ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM

1. Altar de Zeus (188 aC)

2. Nom: Altar de Zeus a Pèrgam
Arquitecte: desconegut
Cronologia: 180 ac-160 ac
Localització original: a Pèrgam, avui Bergama a Turquia.
Localització actual: Pergamonmuseum de Berlín (Alemanya)
Estil: grec hel·lenístic
Materials: marbre
Sistema constructiu: arquitravat
Dimensions: 36,44m x 34,29m

5. Context històric
Pèrgam es constituí com a regne
independent a partir del segle III
aC.
Durant l’època atàlida,
l’economia de Pèrgam va
prosperar i la ciutat va esdevenir
un centre cultural tan ric i
pròsper que fou anomenada pels
historiadors «L’Atenes del món
hel·lenístic».
A tall d’exemple, la biblioteca de
Pèrgam, amb 200.000 manuscrits,
va arribar a ser la més important
del món, després de la
d’Alexandria.

6. El rei Èumenes II va fer aixecar aquest altar a Pèrgam, la
capital del seu regne, per commemorar les seves victòries
sobre una tribu celta, (els gàlates) a les batalles de Pont i
Bitínia, l’any 183 aC.
El regne de Pèrgam es convertí aviat en el nou referent de
la llibertat de les polis gregues, a l’estil d’Atenes en
l’època clàssica.
Els reis de Pèrgam van engrandir la ciutat, construir
noves muralles, ampliar el regne i cridar a la capital als
millors artistes del moment per a què augmentessin la
fam i el prestigi del regne.

8. ANÀLISI FORMAL
Elements de suport i suportats
L'altar de Pèrgam seguí un esquema que, encara que tenia
precedents,es plantejava en aquella ocasió d'una manera
nova a causa de les seves proporcions gegantines.
L'estructura es basa en un enorme pòdium massís –d'uns 7m
d'alt– amb una escala impressionant per salvar aquesta
alçada formidable.
Els murs de càrrega del pòdium sostenen una plataforma
sobre la qual s'aixeca una columnata jònica que forma una U.
Les columnes jòniques sostenen un entaulament pla coronat
per dues figures a banda i banda dels extrems de la U.

9. Pòdium 7m
Columnata
jònica
Entaulament pla
Fris amb
escultures

10. En aquesta construcció, com a totes les gregues, hi domina la
línia recta (sistema arquitravat).
La gran novetat d’aquest temple és la desproposrció entre
l’enorme escalinata i una columnata reduïda.

12. Espai interior i exterior
Avui dia no es conserva tot l’altar. A Bèrgam (actual
Turquia) es conserven només els fonaments del temple.
L’Altar de
Zeus fou
erigit sobre
una terrassa
de l’Acròpolis
de Pèrgam, al
sud del
temple
d’Atenea, que
es troba a un
nivell
inferior.

13. Ruins of Pergamon by Christian Wilberg in 1879

14. A Berlín es conserva la magnífica façana, orgull de la ciutat
durant segles.
El temple era una construcció de planta quasi quadrada. La
façana donava accés a un pati tancat, on probablement es
trobava l’altar dels sacrificis.

15. A més de l’escalinata, la part més
impressionant és el fris exterior de les
parets del pòdium.
Es tracta d’un alt relleu de 100m de
longitud i 2’5 m d’alt.
La part conservada del fris representa
la gigantomàquia, una composició
d’enorme força i dinamisme. Les
figures s’entrellacen, es retorcen...
formant les diverses escenes.
Els personatges mostren actituds
violentes reproduïdes amb força
gràcies a un excel·lent treball
escultòric en la musculatura del cos,
l’expressivitat dels rostres i el
moviment dels vestits.

17. L’altar de Zeus estava situat a la part superior de l’Acròpoli
de Bèrgam , sobre una terrassa, a la que s’accedia a travès
dels propileus.

18. Estil
L’altar de Pèrgam és el més gran de l’antiguitat. És l’obra
més important de l’escola de Pèrgam i una de les més
destacades de l’hel·lenisme. Destaca pel seu
monumentalisme (arquitectura) i patetisme (escultura).
Al fris hi va treballar un grup d’escultors, però de forma tan
homogènia que és difícil distingir-ne les diverses mans.
L’estil s’anomena “segona escola de Pèrgam”.

19. El dinamisme, la
teatralitat, els gestos
forçats i tràgics,
mostren clarament les
característiques de
l’escultura
hel·lenística
(Laocoont, Victòria de
Samotràcia) i
anticipen l’escultura
barroca i la d’altres
èpoques posteriors.

20. INTERPRETACIÓ
Contingut i significació
El tema del fris permetia fer una extrapolació de la narració
mitològica a la realitat del regne de Pèrgam. El rei d’aquest
tenia el seu model en Zeus, i Atena era la seva protectora i
li donava la victòria sobre els seus enemics.
El fris significava que, igual com els déus havien triomfat
sobre els brutals gegants, també els atàlides ho havien fet
sobre els bàrbars invasors. Tant els déus com els reis varen
aconseguir imposar la civilització i la pau.
Els elements en comú del fris de Pèrgam amb els relleus
del Partenó (frontó occidental, Atena i Posidó) significa
l'interès dels sobirans de Pèrgam per proclamar-se hereus
culturals dels atenesos.

21. Les cares interiors de l’altar estaven decorades amb un
fris més reduït, que explicava la vida de l’heroi Tèlef,
fundador de la dinastia atàlida, i era un relleu molt més
senzill. Les escenes estan disposades de forma narrativa,
fent-lo un precedent de la Columna Trajana i d’altres
columnes commemoratives romanes. Per primer cop hi
apareix el paisatge.

23. Funció
L’altar monumental es convertí en un element
importantíssim a l’època hel·lenística. Significava
l'agraïment i respecte Zeus, suprem ordenador de l’univers,
el principal déu de l’Olimp grec.
El rei de la dinastia atàlida, Èumenes II va fer aixecar aquest
monument a Pèrgam, la capital, per commemorar les seves
victòries al Pont i Bitínia contra un poble bàrbar, els gàlates.

26. “És l'enginyer alemany Carl Humann, amant de l'arqueologia, envia a Berlín
al 1871 tres fragments del que va definir com una "lluita".
Les peces passaran desapercebudes durant cinc anys en el “Altes Museum"
(museu antic). Al 1877 l'arqueòleg Alexander Conze centra el seu interès en
els fragments i demana a Humann que iniciï l'excavació. El suport polític i
econòmic és total. Bismark vol fer-se amb una obra de referència que legitimi
el seu imperi. Les lleis a Grècia són molt estrictes respecte a l'exportació
d'antiguitats, sent més apropiat Turquia .
Les negociacions tenen lloc en 1878-1879 quedant estipulat que les troballes
pertanyents a l'altar seran traslladades a Berlín, que compensarà amb 20.000
marcs a l'Imperi Otomà (Turquia).
La cerca de l'altar se centrarà en el mur bizantí de la ciutat al sud de
l'acròpoli. Els elements de l'altar havien estat utilitzats per a la construcció de
la muralla, de tal forma que el relleu quedava cap a l'interior.
En 1880 ja s'havien desenterrat 97 làmines. Les prospeccions en l'acròpoli
van posar al descobert la base de l'altar. El trasllat a *Berlin s'inicia ja en
1879.
El Museu de Pèrgam és inaugurat en 1930. Allí ha romàs sempre, a excepció
del període comprès entre 1945 i 1959, quan les tropes soviètiques ho van
desmantellar i l'hi van portar com a botí de guerra al Museu del *Hermitage
de Leningrad (avui Sant Petesburg)”.
http://es.wikipedia.org/wiki/Altar_de_Zeus_de_P%C3%A9rgamo (tradït i adaptat)

27. http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Pergamon_Altar#mediaviewer/File:Bundesarchiv_Bild_10
2-10504,_Berlin,_%C3%9Cbergabe_des_Pergamon-Saales.jpg

28. Museu de Pèrgam, Berlín

29. Mercat de Milet, Pergamon museum

30. Porta d’Ishtar, Pergamon museum