Presentació sobre l'organització política.

1. TEMA 1: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA. L’ESTAT

2. ÍNDEX
1. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS: L’ESTAT
1.1. CONCEPTE D’ESTAT I CARACTERÍSTIQUES
1.2. TIPUS D’ESTAT
2. LES RELACIONS INTERNACIONALS
3. ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS
3.1. L’ONU
3.2. LES ONG
3.3. LA UNIÓ EUROPEA
4. L’ESTAT ESPANYOL
4.1. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA.
4.2. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL.
5. LA COMUNITAT VALENCIANA

3. 1. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES
SOCIETATS: L’ESTAT

4. 1.1 CONCEPTE D’ESTAT I CARACTERÍSTIQUES

6. • L’Estat exerceix el seu poder o sobirania acomplint les següents funcions:
• Establir les lleis.
• Vetlar per la seguretat i compliment de les lleis.
• Dirigir la política exterior i relacions internacionals.
• Recaptar impostos.
• Dirigir l’economia.
• Administrar els serveis públics.
• Per realitzar aquestes tasques l’Estat té una sèrie de treballadors
anomenats funcionaris, i uns organismes que formen l’administració.
• En la majoria dels Estats actuals, els democràtics, el poder de l’Estat està
limitat i ha d’actuar respectant la voluntat dels ciutadans. El cas contrari
serien les dictadures o règims totalitaris.

8. • En els Estats democràtics*, el poder ha estat cedit pels ciutadans al
govern, és el que s’anomena sobirania nacional. L’Estat, representa als
ciutadans i ha de seguir unes normes respectant la Constitució*. Per tant,
el poder està limitat i ha de respectar la voluntat dels ciutadans.
• Una Constitució és la llei fonamental dels Estats democràtics, aprovada
pels ciutadans i en la que s’estableix i es regula l’organització de les
institucions de l’Estat, drets i deures dels ciutadans, fronteres, bandera,
himne...
• Per tant, en els Estats democràtics el poder està controlat i limitat per la
Constitució i per la divisió de poders.
• Per a que cap institució o persones acaparen tot el poder i es puga actuar
amb transparència , s’ha establit la divisió de poder:
• Poder legislatiu: Elabora les lleis i controla al govern. Parlament.
• Poder executiu: Aplica les lleis. Govern.
• Poder judicial: Jutja l' incompliment de les lleis. Tribunals.

11. 1.2 TIPUS D’ESTAT

12. DIVERSOS TIPUS D’ESTATS:
Segons qui i
com s’exerceix
el poder
Segons qui és el
Cap d’Estat
Segons la
intervenció
social
Segons
l’organització
territorial
Segons la
posició de la
religió
Democràcia
Dictadura
Monarquia
República
De benestar
Liberal
Neoliberal
Centralitzats
Descentralitzats
Laics
Confessionals
Teocràcia

13. SEGONS QUI EXERCEIX EL PODER:
*Sufragi universal: Tot el poble major de 18 anys vota, sense cap discriminació.

14. • Els Estats democràtics poden ser directes o indirectes, depenent del nivell
de participació de la ciutadania en les decisions:
• Democràcia directa: els ciutadans participen en les decisions i l’exercici de
poder mitjançant referèndums (votacions o consultes de qualsevol àmbit
en les quals els ciutadans rebutgen o accepten).
• Democràcia representativa: els ciutadans elegeixen mitjançant eleccions a
les persones que els representen i que exerciran la sobirania en el seu
nom.

17. SEGONS QUI ÉS EL CAP D’ESTAT:

18. SEGONS LA INTERVENCIÓ SOCIAL:
Estats de benestar
O socials
Estats liberals Estats Neoliberals
L’Estat intervé en
l’economia i dóna serveis
públics als ciutadans
(educació, sanitat, ajudes
atur, jubilacions...)
L’Estat intervé el mínim en
l’economia i els serveis als
ciutadans són privats.
Són Estats de caràcter social
que tendeixen a convertir-
se en liberals, reduint els
serveis o privatitzant-los.

19. SEGONS L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL:

20. SEGONS LA POSICIÓ DE LA RELIGIÓ:
Estats laics Estats Confessionals Estats teocràtics
(Teocràcia)
L’Estat està totalment
separat de l’església. No hi
ha cap religió oficial. Cap
religió influeix en les
decisions de govern.
L’Estat afavoreix a una
religió. Hi ha una religió
oficial i obtenen avantatges
i beneficis per part de
l’Estat.
Els representants polítics
són representants de Déu.
La religió està present en
tots els àmbits.

22. 2. RELACIONS INTERNACIONALS

23. • Els Estats es relacionen entre sí mitjançant les relacions internacionals o la
diplomàcia, per tal de poder solucionar conflictes.
• Els Estats poden arribar a signar acords, tractats, convenis o declaracions,
per actuar de manera coordinada i conjunta en determinats assumptes
(sobre medi ambient, armament, política, economia…).
• Una de les declaracions més importants és la Declaració Universal dels
Drets Humans* .

24. 3. ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS

25. • Un altra manera que poden tindre els Estats d’actuar de manera conjunta i
coordinada és la creació d’organitzacions supranacionals.
• Les Organitzacions supranacionals són organismes composats per
determinats països membres que cedeixen part de la seua sobirania en
diversos àmbits o funcions i han de respectar el que les organitzacions
decideixen.
• Tipus d’organitzacions supranacionals :
• organitzacions d’àmbit mundial com la ONU. (Organització de les
Nacions Unides)
• Organitzacions d’àmbit continental o regional com l’OTAN
(Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord) o la UE (Unió Europea).

27. 3.1 L’ONU

28. • L’Organització de les nacions Unides (ONU) és l’organització supranacional
més gran i important:
• Creada per 51 Estats en 1945 després de la II guerra mundial.
• Actualment formada per la pràctica totalitat dels Estats del món.
• Objectius:
• Mantindre la pau i la seguretat internacional
• Assegurar el principi d’igualtat de drets i lliure determinació dels
pobles.
• Cooperar en la solució dels conflictes internacionals.
• Respectar els drets humans.
• Va aprovar la Declaració Universal del Drets Humans al 1948.

29. L’ONU té una sèrie d’institucions o organismes depenents, per poder portar
a cap les seues tasques: la OMS, UNICEF, UNESCO, cascs blaus…

31. 3.2 LES ONG

32. • Les ONG (organitzacions no governamentals) :
• Són organitzacions que no depenen dels Estats i dels partits polítics.
• Formades per voluntaris.
• El seu objectiu és atendre les situacions en les quals els Estats no
intervenen.
• Tenen diversos objectius:
• Humanitàries: Creu Roja, Mans Unides , Metges Sense Fronteres…
• Drets humans: Amnistia Internacional…
• Protecció natura: Greenpeace…

33. 3.3 LA UNIÓ EUROPEA

34. • La Unió Europea (UE) és una organització supranacional continental,
formada actualment per 28 països membres que segueixen una mateixa
política econòmica i social.
• Des dels seus inicis la UE ha variat el seu nom (de CEE a UE), el nombre de
membres (de 6 a 28) i d’objectius i finalitats ( en un principi només
econòmics).
• Els objectius actuals de la UE són:
• Impuls del progrés econòmic i social.
• Afirmació de la identitat europea.
• Implantació d’una ciutadania europea.
• Desenvolupament d’un espai de llibertat, seguretat i justícia.
• Igualtat entre les regions de la UE.
• Polítiques conjuntes: medi ambientals, socials, econòmiques...
• Política Agrària Comuna (PAC) i Pesquera (PPC)*

36. • La formació de la UE té els seus antecedents en la CEE (Comunitat Econòmica
Europea) creada per “l’Europa dels 6” (Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Països
Baixos i Luxemburg).
• 1957. Tractat de Roma: Signat per “L’Europa dels 6”. Es va constituir la CEE o
Mercat Comú. Els objectius eren econòmics: lliure circulació de persones,
mercaderies, serveis i capitals i eliminació de duanes i aranzels.
• 1992. Tractat de Maastricht: Es crea la UE i s’amplien els objectius: unió
econòmica i monetària, cooperació en política exterior i seguretat comuna,
col·laboració en assumptes de justícia i interior, polítiques solidàries amb les
regions menys desenvolupades...
• 2007. Tractat de Lisboa: Es va establir l’estructura institucional de la UE,
atorgant a la ciutadania i als parlaments nacionals més participació..
• Durant tot aquest procés, la UE ha anant ampliant-se. Els països incorporats a
la CEE o UE han de tindre unes característiques: tindre democràcia i cert nivell
econòmic.

37. • Per tal de reduir els desequilibris socials i econòmics entre els països
membres o diferents regions (PIB per habitant, població ocupada per
sectors, taxa de desocupació, formació...), la UE du a terme una política
regional, invertint i destinant ajudes en diversos àmbits:
• Fons estructurals: Per reduir diferències de progrés entre les regions.
• FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional)
• FSE (Fons social Europeu)
• Fons de cohesió: Finança projectes mediambientals, millora xarxes de
transport...
• A més, per a establir un equilibri econòmic en la UE s’aplica la PAC i la PPC,
on s’estableix , entre altres coses, la quantitat de producció. Aquestes
polítiques es revisen en cada ampliació de la UE.

39. • Per tal de portar a cap les polítiques comunes, la UE té unes institucions
pròpies de les quals formen part els països membres:

41. UE

42. EUROPA

43. PAÍS CAPITAL PAÍS CAPITAL
ALBÀNIA Tirana ÀUSTRIA Viena
ALEMANYA Berlín BÈLGICA Brussel·les
ANDORRA Andorra la Vella BIELORÚSSIA Minsk
BÒSNIA-HERZ. Sarajevo ESLOVÀQUIA Bratislava
BULGÀRIA Sofia DINAMARCA Copenhage
XIPRE Nicòsia CROÀCIA Zagreb
ESLOVÈNIA Ljubljana GRÈCIA Atenes
ESPANYA Madrid FRANÇA París
ESTÒNIA Tallin FINLÀNDIA Hèlsinki
ISLÀNDIA Reykjavík ITÀLIA Roma
IRLANDA Dublín LETÒNIA Riga
HONGRIA Budapest LIECHTTENSTEIN Vaduz
LITUÀNIA Vilnius ROMANIA Bucarest
LUXEMBURG Luxemburg RÚSSIA Moscou
MACEDÒNIA Skopje REGNE UNIT Londres
MALTA La Valletta PORTUGAL Lisboa
MOLDÀVIA Chisinau POLÒNIA Varsòvia
MÒNACO Mònaco PAÏSOS BAIXOS Amsterdam
MONTENEGRO Podgorica NORUEGA Oslo
SUÏSSA Berna SAN MARINO San Marino
REP. TXECA Praga SÈRBIA Belgrad
UCRAÏNA Kiev SUÈCIA Estocolm
PAÏSOS I CAPITALS D’EUROPA:

44. 4. L’ESTAT ESPANYOL

45. 4.1 L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA

46. • El sistema polític a Espanya està regulat per la Constitució espanyola*, llei
fonamental aprovada pel poble mitjançant referèndum el 6 de desembre
de 1978.
• En la Constitució es presenten les característiques bàsiques
d’Espanya:
• És un Estat democràtic i de Dret.
• Té una monarquia parlamentària.
• Hi ha divisió de poders.
• Fronteres, bandera, himne.
• Drets i obligacions dels ciutadans.
• Institucions i funcionament.

47. Poder Composició Funcions
Congrés Legislatiu Diputats Aprovar lleis i pressupostos.
Controlar acció del Govern.
Senat Legislatiu Senadors Es voten els projectes de llei.
Govern Executiu President i
ministres
Aplica les lleis.
Dirigeix política interior i exterior.
Tribunal
Suprem
Judicial Jutges Jutgar l’incompliment de les lleis.
Altres Defensor del poble, Tribunal de Comptes..
Institucions de Govern:

50. 4.2 L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

51. • La Constitució de 1978 estableix un model d’Estat descentralitzat en què
es reconeix la divisió territorial d’Espanya en municipis, províncies i
comunitats autònomes . Hi ha 17 comunitats i 2 ciutats autònomes, que
són Ceuta i Melilla).
• Els municipis:
• Són les unitats territorials i administratives més elementals de l’Estat.
• Estan administrades per l’Ajuntament, format pel govern municipal
(batle i regidors).
• Obtenen els mitjans econòmics dels impostos propis i els del govern
estatal.
• Presta serveis bàsics als ciutadans.
• Les províncies:
• Són unitats administratives formades per un conjunt de municipis.
• Estan administrades i governades per la Diputació provincial.

52. • Les comunitats autònomes:
• Cada comunitat està regulada pel seu Estatut d’autonomia, on es
recullen les institucions, normes i les competències de cada comunitat
(denominació de la comunitat, frontera, bandera, himne..)
• Tenen cert autogovern, ja que tenen unes competències pròpies i
altres que són compartides.
• Les principals institucions autonòmiques d’autogovern són:
• Parlament: s’aproven les lleis, pressupostos, elecció del president…
• President: representa a la comunitat.
• Govern o Consell: fa complir les lleis. Format per consellers i el
president.
• Tribunal Superior de Justícia.

54. C.AUTÓNOMA CAPITAL PROVÍNCIES
Andalusia Sevilla Sevilla Jaén
Huelva Granada
Cadis Almeria
Còrdova Màlaga
Aragó Saragossa Saragossa
Terol
Osca
Astúries Oviedo
Canàries Sta. Cruz de Tenerife
Las Palmas
Sta. Cruz
Las Palmas
Cantàbria Santander
Castella La Manxa Toledo Toledo Conca
Ciudad Real Guadalajara
Albacete
Castella i lleó Valladolid Valladolid Segòvia
Lleó Sòria
Zamora Àvila
Palència Salamanca
Burgos
Catalunya Barcelona Barcelona Lleida
Tarragona Girona
C. Valenciana València València
Alacant
Castelló

55. C.AUTÓNOMA CAPITAL PROVÍNCIES
Extremadura Mèrida Badajoz
Càceres
Galícia Santiago Compostel·la La Corunya Ourense
Pontevedra Lugo
Illes Balears Mallorca
La Rioja Logronyo
Madrid Madrid
Múrcia Múrcia
Navarra Pamplona
País Basc Vitòria Àlaba (Vitòria)
Biscaia (Bilbao)
Guipúscoa (St.Sebastià)
Ceuta
Melilla

59. 5. LA COMUNITAT VALENCIANA