Power point amb informació útil per respondre els qüestionaris

1. GENÈTICA ACTUAL

2. RECURSOS CONSULTATS
• Biologia i geologia 4t ESO. Editorial Edebé.
• Biologia i geologia 4t ESO. Editorial Barcanova
• Biologia i geologia 4t ESO. Projecte 3.16. Editorial
Cruïlla
• www.terapiagenica.es
• www.unav.es/cryf/clonacion
• www.engormix.com
• www.porquebiotecnologia.com.ar
• http://www.google.es/imgres?imgurl=http
://docentes.educacion.navarra.es/
~metayosa/3esogenetica

3. CLONACIÓ
• Obtenció de cèl·lules o bé organismes
genèticament idèntics.
• Tècnica de clonació d’organismes
 Obtenció del nucli d’una cèl·lula somàtica de l’individu a
clonar.
 Introducció en l’òvul al qual se li ha eliminat el nucli.
 Estmulació de l’òvul per què es converteixi en embrió.
• Actualment la clonació està dirigida a obtenir
teixits per transplantaments. Aplicació
terapeútica.
• La clonació reproductiva està prohibida per la
legislació

4. CLONACIÓ

5. CLONACIÓ REPRODUCTIVA vs
CLONACIÓ TERAPEÚTICA

6. ENGINYERIA GENÈTICA
• És la manipulació de gens d’un organisme
per aconseguir unes noves característiques
que el millorin en benefici industrial, mèdic
o ambiental.
• L’enginyeria genètica engloba tècniques
complexes per aillar, manipular i transferir
gens d’un organisme a un altre i que els
pugui expressar. Aquests organismes
receptors s’anomenen OMG (organismes
modificats genèticament) o transgènics.

7. ENGINYERIA GENÈTICA

8. APLICACIONS
• Obtenció de bacteris o llevats capaços de produir
fàrmacs com has vist en la diapositiva anterior.
• Millora en la producció agrícola o ramadera, com
és el cas del blat de moro transgènic (blat-Bt)
resistent a l’atac de les larves de la papallona
monarca que destruia la seva tija. Aquest blat té
incorporat un gen procedent de Bacillus
thuringiensis que produeix un verí insecticida.
• Augment de la qualitat nutritiva d’alguns
aliments.Per exemple, la introducció del gen de la
pro vitamina A en plantes d’arròs.
• Obtenció de teixits i òrgans per a
transplantaments que no generin problemes de
compatibilitat

9. Percentatge de cultius transgènics
al món.

10. RISCOS
• Possibles repercusions sobre la salut
(al·lèrgies, resistències a antibiòtics)
• Possibles repercusions sobre el medi
ambient (disminució de la biodiversitat,
salt accidental de gens transferits a altres
espècies salvatges). Per exemple: males
herbes resistents als herbicides o bactèries
patògenes resistents als antibiòtics.
• Control per part de companyies
multinacionals.

11. LEGISLACIÓ
• Des de l’any 2004 existeix una llei sobre
l’etiquetatge dels aliments i pinsos
modificats genèticament.
• És obligatori etiquetar:
Productes derivats de cultius transgènics.
Ingredients, addictius i aromes d’aliments o
pinsos que continguin més del 0,9% de
transgènics.
• No és obligatori etiquetar els aliments
procedents d’animals alimentats amb
OMG.

12. TERÀPIA GÈNICA
• Consisteix en la reparació del DNA danyat
que causa una malaltia.
• Hi ha 3 procediments:
Substitució del gen danyat per un correcte
utilitzant vèctors.
Inactivació del gen danyat.
Inserció de gens nous que facilitin la lluita
contra malalties no hereditàries.
• La seva aplicació està en vies
d’investigació però s’obre un camí
prometedor per curar malalties com la
diabetes.

13. CÈL·LULES MARE
• Les cèl·lules mare són cèl·lules indiferenciades que són
capaces de generar cèl·lules especialitzades (cèl·lules
cardíaques, hepàtiques..)
• Hi ha 2 tipus: embrionàries i adultes.
 Les cèl·lules embrionàries estan a l’embrió i poden generar
tot tipus de cèl·lula.
 Les cèl·lules adultes estan a la medul·la òssia, el múscul i el
cervell i només poden donar lloc a cèl·lules del teixit al que
pertayen a no ser que es reprogramin.
Actualment es pot conservar sang del cordó umbilical en
bancs especialitzats i utilitzar les cèl·lules mare per futurs
transplantaments.
La Llei d’investigació biomèdica de juliol de 2007 permet
la utilització d’embrions sobrants de fecundació “in vitro”
per a l‘obtenció de cèl·lules embrionàries amb finalitats
terapeútiques.

14. Proyectan crear sangre a partir de células
madre
La escasez en los bancos de sangre es un
problema que afecta a todo el mundo,
científicos buscan la producción a gran
escala de glóbulos rojos

15. PROJECTE GENOMA HUMÀ
(PGH)
• S’inicià l’any 1990 i va
finalitzar l’any 2003.
• Van participar científics de
tot el món coordinats per
l’Institut Nacional de Salut
i el Departament d’Energia
dels EUA a més d’una
empresa privada (Celera
Genomics)
• El seu objectiu era
seqüenciar el DNA humà;
és a dir, identificar els
gens que formen el nostre
genoma, la seva
localització i funció.

16. RESULTATS DEL PGH
• El genoma humà té 3 bilions de parells de bases.
• El genoma humà consta d’uns 30000 gens amb
3000 parells de bases de promig.
• Tans sols un 2% del genoma determina
proteïnes.
• Només es coneix la funció del 50% dels gens.
• Les diferències genètiques entre els humans és
tans sols del 0,1% i entre un humà i un ximpanzé
del 2%.
• El perfil genètic d’un individu
permet identificar-lo.
Genètica forense.