Descripció arquitectònica i iconogràfica

1. ALTAR DE ZEUS ( PÈRGAM ) Altar de Zeus S. II a.C. Pergamonmuseum de Berlin Mercè Bigorra IES MOIANÈS

2. ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM NOM : Altar de Pèrgam ARQUITECTE : Desconegut CRONOLOGIA : 188 A.c.(projecte) realització 164-156 a.C LOCALITZACIÓ GEOGRÀFIACA : Originàriament a Pèrgam, avui Bergama a Turquia. LOCALITZACIÓ ACTUAL : Pergamonmuseum de Berlín (Alemanya)

3. Altar de Zeus Pèrgam, urb important de l’època Hel.lenística, situada a 30 km de la costa d’Anatòlia, front l’illa de Lesbos, en un lloc elevat i de relleu complicat que obliga a crear una ciutat sobreposada en tres nivells units per terrasses i escales

4. L’Altar de Zeus fou erigit sobre una terrassa de l’Acròpolis de Pèrgam, al sud del temple d’Atenea, que es troba a un nivell inferior. El rei Eumenes II va fer aixecar aquest monument a Pèrgam, la capital del seu regne, per commemorar les seves victòries sobre els gàlates l’any 183 a.C. A Pèrgam només en queden els fonaments

5. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL L’altar de Zeus data del Segle II a.C. Es tracta d’un exemple d’escultura arquitectònica d’època hel.lenística. L’Època hel.lenística és la darrera de les tres etapes en què se sol dividir les creacions artístiques de la Grècia històrica, que comença en l’any de la mort d’Alexandre el Gran, el 323 a.C. I es desenvolupa més enllà de la conquesta romana. Històricament, l’hel.lenisme significa la crisi de les polis, ja que les ciutats-estat s’integren dins d’una unitat política sota el comandament dels reis de Macedònia. Alexandre el Gran és el creador d’aquest gran imperi que a la seva mort es desmembrà, donant lloc als diferents estats o regnes hel·lenístics. En escultura s’abandona progressivament la idealització dels cossos i la inexpressivitat dels rostres per un realisme a vegades dramàtic, exagerat i teatral; a vegades, anecdòtic, divertit i sensual. L’arquitectura es fa més rica, complexa i monumental . Tot i que Atenes segueix sent un important centre cultural, altres ciutats com Rodes, Alexandria i Pèrgam anirant prenent rellevància.

6. ELEMENTS CONSTRUCTIUS MATERIALS: marbre SISTEMA CONSTRUCTIU: arquitravat ELEMENTS DE SUPORT: columnes jòniques sustenten la teulada plana; el podi suporta el conjunt de l’altar FAÇANA: La principal la formen els braços en U i l’escalinata

7. ESTRUCTURA L’edifici es compon d’una sala rectangular elevada sobre pòdium massis d’uns 7 metres d’alt , rodejada de pòrtics exteriors i interiors amb columnes jòniques, amb dues ales laterals que emmarquen una escala monumental d’accés Columnata jònica pòdium fris escalinata

8. Les dimensions són: 36,44 m als costats est i oest; 34,29 als costats nord sud. Avui dia només se’n conserva la façana, al museu de Berlín DIMENSIONS ALTAR ESCALINATA

9. ELEMENTS DECORATIUS Excel·lent exemple d’unió d’arquitectura i escultura. Un fris exterior envolta el pòdium, amb 120 metres de relleus de 2,5 m d’alçada que representa la gigantomàquia (lluita mitològica entre els déus i els gegants). Els gegants eren una raça monstruosa nascuts de Gea, la Terra, i Uranos, el Cel. Aquest fris d’alts relleus, d’una grandària superior a la natural, va ser fet per més de quaranta escultors de l’escola de Pèrgam, alguns hi van deixar la seva signatura.

10. PROGRAMA ICONOGRÀFIC El tema esculpit és la representació còsmica de la lluita dels déus contra els gegants. Oceà i les divinitats marines i terrestres a l’oest La nit i els astres al nord Olimp a l’est, amb Zeus i Atenea a la part principal (meitat septentrional)

11. PROGRAMA ICONOGRÀFIC Les cares interiors de l’altar eren ornades amb un fris de dimensions menors que relatava la vida de Tèlef, el fundador mitològic de la nissaga atàlida. El relat segueix la vida mítica de l’heroi en forma de crònica històrica, és un relat senzill i purament descriptiu. Al sostre de la columnata també hi havia diverses figures: tritons, lleons i cavalls

12. PROGRAMA ICONOGRÀFIC “ La batalla esclata amb terrible violència. Els titans maldestres es veuen aclaparats pels déus triomfants, i miren cap amunt amb angoixa i dolor”. Escultures en alts relleus que semblen desenganxar-se del fons. Els muscles prominents i els plecs de les robes transmeten sensació de poderosa energia Destaquen els efectes dramàtics, expressats amb força

13. fris Columnata jònica El déu del mar Tritó, fill de Posidó, amb la seva mare Anfitrite, lluita contra els Gegants. Tritó te el torç humà amb ales, cos de peix i potes davanteres de cavall

14. Fris oriental Zeus lluitant contre els gegants zeus gegants

15. Zeus lluitant contra tres gegants alhora. El poderós cos de Zeus queda al descobert en lliscar-li la roba de les espatlles Els gegants porten ales o cames de serp, o simplement humans Gegant que es desploma ferit, sobre els genolls Gegant que intenta aixecar-se sobre les cames de serp, per continuar la lluita Gegant, assegut i de perfil

16. Atenea Gea Alcineu Victòria Alada que corona a Atenea Atenea, estira els cabells del gegant Alcineu, amb la finalitat que no toqui terra, ja que si hi toca es torna invencible La mare del gegant Gea (Terra), amb llastimosa expressió en els ulls suplica a Atenea que perdoni la vida al seu fill

17. Els personatges semblen presa del furor, atacats d’histèria col·lectiva. Tot és moviment exacerbat, brusc... Els vestits són representats com si fossin sacsejats per vents huracanats

18. Les clares diagonals que marquen els cossos, el ritme frenètic i nerviós del gegant que contrasta amb la figura tensa d’Atenea i el contrast d’entre els plecs de la roba i el gegant són un clar exponent de l nova estàtica hel.lenística .

19. El gegant amb ales , mira a la deesa amb ulls engoixats, amb expresió de dolor i dramatisme

20. Gea , la deesa Terra, mare dels gegants, surt de la terra i amb llastimosa expressió en els ulls suplica a Atenea que perdoni la vida del seu fill

21. FUNCIÓ I SIGNIFICAT Aquesta obra té una doble funció: es alhora una obra religiosa i propagandística L’altar es feia servir per al culte i servia de recordatori i d’agraïment a Zeus El rei de la dinastia atàlida Eumenes II va fer aixecar aquest monument a l’any 180 a.C a Pèrgam, capital del regne, per commemorar les victòries d’Àtal I, el seu pare. No fou acabat fins al 159a.C. Ja en temps d’Àtal II Es vol associar la victòria del poble atàlida (identificat amb el déus) sobre els bàrbars gàlates (identificats amb els gegants)..

22. FUNCIÓ I SIGNIFICAT Hi ha documentació que ens diu que vers l’any 181 a.C. Se celebraven a Pèrgam unes festes anomenades nicèfores durant les quals els seus habitants commemoraven la victòria d’Atenea sobre els gegants. Possiblement aquest motiu explica l’inici de les obres i que, a causa de les vicissituds històriques i polítiques que va viure el regne de Pèrgam en les lluites contra els invasors gàlates, va adquirir un nou sentit: la victòria de la civilització contra la barbàrie

23. ESTIL Es tracta d’una de les obres culminants de l’hel.lenisme i la més important de l’escola de Pèrgam, que destaca per la tendència al monumentalisme i pel patetisme en escultura. L’edifici ja no està basat en l’escala humana, l’harmonia i la proporció, busca trencar amb els cànons clàssics, busca la monumentaliat Les escultures d’aquest altar aconseguiren crear un estil que s’anomena de la “segona escola pergàmica” i que va coincidir amb el regnat d’Eumenes II.

24. TRASCENDÈNCIA DE L’OBRA L’altar va tenir gran repercussió en la seva època, però sobretot posteriorment, ja en època romana, en què August s’hi va inspirar per al seu Altar de la Pau. L’ Ara Pacis Augustae”. Les escultures del fris interior de l’altar tenien el fons amb paisatges, cosa que després retrobarem a la “Columna Trajana” i que servirà de referent durant el Renaixement per donar el sentit de perspectiva. Un cop descobert i portat a Alemanya, va ser utilitzat per a la propaganda nazi, pels seus valors clàssics i per confrontació amb l’art d'avantguarda que ells consideraven degenerat.