3. FITXA TÈCNICA
• Títol: altar de Zeus
• Autor: desconegut
• Cronologia: 180-160 a.C.
• Tipologia: altar
• Material: marbre
• Estil: grec hel·lenístic
• Localització actual i original:
Pergamonmuseum de Berlín i els fonaments a
Bergama (Turquia)
• Dimensions: 36,44 metres 34,29 metres
4.
5. CONTEXT
• Altar dedicat a Zeus construït per ordre del rei
Èumenes II per conmemorar les seves
victòries.
• S’atribueix a l’Escola de Pèrgam:
monumentalisme i teatralitat
• Descobert a finals del segle XIX per Carl
Humann.
• La façana és conserva a Berlín.
• És considerat l’altar més gran de l’antiguitat.
6.
7.
8. DESCRIPCIÓ FORMAL
• L’estructura es basa en un enorme podi
massís de planta quadrangular (d’uns set
metres d’alt) amb una escalinata
impressionant per salvar aquesta formidable
alçada i que dóna accés a un pati interior tancat
on hi havia l’altar. A la part baixa volta tot el
podi.
• columnata jònica que forma una U
9.
10.
11.
12. DESCRIPCIÓ FORMAL
• A les parets del podi fris continu amb alt relleu
(120 metres de llarg)
• A l’interior un fris de tema mitològic.
• Només es conserva la façana.
• Del fris exterior:
– El tema és la gigantomàquia
– Força i dimamisme compositiu
– Actituds violentes, excel·lent treball de musculatura,
expressivitat de les cares i moviment dels vestits.
13.
14.
15. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
• Es trobava a la part superior de l’Acròpoli. De
Pèrgam
• La façana es troba a Berlín. Maqueta.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
• L’Altar independent és un model arquitectònic
d’època hel·lenística. Aquest és la màxima
expressió.
• Decoració de dos frisos:
- Interior, dedicat a Tèlef (fill d’Heracles)
- Exterior, gigantomàquia (déus-ordre-vs
gegants-caos-.
• El caràcter de l’Altar de Pèrgam barreja la religió i
la realitat històrica en ser una ofrena als déus Zeus
i Atena però, a la vegada, una referència a la lluita
dels atàlides contra els bàrbas gàlates que els van
envair.
27. Iconografia/Els símbols
• Al cantó est Atena fa ús de tota la seva astúcia per aixecar
pels cabells el gegant Alcioneu perquè sap que aquest
perdrà tota la força quan els peus deixin de tocar-li a terra (la
seva mare era Gea, divinitat de la terra). Alcioneu lluita per
escapar-se amb les seves ales, però Atena el té ben agafat.
Gea implora pietat a la deessa guerrera tot sortint
dramàticament de la terra i allargant-li un braç. Però és un
gest inútil perquè la Victòria alada ja s’hi apropa per coronar
Atena.
• Mentrestant, Zeus, amb una musculatura monumental,
lluita, a l’esquerra d’Atena, amb tres gegants. Veurem com els
rostres dels déus demostren serenitat clàssica mentre
que els dels gegants tenen les cares descompostes.
28. Iconografia/Els símbols
• Al seu costat tindrem els altres déus també
amb els seus animals corresponents.
• D’altra banda, els reis de Pèrgam es
consideraven hereus dels atenesos
clàssics, raó per la qual no és gens estrany
que, al igual que en el frontó occidental del
Partenó, on també hi ha un déu i una deessa
29. • Encàrrec i recepció: L’altar fou encarregat pel rei de la
dinastia atàlida Èumenes II (197 – 159 a JC) per
commemorar les victòries dle seu pare Àtal I al Pont i Bitínia.
• Eumenes II va fer aixecar aquest monument a Pèrgam,
capital del seu regne, per commemorar les seves victòries
a Pont i Bitínia. L’altar es feia servir per al culte i servia de
recordatori d’agraïment a Zeus, déu principal i pare de la
resta de divinitats.
30. MODELS I INFLUÈNCIES
• Va ser l’altar més gran de l’Antiguitat i segueix
l’esquema formal establert per aquest tipus de
monument.
• Particularitat: podi enorme, que eleva el fris i
que s’inspira en el de Zeus a Olímpia.
• En el fris de Tèlef hi apareix el paisatge i un
model marratiu de les escenes el fan precedent
de la columna trajana.
• El gran fris pel seu dinamisme, teatralitat i
expressivitat són un antecedent del barroc.
31. En el fris de Tèlef hi apareix el paisatge i el
model marratiu de les escenes el fan precedent
de la columna trajana.
El gran fris pel seu dinamisme, teatralitat i
expressivitat són un antecedent del barroc.
fris de Tèlef
