1. Naixement de la filosofia
• Neix a Milet(colònia grega)  era un lloc d’intercanvi cultural.
• Més tard la trobem a Efes i Samos (colònies gregues al sud d’Itàlia).
• La filosofia apareix quan  l'ésser humà es fa preguntes es
preocupa per la natura.
• Primer filòsof Tales de Milet.

2. Filòsof presocràtics (abans de
Platò)
1. Filòsofs jònics  natura
Tales, Anaximandre, Anaxímenes i Heràclit
2. Filòsofs itàlics  religió
Pitagòrics i Parmènides
3. Sistemes post parmènides  natura i religió
Empèdocles, Anaxàgores i els atomistes (Leucip i
Demòcrit)

3. Tales de Milet
No es conserva cap escrit però hi ha molt testimonis i referències.
Actualment seria un científic.
Gran observador de la natura i el cosmos.
Diu que hi ha un principi fonamental (“arkhé”)  L’aigua  sense aigua
no hi ha vida.
• És monista  defensa un sol principi.
•
•
•
•

4. Anaximandre de Milet
•
•
•
•
Diuen que va escriure un llibre sobre la natura.
Va fer un rellotge de sol.
Accepta la pluralitat de mons.
Diu que el principi de totes les coses és l’àpeiron
l’il·limitat.

5. Anaxímenes de Milet
• Monista únic principi és l’aire.
• Sense aire no hi ha vida.
• De l’aire es deriven totes les coses a partir de:
- Rarefacció: l’aire es converteix en foc.
- Condensació: l’aire es converteix en ventnúvolaiguaterrapedra ésser vius.
• Ho va descobrir observant la respiració.

6. Pitagòrics
Escola pitagòrica  secta ( no es podien divulgar els sabers  esoterisme)Pitàgoras neix a l’illa de Samos.
Estableix una comunitat pitagòrica juntament amb Alcmeó i Filolau.
La seva dona  Theamo.
A l’escola s’ensenyava  matemàtiques
 saber sobre l’ànima (religió), hi havia preocupació per la seva
purificació.
• Trobem dues doctrines:
- Doctrina de l’ànima : l’ ànima és immortal, aquesta hauria de viure en una regió pura
però cau al cos i es reencarna successivament  fins que arriba a la purificació  Catarsi
( Metempsicosi).
- Doctrina del nombre : Tota la realitat es pot reduir al nombre.
El nombre és el principi de totes les coses.
10 nombre màgic
•
•
•
•
•
1
2
3
4
10

7. Heràclit
Va escriure en prosa jònica.
Era una persona misteriós i estranya  Heràclit l'obscur.
Se’l considera misantrop  odi a l’ésser humà.
Tenia por a l’aigua.
Es conserven 130 fragments seus.
Dues tesis
- Tesis del canvi: tot flueix i res no es manté.
- Tesis de la unitat de contraris: en el món els contraris lluiten però a
la vegada es necessiten.
• Monisme dinàmic : existeix una realitat que canvia.
• Totes les coses canvien seguint un ordre  llei dels canvis  logos
(raó de l’univers).
• Principi de la vida foc (simbolitza el dinamisme de la natura / crea i
destrueix).
•
•
•
•
•
•

8. Parmènides
• La filosofia de Plató no existeix sense ell.
• Poema de Parmènides :
 Introducció : al·legoria.
 La via de la veritat : intenta deduir tot allò que podem saber sobre l’ésser.
Nega validesa als sentits. Dos camins; - és i no és no ésser.
- no és i cal que no sigui.
 Via de l’opinió : reintrodueix el món dels sentits i les aparences.
• Hi ha una sola relaitat i aquesta realitat és l’ésser.
• Ésser : allò que pot ser pensat.
• No-ésser: allò que no pot ser pensat.
• Característiques de l’ésser:
1. És etern.
2. Sempre present.
3. Homogeni.
4. Immòbil.
5. Semblant a un esfera.

9. • Tesis de Parmènides:
- Hi ha un sol ésser (unicitat).
- L’ésser no canvia (estabilitat).
• Zenó d’Elea  va intentar justificar les tesis de Parmènides. Per mitjà de
les Apories, contra la multiplicitat i contra el moviment
• Apories : argument que intenta demostrar una cosa que va en contra de
la lògica.

10. Empèdocles d’Agrigent
• Tracta la natura i la religió.
• “Arkhé”  4 arrels de tot  aire, foc, terra i aigua són eterns, han existit
sempre.
• Naixem amb la unió d’aquests quatre elements i morim quan es separen.
• L’amor els uneix i l’odi els separa.

11. Anaxàgoreas de Clazòmenes
• Va ser sotmès a un procés per impietat  no creure
en els deus.
• Diu que tot es troba en tot, en tot hi ha totes les
coses.
• Éssers formats per llavors són les qualitats.
• Intel·lecte o “nous” posa les llavors en ordre, evita el
caos i la disgregació dels elements és una mena
d’amor.

12. Atomistes (Leucip i Demòcrit)
• Teoria dels àtoms
1. Tot està format per àtoms.
2. No neixen ni moren ni canvien.
3. El canvi de posició de les coses coincideix amb el moviment dels àtoms.
4. El moviment dels àtoms no té causa ni propòsit.
5. Els àtoms són realitats veritables.
6. Són materialistes, tot és material no existeix l’esperit.
• L’ésser humà és un microcosmos.
• Pàtria de l’ésser humà  món sencer cosmopolitisme.

13. Sofistes (s.V aC)
• Estat de la cultura per democràcia ciutadans han de ser cultes.
• Atenes època d’esplendor sorgeixen sofistes (mestres) ensenyaven i a
canvi cobraven.
• Plató els critica perquè diu que no es pot comerciar amb el saber.
• Educació:
1. El saber ho inclou tot.
2. El coneixement és un procés.
3. El coneixement té un caràcter relatiu (relativisme només hi ha opinions no
veritats).
4. El relativisme porta l’escepticisme.
5. El llenguatge es converteix en manipulador de la realitat.