Presentació de l'Associació Catalana de Dèficits Immunitaris Primaris (ACADIP) durant el seminari "Immunodeficiències Primàries: un lligam entre assistència i recerca" celebrat al Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR)
Revisión de la evidencia alrededor de la Hospitalización domiciliaria. Charla compartida con Antonia Baraldés Jefe de Servicio de Medicina Interna de Altaia (Manresa).
Sesión impartida en el marco de la reunión de la Sociedad Catalana de Gestión Sanitaria en la Academia de Ciències Mèdiques de Catalunya..
La proposta és el punt de partida de la Jornada "La Salut Mental és feina de tots", que el 8 de novembre tindrà lloc al Centre Cívic Can Cabanyes de Badalona. L’esdeveniment pretén facilitar un context de col·laboració, potenciant el coneixement mutu i la reflexió conjunta del sistema en clau territorial per superar els obstacles actuals i donar respostes assistencials a partir de la conjunció dels principis de necessitat de salut.
Presentació de l'Associació Catalana de Dèficits Immunitaris Primaris (ACADIP) durant el seminari "Immunodeficiències Primàries: un lligam entre assistència i recerca" celebrat al Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR)
Revisión de la evidencia alrededor de la Hospitalización domiciliaria. Charla compartida con Antonia Baraldés Jefe de Servicio de Medicina Interna de Altaia (Manresa).
Sesión impartida en el marco de la reunión de la Sociedad Catalana de Gestión Sanitaria en la Academia de Ciències Mèdiques de Catalunya..
La proposta és el punt de partida de la Jornada "La Salut Mental és feina de tots", que el 8 de novembre tindrà lloc al Centre Cívic Can Cabanyes de Badalona. L’esdeveniment pretén facilitar un context de col·laboració, potenciant el coneixement mutu i la reflexió conjunta del sistema en clau territorial per superar els obstacles actuals i donar respostes assistencials a partir de la conjunció dels principis de necessitat de salut.
Adoptar una actitud reflexiva sobre nosaltres mateixos contribueix positivament en la relació terapèutica i ens ajuda a fer un primer pas per a resoldre aquells conflictes personals que poden estar interferint en la nostra pràctica clínica.
Els grups psicoeducatius organitzats a les ABS per al tractament de l’ansietatPromoció salut
Intervenció Els grups psicoeducatius organitzats a les ABS per al tractament de l’ansietat, per Gemma López [Infermera del CAP Doctor Vilaseca], a la Taula rodona Experiències i bones pràctiques de la II Jornada Salut mental i addiccions de Santa Coloma de Gramenet
L’atenció precoç en els trastorns del neurodesenvolupament . 2018Pediatriadeponent
Descripció dels senyals de risc del desenvolupament i dels moments idonis de derivació. Treball en xarxa: educació, serveis socials i serveis de salut.
X Jornada de Treballadors Socials del Departament de Justícia. Programa Compartim de gestió del coneixement
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 16 de febrer de 2016
Similar to El conte inventat. Una eina de treball emocional. (20)
1) La autoinflamación es un mecanismo de enfermedad que causa inflamación sin una causa infecciosa identificada. 2) Existen diferentes patrones clínicos de enfermedades autoinflamatorias como episodios recurrentes o inflamación persistente. 3) El hemograma juega un papel importante en el diagnóstico al mostrar anormalidades como trombopenia.
Rinitis al·lèrgica a l'edat pediàtrica. És la malaltia crònica més freqüent a l'edat pediàtrica. Prevalença, factors de risc, etiologia, diagnòstic i tractament.
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Pediatriadeponent
Repàs a les diverses eines per a valorar l'anquiloglòssia en el context de la dificultat per l'alletament matern. Tractament quirúrgic. Anquiloglòssia, parla i malposició dental.
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Pediatriadeponent
Definició de malaltia rara/minoritària. Recursos per a professionals, famílies. Centres de recerca.
https://pedretina.org/ i https://stargardtgo.blogspot.com/
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCAPediatriadeponent
El documento presenta información sobre la detección y abordaje inicial de los trastornos de la conducta alimentaria (TCA) en la consulta de atención primaria. La presentación discute la diferencia entre los trastornos de la ingesta alimentaria y los TCA, describe los principales TCA (anorexia nerviosa, bulimia nerviosa y trastorno por atracón), e indica cómo detectar posibles casos de TCA en la consulta primaria y los primeros pasos para abordarlos.
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Pediatriadeponent
Fisiopatologia de la hiperbilirubinèmia en el període neonatal. Icterícia. Risc d'encefalopatia bilirubínica i kernicterus. Mesura de la bilirubina. Noves indicacions de tractament segons edat gestacional i dies de vida.
Introducció al concepte de Cures Centrades en el Desenvolupament i la Família (CCDF) en l'atenció al nadó prematur. Estrés i desenvolupament neurosensorial, el paper de la família com a cuidadora del nadó.
NIDCAP: cura del nadó d'una manera més individualitzada i a través de l'observació. Teoria Sinactiva.
Alimentació saludable. Estil de vida saludable vs dieta.
Canvi d'hàbits. Model mare/pare. Establiment de límits. Reforçaments. Gestió de conflictes. Alternatives als càstigs. El perill psicològic de les dietes.
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Pediatriadeponent
Descripció de la cartera de serveis de la consulta dietista/nutricionista adreçada a la població pediàtrica atesa a l'Atenció Primària i Comunitària a Lleida.
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
El conte inventat. Una eina de treball emocional.
1. EL CONTE INVENTAT,
UNA EINA DE TREBALL EMOCIONAL
EN LA CONSULTA DE PEDIATRIA
( Gestalt /Pedagogia Sistèmica)
D U I TERESA PUJOL PUYANÉ
ABS D’AGRAMUNT
O P E N M E E T T I N G P E D I AT R I A
1 3 - 2 - 2 0 1 9
1
2. COM NEIX EN MI?
1996: Tallers vivencials sobre el dol (Kübler- Ross)
1997-2013: Cursos, tallers,bibliografia,...
2014-16: Gestalt Infantil
2017-19: Màster Pedagogia Sistèmica
2
3. ESTRUCTURA
3
Justificació:
marc legal
situació actual en AP Pediatria
idoneïtat i beneficis de SM a AP
resultats provisionals
Models basats en l’atenció a la persona
Bases de la Gestalt i de la Pedagogia Sistèmica
Aplicació a la consulta de pediatria d’AP
Contingut, objectiu i el com
Diferents tècniques
El conte inventat: alguns exemples
Conclusions
4. JUSTIFICACIÓ EN APS
MARC LEGAL I
Definició de salut:
OMS,1946 :"la salut és un estat de total benestar físic, mental i
social, i no només l'absència de malaltia.
Jordi Gol i Gurina,1976: "la salut viure d’una manera autònoma,
solidària i joiosa".1
En el Pla de Salut (2011-15): malalties relacionades amb la Salut
Mental (SM) s’atenen bàsicament en l’atenció primària de salut(APS), i
que es dóna molta variabilitat d’atenció.2
L’actual Pla de Salut (2016-20):
promou aprofundir en les decisions compartides amb l’usuari
incorporar noves evidencies.
reduir en un 10% la taxa de mortalitat per malalties mentals, i la taxa de
suïcidi del 2010.3
4
5. JUSTIFICACIÓ EN APS
MARC LEGAL II
2011-ICS: Catàleg d’actuacions no farmacològiques en
salut mental a l’atenció primària6. “...algunes, però, com ara:
Mindfullnes, programació neuro- lingüística (PNL), teràpia Gestalt,
reflexologia..., tot i comptar amb evidència, no es van recollir en aquest
Catàleg, donat que requereixen d’una formació específica per aplicar-les”.
Federació SM Cat-2016: l’Institut Català de Salut (ICS) proposa
adoptar un paper actiu en l’atenció dels trastorns mentals no greus, també
dels infants i adolescents, usant eines no farmacològiques.4
Inici canvi de paradigma: del model directivista-
paternalista, al model basat en l’atenció a la persona i les
decisions compartides.5
5
6. Referències bibliogràfiques
del Marc Legal
1Pons-Vigués M, Berenguera A, Coma-Auli N, Pombo-Ramos H, March S, Asensio-Martínez
A, Moreno-Peral P, Mora-Simón S, Martínez-Andrés M, Pujol-Ribera E. Health-careusers, key
community informants and primary health care workers' views on health, health
promotion, health assetsand deficits: qualitative study in seven Spanish regions. Int J Equity
Health. 2017 Jun 13;16(1):99. doi: 10.1186/s12939-017-0590-2. PubMed PMID: 28610633;
PubMed Central PMCID:PMC5470288
2Generalitat de Catalunya, Departament de Salut. Pla de Salut 2011-15
http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/el_departament/pla_de_salut/documents
/arxius/plan_de_salud_catalunya_es.pdf Pla salut 2010-15).
3 Generalitat de Catalunya, Departament de Salut. Pla de Salut 2016-20
http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/el_departament/Pla_salut/pla_salut_2016
_2020/Documents/Pla_salut_Catalunya_2016_2020.pdf)
4Federació de Salut Mental de Catalunya. Fundació Pere Terres. Atenció a la salut mental
infantil i adolescent a Catalunya. 2016
5Miller, William R; Rollnick,Stephen. La entrevista motivacional. Barcelona. Ed.Paidos
Ibérica. 2015)
6ICS, Catàleg d’actuacions no farmacològiques en salut mental a l’atenció primària. 2011.
http://ics.gencat.cathttp://ics.gencat.cat/web/.content/documents/assistencia/protocols/C
ataleg_act_nofarmaco.pdf
6
7. JUSTIFICACIÓ APS III
SITUACIÓ ACTUAL
Important augment de la demanda a les consultes de pediatria d’ AP
per malestars emocionals (21-25% de les visites). En 2 anys van augmentar
8000 casos del CSMIJ a Catalunya.
Dèficit de recursos :
CSMIJ saturats (llistes d’espera; seguiment c/4m; dificultat en contactar)
Psiquiatrització, dèficit de serveis psicològics
Manca de formació dels professionals d’AP en assumptes de benestar
emocional
Manca de sistematització i homogeneïtzació en els tractaments
7
8. MIL PROBLEMES
EMOCIONALS DIFERENTS
Somatitzacions: tics, marejos, cefalees, abdomàlgies,
alopècies,...
Alteració en la relació: entre iguals, dins la família,
l’escola,...
Malalties cròniques: obesitat, DM, ...
Tristesa, depressions, pors, ansietats,...
Dols, separació pares,gelosies,
Agressivitat
Tn. autoestima
Baix rendiment escolar, tdah,...
Anorèxia, adiccions,...
…
8
9. IDONEÏTAT
DE L’ATENCIÓ EMOCIONAL EN AP
Coneixem a l’usuari al llarg de la seva vida
Coneixem la seva família i el seu entorn (escola, esports,...)
Centralitzem tota la seva informació sanitària
Relació de confiança
Proximitat tempo- espaial
Millora del seguiment (P nen sa, malaltia aguda, catch up
familiar,...)
...........................................................................................
Molts dels malestars emocionals “lleus”generen molta angoixa
Provoquen somatitzacions, cronificacions i hiperfreqüentació
El malestar es normalitza
Mètode senzill de resultats positius de millora que s’ha becat per
la Fdció IDIAP Gol i Gurina: estudi qualitatiu
9
10. BENEFICIS DEL TMT
DE PROBLEMES EMOCIONALS A AP
Alteracions lleus
Evitar psiquiatritzar (es deriva menys)
Millora d’atenció a les somatitzacions
disminució de la cronificació
disminució de la hiper- freqüentació
Poques atencions
Presencia de la família (actuació doble)
Co- seguiment amb CSMIJ
Millora del seguiment (catch up,…)
Millora la coordinació
Millora l'adherència de l’usuari al tmt
10
11. RESULTATS PROVISIONALS DE L’ESTUDI I:
31 ENQUESTATS (gener-desembre 2018)
SEXE: Dona 66,7%
EDAT:
5 a 7 anys 50%
8 a 14 anys 50%
FONT DE DERIVACIÓ:
pediatra 45%
TIPUS DE FAMÍLIA:
parella estable: 71%
PAÍS D'ORIGEN: Espanya 77%
NIVELLS D'ESTUDIS DELS PARES
Secundaris (referència 34%) 60%
MOTIU DE DEMANDA
Somatitzacions: 32%
Pors/ansietat: 26%
Alt. relació entre iguals 12%
MOTIU D'ATENCIÓ
Tn relació familiar 32%
Somatitzacions (no es detecta causa?) 10%
Ansietat 26%
RELACIÓ AMB SERVEIS DE SALUT MENTAL
-no derivació a serveis de salut mental 70%
11
12. RESULTATS PROVISIONALS DE L’ESTUDI II:
31 ENQUESTATS
*NIVELL DE PREOCUPACIÓ FAMILIAR ABANS
D'INICIAR LA PRIMERA SESSIÓ (escala
analògica 0-10)
8-10 80%
*NIVELL DE PREOCUPACIÓ FAMILIAR EN
ACABAR
L'ÚLTIMA SESSIÓ (escala analògica 0-10)
8-10 20%
<5 62%
*GRAU DE MILLORA (escala analògica 0-10)
8-10 50%
7-10 75%
RECOMANARIA AQUESTES TÈCNIQUES
A UN AMIC? (0-10)
10 58%
7-10 100%
*NÚMERO DE SESSIONS REALITZADES
2 42%
1 21%
3 o menys 80%
*TEMPS TOTAL DE DEDICACIÓ (HORES)
2h 50%
3h o < 80%
12
15. Model directivista- paternalista…??
…si algún paciente se resistía, debía ser confrontado enérgicamente (descomponerlos para
reconstruirlos). Esta filosofía ha perdurado a pesar de la ausencia de evidencia científica, a
pesar de ir en contra de los más elementales principios de la medicina (1).
Afortunadamente, el siglo XXI está viendo la consolidación de nuevos modelos de relación
médico-paciente. En este sentido existe amplio consenso en la necesidad de implementar,
también en las adicciones (2) , los modelos de atención centrados en la persona (3) y de
toma de decisiones compartida (4).
(1). White W, Miller W. The use of confrontation in addiction treatment: History, science and
time for change. Counselor. 2007;8:12–30.
(2.)Bradley K, Kivlahan D. Bringing patient-centered care to patients with alcohol use
disorders. JAMA. 2014;311:1861–2.
(3). Morgan S, Yoder LH. A concept analysis of person-centered care. J Holist Nurs.
2012;30:6–15.
(4). Elwyn G, Dehlendorf C, Epstein RM, Marrin K, White J, Frosch DL. Shared decision
making and motivational interviewing: Achieving patient-centered care across the spectrum
of health care problems. Ann Fam Med. 2014;12: 270–5
15
16. MODELS BASATS EN
L’ATENCIÓ A LA PERSONA:
Models basats en atenció a la persona y presa de decisions compartides:
-Entrevista motivacional de William Richard Miller: parteix del client.
-Elwyn G, Dehlendorf C, Epstein RM, Marrin K, White J, Frosch DL. Shared decision making and motivational
interviewing: Achieving patient-centered care across the spectrum of health care problems. Ann Fam Med.
2014;12: 270–5
Teràpia breu estratègica
-Giorgio Nardone (tracta de resoldre problemes complicats amb solucions aparentement simples).
La roda del canvi: Prochaska i Diclemente
Programació neurolingüistica i couching
-Robert Dilts, PNL2, la siguiente generación
-O Connor
Educació emocional:
-Goleman
AUTORESPONSABILITZACIÓ DE L’USUARI
16
17. MODEL BASAT EN LA PROJECCIÓ I EL
PODER DE LA METÀFORA
Qualsevol metàfora té una funció cognoscitiva, i ajuda a intercanviar,
creences i opiniones.1
La metàfora fa descobrir nous elements o relacions prèviament existents a la
realitat.2
"Quan un procés intern no pot ser integrat, usualment es projecta cap a
l'exterior.« 3.
El poder del conte per la millora emocional del nen. 4,5,6
1. Chamizo Dominguez, P. J. (1998: 95).
2. Bustos, E. (2000: 143).
3. Carl Gustav Jung
4.Violeta Oklander, Ventana a nuestros niños
5.María Colodrón, Muñecos, metáforas y soluciones
6.Eva Martinez Pardo, Sota la pell del llop
MIRADA DE
L’ESCOLA GESTALT I
DE LA PEDAGOGIA SISTÈMICA
17
19. QUÈ ÉS LA GESTALT? I
Teràpia humanista,
existencialista (estar en el món)
i positivista (se centra en el que hi ha)
(1942, Fritz Perls)
- desenvolupa el potencial humà (no només la
patologia)
- interacció entre l’organisme i el camp (P. Sistèmica)
- integra les parts : cos, emoció i ment (vivencial)
19
20. PRINCIPIS DE LA GESTALT II
Promou l’AUTO- RESPONSABILITAT
(i auto- capacitat) de la persona, en crear la seva pròpia
realitat.
Té en compte els AJUSTOS CREATIUS CONSERVADORS
(creences limitants, projeccions, retroflexions,
evitacions,...)
20
21. QUÈ ÉS LA GESTALT? III
Fa prendre consciencia de l'experiència actual
Parteix de l‘ aquí i l’ara, amb “el que hi ha”
I d’un contacte autèntic entre el tu i el jo
Busca el “donar-se compte” (awareness)
Valora més el procés que el contingut
21
22. LES LLEIS DE L’AMOR (Bert Hellinger)
LA PERTINENÇA (al grup: inclusions-exclusions)
Exemples: adopcions, mares solteres, dols,…
L’ORDRE(jerarquia)
Exemples: gelosies, separacions, canvis de rol,…
EQUILIBRI EN EL DONAR I EL REBRE
(entre iguals: parella, amics, germans,…)
22
23. POLARITATS
Reconèixer les polaritats d’un mateix ajuda a no
jutjar
Acceptar-me com sóc, m’ajuda a acceptar als
altres
Per veure al nen, primer m’he de veure a mi.
*Imatge d’Enric Corbera”: si estic despentinat i pentino al
mirall no arreglo res. A la vida l’altre=mirall
23
24. PEDAGOGIA SISTÈMICA
24
Objectiu: el benestar
Pedagogia de l’abundància: centrament amb el que hi ha, no amb el que
falta
Pedagogia de la inclusió: evitar els exclosos (pertinença)
Pedagogia de les possibilitats: tot és possible (la realitat no és la que veiem
sinó una forma de veure-la). No paradigma mecanicista.
Teoria de la Complexitat: multicausalitat de les alteracions. Interconexió.
De forma discreta i amorosa acompanya a l’altre per fer emergir
l’inconscient i així fer-lo brillar (llenguatge no verbal)
Eixos: la família; els equips de treball; el nen
Es pot treballar: arrels, qui sóc, vincles amb qui estic, potencialitats
(apoderament)
(*)Terapèutica: moviments sistèmics i constel·lacions familiars
29. CONTINGUT
Consciencia corporal: què sentim i on
Expressió emocional: focusing, role-playing,...
Consciencia emocional: cóm funcionem (creences limitants,
projeccions,...)
Consciencia de les nostres relacions (configuracions, T.Karpman)
Les nostres necessitats (aprenentatge habilitats,...)
“Experienciar" solucions noves “preguntologia”: no perquè
(si, com és que, per a que, que passaria...)
Gestió emocional i d’habilitats: assertivitat
29
30. OBJECTIU:
augmentar el benestar de la persona
a)Gestió emocional
-Exploració d’emocions
-Acceptació i Expressió d’emocions
-Analitzar la/es causa/es
-Apoderament. Buscar solucions (diferents opcions)
-Gestió
b)Coneixements i habilitats
-Auto- coneixement (identitat)
-Autoestima
-Objectiu de vida
-Habilitats socials i assertivitat
30
32. EL COM
NO JUTJAR (tots tenim polaritats)
NO INTERPRETAR (“fantassejo”-”ressono”)
Treballar amb el que “HI HA” (observar subtileses)
Evidenciar les incongruències i confrontar
”FER DESCOBRIR les emocions, necessitats, i les pròpies solucions”:
mil camins
“del laberinto propio no se sale con soluciones ajenas”
Quan hi ha resistències, anar al COS i metàfora i treballar l’emoció.
APODERAR
32
33. CUIDAR LA PRÒPIA SALUT MENTAL
Tots els temes no resolts en nosaltres faran de filtre
distorsionant per a no poder veure al nen realment
qui és.
Per tant és important que el sanitari tingui resolts
els seus “assumptes”
La transferència de les emocions (no “salvar”)
Respiració (obrir boca)
Identificar el “què és nostre”
33
34. PUNT DE PARTIDA
Anamnesi: motiu de consulta
Escales analògiques de benestar (0-10): vida, casa,
escola, amics, cada membre de la família,…
Genograma (exclusions, ordres,…)
34
36. TÈCNIQUES PER
EXPLORAR I EXPRESSAR EMOCIONS I
Relaxació+visualització+dibuix
Conte inventat
“Cadira calenta”
Play mòbil –Configuracions
Teatre, role-playing
Fang, collage,...
36
37. TÈCNIQUES PER
EXPLORAR I EXPRESSAR EMOCIONS II
Polaritats (tots som blanc i negre)
Recordar les sensacions sentides en moments
anteriors (hipnosi eriksoniana)
Amplificació d’emocions
Treballar la “pandilla interna”: jo mare, jo
filla, jo –professional,...
(*) RÀBIA: tovallola, lluites, crits,…
(*) PORS: caixa de les pors,...
37
38. EL CONTE INVENTAT I
EL FA EL NEN
NOSALTRES NOMÉS SOM GUIES
PARTS DEL CONTE
Primera part: elaboració del conte
1.Presentació de l’animal: quin és, edat, color, aspecte, sentiment
actual,…
2.On està: com és el lloc, descripció, és agradable?
3.Amb qui està? Com se senten els altres, que fan?
4.…I va passar una cosa…; i com es van sentir?
I com es va resoldre?
Títol, ensanyança,...
38
39. EL CONTE INVENTAT II
Segona part: en que se sembla a la teva vida?
“Preguntes poderoses”: en que s’assembla a tu?, quan t’has
sentit així?, que passaria si, com hagués estat el conte si,...
Et serveix per la teva vida, has après alguna cosa per a tu?
Valoració del 0-10
Deures: fer un dibuix i penjar-lo durant un mes en lloc
visible
(*)Mai preguntar per què, sinó “com és que”?
39
40. PREGUNTES PODEROSES
Com se sent el protagonista?
Que pot fer per no sentir-se malament?
Com podries canviar la història per a que se senti millor?
Què necessita aprendre?
T’ha passat algun cop alguna cosa semblant?
Què necessites aprendre?
Que passaria si…
Quin és l’obstacle més gran?
Què és el que més et preocupa?
Com encaixa això en la teva vida?
Què has après avui?
Què necessitaries per a …?
Què aconseguiries si…?
Com veus això d’aquí x anys…?
40
41. CONTE A PARTIR D’UN DIBUIX III
El nen aporta el dibuix d’un animal que ell ha fet
Li acompanyem a que inventi la seva història a
partir de les observacions que veiem del dibuix (mai
suposades)
Incidim igualment en sentiments, lloc,
acompanyants, i l’acció
Solució del problema
Semblances amb la pròpia vida
41
42. Exemple 1:
el cavall i la cursa
Nen de 8 anys, tímid que patia vexacions per part d’un
company i no ho explicava a casa
Conte a partir d’un dibuix: cavall cara enfadada, mira
enrere, cua elevada i cama aixecada
Conte: cursa amb altre cavall que fa trampes
Apoderament: treball actitud i habilitat per defensar-se
amb cos i paraules
42
43. Exemple 2:
el castell de la família
Nena de 6 anys, filla de pares separats, i que en entrar al
món laboral la mare, la nena va deixar de voler anar a
casa del pare
-”Havia un cavall i un llop, i el cavall es va menjar el llop”
-Joc amb titelles
43
44. Exemple 3:
la tortuga marina trista
Nena de 7 anys amb important alteració de l’hàbit del
son, i pors i agressivitat nocturna
Conte 1: ratolí net
Conte 2: tortuga marina trista en mar brut, els fills es
mengen brutícia i emmalalteixen. Els curen en centre de
conservació i la gent de la platja deixen de llençar
escombraries.
Semblança amb pròpia vida: mal lloc= nit
Aprèn: la nit és bona i necessària per descansar i créixer
44
45. Exemple 4:
el cotxe sense gasolina
Nen de 10 anys que presenta impulsivitat, gelosia amb el
germà i cert desafiament a la família, cert grau d’inatenció
Conte inventat 1: cotxe tunnejat sense gasolina, una altre l’ha
ajudat.
Aprèn que s’ha de ser bo. Sentiment familiar, tristesa. Expressió amb
plor.
Deures: millorar atenció al tda (reeducació); taula de dies bons amb
premi/conseqüència
Als 2m. Conte inventat 2: Germans hipopòtams que lluiten
contra un os.
Aprèn que es bo tenir un germà
Treball habilitats per demostrar dis- confort: expressió de sentiments,
dir no, demanar ajut,…
Als 2m: manifesten franca millora del comportament en gral i
amb el germà
45
46. EXEMPLE PRÀCTIC CONTE INVENTAT:
mal de cap i gelosia entre germans
46
La Laia té 7 anys i sovint acompanya a la mare i germana de 10 que ve a curar-se una ferida crònica al cap. La
mare referix que sovint presenta mal de cap sense cap indici d'organicitat. Decidim fer un conte:
Infermera:Pensa en un animalet Laia
Nena:Ja el tinc, una medusa.
Infermera: Molt be…doncs…”havia una vegada una medusa…”, com era: gran, petita, ….?
Nena: petita
Infermera: i on estava?
Nena: al mar
Infermera: i li agradava aquell mar?
Nena: si, estava agust...
Infermera: i com se sentia la medusa: contenta, trista, enfadada,…?
Nena: estava molt trista….
Infermera: mmm”havia una vegada una medusa petita que vivia al mar i se sentia molt trista…”. I estava
sola?
Nena: Si, si, estava sola i estava trista perquè no tenia amics…
Infermera: ohhh, i un dia va passar una cosa….!!
Nena: si, que va anar a parar l’aigua i una senyora la va salvar…i la va retornar a l’aigua
Infermera: caramb! I com es va sentir aleshores la meduseta?
Nena: doncs, molt més contenta!!
Infermera: i conte contat ja s’ha acabat?
Nena : si
Infermera: posa-li un títol…
Nena: la medusa i el mar
Infermera: I que ensenya aquest conte: doncs que s’han de cuidar els animals i també a les persones...
47. EXEMPLE PRÀCTIC II:
com s’assembla a la pròpia vida
47
Infermera: i aquest conte s’assembla a la teva vida?
Nena: no…, no ho sé…
Infermera: a veure…tu ets petita com la medusa?
Nena: si…
Infermera:ah, doncs com la medusa… i vius en un lloc que t’agrada?
Nena: si també…
Infermera: i alguna vegada t’has sentit trista com ella?
Nena: si , alguna vegada si.
Infermera: quan t’ha passat això…?
Nena: si , quan m’enfado amb la meva germana…
Infermera: ummm…i a tu t’han ajudat alguna vegada quan has tingut algun problema?
Nena: si…moltes vegades la mama, la germana,…
Infermera: I tu, tu has ajudat algun copa per a que algú se senti millor?
Nena: si, a la meva germana quan s’ha de dutxar i no pot amb la cama ferida…
Infermera: i t’agrada? Et posa contenta poder fer això?
Nena: si, molt !
Infermera: ahhh, caramb!! Doncs tu també te sembles molt a aquet conte, oi?
Nen: i tant!!
Infermera: i t’ensenya alguna cosa, et serveis per a la teva vida?
Nena: si, que ajudar ens posa contentes ami i a ella.
Infermera: Molt be!! com t’ha agradat de fer el teu conte del 0 al 10, si diem que 0 és gens, i 10 molt?
Nena: un 10
Infermera: magnífic! Doncs ara només et queda que a casa en facis un dibuix i el pengis en un lloc per veure'l
cada dia, i així et recordaràs d’aquest missatge tan xulo!
Nena: si, si, m’agradarà molt fer-lo!!!
49. CONCLUSIONS
Augment de la demanda a AP per malestar emocional que poden afectar
també físicament
(dèficit d’educació emocional)
Idoneïtat d’AP per donar atenció a tns lleus (adequació de l’atenció a la demanda:
formació, canvi paradigma- model basat en atenció a la persona,..)
Noves estratègies d’atenció: mètode senzill aplicable a consultes d’AP
Millora del benestar emocional d’infants, adolescents i les seves famílies
Si es respecta el procés , no es donen efectes adversos
Disminució de les derivacions a CSMIj i de la hiperfreqüentació i
cronificació de somatitzacions a AP
49