1. L’EVOLUCIÓ

2. LA DIVERSITAT DELS ESSERS
VIUS
 Una espècie és el conjunt d’individus que
es poden reproduir entre ells i originar una
descendència fèrtil.
 La diversitat d’espècies composa la
biodiversitat.

3.  Les espècies actuals no són les mateixes
que van poblar la Terra fa milions d’anys,
a més les diferents espècies no es poden
reproduir entre ells per a donar de noves.
Tot això ha donar lloc a la teoria de
l’evolució per respondre a com van
aparéixer les diferents espècies en el món
i per què algunes no hi són o han
aparegut de noves.

4. EVOLUCIÓ
 S’anomena evolució al procès de transformació
d’unes espècies en unes altres mitjançant
l’acumulació de modificacions petites que s’han
anat succeint generació rere generació al llarg
de milions d’anys. Totes les espècies provenen
d’una anterior.
 Aquest fet no va ser acceptat fins el segle XX.
Abans van existir altres terories que explicaven
la presència dels diferents espècies a la Terra.

5. CREACIONISME
 “Déu va crear els grans  “I Allah va crear tot
 monstres marins, els  ésser viu a partir
 éssers vius de tota  d’aigua, i d’ells uns
 mena que es mouen  caminen arrossegantse
 dintre l'aigua, i tota  sobre el seu ventre,
 mena d'animals alats.  d’altres sobre dos
 Déu veié que tot això  potes i d’altres sobre
 era bo”. (Bíblia, Gn 1,21)  quatre”. (Alcorà, 24,
 45)

6. CREACIONISME
 El creacionisme, defensat per Cuvier (s.
XVIII) i encara defensat en alguns estats
dels EUA, ens diu que les espècies van
ser creades per Déu i des de llavors
s'havien mantingut immutables. Les
desaparegudes es van extingir
simplement.

7. FIXISME
 Linné, creador de la nomenclatura binomial dels éssers
vius, creia que cada espècie es va crear tal i com la
veiem avui en dia:
– Les espècies són immutables , es mantenen inalterables al
llarg dels temps.
– Les espècies actuals són descendents sense variació
de les primeres que van aparèixer sobre la Terra. Cap espècie
no experimenta canvis, no evoluciona.
– Els fòssils pertanyen a espècies extingides a causa
de catàstrofes naturals . Les espècies actuals serien les
descendents de les que no van sucumbir a les catàstrofes.

8. EVOLUCIONISME
 Davant les terories fixistes, van aparéixer
les teories evolucionistes que defensaven:
– Els éssers vius han anat evolucionant
al llarg de la història de la Terra, és a dir,
s'han anat diferenciant cada vegada més els
uns dels altres.

9. EVOLUCIO LAMARCKIANA
 Lamarck va definir una teoria que es basava en:
– Lamarck pensava que en els éssers vius existia una tendència natural
cap a la perfecció; la conseqüència seria la transformació de les
espècies.
– Les condicions del medi ambient en el qual es desenvolupa un
ésser viu varien al llarg del temps.
– Els canvis ambientals creen noves necessitats que exigeixen
als individus la modificació dels seus hàbits o conductes.
– Aquests nous hàbits anirien acompanyats del major o menor ús
de determinats òrgans, i això provocaria que aquests es
desenvolupessin o s'atrofiessin. Així, els individus experimentarien
gradualment modificacions físiques. És el que es coneix amb
l'expressió de ”a funció crea l'òrgan”o llei de l’us i del desús.
– Aquestes modificacions , induïdes per l'entorn, serien
transmeses a la descendència (herència dels caràcters
adquirits) . Amb el temps, tots els individus haurien canviat; l'espècie
s'hauria transformat.

11. EVOLUCIO DARWINIANA
 Aquesta teoria es pot resumir en els punts següents:
– La variabilitat de la descendència . La majoria de les petites
diferències o variacions entre els individus d'una mateixa espècie són
heretables.
– La lluita per la supervivència . Els organismes tendeixen a procrear
el major nombre possible de descendents, però els recursos del medi
són limitats. Així, entre els membres d'una espècie s'inicia una lluita per
la supervivència.
– La selecció natural . En aquesta lluita per la supervivència, alguns
individus tindran més èxit que altres. Aquells que presentin variacions
favorables sobreviuran, es reproduiran i deixaran més descendents que
els que tenen variacions menys favorables.
– Si les condicions ambientals es mantenen, les variacions favorables
aniran sent més abundants cada generació i les menys favorables
aniran desapareixent. Així, de manera contínua i gradual, l'espècie
canvia.
– L’origen de les espècies

12. SELECCIO NATURAL
 L’actuació de la selecció natural depèn de si el caràcter nou que
apareix en una població és beneficiós o perjudicial.
 Si el caràcter nou és beneficiós , l'individu que el porta tindrà més
probabilitats de sobreviure. Per tant, tindrà també més probabilitats
de reproduir-se, i deixarà una descendència més nombrosa. Tots
els seus descendents heretaran el caràcter nou. D'aquesta manera,
la proporció d'individus amb el caràcter nou anirà augmentant de
generació en generació.
 Si el caràcter nou és perjudicial , l'individu que el porta tindrà
menys probabilitats de sobreviure i reproduir-se. Com que no tindrà
tants descendents, la proporció d'individus amb el caràcter nou
anirà disminuint de generació en generació fins que acabarà
desapareixent.
 La selecció natural afavoreix els caràcters nous beneficiosos i
elimina els perjudicials.

14. Darwin i Wallace
Darwin i Wallace van ser dos naturalistes que van arribar a conclusions semblants de manera independent.
Charles Darwin (1809-1882) Es va embarcar com a naturalista en el vaixell Beagle, en un viatge al voltant del món que duraria cinc
anys. Darwin, durant aquest viatge, va realitzar moltes observacions i va prendre moltes dades de la fauna i la flora dels llocs que
visitava. De tornada a Anglaterra, Darwin va trigar vint anys a elaborar i finalment a publicar, el 1859, L'origen de les espècies, el famós
llibre que recull la seva teoria sobre l'evolució
Alfred Wallace (1823-1913) L’any 1848 va realitzar una expedició científica al riu Amazones, i del 1854 fins al 1863 va dirigir
investigacions a les illes de Malàisia. Fruit d'aquestes expedicions, el 1858, Wallace va enviar a Darwin una carta amb un manuscrit en
què li demanava que el llegís i l'enviés a alguna revista científica si el considerava acceptable. En aquest manuscrit figuraven les idees de
Wallace sobre l'origen i l'evolució de les espècies, que coincidien amb les de Darwin. Aquell mateix any es van presentar simultàniament
les idees de tots dos.
Llavors, Darwin es va decidir a escriure el seu llibre L'origen de les espècies, publicat el novembre de 1859.

15. NEODARWINISME O TEORIA
SINTETICA
 Lateoria de Darwin no explicava ni com ni
perquè es produien les variacions en els
individus d’una espècie. El progrès de la
genètica va permetre comprendre aquests
canvis que es resumeixen en tres punts:

16. TEORIA SINTETICA
 La teoria sintètica es pot resumir en els punts
següents:
– La unitat evolutiva no és l'individu sinó la
població .
– Els individus de qualsevol població són portadors de
diferents al·lels que s'han originat per mutació .
– Certs fenotips, determinats per aquests al·lels,
confereixen als individus que els posseeixen més
possibilitats de deixar descendència. En les
generacions següents, els al·lels responsables de tals
fenotips seran cada cop més freqüents.
– L’aillament reproductiu de les poblacions afavoreix
l’aparició d’espècies diferetns

18. SELECCIO ARTIFICIAL
 La teoria sintètica segueix mantenint la selecció natural com el
principal mecanisme evolutiu i defineix l'evolució com un canvi
gradual en la composició genètica de les poblacions.
 Des que es va iniciar l'agricultura i la ramaderia en temps neolítics,
els humans han anat seleccionant les plantes i els animals amb
unes característiques més interessants (gra més gros, més
quantitat de llana, més resistència a les malalties, etc.), i els han
encreuat entre ells per obtenir descendents amb els mateixos trets.
Aquest procés rep el nom de selecció artificial .
 Actualment, l'enginyeria genètica permet transferir gens d'un
organisme a un altre, i obtenir organismes transgènics amb
característiques especials. L’enginyeria genètica també és una
forma de selecció artificial.

19. DISSENY ARTIFICIAL
 Hereva de les dos anteriors és la següent
teoria :
– La vida a la Terra, incloent l’home, és el resultat de
l’acció racional d’un o més éssers intel·ligents.
– Considera que hi ha hagut evolució, però no a
l’atzar, per selecció natural, sinó dirigida per
éssers intel·ligents.
 Acusada de neocreacionisme.

20. PROVES DE L’EVOLUCIÓ
 Les proves més significatives són les
paleontològiques, les biogeogràfiques, les
anatòmiques, les embriològiques i les
bioquímiques.

21. PROVES
PALEONTOLOGIQUES
 Són les que proporciona l'estudi dels
fòssils (restes d'éssers vius que van viure
a la Terra en temps passats). D'una
banda, el registre fòssil ens mostra que
els éssers vius més antics es corresponen
amb formes de vida senzilles; així doncs,
amb el pas del temps la complexitat dels
éssers vius ha anat augmentant.

22. D'altra banda, el registre fòssil mostra un augment de la varietat d'éssers vius amb el pas del temps, la qual cosa
significa que els éssers vius s'han anat diversificant. L’augment de la complexitat i la diversitat indiquen que les
espècies canvien al llarg del temps, és a dir, evolucionen.

23. PROVES BIOGEOGRAFIQUES
 Són les que proporciona l'estudi de la distribució
geogràfica de les espècies. S'ha pogut comprovar que
com més allunyades es troben dues regions, més
diferents són les espècies que hi viuen, Per exemple, les
aus corredores com el nyandú sud-americà, l'estruç
africà i l'emú australià són espècies diferents però molt
semblants entre elles. La seva distribució s'explica
suposant que un avantpassat comú d'aquests ocells
vivia fa uns 200 milions d'anys en el macrocontinent que
ocupava l'hemisferi sud. En separar-se els continents,
els diferents grups d'ocells van quedar aïllats i van
evolucionar de manera independent.

25. PROVES ANATOMIQUES
 Són les que proporciona l'estudi comparat de
l'anatomia dels animals actuals.

Òrgans homòlegs . Són aquells que tenen el
mateix origen i estructura facin o no facin la
mateixa funció. Per exemple, són òrgans
homòlegs les extremitats anteriors dels
mamífers: estan constituïdes per les mateixes
peces. La raó d'aquesta semblança és que tots
ells tenen el mateix origen, és a dir, procedeixen
d'un avantpassat comú, evolució divergent

27.  Òrgans anàlegs . Són aquells que tenen
un origen i una estructura diferents però
que realitzen funcions semblants. Per
exemple, són òrgans anàlegs l'ala d'una
oreneta, l'ala d'una mosca i l'ala d'un
ratpenat. Es donen en espècies
evolutivament llunyanes que s'han
d'adaptar al mateix medi, i per tant, que
desenvolupen estructures semblants,
evolució convergent

29.  organs vestigials . Són aquells òrgans
atrofiats, que no fan cap funció. Són òrgans que
apareixen en avantpassats antics perfectament
funcionals, però que en el transcurs de les
generacions van deixar de ser útils. Alguns
òrgans vestigials de l'espècie humana són els
músculs de les orelles i del nas, l'apèndix
vermiforme i el queixal del seny.

31. PROVES EMBRIONARIES
 Són les que proporcionen l'estudi i la
comparació dels embrions de diferents
espècies. Per exemple, els embrions de tots els
vertebrats presenten fenedures braquials
semblants, però solament els peixos les
conserven durant tota la vida. A més, en les
primeres fases del desenvolupament, els
embrions de tots els vertebrats s'assemblen
molt, i a mesura que van creixent es van
diferenciant.
 La raó d'aquesta semblança és que tots ells
tenen el mateix origen, és a dir, procedeixen
d'un avantpassat comú.

33. PROVES BIOQUIMIQUES
 Demostren que tots els éssers vius estan
constituïts per les mateixes molècules
orgàniques fonamentals: glúcids, lípids,
proteïnes i àcids nuclèics. Per tant, tenen un
origen comú. A més, hi ha molècules que són
exclusives d'un determinat grup d'organismes.
Per exemple, la c1orofil·la és pròpia de les
plantes; l'hemoglobina de la sang, dels
vertebrats; la quitina, dels artròpodes, etc. Les
espècies que integren cadascun d'aquests
grups han d'haver evolucionat a partir d'un
mateix avantpassat.

34. ESPECIACIO
 Tot i que existeixen mecanismes molt diferents per explicar com s'ha originat la gran
diversitat d'espècies, els científics suposen que, en molts casos, en la formació d'una
nova espècie s'han de produir les següents etapes:
 Aïllament de poblacions . Una població pot quedar aïllada de la resta de l'espècie
per una barrera que li impedeixi reproduir-se amb la població original. Una barrera
pot originar-se, per exemple, per la formació d'un riu o una muntanya o la separació
de dues masses continentals.
 Diferenciació gradual . En principi, la població que ha quedat aïllada té la mateixa
dotació genètica que l'espècie original. Això no obstant, com que les mutacions es
produeixen a l'atzar, s'originen variacions entre ambdues poblacions. Per altra banda,
si les condicions ambientals són diferents de les inicials, les variacions originades per
mutació augmentaran a causa de la selecció natural. Aquesta, actuant de manera
diferent en cada població, produirà dues poblacions cada cop més diferents entre
elles.
 Dues espècies diferents . Un aïllament llarg en el temps pot donar lloc a una
població tan diferent de la original que perdi la capacitat de encreuar-se amb
aquesta. A partir d'aquest moment, encara que la barrera desaparegui i tornin a estar
juntes, les dues poblacions, que ja són de dues espècies diferents, no poden
reproduir-se entre elles per tenir descendents fèrtils. L’espècie inicial s'ha transformat
en dues espècies.

36. ESPECIACIO
 Aïllaments no geogràfics:
– Aïllament ecològic
– Aïllament etològic
– Aïllament mecànic
Especiació instantània per mutació

37. ORIGEN DELS HOMINIDS
 L’home pertany a l’ordre dels primats, subordre
antropoides.
 Els primats van aparéixer fa 55-65 milions
d’anys a partir d’uns mamífers arborícoles i de
mida d’esquirol.
 A partir dels simis primitius es van crear els
platirins (mones d’orificis nasals separats,
mones del Nou Món) i els catirins (mones
d’orificis nasals junts, mones del Vell Món).

38.  A partir d’elles es van originar els simis
amb musell i els simis sense musell o
hominoideus.
 Els hominoideus es van bifurcar en
hilobàtids (gibons), pòngids (goril.la,
ximpanzè i orangutan) i els homínids (amb
avanç bipede).

39.  Les restes fòssils ens donen a veure dos
tipus d’homínids:
– Els australopithecus (que no mproduia eines)
– Els homo ( que sí en feien)

41. EAST SIDE STORY
Según Yves Copens los
primeros homínidos
aparecieron en
África, en el llamado
“East Side Story”
En el Mioceno existía
una selva tropical
desde el golfo de
Guinea hasta el
Índico, en la que se
desarrollaron los
homínidos.

42.  Els fòssils d'homínids més antics que s'han trobat tenen 4,5 milions d'anys i pertanyen al gènere
Austra/opithecus. Eren individus amb una talla entre 1 i 1,5 m i un volum cerebral d'entre 400 i 500
cm3 Es van extingir aproximadament fa un 2 milions d'anys.
 Els primers fòssils que s'han classificat dins el gènere Homo tenen 2,5 milions d'anys i
 pertanyen a l'espècie Homo habi/is, que tenia un aspecte similar a l'Austra/opithecus però amb mès
volum cerebral.
 A la serra d'Atapuerca (Burgos) s'ha trobat el jaciment d'homínids més important d'Europa. Els fòssils
trobats, amb una antiguitat de 800000 anys, s'han classificat com a Homo antecessor. No obstant
això, la seva presència podria ser anterior, ja que, el juny del 2007, es va trobar una dent amb una
edat d'1 200000 anys. Segons els investigadors d'Atapuerca, l'Homo antecessor evolucionaria per
originar les dues espècies d'homínids moderns: Homo neandertha/ensis i Homo sapiens. Seria, per
tant, l'avantpassat comú de les dues últimes espècies d'homínids.
 EI procés s'hauria produït de la manera següent. Fa una mica més d'un milió d'anys, una població d'
Homo antecessor va sortir de l'Àfrica i va colonitzar Europa. Aquí va evolucionar fins que va donar lloc
a l'Homo neandertha/ensis. sImultàniament, les poblacions de l'Homo antecessor que havien quedat a
l'Àfrica van evolucionar per donar lloc a la nostra espècie, l'Homo sapiens. La nostra espècie va sortir
de l'Àfrica fa 50000 anys. Des de fa 40000 es troba a Europa i aquí va conviure amb els neandertals
fins que aquests es van extingir fa uns 30000 anys. Des d'aleshores, l' Homo sapiens és l'única
espècie d'homínids que ha restat.

44. Excavación durante la campaña de
1998 (Gran Dolina)

45. Fósiles humanos del estrato Aurora
(Gran Dolina)

46. Reconstrucción de un
cráneo de
Homo antecessor (Gran
Dolina)

47. Homo
antecessor

48. Cráneo de
neanderthal y
de sapiens
Cráneo de neandertal (arriba) y
de humano actual (abajo)

49. HOMINITZACIO
 Hominització: Procés d’evolució humana. La
selecció natural va actuar afavorint les
mutacions que produïren 4 canvis principals:
– Posició erecta o bipedisme.
Permeté alliberar
les mans, a més d’afavorir
el desplaçament.

50. HOMINITZACIO
 Augment de la capacitat craniana, juntament
amb una major complexitat del sistema nerviós,
que augmentà la capacitat d’aprendre,
adaptarse
a l’entorn, manipulació d’estris i llenguatge.
Els homínids antics tenien un encèfal més petit,
excepte els Neanderthals, que en tenien un més
gran però menys desenvolupat

51. HOMINITZACIO
 Mà prensil, capaç de manipular materials,
podent pinçar, manipular i fabricar
objectes amb el polze oposable (més
força i més precisió)

52. HOMINITZACIO
 Aparició del llenguatge articulat, que
millorà les relacions socials i la capacitat
d’aprendre. Va ser possible per canvis en
l’aparell fonador i en la complexitat de
l’encèfal.

53.  L’espècie humana té un origen africà . En
els últims 100.000 anys ens hem estès pel
planeta.
 Possible motiu: Canvi climàtic que va
convertir regions selvàtiques en sabanes,
a l’Àfrica, desencadenà que els homínids
haguessin d’abandonar els arbres i
caminar a dos potes (per selecció natural!)

54. HUMANITZACIO
 Procés d’evolució cultural propi dels humans, com a
conseqüència de la seva capacitat
d’aprenentatge.
 4 trets característics:
– Domesticació del foc Per a escalfar-se, foragitar
depredadors, cuinar, treballar eines, etc.
– Fabricació d’eines i armes de pedra,
– Fabricació de recipients de ceràmica, fets
– Primeres manifestacions artístiques: pintures amb escenes de
caça en coves i ornamentacions ceràmiques. Posteriorment,
també religioses.

55. ORIGEN DE LA VIDA
 "brou primitiu " o més tècnicament caldo
prebiòtic: la dissolució aquosa de
composició complexa de matèria orgànica
i inorgànica present a la Terra abans de
l'aparició dels primers éssers vius i d'on es
va originar l'aparició de sistemes
autopoiètics

58.  Les primeres cèl·lules que van poblar la Terra, ja
fa 3500 milions d'anys, eren cèl·lules
procariotes, i van ser probablement heteròtrofs
que obtenien l'energia de la fermentació de les
molècules orgàniques presents en el oceà
primitiu de tal manera que la lenta evolució de la
vida no havia servit només per a la mateixa
regeneració i evolució sinó també per
l'alimentació d'aquests nous organismes

59.  Va aparèixer la fotosíntesi que va
modificar l'atmosfera deixant enrere la
"atmosfera primitiva" a causa de l'aparició
de grans masses de oxigen. Al llarg de
milions d'anys partir de l'acumulació del
oxigen es va formar la Capa d'ozó" que
ens protegeix dels raigs UVA

61.  Però ara fa 1400 milions d'anys va
aparèixer la primera cèl·lula eucariota ,
es a dir una cèl·lula que te un nucli amb la
seva informació genètica.
 Teoria de la endosimbiosi ,
formulada per Lynn Margulis.

63.  Els organismes pluricel·lulars representen un
pas molt gran en l'evolució de la vida que va
succeir fa 700 millions d'anys,dins de l’aigua
Estan formats per més d'una cèl·lula; però
aquestes no actuen com unitats independents,
sinó que cadascuna que forma el ser,
s'especialitza en unes determinades funcions
concretes. Cadascuna de les cèl·lules canvien
segons la seva funció però tot i això en el seu
nucli hi ha el mateix ADN que en el nucli de
totes les cèl·lules del ésser i això s’anomena
diferenciació cel·lular.