Ud3 recursosdelanatura

16,814 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
16,814
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
15,118
Actions
Shares
0
Downloads
45
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Ud3 recursosdelanatura

  1. 1. Necessitem recursos de la natura per …
  2. 2. L’aigua un recurs escàs
  3. 3. MAPA P. 55 CONCA HIDROGRÀFICA:  Terres, aqüífers i el riu.  Classificació en funció d’on desemboquen:  Vessant cantàbric i gallec  Vessant mediterrani  Vessant atlàntic CONFEDERACIONS HIDROGRÀFIQUES:  Taula de la pàgina 55:  Confederacions destacables.  Deficitàries? Exercici 1 i 2 de la pàgina 72.
  4. 4. Les demandes d’aiguaÚs agrícola i ramader 80% Regadiu en augment  gran productivitat. Problemes:  Contaminació de l’aigua per ús d’adobs químics, pesticides i purins. Solucions:  Control de l’abocament de purins.  Reg per aspersió i per degoteig  No regar a ple sol  Manteniment dels canals de reg.EX. P.56 http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/dol%E7a2.htm
  5. 5. Ús urbà i industrial Indústria:  Paperera i pell.  Refrigeració de maquinària i neteja i eliminació de residus. Lectura text sobreexplotació, p. 57 Urbà:  Usos domèstics:  Potabilitat  Subministrament: aigües fluvials i aqüífers  Litorals sobrepoblats i turisme  restriccions.  Solucions: contaminació de les aigües per abocaments d’aigües residuals  clavegueres  depuradores. Exercicis p. 57. http://www.gencat.cat/mediamb/ea/virtual/e-balagu.htm
  6. 6. Polítiques hídriquesTransvassements  Petits per a les ciutats  Grans obres d’enginyeria: cost elevat i evaporació, canvis en els aqüífers i aportació de sediments.Dessalinització de l’aigua del mar  Plantes dessalinitzadores: car i consum energètic elevat. http://www.atll.cat/site/unitFiles/404/dessaladora.pdfRecuperació d’aqüífers  Sobreexplotació  disminuir el nivell, dessecació total o parcial.  Salinització de l’aigua (imatge) i contaminació aigua subterrània.Plans de sanejament dels rius:  Control sobre els abocaments  Col·lectors i plantes depuradores
  7. 7. Depuradora
  8. 8. Las Tablas de Daimielhttp://www.elmundo.es/elmundo/2009/graficos/nov/ s4/tablas.html/http://www.rtve.es/mediateca/videos/20091012/incen dio-subterraneo-las-tablas-daimiel/603482.shtmlLa turba: carbó vegetal.Esquerdes deixen entrar oxigen sota terra.
  9. 9. LA DISTRIBUCIÓ DELSRECURSOS AL MÓNMAPA P. 279. RESPON ALS EXERCICIS PROPOSATS: DESCRIPCIÓ DE LA FONT. PAÏSOS AMB UN ALT CONSUM ENERGÈTIC I GRANS PRODUCTORS DE RECURSOS ENERGÈTICS.GRÀFIC CIRCULAR P. 279.
  10. 10. Recursos energèticsEspanya: augment de consum.País dependent  poc autoabastament: Petroli i gas natural: consum més alt i menor autoabastament.PEN: (Plans Energètics nacionals, dins UE: pactes) Reforçar energies tradicionals: carbó i hidràulica. Reduir consum de petroli Diversificar fonts: augmentar la participació del gas natural i introduir energies renovables. Polítiques d’eficiència i estalvi.Altres propostes: xarxa ferroviària: reduir transport per carretera.
  11. 11. Fonts Avantatges InconvenientsFonts Energiaenergètiques nucleartradicionals Petroli Carbó Gas naturalFonts Solarrenovables o Eòlicaalternatives Biomassa(inexhauribles) Geotèrmica Onades Hidràulica Quines són energies netes? Les Classificació que no emeten CO2. general p. 278.
  12. 12. Vandellós
  13. 13. Cercs
  14. 14. Pellets: biomassa
  15. 15. Fonts d’energia
  16. 16. Energies netes.Energies renovables otradicionals
  17. 17. L’aigua com a recurs energèticSegons: Hispagua: Sistema Espanyol d’informació sobre l’aigua.AVANTATGES: És inesgotable, sempre i quan continuï el cicle de l’aigua. És autòctona, perquè la font energètica està en el propi territori, per tant, redueixen les importacions d’energia elèctrica des de països tercers. No necessita sistemes de refrigeració o calderes, per tant disminueixen les despeses. Es podria considerar energia neta. Permet emmagatzemar aigua per a regadius i altres usos d’emergència com l’extinció d’incendis. Quan la central va unida a la construcció d’una presa, permet regular el cabal dels rius i facilita la infraestructura necessària per a activitats d’oci: pesca, rem, bany, etc.
  18. 18. Inconvenients El seu rendiment depèn de les condicions meteorològiques. Es necessiten condicions ambientals molt concretes: corrents fluvials suficientment grans, orografia accidentada. A més, les centrals acostumen a localitzar-se lluny dels centres de consum  cal construir la infraestructura necessaria per trasnportar l’electricitat. La construcció de grans preses altera els ecosistemes: espècies animals que remunten els rius per a desovar veuen interromput el seu cicle. Els sediments s’acumulen en el fons  nutrients i sediments no arriben a les zones baixes. La construcció d’embassaments pot plantejar problemes socials i demogràfics: abandonament de pobles, expropiacions de sòls. Major contaminació de l’aigua: l’aigua dels embassaments no disposa de la mateixa salubritat que l’aigua que flueix  pot ocasionar focus infecciosos.
  19. 19. Representa el 20 % de l’energia consumida al món.En augment als països en vies de desenvolupament.Energia renovable, però neta?(no contaminant)Funcionament: Aprofitament dels salts d’aigua  força  centrals hidroelèctriques.
  20. 20. Central hidroelèctrica
  21. 21. El carbóEnergia de la revolució industrial inicial.Avantatge: constant i eficaç.Des de la 2ª meitat del XX: retrocés davant dels hidrocarburs (petroli i gas natural)  vinculació amb els preus del petroli. Per què? Si el preu del petroli puja, la demanda del carbó augmenta.
  22. 22. Problemes del carbóQualitat baixa a Espanya  poca hulla  poc carbó de coc (siderúrgia: ferro).Cost de producció elevat, causes: Vetes estretes i terrenys molt fallats  no ús de grans màquines. Barrejat amb altres materials  neteja Part molt friable (s’engruna)  dificulta el transport. => Importació de Sud-Àfrica, Indonèsia, Polònia i Rússia.
  23. 23. Àrees espanyolesÀrea asturlleonesa: Astúries: Langreo, Laviana, Mieres, Figaredo i La Camocha (hulla de qualitat excel·lent). Lleó i Palència: antracita i hulla.Àrea sud: qualitat inferior al nord. Ciudad Real (Puertollano). Còrdova (Bélmez i Peñarroya)Àrea Catalunya i Aragó: Alt Llobregat i Terol: lignits.
  24. 24. Mapa de la producció de minerals,2006 a Espanya.
  25. 25. Mina de Puertollano:explotació 1. Forat inicial 2. Escombrera exterior 3. Zona restaurada 4. Cavitat intermitja 5. Puertollano 6. Complex petroquímic Repsol-YPF
  26. 26. La Camocha
  27. 27. Política estatal respecte al carbóEstat vol mantenir-la per reduir dependència en hidrocarburs.procés de concentració de la producció  reajustaments (taula p.62)Protecció de les empreses: Hunosa, Minas de Figaredo o La Camocha.http://www.hunosa.es/es/framework.hps
  28. 28. Política UESubvencions europees a les mines d’antracita, hulla i lignit negre.Ajuda en dubte a partir de 2010 pels acords de Kyoto: reduir emissions de CO2  centrals tèrmiques contaminen l’atmosfera i provoquen la pluja àcida.http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/acida.htmhttp://www.tv3.cat/videos/216990789http://www.tv3.cat/videos/1602259
  29. 29. Pluja àcida òxid de sofre i de nitrogen
  30. 30. Els hidrocarburs:el petroli i el gas naturalRepartiment desigual: no coincideixen els països productors amb els consumidors.Control d’aquestes: Aliances polítiques Conflictes  en augment pel tema del zènit del petroli.
  31. 31. Països productors de petroli (2006)Font: “The World’s Top Oil Producers, 2006” a MiddleEast Issues. 6 de setembre de 2007.
  32. 32. Membres de l’OPEP:  Venezuela  Aràbia Saudita  Iraq  Iran  Kuwait  Argèlia  Angola  Equador  Nigèria  Emirats Àrabs Units  Líbia  Qatar Més membres observadors: Sudan, Mèxic, Noruega, Rússia, Kazajistan, Oman, i Egipte.
  33. 33. Després de la 2ª Guerra Mundial: creixement econòmic dels països industrialitzats (2ª Revolució Industrial).Problemes: no és renovable  possible esgotament de les reserves. Dependència econòmica  crisis lligades als preus del petroli (1973).
  34. 34. Espanya i el petroliProducció insignificant: 0.43 %Consum elevat: 48.52 %⇒Dependència exterior: Rússia, Mèxic i Aràbia Saudita.⇒Polítiques actuals: ⇒Diversificació de la procedència ⇒Control del transport i refinatge al propi país (9 refinaries). ⇒Empreses espanyoles que controlen refinatge i distribució a Espanya a través de les seves inversions a països productors: REPSOL. (taula p. 63)
  35. 35. El gas naturalMescla de gasos: 70 % metà Fins a un 20 % de nitrogen Fins a un 20% de diòxid de carboni Fins a un 10 % d’ etàEl gas i Espanya: Reserves a Osca i als golfs de Biscaia i Cadis. dependència de l’exterior: Algèria  gasoductes. explotació per part de grans empreses: Gas Natural. En creixement per ús domèstic i industrial  2008 va augmentar la venda un 10 %.
  36. 36. Avantatges: menys contaminant de CO2Inconvenients: Gasos sobrants contaminants Reserves i dependents del gas natural.
  37. 37. Productors de gas natural
  38. 38. Energia nuclear Quan els àtoms es divideixen sallibera una gran quantitat denergia. Lurani, un mineral radioactiu per naturalesa, és el combustible més utilitzat en els reactors nuclears, ja que en el seu estat natural els àtoms que el formen són molt inestables i tendeixen a dividir-se lentament. Aquest fenomen natural genera petites quantitats denergia i radiació. Però en els reactors els àtoms durani 235 es divideixen molt ràpidament i, per tant, alliberen molta més energia. Aquest procés sanomena fissió nuclear.
  39. 39. Avantatges:- Lenergia obtinguda així és un milió de vegades superior a la que es produeix en cremar un fragment de carbó de la mateixa massa.- energia neta, ja que no produeix gasos contaminants com els que desprenen els combustibles fòssils (carbó, petroli, gas).
  40. 40. Inconvenients: radioactivitat =>control exhaustiu dels nivells de radioactivitat que es generen a les centrals nuclears residus extremadament radioactius, perillosos i de llarga vida, que no sabem com eliminar. Les radiacions que emeten aquests residus són nocives per als éssers vius, perquè alteren la informació genètica que rep la seva descendència. despeses de construcció i manteniment de les centrals nuclears són molt elevades la vida duna central nuclear és només de 30 a 40 anys. Després cal tancar-la hermèticament. accident que produeixi una alliberació catastròfica de radioactivitat, que pot contaminar milers de quilòmetres quadrats i afectar a milions de persones.
  41. 41. Les peces de les armes Les barres durani exhauridesnuclears desactivades són són residus dalt nivellradioactives. radioactiu. Les proves nuclears que fan A les mines durani es produeixen alguns països escòries radioactives que alliberen molta contaminen la zona del voltant radioactivitat.
  42. 42. Efectes de la radioctivitatSi una persona sexposa a un nivell elevat de radiació pot patir la malaltia de la radiació.  Els símptomes principals són vòmits, pèrdues dels cabells i hemorràgies i pot arribar a produir la mort.  A més es produeixen tumors malignes, úlceres destómac, perforacions dintestí i malformacions en els fetus de les dones embarassades que han estat exposades a la radiació.Txernòbil (uns 5 milions de persones van quedar afectades per la radioactivitat i moltes van morir).efectes els milers de persones que van morir a Hiroshima i Nagasaki, al Japó, després dels llançament de les primeres bombes atòmiques.
  43. 43. Contesta les següents preguntes sobre lenergia nuclear a Espanya: Com funciona lenergia nuclear? Quins són els principals avantatges daquest tipus denergia? I els inconvenients Quins factors plantegen la possibilitat de recórrer a lenergia nuclear?:
  44. 44. Energies renovables: les novesEnergia obtinguda de fonts naturals inexhauribles.Energia de l’aigua.A Espanya: p.65 Solar Eòlica Biomassa Geotèrmica
  45. 45. Energia solarPotencial a Espanya: 70 % del territori amb + de 2500h anuals de sol.Avantatges: És neta i no contaminant. La durada d’una instal·lació solar és molt llarga tot i que no és il·limitada. Atès que els materials estan sotmesos a un envelliment, cal fer el manteniment a la instal·lació. Gratis i inexhaurible.
  46. 46. Central solar de Tabernas (Almeria) http://www.psa.es/webesp/index.php
  47. 47. Inconvenients: Aparició irregular del Sol. No és emmagatzemable sense transformació. Per a la seva captació es necessiten grans superficies. Això que en principi és un inconvenient té els seus avantatges:  Fer una ciutat on els habitatges aprofitin l’energia solar  s’ha de construir en grans espais verds i edificis no gaire alts => urbanisme tenint en compte el sol. ZAL de la Zona Franca: polígon industrial que funcionarà amb autoproveïment de plaques solars.
  48. 48. Energia eòlicaEspanya: forts vents pel relleu. Darrere d’Alemanya.CCAA: Castella, Galícia, Aragó i Andalusia.Major parc d’Europa: Tarifa.Avantatges: És renovable i neta. És molt fàcil dobtenir.Inconvenients: Lespai que requereix la seva instal·lació. la mort daus. el manteniment dels aerogeneradors. la manca de continuitat en el subministrament elèctric.
  49. 49. El nou mapa eòlic català.Mapa de les regions i de les empreses participants.
  50. 50. Energia de la biomassaAvantatges: El procés dobtenció és senzill. escassa contaminació. Aprofitament dels residus mitjançant digestors. http://www.biomassacatalunya.blogspot.com/Inconvenients: En el cas de la biomassa natural, la demanda actual excedeix el ritme de regeneració dels boscos, i això influeix directament en lincrement de lefecte hivernacle. (Brasil: etanol: principal productor, de la canya de sucre) Preus dels aliments a l’alça (menys aliments)
  51. 51. Energia geotèrmicaLenergia geotèrmica és aquella que té el seu origen en la calor interna de la Terra ja que en zones de lescorça terrestre on existeix activitat volcànica o sísmica, es produeix un calentament de les aigües subterrànies. Aquest tipus daprofitament energètic té lloc en els jaciments energètics, que es classifiquen segons si el focus de calor és de baixa o alta temperatura. Posteriorment mitjançant la tecnologia sinjecta aigua freda que es converteix en vapor sobreescalfat per efecte del focus de calor i tot seguit aquest vapor sextreu. El vapor generat acciona el grup turbina-alternador i es genera lenergia elèctrica.http://www.igme.es/internet/Geotermia/inicio.htm
  52. 52. Segons l’IGME Previsions: en tres anys  energia geotèrmica a Espanya substituïrà uns 50.000 – 100.000 TEP/any. Aplicacions:  Altes temperatures: electricitat.  Mitjanes i baixes: calefaccions, hivernacles, usos industrials.
  53. 53. Avantatges: No presenta efectes negatius sobre el medi ambient. Amb una planificació adequada, els dipòsits podrien durar molts segles.Inconvenients: Laprofitament daquesta energia es força costós a causa tant de factors geològics com tecnològics.En fase d’investigació (estimacions) a Espanya: potencial per serralades joves, moviments sísmics constants.
  54. 54. Dades actualitzades del’energia a EspanyaDades extretes de l’INE, informe del 2010.1. Comparació amb el gràfic de la p. 65: quines augmenten i quines disminueixen?2. Busca possibles causes dels canvis.
  55. 55. CONCLUSIONS:- Perd pes el carbó.- Dependència exterior alta: 78.4 %- Increment destacable de les energies renovables: solar i eòlica.- Nuclear: 50%- Disminució de la hidràulica. Per què?
  56. 56. Lectura del PER.S’ha acomplert?Què faríeu? Governants: ministres, consellers i diputats. Empresaris Sindicats2010-2020 PANER.
  57. 57. Recursos minerals no fòssils- Tradició minera- Marc europeu – però procès de reconversió industrial: - Amb els objectius de: - incrementar la productivitat - Millorar el medi ambient - Fomentar I+D - concentració empresarial - innovació tecnològica
  58. 58. Situació actual: Tancament de jaciments per la competència de jaciments de fora la UE i pels problemes mediambientals. Mineria no metàl·lica important (mineria industrial) Roques industrials en creixement (àrids, aglomerats, roques de construcció, vidre, productes ceràmics) Conceptes claus: Mineria metàl·lica, no metàl·lica i roques industrials. P. 66 Reserves i recursos.
  59. 59. Mineria metàl·licaS’obtenen els metalls: Ferro, pirita, coure, plom, zinc, estany, mercuri, or i plata.Localització : mines  sòcol hercinià (paleozoic)usos: Indústries de base: metal·lúrgia i química Indústries de transformacióretrocés DEFINITIU: TANCAMENT D’EMPRESES (Rio Tinto a Huelva de coure i pirita)Quadre de la p. 66.
  60. 60. Mineria no metàl·licaLocalització : formacions paleozoiques i conques del Terciari.Sal: en decreixement. Sal gemma (Cantàbria) Sal marina (salines del litoral mediterrani i del sud- atlàntic: San Fernando a Cadis.)  usos: alimentaris, condimentació, conservació, per elaborar àcid clorhídric, sosa càustica, plàstics, pvc. Sals potàssiques:  fertilitzants i indústria química  Localització : lacustres de Navarra a Catalunya.
  61. 61. San Fernando, mines deSaragossa, mines de sal sal marina
  62. 62. Mines de sal potàssica de Cardona
  63. 63. Roques industrialsDinamismePedreres  construcció i indústria química.Roques: calcària, argila, pissarres, graves, sorra, granit i marbre.+ de 600 en el territori.
  64. 64. Catalunya:L’aiguaConca de l’Ebre: 8 % del total dels habitants 60 % dels recursos per explotar. 95 % demanda per l’agricultura i ramaderia.Conques internes: 92 % del total dels habitants 64 % per ús urbà i 36 % per l’agricultura i ramaderia. Deficitària per estiatges i per manca d’inversions. Alerta amb la sequera de 2008  dessalinitzadores, Recuperació d’aqüífers, millora dels canals, reutilitzar aigua.
  65. 65. Catalunya: energiaDependència estrangera o espanyola.Carbó: centrals tèrmiques (Fígols)Centrals nuclears: Ascó i Vandellós transport complex  litoral.Energia hidroelèctrica : Noguera Pallaressa i Ribagorçana, Ter i Ebre.Energies alternatives: biomassa i en segon terme eòlica.P. 69 quadre
  66. 66. Catalunya: mineralsDecreixement de la sal gemma i potassa. Sallent: potassa. Salines: poques i problemes de salinització dels aqüífersRoques industrials: Prosperitat per la construcció
  67. 67. Embasaments de Catalunya
  68. 68. http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca? _nfpb=true&_pageLabel=P1226254461208201571719

×