escenaris
digitals

Horaris
//
Disponibilitat

Gràcies
Lluís
Cucurull

Canvis
Per a nosaltres, els professionals

Tot dependrà que siguin presències que
acompanyin
No acabem sent oportunitats educatives que
envellim
Les nostres pors no corresponen amb les seves
expressions
Connectivitat com estat imprescindible:
Repensar la disponibilitat

Qüestions per al debat
És
l’adicció
un
trastorn
per
se
o
és
símptoma
d’un

problema
de
base?

Tractem
el
ciberassetjament
com
un
problema

tecnològic
o
com
un
tema
de
convivència?

Com
es
reprodueixen
les
desigualtats/diﬁcultats

socials
a
la
xarxa?

M´

h"p://blogs.cccb.org/lab/arAcle_laprenentatge-‐a-‐la-‐xarxa-‐2-‐entre-‐laccio-‐prevenAva-‐i-‐educaAva/

Más
información:

A treballar…
La
idenAtat
digital

Les
relacions

La
sobreuAlizació

La
visió
críAca

Ciutadania
i
conviència,
també
a
la
xarxa

h"p://blogs.cccb.org/lab/arAcle_laprenentatge-‐a-‐la-‐xarxa-‐2-‐entre-‐laccio-‐prevenAva-‐i-‐educaAva/

1.
Ajustar
l’enfocament
de
la
mirada.

2.
Apendre
a
veure,
a
observar,
a
conèixer
els
significats
i
els

sen-ts
de
les
seves
vides,
a
saber
preguntar
sobre
el
que

viuen.

3.
Tenir
conflictes
no
és
tenir
problemes.

4.
L’adolescència
potser
també
també
un
temps
de
malestars.

5.
L’escola
(o
els
centres
de
formació)
com
un
important

territori
per
intervenir.

6.
Construir
espais
d’influència
educa-va
al
seu
voltant.

7.
Suprimir
la
distància,
construir
la
proximitat.
Acceptar

converAr-‐se
en
adults
propers.

#Referents_virtuals_d_adolescents_digitals

8.
Acompanyar
(que
no
derivar).

9.
Controlar
l’angoixa
que
ens
provoquen
els
seus
riscos.

Garan-tzar
que
no
s’estan
fent
mal.

10.
Deixar
de
considerar-‐los
menors
i
tractar-‐los
com
a

subjectes
responsables.
Que
es
construeixin
els
seus
propis

límits.

Decàleg d’idees per a la intervenció socioeducativa
(adaptació de Funes, 2010)
#Acompanyament

#Referència

#Comunitat

#UAlitat

#Responsabilitat

Quines idees per a quina
intervenció?
Treballar
la
idenAtat
digital

La
ciutadania,
també
a
la
xarxa

Observar
amb
discreció
<>
ParAcipar
transparentment

Treball
i
detecció
de
factors
de
risc
de
l’addicció

Presentar
un
discurs
críAc
entorn
la
nostra
privacitat,
dades
i
drets

Transmetre
responsabilAat,
moderació
i
prudència

Desenvolupar
normaAves
d’ús
raonables
i
possibles

ComparAr
perﬁls
amb
adolescents
i
joves:
construir
xarxa
plegats

Oferir
pautes
per
usos
‘segurs’

‘The best way to predict
the future is to invent it’
Alan Kay, 1984

Gràcies ;-)
@JordiBernabeu

jbernabeu@ajuntament.granollers.cat

I sobretot en l’impressionant llibre de Dolors Reig
Los jóvenes en la era de la hiperconectividad. Dolors Reig, Luis F. Vílchez. Fundación
Telefónica, 2013.
http://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-en-la-era-de-la-hiperconectividad/
En aquest es troben la majoria d’estudis que he citat. Destaco els que he contemplat i llegit en
les diapos següents. També destaca la seva obra Socionomía (Deusto, 2012) i el seu bloc de
referència El Caparazón (dreig.eu/elcaparazon). I les presentacions vistes a Josep Matalí (HSJD)
i els seus estudis i aprofundiments sobre la matèria.
Força inspiració en:
El món dels joves a través dels mitjans. Un nou paradigma de comunicació. Josep Maria
Ganyet
http://www.slideshare.net/ganyet/xarxes-socials-i-joventut-5813571
A
con-nuació
cito
les
fonts
u-litzade
si
que
no
s’han
fet
durant
la
presentació:

BACK, M. D., STOPFER, J. M., VAZIRE, S., GADDIS, S., SCHMUKLE, S. C., EGLOFF, B. y GOSLING, S. D. (2010): “Facebook
profiles reflect actual personality, not self‐idealization”, en Psychological Science, 21 (3), p. 372‐374.
BOYD, D. (2008): Taken Out of Context: American Teen Sociality in Networked Publics. Berkeley: Universidad de
California.
BOYD, D. y HARGITTAI, E. (2010): “FacebooK privacy settings: Who cares?”, en First Monday, 15(8).
BOYD, S. (2011): 307,369 Crashes Means Very Few Of Us Are Supertaskers. Yet. En http://stoweboyd.com/post/
4557503857/307‐369‐crashes‐means‐very‐ few‐of‐us‐are‐supertaskers (accedido el 8 de diciembre de 2012).
CARR, N. (2010): The Shallows: How the Internet Is Changing the Way We Think, Read and Remember. Atlantic Books.
CASTELLS, M. (2009): Comunicación y poder. Alianza Editorial.
DERESIEWICZ, W. (2009): “The End of Solitude”, en The Chronicle of Higher Edu‐ cation, http://chronicle.com/article/
The‐End‐of‐Solitude/3708 (accedido el 8 de diciembre de 2012).
ESADE (2012): Del consumismo feliz al consumo ciudadano. En http://www.esade.edu/web/esp/about‐esade/
today/news/viewelement/ 237601/1/un‐estudio‐de‐creafutur‐y‐esade‐senala‐un‐cambio‐en‐el‐ modelo‐de‐
consumo‐mundial:‐del‐consumismo‐feliz‐al‐consumo‐ciudadano (accedido el 8 de diciembre de 2012).
FLYNN, J. R. (2012): “Are We Getting Smarter?”, The Guardian. En http://www.guardian.co.uk/books/2012/sep/
28/are‐we‐getting‐smarter‐ review (accedido el 8 de diciembre de 2012).
FUNDACIÓN MACARTHUR (2012): Does the Internet Make for More Engaged Citizens? En http://
www.macfound.org/press/press‐releases/does‐the‐ Internet‐make‐for‐more‐engaged‐citizens/ (accedido el 3 de
septiembre de 2012).

GRAHAM, S. y HEBERT, M. (2010): Writing to Read: Evidence for How Writing Can Improve Reading. Washington:
Alliance for Excellent Education.
GRAHAM, S., MCKEOWN, D. KIUHARA, S. y HARRIS, K. (2012): “A Meta‐Analysis of Writing Instruction for
Students in the Elementary Grades”, en Journal of Educational Psychology, 104 (4).
ITO, M. (2009): Hanging Out, Messing Around, and Geeking Out: Kids Living and Learning with New Media. The
MIT Press.
JENKINS, H. (2008): Convergence Culture: Where Old and New Media Collide. Revised. NYU Press.
JENKINS, H. et al. (2009): Confronting the Challenges of Participatory Culture: Media Education for the 21st
Century. The MIT Press.
PEW RESEARCH CENTER (2011): Americans and Social Trust: Who, Where and Why. En http://
pewresearch.org/pubs/414/americans‐and‐social‐trust‐ who‐where‐and‐why (accedido el 8 de diciembre
de 2012).
Chih-Hung Ko, Ju-Yu Yen, Cheng-Fang Yen, Huang-Chi Lin, and Ming-Jen Yang. CyberPsychology & Behavior.
August 2007, 10(4): 545-551. doi:10.1089/cpb.2007.9992.

Laura Widyanto and Mary McMurran. CyberPsychology & Behavior. August 2004, 7(4): 443-450. doi:10.1089/
cpb.2004.7.443.

Mark Griffiths. CyberPsychology & Behavior. April 2000, 3(2): 211-218. doi:10.1089/109493100316067.

Silvia Bernardi, Stefano Pallanti. Comprehensive Psichiatry. Department of Psichiatry, Mount Sinai School,
Manhattan, NY. Universitá degli Fierenze, Florence, Italy. Instituto di Neuroscienze Firenze, Florence, Italy.

jbernabeu@ajuntament.granollers.cat - 93.842. 66.68
Font imatges: Getty Images, referenciades a flickr.com/jordibernabeu. Totes
les
fotograﬁes
han

estat
extretes
d’internet
(si
en
alguns
casos
existeix
qualsevol
queixa
feu-‐me-‐la
arribar).

PRENSKY, M. (2006): Don’t Bother Me Mom ‐ I’m Learning. Paragon House.
REIG HERNÁNDEZ, D. y MARTÍNEZ, J. (2010): Entornos / Redes Personales de Aprendizaje en Organizaciones:
Compartim. En http://es.scribd.com/doc/34277315/Entornos‐Redes‐Personales‐de‐ Aprendizaje‐en‐
Organizaciones‐Compartim (accedido el 8 de diciembre de 2012).
REIG HERNÁNDEZ, D. y FRETES TORRUELLA, G. (2011): “Identidades digitales. Lí‐ mites poco claros”, en
Cuadernos de Pedagogía, 418. En http://www.dreig.eu/caparazon/2011/12/05/identidad‐digital/ (accedido
el 8 de diciembre de 2012).
SPARROW, B., LIU, J. y WEGNER, D. M. (2011): “Google effects on memory: Cog‐ nitive consequences of having
information at our fingertips”, en Science, 333 (6043), p. 776‐778.
YERKES, R. M. y DODSON, J. D. (1908): “The Relation of Strength of Stimulus to Rapidity of Habit‐formation”, en
Journal of Comparative Neurology and Psy‐ chology, 18(5), p. 459‐482.
Convivencia en la escuela. Convives Número 3.
http://convivenciaenlaescuela.es/wp-content/uploads/2013/06/Revista-CONVIVES-N_3-Abril-2013.pdf

A
www.sobrepantalles.net
i
www.slideshare.net/sobrepantalles
trobareu
la
resta
d’informació
que

complementa
les
fonts
d’aquesta
presentació.

Bages

More Related Content

What's hot

Similar to Bages

More from SobrePantalles.net Prevenció, informació i reflexió sobre usos 2.0

Bages