Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
1. Tema 13:
Un món globalitzat (lèxic)
Laura Cabrera, Miguel Rodríguez i Noemí Romero
Geografia (2n Batxillerat L)
Institut Infanta Isabel d’Aragó. Barcelona
Professor: Rafael Palomero Caro
Gener del 2014
1
2. Globalització o mundialització
(de l’economia)
Procés pel qual les economies, les societats i les cultures dels països i regions del
món s'han integrat progressivament a través d'una xarxa mundial de
comunicacions, transports i comerç, que abasta la major part de les regions del
planeta. Com a resultat, tota l’economia mundial s’ha convertit en un sistema únic
dominat pel capitalisme.
2
3. Territori central o desenvolupat
(Primer Món)
Territori que forma part de les zones del planeta que controlen el comerç i la tecnologia
mundials, mantenen nivells alts de productivitat, tenen una economia diversificada i
gaudeixen d’ingressos força elevats (Amèrica del Nord, Unió Europea i Japó).
3
4. Territori que manté una economia poc complexa, té baixos nivells
de productivitat, una base agrària i un desenvolupament industrial
escàs o incipient.
Territori perifèric o subdesenvolupat
(Tercer Món)
4
5. Territori semiperifèric emergent
Territori que combina característiques dels països centrals i dels perifèrics, fet que
crea un cert desequilibri. Formen part d’aquest grup països com el Brasil,
Argentina, Sud-Àfrica, Índia, Xina, Turquia, etc.
5
6. Comerç just
Modalitat alternativa de comerç basat en la supressió d’intermediaris, en uns salaris justos,
en l’atenció a les necessitats dels agricultors, etc. Aquest tipus de comerç és promogut per
organitzacions no governamentals, per les Nacions Unides i per moviments pacifistes i
ecologistes per afavorir els productors del Tercer Món.
6
7. Condonació (del deute)
Acte mitjançant el qual un país creditor d’un altre decideix renunciar al
seu dret i allibera el país deutor del pagament (també s’aplica aquest
terme als deutes entre persones).
7
8. Sistema econòmic
Conjunt d’institucions i relacions (jurídiques, tècniques, etc.) que permeten
l’organització econòmica de la societat. Hi ha tres sistemes econòmics rellevants:
l’economia de mercat, basada en la llei de l’oferta i la demanda; l’economia planificada i
dirigida per l’Estat; i l’economia mixta, que recorre el mercat per assignar els recursos
malgrat que és l’Estat intervé per regular-ne el funcionament.
8
9. Sistema global (mundial)
o sistema mundial (capitalista)
Sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria,
propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el
comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un
mercat lliure i competitiu.
9
10. Acció
Cada una de les parts iguals en què es divideix el capital d’una empresa anònima per
facilitar-ne la compra i la venda. Les accions d’una empresa es negocien a la borsa, on
compradors i venedors determinen el seu preu. Els accionistes responen dels deutes de
l’empresa només per l’import total de les seves accions.
10
11. Capital productiu
Capital que s’inverteix en activitats empresarials de tipus industrial o de
serveis. Quan una empresa necessita capital, una de les opcions que pot
dur a terme és emetre accions i vendre-les en borsa.
11
12. Capital financer
Capital que opera en la borsa tant a curt termini com a llarg, per ser invertit en les
accions de les empreses o per especular amb el tipus d’interès.
12
13. Borsa (de valors)
Part més important del mercat de valors, on es compren i venen valors mobiliaris
com ara accions, obligacions, etc. La seva principal funció és la de facilitar les
operacions financeres, registrant i supervisant els moviments efectuats pels
demandants i oferents de valors mobiliaris.
13
16. Liberalització dels mercats financers
Procés que ha resultat del conjunt de mesures que es van adoptar a partir del 1979 per
facilitar la circulació del capital per les borses del món. Aquest procés ha multiplicat
les inversions mundials, però, en no existir reguladors mundials dels fluxos de
capitals, ha afavorit l’especulació i la inseguretat financeres i ha fet créixer el control
de les borses anglosaxones (Estats Units i Gran Bretanya) sobre les finances mundials.
16
17. Monopoli
Control absolut del mercat d’un sector productiu per una sola empresa, fet que li
permet fixar els preus.
17
18. Oligopoli
Control del mercat per un nombre reduït d’empreses, que es coordinen per fixar
els preus a nivells elevats.
18
19. Oferta pública d’adquisició (OPA)
Compra de les accions d’una empresa per una altra, que ofereix als accionistes un
preu superior a la cotització que tenen a la borsa en aquell moment.
19
20. Globalització social
Procés de globalització que provoca grans canvis socials. La incorporació de la dona al
mercat de treball remunerat, l’augment del nivell de consum i la globalització del
mercat laboral en són exemples.
20
21. Globalització cultural
Procés de globalització que afecta al món de la cultura en àmbits com la
ciència i els gustos artístics i esportius.
21
22. Àrea cultural
Conjunt de diferents pobles i cultures que comparteixen uns aspectes determinats com
poden ser les creences, les formes de vida o el sistema de valors.
22
23. Geopolítica
Ciència que, a través de la geografia política, els estudis regionals i la història,estudia
la causalitat espacial dels successos polítics i els seus efectes futurs. Analitza les
actuacions i estratègies del poder, ja sigui el dels estats, de les grans organitzacions
internacionals o qualsevol altra forma de poder.
23
24. G-7 (G-8 o G-7+1) o grup del 7
Grup dels 7, integrat per Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó i el Regne
Unit, que organitza una cimera anual de caps d’Estat per discutir sobre temes econòmics
i polítics. Quan a les reunions hi participa Rússia com a convidada, és anomenat G-8 o
G-7 +1.
24
25. Moviment antiglobalització
Corrent polític i social integrat per diversos moviments que protesten contra les
formes i els mètodes que està prenent l'actual procés d'integració econòmica global,
en especial contra les accions especulatives que desestabilitzen les economies dels
països pobres i contra la capacitat de les empreses per traslladar-se a llocs on les lleis
laborals, fiscals i mediambientals són més permissives.
25
26. Organització internacional o
interestatal
Organisme que agrupa dos o més estats, que decideixen establir diferents formes de
cooperació política, econòmica o militar entre ells, sense renunciar a la seva plena
sobirania.
26
27. Organització (o institució)
supranacional
Organització internacional els estats membres de la qual renuncien voluntàriament
a una part de les competències derivades de la seva sobirania individual,
en favor dels organismes de govern comú.
27
28. Organització de les Nacions
Unides (ONU)
Organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco
el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica,
cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els
principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
28
29. Assemblea General de l’ONU
Un dels cinc òrgans principals de l'Organització de les Nacions Unides.
Està integrada per tots els estats membres i es reuneix almenys una vegada a
l'any en una sessió dirigida per un president electe pels representants. És un
organisme consultiu, sense capacitat executiva.
29
30. Consell de Seguretat de l’ONU
Òrgan més poderós de les Nacions Unides, que està encarregat de mantenir la pau i
la seguretat entre els estats del món. Hi tenen poder de vet EUA, Rússia, Xina, la
Gran Bretanya i França. És el principal organisme executiu de les Nacions Unides.
30
31. UNICEF (Fons Internacional de les
Nacions Unides d’Auxili a la Infància)
Organització creada per l'Assemblea General de les Nacions Unides l'any 1946.
Els seus objectius són el desenvolupament de la infància, l’educació bàsica i
igualtat de gènere, la protecció dels nens contra la violència, explotació i abús, i
la vigilància dels drets dels infants.
31
32. OIT (Organització Internacional
del Treball)
Organisme especialitzat de les Nacions Unides que s'ocupa dels assumptes
relatius al treball i les relacions laborals.
32
33. FAO
(Organització de les Nacions Unides
per a l’Agricultura i l’Alimentació)
Organisme especialitzat de les Nacions Unides que s'ocupa de les activitats
internacionals encaminades a eradicar la fam. La seva seu és a la ciutat de Roma, Itàlia.
33
34. UNESCO
(Organització de les Nacions Unides
per a l’Educació, la Ciència i la Cultura)
Organització creada per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració
internacional en educació, ciència, cultura i comunicació. Té la seva seu a París.
34
35. Organisme de les Nacions Unides, fundat el 1944. S’encarrega de vigilar el sistema
financer global, observar les taxes de canvi de les monedes i oferir assistència
tècnica i financera als països que en necessitin.
FMI (Fons Monetari Internacional)
35
36. Organisme creat pel G-7 el 1999 com a fòrum de cooperació i de consulta sobre temes
relacionats amb el sistema financer internacional entre països més desenvolupats
(G-7+1) i els d’industrialització emergent (l’Aràbia Saudita, l’Argentina, l’Austràlia, el
Brasil, la Xina, Corea del Sud, l’Índia, Indonèsia, Mèxic, la República de Sud-Àfrica,
Turquia). El membre que fa 20 és la UE.
G-20
36
37. Organització privada independent de governs i organismes
internacionals, sense ànim de lucrem o comercial, que té com a
objectius la protecció social, cultural, legal o ambiental
ONG (organització no governamental)
37
38. Organització internacional que té com a finalitat assegurar l'estabilitat i la
seguretat a Europa. Es va fundar per continuar l’activitat pacificadora de la
Conferència sobre la Seguretat i la Cooperació a Europa (CSCE) al final del
segle XX.
OSCE (Organització per a la Seguretat
i la Cooperació a Europa)
38
39. Organització internacional establerta el 1949 pels estats del bloc capitalista amb
l'objectiu de col·laborar en la defensa mútua dels països membres.
Desapareguda la URSS, s’hi ha integrat alguns països que havien format part
del bloc soviètic durant la guerra freda.
OTAN
(Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord)
39
40. Control o tutela que segueixen exercint les antigues potències colonials
sobre les seves ex colònies, especialment en l’àmbit econòmic, després
de la descolonització.
Neocolonialisme
40
41. Organisme de les Nacions Unides, fundat el 1945. Facilita préstecs als
països de l'ONU per fomentar el seu desenvolupament econòmic.
Banc Mundial
41
42. Doctrina i pràctica que preconitza l´establiment i el desenvolupament de
països dependents (colònies), considerats com a font de riquesa i de
puixança per a la nació de què depenen.
colonialisme
42
43. Conjunt d’elements com ara la llengua, les creences, els costums, les
manifestacions artístiques, la manera d’obtenir recursos per satisfer les
necessitats i organitzar la vida social, etc., que diferencien i identifiquen un
grup humà.
cultura
43
44. Procés d’independència política de les antigues colònies, desenvolupat
especialment a partir dels anys seixanta del segle XX.
descolonització
44
45. Import que un Estat deu a altres estats, a entitats bancàries privades o a
organismes internacionals, als quals ha hagut de demanar préstecs.
deute extern
45
46. Situació geoestratègica que dominava la política internacional entre 1945 i
1991, caracteritzada per l’oposició de dos blocs antagònics de països (el
capitalista i el comunista), encapçalats per dues superpotències (els
Estats Units i la Unió Soviètica, respectivament).
món bipolar
46
47. Exaltació de la pròpia ètnia i, com a conseqüència, menyspreu
de les altres.
racisme
47