Anàlisi i descripció de les tipologies més comuns de relacions abusives en la xarxa (ciberassetjament, sexting, phishing...) i eines per a la seva detecció

Anàlisi i descripció de les
tipologies més comuns de
relacions abusives en la
xarxa i eines per a la seva
detecció
#ciberbullying #sexting #grooming #happy_slapping
#insults_electrònics #fustigament #denigració
#suplantació_de_la_identitat #difamació
#exclusió_ social_ i_ ostracisme #porno_de_la_venjança
Jordi Bernabeu Farrús (Servei de Salut Pública // Ajuntament de Granollers)
@jordibernabeu @SobrePantalles @Granollers
Jornada:
Relacions
afec0ves
i
TIC:
prevenció,
seguretat
i
apoderament
Barcelona,
24
d’octubre
de
2014.
Col·∙legi
Oficial
de
Psicòlegs
de
Catalunya.

Anàlisi i descripció de les
tipologies més comuns de
relacions abusives en la
xarxa i eines per a la seva
detecció
#ciberbullying #sexting #grooming #happy_slapping
#insults_electrònics #fustigament #denigració
#suplantació_de_la_identitat #difamació
#exclusió_ social_ i_ ostracisme #porno_de_la_venjança
h@p://www.slideshare.net/sobrepantalles/copc-‐40659858
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts
d’aquest document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les
referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les
còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials.
Totes les fotografies han estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol
queixa feu-me-la arribar).

@IsiPlaza #Educació
@SenenMcRoy #Cultura
@JordiBernabeu #Salut_Pública
@En_Joan #Acció_Social
Marta Fontseca @BibliotequesGRA

4 idees
1. Per a la majoria d’adolescents i joves, es tracta
d’espais en els que genera relacions, integrant-ho als
seus processos de conformació d’identitat (#intragrup)
2. Els avantatges superen els inconvenients
(#responsabilitat #autonomia #reducció_de_danys)
3. La dimensió relacional d’internet esdevé un espai més
on amplificar problemes ja coneguts, amb noves
variables #exponencialitat #rapidesa
#dimensió_del_missatge
4. Algunes respostes de la comunitat educativa
tendeixen a prioritzar la qüestió tecnològica per
davant de la qüestió relacional.

The best way to predict the
future is to invent it
Alan Kay, 1963
Internet esdevé socialment
interessant en el moment en
que deixa de ser-ho
tecnològicament
@Ganyet [2011]
Tant mort és qui és mor de set
com qui és mor ofegat
Ramon Barnils (citat al pròleg d’Operación Garzón)

Adolescents,
també a la xarxa
@JaumeFunes: 'Per a la majoria dels adolescents
actuals poques coses tenen sentit sense referència a
ells. Són en la mesura que estan "en línia" i són en la
mesura que són imatge. No hi ha identitat sense perfil
de xarxa virtual. No hi ha sociabilitat sense interacció
digital’
#Relació
#Construcció_d_identitat
#Participació #Coneixement #Aprenentatge #Comunitat

Ritmes
Facebook (Agost 2013)
700
milions
usuaris
diaris
(70%
per
mòbil)
350
milions
fotos
pujades
per
dia
Quasi
1
de
8
usuaris
del
planeta
Watsapp (Abril 2014)
500
milions
d’usuaris
diaris
Font:
h@p://www.trecebits.com/2013/08/26/13-‐sorprendendes-‐estadisXcas-‐de-‐facebook-‐infografia/
h@p://es.engadget.com/2014/04/23/whatsapp-‐500-‐millones-‐usuarios

Granollers
2n – 4t ESO (2012/13)
L'alumne 1x1 el fa servir més com a eina de treball (“Feina d’escola”
70.2% vs 55.6%) i baixen molts dels altres usos: Comunicar-me amb els
amics (85.3% vs 92.2%), Comunicar-se amb familiars (50.4% vs 67.0%),
Informar- me (52.0% vs 60.1%), Escoltar música (81.3% vs 88%) i
Conèixer gent nova (28.2% vs 35.7%)
Els alumnes de centres amb el programa 1x1 presenten indicadors
més baixos d'addicció (mitjana sobre 21: 1x1 3’31 vs. no 1x1 3’92)
h@p://prezi.com/wnhwjxtyoone/usos-‐adolescents-‐de-‐les-‐pantalles-‐4-‐abril-‐2014/

Època de canvi
Canvi d’època
Castells (2006), Reig (2011), Sibilla (2011), Baumann (2006)
h@p://blogs.cccb.org/lab/arXcle_laprenentatge-‐a-‐la-‐xarxa-‐1-‐usos-‐i-‐dilemes/
D’on venim… Cap a on anem…
Generació Zapping
Persona
Amistats
Treball
Oralitat
Grup
Suport físic
Tasca
Intimitat
Prescriptor
Seqüencialitat
…
Generació Facebook
Identitat(s)
Contactes
Oci
Multimèdia/Audiovisual
Xarxa
Núvol
Multitasca
Extimitat
Facilitador
Fragmentarietat
…

VVAA
Bertomeu (2012)
Castaño (2009)
Malo, S. et altres (2006)
Chóliz, M et altres (2009)
La qüestió del gènere és cabdal en la mesura que proposa
usos diferents: pel gènere femení pren rellevància la
qüestió comunicacional. Elles conversen més, utilitzen
aplicacions més centrades en la missatgeria instantània . I
ells són mes proclius al joc (videojocs, MMPPGG, etc.) o la
connexió amb finalitats recreatives).

Chóliz, M et altres (2009)
• Concretament,
amb
el
telèfon
mòvil,
les
dades
apunten
a
que
les
noies
adolescentes
l'uXlitzen
més
-‐en
relació
amb
els
nois-‐
per
superar
moments
d'avorriment,
solitud
o
gesXonar
l'ansietat.
Igualment,
estan
més
afectades
que
ells
quan
no
reben
trucades
o
missatges
d'altres.
• Pel
que,
en
funció
d'aquestes
caracerísXques
d'ús
poden
aparèixer
factors
que
predisposin
o
faciliXn
problemàXques
vinculades
amb
la
dependència
o
sobreuXlització.

Existeixen divergències
pel que fa al gènere en
temes d’assetjament tecnològic
Buelga S, et altres (2010)
Les noies tenen més risc de vulnerabilitat pel que fa a
victmització.
Garaigordobil, M i Aliri J. (2013)
1. Mujeres más víctimas que varones
2. Porcentaje de agresores fue similar en ambos sexos
3. Mujeres más observadoras
4. Víctimas-agresivas: similar entre sexos

Granollers
2n – 4t ESO (2012/13)
El paper de referència de l'adult
davant situacions problemàtiques
és escàs.

Demandes
@sobrepantalles
Seguretat i riscos
Masses pantalles alhora?
El que es diuen a la xarxa
Com es presenten?
A qui recorren quan tenen un problema
Adults, escoles i famílies 2.0

Sherry Turkle (1997)
‘Los personajes virtuales son objetos con
los que podemos pensar’
Exemple:
Second
Life
Paula Sibilla (2008)
‘Show del yo’/ ‘Extimidad’
Autobiografia:
autor-‐narrador-‐personatge
(autolegimitació)

Rodríguez-Said (2010)
‘No ens presentem tal com som sinó com
volem que ens vegin’

Back, Stofer, Varize,
Gaddis, Shumukle, Egloff i
Gossling (2010)
‘La vida off line tiene gran
correspondencia con la vida on line’
• Difícil crear identitats idealitzades en la web social // ‘No som
els ‘amos’ exclusius d’aquesta’
• Perfils altament falsejats correlacionen amb trets de
neuroticisme

Resultats, èxits, Autoestima
inciatives…
Relació
Participació
Acceptació

L’identitat digital, com una nova manera
de presentar-se al món
El
País.28
de
desembre
de
2011

Persones i problemes,
també a la xarxa
Ens estem movent amb problemes que ja coneixíem,
però en nous escenaris, d’un entorn connectat i que ens
proposa noves variables:
#exponencialitat #rapidesa #dimensió

Vells problemes
Nous contextos #digitals
(Ciber)Assetjament
Adicció
Reputació digital
Relacions
Pornografia
…

Vells problemes
La qüestió?
Cal tractar el tema del ciberassetjament
com un problema de tecnologia o com un
problema de convivència?

Vells problemes
El dubte?
Quins missatges cal diferenciar per
gènere?
Calen intervencions separades?

Neomachismos: nuevos ataques,
nuevas respuestas
(Anna Burgos // Miriam Solà)
Font:
h@ps://www.diagonalperiodico.net/libertades/neomachismos-‐nuevos-‐ataques-‐nuevas-‐respuestas.html
‘Diversos
análisis
coinciden
en
que
tales
discursos
no
son
tan
nuevos
sino
que
son
el
resultado
de
la
actualización,
a
través
de
modos
y
canales
disXntos,
de
una
lógica
patriarcal
de
dominación
y
explotación
más
que
consolidada
en
el
Xempo.
Una
lógica
que
sigue
operando
a
través
de
canales
clásicos
a
los
que
ahora
hay
que
sumar
los
nuevos
medios
en
el
terreno
de
lo
virtual
(blogs,
redes
sociales,
plataformas,
foros).’

Tipologies de
relacions abusives
Ciberassetjament
Grooming
Sexting
Happy Slapping
Insults
electrònics
FusXgament
Denigració
Suplantació
de
la
idenXtat
Difamació
Exclusió
social
i
ostracisme

(Ciber)Assetjament
1.
Desequilibri,
com
a
component
més
desiquilibrant
del
maltractament
(Avilés,
2013),
que
queda
palès
no
tan
sols
en
el
poder
sinó
en
la
capacitat
de
defensa
(Besag,
1989).
2.
Intenció.
Tot
i
que
no
sempre
passa
que
l'agressor
és
conscient
del
dany
(Besag,
1989)
existeix
una
intencionalitat
per
fer
mal
i
es
sol
obtenir
una
compensació
a
canvi.
3.Reiteració.
Es
manté
durant
un
període
llarg
de
temps
i
recurrentment
(Avilés,
2013).
4.
Es
pot
quedar
només
en
una
relació
digital
o
pot
haver-‐hi
complementarietat.

(Ciber)Assetjament
Bartrina (2012)
• Edats similars entre assetjador i víctima
• Desigualtat de forces –tant de les condicions psíquiques com de
les físiques.
• Pertinença a entorns físics propers, generalment el centre
escolar, conductes del victimari que busquen la marginació o
aïllament social de la víctima,
• Efectes de l’acció o accions lesives que es perllonguen en el
temps i l’espai,
• Intencionalitat, de forma activa o passiva,
• L’actor de l’agressió electrònica ho fa sota una mascareta,
• L’agressió es sol produir de manera individual o en grup,
• Passivitat de terceres persones coneixedores o responsables de
la custòdia dels menors implicats,
• Experiència vital o subjectiva del menor que pateix l’assetjament.

(Ciber)Assetjament
Bartrina (2012)
‘En aquests tipus de comportaments es donen, en
major o menor mesura, elements de desequilibri de
poder, reiteració i intencionalitat. El criteri de “fet
puntual” se’ns presenta difós quan parlem
d’aquestes agressions a través de la xarxa atès que
cada cop que es rellegeix un missatge, es visiona un
vídeo o una foto l’agressió es torna a produir en la
víctima'

(Ciber)Assetjament
Bartrina (2012)

Grooming
És un tipus d'assetjament i abús dirigit a infants, a partir de
xats i mitssageria instantània, principalment. Té com a
objectiu minar moralment i psicològica al nen o nena per
conseguir el seu control a nivell emocional. Les dues grans
finalitats de qui abusa de l'infant són l'extorsió i l'obtenció
de contingut eròtic i sexual. És una acció preparada:
l'assetjador es guanya l'amistat de la víctima i crea una
connexió emocional amb ella, per facilitar l'apropament
progressiu (Van Dan, 2001; Powel, 2007); Sheldon & Howitt,
2007; Sanderson, 2006).

Grooming
Aquests mateixos autors estructuren un procés de grooming de la
seguent manera:
L'adult elabora llaços emocionals (amistat) amb l'infant, apartir d'un
identitat fictícia. Obté dades personals i de contacte del nen o nena,
mitjançant la seducció, la provocació, l'enviament de contingut
pornogràfic, etc. Finalment consegueix que l'infant realitzi actes amb
contingut eròtic ii/o sexual i que les envïi. Inicialment a partir de
fotografies i posteriorment utilitzant la càmara web (augmentat
l'extorsió i el xantatge). És a partir d'aquí quan s'niciaria, pròpiament
dit, un ciberassetjament: es potencia el xantatge, i en situacions es
tracta de tenir un contacte físic.

Grooming
Jordi: Me has parecido muy bonita
Elen@: Calla tontu
Jordi: Me pasas una foto?
Elen@: Je, je…
Elen@: Quants anys tens?
Jordi: Cuantos crees que tengo?
ASK.FM

Sexting
El sexting consisteix en la difusió o publicació de
fotografies, vídeos i d'altres congintus de tipus
sexual, produïdes per la mateixa persona remitent,
cap a un altra persona, mitjançant el mòbil o un altre
dispositiu tecnològic. Bartrina (2011) afirma que el
contingut de caràcter sexual, generat de manera
voluntària pel seu autor, passa a mans d’un altre o
altres persones i, a partir d’aquí, es pot entrar en un
procés de reenviament massiu multiplicant-se la
seva difusió.

Sexting
1. Voluntarietat
inicial.
2. Es
realitzen
a
parXr
de
la
webcam,
i
del
mòbil
(principalment).
3. Els
posats
plantegen
exitació,
situació
eròXca
o
sexual
i
la
realització
del
mateix
acte.
4. L'edat
és
important.
Si
bé
molt
estudis
addueixen
a
que
adolescents
i
joves
el
realitzen
sota
una
manca
de
cultura
de
privacitat
i
baixa
consciència
i
percepció
de
problemàXca
associada
(Bartrina,
2011)
la
nostra
experiència
professional
i
observació
ens
indica
que
exsiteixen
un
nombre
de
persones
adultes
que
també
el
realitzen.
I
tot
i
no
ser
objecte
d'estudi
en
la
nostra
recerca,
seria
una
bona
pràcXca
d'anàlisi.

Sexting
A Espanya, segons un estudi de l’INTECO (2010) -
Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació-,
el 4% dels menors d’entre 10 i 16 anys admet haver-se
fet fotos provocatives algun cop, ràtio que puja a
un 6,1% entre els adolescents de 15 i 16 anys.
Igualment, un 8,1% reconeix haver-les rebut.

Sexting
Del fenomen Olvido Hormigos
al Buenos días Rositas

Happy Slapping
El happy slapping (traducció literal: bofetada alegre) és un
fenomen poc conegut en el nostre país. Aquesta pràctica,
procedent de Gran Bretanya implica l'utilizació de amb
finalitats violentes, delictives i lúdiques (Nightingale, 2006).
Es podria definir com una acció en grup d’adolescents que
aborden a una altre persona, i sense motiu aparent,
l’agredeixen mentre o firmen amb els telèfons mòbils. La
gravació amb vídeo es puja a Internet per tal de fer-la
pública i compartir-la generalment amb el seu grup d’iguals
(Madrid, 2011).

Les variables a no
perdre de vista, apart
de les ja exposades
#exponencialitat #rapidesa #dimensió_del_missatge
L’intragrup
L’audiència
El respecte
L’anonimat

ASK.FM
‘Qui creu què és la més guarra de la
classe?’
‘Qui vota perquè és torni boja?’
Informer UB Medicina
(4t 2012)
‘Los estudiantes de cuarto
me ponen perraca’

Alba // Tàrrega (2013)
#control_de_parella #violència

Decàleg d’idees per a la intervenció
socioeducativa
(adaptació de Funes, 2010) #Acompanyament
1. Ajustar l’enfocament de la mirada.
2. Apendre a veure, a observar, a conèixer els significats i els
sentits de les seves vides, a saber preguntar sobre el que
viuen.
3. Tenir conflictes no és tenir problemes.
4. L’adolescència potser també també un temps de
malestars.
5. L’escola (o els centres de formació) com un important
territori per intervenir.
6. Construir espais d’influència educativa al seu voltant.
7. Suprimir la distància, construir la proximitat. Acceptar
convertir-se en adults propers.
#Referents_virtuals_d_adolescents_digitals
8. Acompanyar (que no derivar).
9. Controlar l’angoixa que ens provoquen els seus riscos.
Garantitzar que no s’estan fent mal.
10. Deixar de considerar-los menors i tractar-los com a
subjectes responsables. Que es construeixin els seus propis
límits.
#Referència
#Comunitat
#UXlitat
#Responsabilitat

10 idees per a la
intervenció
#Acompanyament
#Referència
#Comunitat
#UXlitat
#Responsabilitat
1. Observar amb discreció
2. Treballar la identitat digital
3. La ciutadania, també a la xarxa
4. Oferir pautes per usos ‘segurs’
5. Treball i detecció de factors de risc de l’addicció i relacions
abusives
6. Presentar un discurs crític entorn la nostra privacitat, dades i drets
7. Transmetre responsabilitat, moderació i prudència
8. Desenvolupar normatives d’ús raonables i possibles
9. Compartir perfils amb adolescents i joves: construir xarxa plegats
10. Participar com a forma d’aprenentatge

Granollers
2n – 4t ESO (2012/13)
Els problemes més presents són els
insults entre ells mateixos (27.1% ho ha
patit i 14.8% ho ha fet i ho ha patit). Tot i
que no són xifres molt elevades, el
professorat afirma genera força
problemàtic.

Granollers
2n – 4t ESO (2012/13)
A la situació d’ “Enviament de fotos íntimes sense permís” el motiu de
la vergonya per no adreçar-se a ningú, en el cas de les noies, passa a
ser el segon motiu amb un 30.8% (mentre la por a tenir problemes és
un 33.3%). Un 20.3% de les noies no li dona importància a aquesta
situació i per això no s’adreçaria a ningú. En el cas dels nois, el 34.7%
no li dona importància,

Granollers
2n – 4t ESO (2012/13)
L'ús de les pantalles per crear continguts és
molt baixa (13%) per a tots: no hi diferències
per gènere, ni per edats, ni per 1x1. A un dels
grups de discussió es va apuntar que els
alumnes no entenen les feines de l’escola com
a creació de continguts.

La intervenció
Activitats
@SobrePantalles

La intervenció
Activitats
@SobrePantalles
(Concurs de vídeo)

La intervenció
Activitats
@SobrePantalles

Gràcies ;-)
@JordiBernabeu
En
representació
de
l’equip
@SobrePantalles
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat

A
con0nuació
cito
les
fonts
u0litzade
si
que
no
s’han
fet
durant
la
presentació:
Força inspiració en:
El món dels joves a través dels mitjans. Un nou paradigma de comunicació. Josep Maria
Ganyet
http://www.slideshare.net/ganyet/xarxes-socials-i-joventut-5813571
I sobretot en l’impressionant llibre de Dolors Reig
Los jóvenes en la era de la hiperconectividad. Dolors Reig, Luis F. Vílchez. Fundación
Telefónica, 2013.
http://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-en-la-era-de-la-hiperconectividad/
En aquest es troben la majoria d’estudis que he citat. Destaco els que he contemplat i llegit en
les diapos següents. També destaca la seva obra Socionomía (Deusto, 2012) i el seu bloc de
referència El Caparazón (dreig.eu/elcaparazon). I les presentacions vistes a Josep Matalí (HSJD)
i els seus estudis i aprofundiments sobre la matèria.

BACK, M. D., STOPFER, J. M., VAZIRE, S., GADDIS, S., SCHMUKLE, S. C., EGLOFF, B. y GOSLING, S. D. (2010): “Facebook
profiles reflect actual personality, not self‐idealization”, en Psychological Science, 21 (3), p. 372‐374.
BOYD, D. (2008): Taken Out of Context: American Teen Sociality in Networked Publics. Berkeley: Universidad de
California.
BOYD, D. y HARGITTAI, E. (2010): “FacebooK privacy settings: Who cares?”, en First Monday, 15(8).
BOYD, S. (2011): 307,369 Crashes Means Very Few Of Us Are Supertaskers. Yet. En http://stoweboyd.com/post/
4557503857/307‐369‐crashes‐means‐very‐ few‐of‐us‐are‐supertaskers (accedido el 8 de diciembre de 2012).
CARR, N. (2010): The Shallows: How the Internet Is Changing the Way We Think, Read and Remember. Atlantic Books.
CASTELLS, M. (2009): Comunicación y poder. Alianza Editorial.
DERESIEWICZ, W. (2009): “The End of Solitude”, en The Chronicle of Higher Edu‐ cation, http://chronicle.com/article/
The‐End‐of‐Solitude/3708 (accedido el 8 de diciembre de 2012).
ESADE (2012): Del consumismo feliz al consumo ciudadano. En http://www.esade.edu/web/esp/about‐esade/
today/news/viewelement/ 237601/1/un‐estudio‐de‐creafutur‐y‐esade‐senala‐un‐cambio‐en‐el‐ modelo‐de‐consumo‐
mundial:‐del‐consumismo‐feliz‐al‐consumo‐ciudadano (accedido el 8 de diciembre de 2012).
FLYNN, J. R. (2012): “Are We Getting Smarter?”, The Guardian. En http://www.guardian.co.uk/books/2012/sep/
28/are‐we‐getting‐smarter‐ review (accedido el 8 de diciembre de 2012).
FUNDACIÓN MACARTHUR (2012): Does the Internet Make for More Engaged Citizens? En http://
www.macfound.org/press/press‐releases/does‐the‐ Internet‐make‐for‐more‐engaged‐citizens/ (accedido el 3 de
septiembre de 2012).

GRAHAM, S. y HEBERT, M. (2010): Writing to Read: Evidence for How Writing Can Improve Reading. Washington:
Alliance for Excellent Education.
GRAHAM, S., MCKEOWN, D. KIUHARA, S. y HARRIS, K. (2012): “A Meta‐Analysis of Writing Instruction for
Students in the Elementary Grades”, en Journal of Educational Psychology, 104 (4).
ITO, M. (2009): Hanging Out, Messing Around, and Geeking Out: Kids Living and Learning with New Media. The
MIT Press.
JENKINS, H. (2008): Convergence Culture: Where Old and New Media Collide. Revised. NYU Press.
JENKINS, H. et al. (2009): Confronting the Challenges of Participatory Culture: Media Education for the 21st
Century. The MIT Press.
PEW RESEARCH CENTER (2011): Americans and Social Trust: Who, Where and Why. En http://
pewresearch.org/pubs/414/americans‐and‐social‐trust‐ who‐where‐and‐why (accedido el 8 de diciembre
de 2012).
Chih-Hung Ko, Ju-Yu Yen, Cheng-Fang Yen, Huang-Chi Lin, and Ming-Jen Yang. CyberPsychology & Behavior.
August 2007, 10(4): 545-551. doi:10.1089/cpb.2007.9992.
Laura Widyanto and Mary McMurran. CyberPsychology & Behavior. August 2004, 7(4): 443-450. doi:10.1089/
cpb.2004.7.443.
Mark Griffiths. CyberPsychology & Behavior. April 2000, 3(2): 211-218. doi:10.1089/109493100316067.
Silvia Bernardi, Stefano Pallanti. Comprehensive Psichiatry. Department of Psichiatry, Mount Sinai School,
Manhattan, NY. Universitá degli Fierenze, Florence, Italy. Instituto di Neuroscienze Firenze, Florence, Italy.

PRENSKY, M. (2006): Don’t Bother Me Mom ‐ I’m Learning. Paragon House.
REIG HERNÁNDEZ, D. y MARTÍNEZ, J. (2010): Entornos / Redes Personales de Aprendizaje en Organizaciones:
Compartim. En http://es.scribd.com/doc/34277315/Entornos‐Redes‐Personales‐de‐ Aprendizaje‐en‐
Organizaciones‐Compartim (accedido el 8 de diciembre de 2012).
REIG HERNÁNDEZ, D. y FRETES TORRUELLA, G. (2011): “Identidades digitales. Lí‐ mites poco claros”, en
Cuadernos de Pedagogía, 418. En http://www.dreig.eu/caparazon/2011/12/05/identidad‐digital/ (accedido
el 8 de diciembre de 2012).
SPARROW, B., LIU, J. y WEGNER, D. M. (2011): “Google effects on memory: Cog‐ nitive consequences of having
information at our fingertips”, en Science, 333 (6043), p. 776‐778.
YERKES, R. M. y DODSON, J. D. (1908): “The Relation of Strength of Stimulus to Rapidity of Habit‐formation”, en
Journal of Comparative Neurology and Psy‐ chology, 18(5), p. 459‐482.
Convivencia en la escuela. Convives Número 3.
http://convivenciaenlaescuela.es/wp-content/uploads/2013/06/Revista-CONVIVES-N_3-Abril-2013.pdf
A
www.sobrepantalles.net
i
www.slideshare.net/sobrepantalles
trobareu
la
resta
d’informació
que
complementa
les
fonts
d’aquesta
presentació.
Font imatges: Getty Images, referenciades a flickr.com/jordibernabeu. Totes
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat - 93.842. 66.68
les
fotografies
han
estat
extretes
d’internet
(si
en
alguns
casos
existeix
qualsevol
queixa
feu-‐me-‐la
arribar).

Anàlisi i descripció de les tipologies més comuns de relacions abusives en la xarxa (ciberassetjament, sexting, phishing...) i eines per a la seva detecció

More Related Content

Similar to Anàlisi i descripció de les tipologies més comuns de relacions abusives en la xarxa (ciberassetjament, sexting, phishing...) i eines per a la seva detecció

More from SobrePantalles.net Prevenció, informació i reflexió sobre usos 2.0

Recently uploaded

Anàlisi i descripció de les tipologies més comuns de relacions abusives en la xarxa (ciberassetjament, sexting, phishing...) i eines per a la seva detecció