2. L´ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLITICA DE LA SOCIETAT
L´ESTAT- es el conjunt d´institucións creades per a organitzar la vida i l´activitat de les
persones d´un territori que estan governades per el mateix poder i les mateixes lleis.
El TERRITORI d´un Estat está delimitat per fronteres.
LA POBLACIÓ – La població d´un Estat son les persones que viuen en el territori sotmeses
a les lleis de l´Estat drets i obligacións.
Dins d´un Estat coviuen persones de cultures y nacionalitats diverses.
EL PODER – FUNCIONS:
•PODER LEGISLATIU-Establir les lleis .
•PODER JUDICIAL-Vetlar per el cumpliment de la llei .
•PODER EJECUTIU- posar en practica la llei-
•L´Estat es responsable de:
•L´ordre interior i seguretat exterior
•La politica exterior
•Recaptar impostos
•Dirigir l´economia
•Administrar els serveis publics – educació , sanitat, infraestructures etc.
7. LES ELECCIÓNS
Per a que unes eleccions siguen democrátiques han de cumplir 4 requisits essencials:
•Han de ser lliures
•Han de ser plurals
•Han de ser per sufragi universal directe i secret
•Han de ser periódiques
ELS PARTITS POLITICS
•Els partits politics representen als ciutadans que comparteixen la mateixa ideologia i el
mateix programa de gobern
11. Tipus d'Estats democràtics:
A- Monarquia parlamentaria: són estats democràtics que a la vegada tenen rei, però la
sobirania la té el poble ( que escull el govern). El rei ha de seguir fidelment la constitució.
B- República parlamentaria: són estats democràtics sense rei. El cap d'Estat és el
President de la República.
C- Estat liberal: L'estat no intervé ni en l'economia ni en les relacions socials ( no hi ha
seguretat social ni educació gratuita) Aquest tipus és més propi del segle XIX.
D- Estat social: l'estat considera que ha d'intervenir i regular alguns aspectes de
l'economia i de la societat (lleis per protegir els treballadors o empresaris, controls de
qualitat, sous mínims, pensions i ajudes) i també ofereix educació i sanitat gratuita i tot de
serveis per intentar que tothom tingui les mateixes oportunitats.
E- Estat centralista: És un estat on totes les decisions de govern les pren l'estat central i
els territoris o regins dins el país no decideixen res.
F- Estat decentralitzat: cada territori o regió del país té uns òrgans de govern propis que
prenen certes decisions, tot i que hi ha aspectes com el fer moneda o la defensa del país,
que sempre recauen en el govern central.
G- Directe: quan són els ciutadans directament els que governen i fan les lleis reunits en
assamblea o a través d'un referèndum ( votar les decisions de govern)
H- Indirecte o representativa: quan periòdicament votem per escollir els nostres
representants al poder que governaran per nosaltres durant un període concret de temps.
Cap d'aquests dos ultims tipus (directe o indirecte) no exclou cap dels altres ( de la A a la
F). És a dir que un país pot tenir una democràcia directe o indirecte i a la vegada ser una
monarquia, ser descentralitzat i a la vegada ser liberal.
12. Activitat 1:
D efineix elssegüents conceptes.
POLÍTICA, ESTAT, NACIÓ, POBLE, ÈTNIA, INSTITUCIÓ.
Activitat 2: Explica detalladament què és l'Estat. enumera i explica cada un dels seus
elements.
Activitat 3: explica que elements configuren el Estat i intenta explicar amb les teves
paraules què és un estat. Intenta fer una definició el més llarga i detallada
possible`però, sobretot, teva!
Activitat 4: Fes un quadre conceptual amb els elements de l'estat i les seves funcions.
Activitat 6: Quins són els quatre elements d'un estat democràtic? Sabries explicar què
vol dir cada un amb les teves paraules? ( utilitza el llibre i els apunts de classe)
Activitat 7: Quins tipus d'estats democràtics hi ha? Fes-ne un esquema i posa-hi una
paraula que el defineixi ( per exemple: monarquia-rei). Busqueu un exemple de cada
un.
Activitat 8: Busqueu 4 exemples per cada un dels tipus d'estats que hem vist. Espanya
de quins d'aquests tipus és?
Activitat 9: Quines són les actituds, valors i principis que ha de defensar un estat
democràtic? Contesta redactant, no en forma d'esquema.
13. Els estats autoritaris ( no democràtics):
Al llarg de la història, la democràcia ha estat minoritària fins al segle
XX. La majoria d'estats, països i imperis del passat, i alguns d'actuals,
no tenen democràcia. És a dir que els ciutadans no escullen els seus
representants per governar sinó que una persona o un grup de
persones agafen el poder (sovint per la força) i governen en funció
dels seus interessos, sense demanar la opinió dels ciutadans.
D'estats autoritaris n'hi ha de dos tipus:
A- Monarquia absoluta: En aquests tipus d'estats hi ha un rei que té
tot el poder (legislatiu, executiu i judicial). El rei escull el govern i
normalment té el suport i la força de l'exèrcit que fan que es
mantingui al poder, perquè al ser imposat per la força, sinó té un
recolzament fort hi hauria opositors que voldrien derrocar-lo. El
paradigma històric de la monarquia absoluta va ser el `rei de França
Lluís XIV (1638-1715)
B- La dictadura: Són estats en els que una persona o un grup de
persones s'imposen com a governants per la força i tenen poder
absolut, sense demanar la opinió dels ciutadans. Sovint tenen
també el recolzament de l'exèrcit que els ajuda a mantenir-se al
poder. ( A la història d'Europa i de Sud Amèrica hi ha hagut
dictadures molt poderoses com la de Hitler a Alemanya, Mussollini a
Itàlia, Franco a Espanya, Pinoched a Xile o Videla a l'Argentina)
Activitat 11: Busqueu 6 exemples de països que tinguin una
monarquia absoluta i 6 que tinguin una dictadura en l'actualitat.
Activitat 12: Ara que ja sabeu quins tipus de règims polítics hi ha,
quin us sembla el millor? Perquè? I el pitjor? Raoneu la resposta.
14. LES RELACIONS ENTRE ELS ESTATS:
Actualment, tots els estats del món tenen relacions entre ells de tipus polític i econòmic.
Això també comporta que de vegades sorgeixen disputes o problemes que també afecten
a molts països al mateix temps. Per això, al llarg del segle XX han anat sorgint
organitzacions, pactes, convenis o tractats que impliquen o es refereixen a molts països a
la vegada per aconseguir accions conjuntes i resoldre problemes que afectin a molts
estats.
Alguns d'aquests tractats, convenis i declaracions internacionals es refereixen a aspectes
tant diversos com el control o la venda d'armes, el canvi climàtic, la defensa dels drets
humans, per protegir els drets dels infants, ...
Per altra banda hi ha un seguit d'organitzacions que van sorgir sobretot després de la
Segona Guerra Mundial, que intenten resoldre els problemes de caràcter internacional
entre els estats. Entre elles destaca la ONU, però també n'hi ha de tipus econòmic o
mercantil com la OMC (Organització Mundial del Comerç, la UE (Unió Europea), la Lliga
Àrab o la OPEP ( Organització dels països exportadors de petroli).
15. L'Organització de les Nacions Unides:
És la més important de les organitzacions supranacionals i va ser creada l'any 1945,
acabada la II Guerra Mundial. La van crear 51 estats i avui en formen part gairabé tots.
Els seus objectius són:
- Mantenir la pau i la seguretat entre els estats.
- Intentar que es respecti la igualtat de drets de les persones i la llibertat
d'autodeterminació dels pobles ( llibertat dels pobles per decidir el seu govern).
- Respectar els Drets Humans.
- Solucionar problemes polítics, econòmics i socials dels estats.
- Protegir el medi ambient.
Activitat 13: Què és la ONU? Quins són els seus objectius? Fes servir els apunts i intenta
explicar-ho amb les teves paraules.
Activitat 14: Analitzant una mica el que es veu als mitjans de comunicació tot sovint, i el
que hem anat explicant aquest curs, creus que sempre se'n surt la ONU amb fer acomplir
els seus objectius? Raona la resposta.
16.
17. Les Organitzacions No Governamentals:
Les Organitzacions No Governamentals (ONG) són
organitzacions privades, que no depenen dels governs i no
tenen cap relació amb els països o la política. Són agrupacions
de persones, normalment voluntàries, que s'uneixen per
defensar alguna causa comuna, solucionar problemes
humanitaris o del medi ambient, dels animals,...i sovint el seu
àmbit d'acció és molt ampli i actuen en molts estats del món.
De vegades estan formades per milers de persones que hi
col·laboren, donen diners o hi treballen a canvi de sous molt
baixos o de cap remuneració.
Algunes d'elles tenen molta força en la opinió pública i
serveixen també com elements de pressió sobre els estats.
Moltes vegades donen suport i ajuda a països que pateixen
conflictes bèlics o que passen moments de crisis molt fortes,
com el cas de grans terratrèmols, tsunàmis, innundacions i
d'altres catàstrofes naturals. La majoria de vegades actuen a
països subdesenvolupats en àmbits on els governs no poden o
no volen ajudar.
18. L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA D'ESPANYA
Per començar direm que Espanya és una democràcia i que té rei, per tant podem dir
que és una Monarquia Parlamentaria, és a dir que té un rei (Joan Carles I) que regna,
però qui realment s'encarrega del funcionament de l'Estat és el govern escollit pel
parlament.
A- El càrreg del rei és hereditàri (passa de pares a fills) i vitalici (fins que mora).
Les seves funcions són:
-seguir la constitució i vetllar perquè el govern també ho fagi.
- aconsellar als tres poders i vigilar que segueixin la constitució.
- és el capità general de l'exèrcit.
- és el Cap d'Estat i té la màxima representació en les relacions internacionals.
B- Els tres poders a Espanya estàn repartits de la següent manera:
- Poder legislatiu: Corts Generals formades pel Congrés dels Diputats i Senat ( veurem
que a Catalunya és el Parlament)
- Poder executiu: President i Ministres
- Poder Judicial: Consell General del Poder Judicial.
19. C- Per altra banda Espanya, des de 1978 ( després de
la fi de la dictadura franquista) , es va establir que
seria un estat descentralitzat, l'Estat de les
Autonomies on cada regió, cada Comunitat
Autònoma, té competències de govern pròpies i un
òrgan de govern propi que les exerceix, tot i que hi
ha aspectes del govern que sempre recauen al
govern central, com l'acunyació de moneda, la
política exterior o la defensa.
Cada comunitat té un Estatut d'Autonomia ( com
una constitució) on s'estableixen les seves
competències i tipus de govern, territori i lleis
bàsiques.
Si hi ha algun problema de competències entre les
comunitats i el govern central se n'encarrega el
tribunal constitucional.
A continuació teniu el mapa de les17 comunitats
autònomes d'Espanya.
Activitat 16: Mira el mapa i fes una llista de les 17 comunitats autònomes d'Espanya. Quines estan
situades fora d'Europa?
Activitat 17: Llegeix l'apartat 4.1 i explica quin tipus de govern té Espanya. Quines són les funcions
del rei?
Activitat 18: Perquè creus que Espanya està configurada com un estat descentralitzat amb 17
comunitats autònomes? Et sembla bé? Perquè?
20. L'organització territorial de la Comunitat Valenciana:
La Comunitat Valenciana, tal com diuen l'Estatut d'Autonomia i la Constitució espanyola,
està formada per les següents unitats territorials :
- El Municipi: és la unitat territorial i administrativa bàsica. Es van crear durant l'Edat
Mitjana.
Del govern del municipi se n'encarrega l'Ajuntament ( format pels regidors i l'alcalde).
- La Comarca: és un conjunt de municipis que tenen certa autonomia i formen una
unitat territorial.
Del govern de la comarca se n'encarrega el Consell Comarcal, que està format per
regidors de tots els municipis.
- Les províncies: són les unitats administratives amb que s'organitza el territori espanyol.
Són : Castelló , València i Alacant
Del govern de la província se n'ocupa la Diputació provincial.
Activitat 20: Digues quines són les unitats territorials de la Comunitat Valenciana i quin
és el seu òrgan de govern.
Activitat 21: Busca informació sobre com funciona un ajuntament de la Comunitat.
