TEMA 8. Comerç i comunicacions (lèxic). GEGRAFIA 2n BATXILLERAT
1. Tema 8. L'activitat comercial i les
comunicacions
Geografia. Segon de Batxillerat
Laura Cabrera Fèlix, Lorena López Milán i Miguel Rodríguez Ruiz
INSTITUT INFANTA ISABEL D’ARAGÓ
Professor: Rafael Palomero Caro.Maig del 2014
4. Comerç abstracte
● Intercanvi de mercaderies que físicament no
són presents (per exemple, els mercats
internacionals del petroli).
5. Fira de mostres
● Exposició periòdica, en un espai construït
expressament, de mostres de productes,
principalment manufactures.
6. Logística
● Gestió i planificació de les activitats dels
departaments de compres, producció, transport,
emmagatzematge, manteniment i distribució
d’una empresa.
8. Majorista
● Comerciant que compra als productors grans
quantitats de mercaderies per vendre-les a altres
comerciants o empreses. El majorista no ven a
particulars.
10. Acord General sobre Aranzels i Comerç
(GATT)
● Acord multilateral, creat a la Conferència de
La Havana el 1947, per establir un conjunt de
normes comercials i concessions aranzelàries.
Està considerat
el precursor de
l'Organització
Mundial de
Comerç.
11. Organització Mundial del Comerç
(OMC).
● Organisme de les Nacions Unides, fundat el 1995, que
supervisa els acords comercials per definir les regles del
comerç entre els estats membres. Té com a propòsit
reduir o eliminar completament les barreres
internacionals al comerç.
12. Aranzel
● Impost que han de pagar les mercaderies
estrangeres per poder ser importades.
14. Canals de comercialització
● Itineraris i mitjans de transport a través dels quals
circula un producte determinat des del punt de
producció fins a la seva destinació final de consum.
15. Lísing
● Contracte mercantil de col·laboració que té per objecte
exclusiu la cessió de l'ús de béns mobles o immobles,
adquirits amb aquesta finalitat segons les
especificacions del futur usuari, a canvi d'una
contraprestació consistent en l'abonament periòdic
d’unes quotes.
16. Renting
Lloguer d’un bé (habitualment, un vehicle) a
llarg termini amb tots els serveis inclosos.
L'objectiu del rènting és facilitar la utilització del
vehicle, no la seva compra, tot i que aquesta
és possible.
17. Supermercat
Establiment on es venen aliments, begudes i
productes d’adrogueria i perfumeria mitjançant
el procediment d’autoservei.
18. Hipermercat
Supermercat de grans dimensions que ofereix
al client una extensa gamma de productes i
altres serveis. Solen estar situats als afores de
les poblacions.
19. Marca blanca
Producte genèric sense marca, característic i
exclusiu d’una cadena de supermercats. El
producte resulta més barat perquè se’n fan
grans comandes, no hi figura el productor i no
se’n fa publicitat. La cadena comercial que el
ven respon de la seva qualitat.
20. Àrea comercial
Zona o territori geogràfic que presenta
característiques econòmiques homogènies,
amb un centre urbà principal que atreu la major
part de l'activitat comercial de la zona.
21. Comerç exterior o internacional
Intercanvi de béns i serveis entres estats diferents.
24. Proteccionisme
Política econòmica que aposta per la producció
nacional i imposa taxes i aranzels als productes
d’altres estats per limitar-ne les importacions.
25. Lliurecanvisme
Doctrina econòmica que propugna la no
intervenció estatal en el comerç internacional,
permetent que els fluxos de mercaderies es
governin pels avantatges de cada país i la
competitivitat de les empreses.
26. Balança de pagaments
Conjunt d’intercanvis (ingressos i despeses) que
realitza un país amb la resta del món durant un
any; comprèn els béns materials (balança
comercial), els serveis (turisme, transport,
royalties), les transferències monetàries i els
moviments i inversions de capital.
27. Balança comercial
Diferència entre el valor econòmic del total de les
exportacions i les importacions que fa un país
durant un any; si les exportacions superen a les
importacions, la balança comercial és positiva; si
les importacions superen a les exportacions, és
negativa.
28. Royalties
Drets que cobra un país per l’ús de patents i
innovacions tecnològiques pròpies per part
d’empreses o particulars d’altres estats.
29. Intercanvi desigual
Desequilibri existent en els intercanvis comercials entre països
subdesenvolupats i països desenvolupats. Els subdesenvolupats
exporten sobretot matèries primeres o productes semielaborats a
preus baixos i els desenvolupats productes elaborats a preus
elevats, la qual cosa provoca una balança comercial molt
negativa al Tercer Món.
30. Transport
Trasllat de persones o mercaderies de qualsevol
tipus (aliments, manufactures, combustibles, etc.)
d’un lloc a un altre.
31. Mitjà de transport
Combinació de xarxes,
vehicles i operacions, que
dóna una solució específica
al problema del transport.
El transport es classifica
principalment segons les
característiques de via i
tipus de vehicle: per
carretera, naval, ferroviari,
aeri i per canonada.
32. Infraestructura de transport
Base material dels sistemes de transport. Inclou els centres logístics
(aeroports, estacions de ferrocarril o centres de mercaderies) que
organitzen els transports, les xarxes (com vies del tren o
autopistes), i els dispositius imprescindibles per fer segura la
conducció
34. Via única
Via en què els ferrocarrils circulen en els dos sentits.
35. Ruptura de càrrega
Transferència de passatgers i/o mercaderies, que
s’efectua als ports, des dels vaixells fins a altres mitjans
de transport (camió, ferrocarril, etc.), o viceversa.
37. Zona d’activitat logística (ZAL)
Centre logístic intermodal establert en l'entorn
portuari per a la connexió i articulació de xarxes de
transport marítim i terrestre(per carretera o carretera-
ferrocarril).
39. Factor multiplicador (FM) de les
tecnologies de la informació.
Nombre de vegades que una tecnologia millora una
funció respecte d’una situació anterior.
40. AENA (Aeropuertos Españoles y
Navegación Aérea)
Entitat pública empresarial (EPE) espanyola,
depenent del Ministeri de Foment, que gestiona els
aeroports civils a tots els nivells.
41. Mapa isocrònic
Mapa que només té
en compte el temps
que es tarda a
arribar d’un lloc a
un altre. Dibuixen
els eixos en la
direcció correcta,
però deformen les
distàncies.