COOPERACIÓ INTERNACIONAL

1,431 views

Published on

Published in: Education, Business, Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,431
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

COOPERACIÓ INTERNACIONAL

  1. 1. COOPERACIÓ INTERNACIONAL Melissa Herrera i Ana Vidal 1r Batxillerat C
  2. 2. Mitjans per incrementar les relacions internacionals Nivells d’integració econòmica COMERÇ PREFERENCIAL ÀREA DE LLIURE COMERÇ UNIÓ DUANERA MERCAT COMÚ UNIÓ ECONÒMICA UNIÓ POLÍTICA
  3. 3. 1. La integració econòmica . <ul><li>Diversos factors han originat un creixement del comerç internacional. </li></ul><ul><li>1r factor. Liberalització comercial. </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Inici: des de la 2ª Guerra Mundial. </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><li>2n factor . Control de les empreses multinacionals sobre el mercat mundial. </li></ul><ul><ul><ul><li>Aquest fet ha incrementat les relacions comercials. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Tenen influències en totes les plantes mateixes de cada empresa. </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Exporten a tots els països. </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><li>Resultats: </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Augment de les relacions internacionals. </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Processos d’integració econòmica. Per exemple la Unió Europea. </li></ul></ul></ul></ul></ul>
  4. 4. Nivells d’integració econòmica <ul><li>EL COMERÇ PREFERENCIAL . </li></ul><ul><ul><li>Suposa un acord que consisteix en reduir els aranzels entre ells. </li></ul></ul><ul><ul><li>Per exemple: el Regne Unit i els associats: el Commonwealth </li></ul></ul><ul><li>ÀREA DE LLIURE COMERÇ. </li></ul><ul><ul><li>Acord que no sols suposa la reducció d’aranzels sinó també la seua supressió per a qualsevol tipus d’importació. </li></ul></ul><ul><ul><li>Per exemple: l ’EFTA </li></ul></ul>
  5. 5. … <ul><li>UNIÓ DUANERA. </li></ul><ul><ul><li>Def: àrea de lliure comerç en que s’estableix un aranzel exterior comú a totes les importacions. </li></ul></ul><ul><ul><li>Exemple: la Zollverein a Alemanya. </li></ul></ul><ul><li>EL MERCAT COMÚ. </li></ul><ul><li>Def: és un exemple d’ unió duanera i exisistència de lliure circulació de mercaderies i factors de producció (K, T, L) </li></ul><ul><li>Exemples: CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l’Hacer); CEE (Comunitat Econòmica Europea) </li></ul>
  6. 6. … <ul><li>LA UNIÓ ECONÒMICA. </li></ul><ul><ul><li>Def: unió de dos o més països amb un mercat comú , una moneda única i polítiques econòmiques comunes . I també implica la cessió major de sobirania. </li></ul></ul><ul><ul><li>Exemples: Europa té una moneda única en circulació i un Banc Central Europeu ( BCE ) </li></ul></ul><ul><li>LA UNIÓ POLÍTICA. </li></ul><ul><ul><li>Def: representa la integració total dels països de la unió i un factor seria tindre la mateixa política econòmica. I suposaria una cessió total de sobirania </li></ul></ul>
  7. 7. 2. COOPERACIÓ ECONÒMICA I ORGANISMES INTERNACIONALS <ul><li>Def coop.econ: consisteix en l’aplicació de mesures per disminuir la discriminació entre els països sense afectar a la sobirania dels estats. </li></ul><ul><li>Def. Integració econòmica: consisteix en la mateixa aplicació que la cooperació internacional però es diferencia en que aquesta es basa en acords que podrien cessar la sobirania. </li></ul>
  8. 8. 2.1. Organització de les Nacions Unides (ONU) <ul><li>Def: organisme i associació internacional important de cooperació política que fou fundada l’any 1945. </li></ul><ul><li>Objectiu principal: </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>La cooperació política. </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><li>Més objectius: </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Econòmics. </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><li>Altres preocupacions o assumptes: </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>El Tercer Mòn </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>El medi ambient. </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><li>Òrgans directius: </li></ul><ul><ul><li>L’assemblea General : formada per tots els països i es reuneix cada any </li></ul></ul><ul><ul><li>El Consell de Seguretat : és l’òrgan executiu. Esta compost per 15 membres: Regne Unit, França, EUA i Rússia. </li></ul></ul><ul><ul><li>La Secretaria General : és l’`òrgan administratiu. </li></ul></ul>
  9. 9. Organismes que depenen de l’ONU <ul><li>L’organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentacció (FAO) </li></ul><ul><li>Fundació: 1945 </li></ul><ul><li>Seu: a Roma. </li></ul><ul><li>encarregat: estudis, assessoraments en l’àmbit de l’agricultura, silvicultura, pesca i alimentació. </li></ul><ul><li>Obj: millorar l’alimentació de la població </li></ul><ul><li>La Conferència de les Nacions Unides sobre el Comerç i el Desenvolupament (UNCTAD). </li></ul><ul><li>Obj: decidir un ritme de creixement econòmic en tot el món i als països subdesenvolupats. </li></ul><ul><li>Organisme, pel qual es va cedir 0.7% del PIB dels països rics a aquells més pobres. </li></ul>
  10. 10. 2.1. Acord General sobre els Aranzels Duaners i el Comerç (GATT ) <ul><li>Def: és una institució l’objectiu del qual és la cooperació econòmica. Actualment és anomenada Organització Mundial del Comerç (OMC). </li></ul><ul><li>Fundació OMC: L’any 1995. </li></ul><ul><li>Característica: pot imposar sancions a aquells països que no compleixen els acord comercials decidits i clar que estiguen dins de la institució. </li></ul>PRINCIPI DE NO DISCRIMINACIÓ = ELS RECURSOS ES REPARTEIXEN MILLOR I EL BENESTAR TAMBÉ UTILITZACIÓ D’ARANZELS EN COMPTE DE MITJANS NO ARANZELARIS PRINCIPI DE CONSULTA. ( REFERENT AL MARC INSTITUCIO- NAL DEL GATT)
  11. 11. 2.3. Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) <ul><li>Def: és tracta d’una organització de cooperació econòmica . </li></ul><ul><li>Any de fundació: 1961 </li></ul><ul><li>Conformada per 18 països europeus; exemples: França, Espanya, Turquia etc. </li></ul><ul><li>Més Estats Units i altres països anglosaxons i l’est d’Europa. </li></ul><ul><li>Obj: </li></ul><ul><li>-promoure l’expansió econòmica . </li></ul><ul><li>- representar i defendre els interessos dels països més desenvolupats . </li></ul><ul><li>Funcions: </li></ul><ul><ul><ul><ul><li>Intercanviar informació </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Coordinar polítiques </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Realització d’informes i estudis </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Fer recomanacions </li></ul></ul></ul></ul><ul><li>Capacitat no sancionadora ni executiva . </li></ul><ul><li>Organismes autònoms: </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Agència Internacional d’Energia </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Comitè d’Ajut al Desenvolupament </li></ul></ul></ul></ul></ul>
  12. 12. 2.4. Fons Monetari Internacional. <ul><li>Def: FMI és una institució de cooperació econòmica que fou fundada en 1944 a la Conferència de Bretton Woods. </li></ul><ul><li>Funcions: </li></ul><ul><ul><ul><li>Vetllar pel tipus de canvi internacionals i per l’estabilitat financera. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Finançar països amb problemes econòmics. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Sancionar si no es compleixen les condicions. </li></ul></ul></ul>
  13. 13. Comissió econòmica per a l’amèrica Llatina i el Carib (CEPALC) És un gran organisme de cooperació econòmica que s’encarrega del desenvolupament i subdesenvolupament llatinoamercicà, promoguent l’ avanç econòmic i social. El formen part tots els països de l’ Amèrica Llatina i el Carib , encara que els seus resultats no foren positius.
  14. 14. Càrtels internacionals Un càrtel és l’associació de productors on es reparteixen les quotes del mercat entre els seus membres i els preus, i els països també l’utilitzen com a forma de cooperació. El més important és l’Organització dels Països Exportadors de Petroli (OPEP). Aquests països pujaren en el 1973 els preus del petroli, fent que altres països no integrats en aquest grup augmentaren la seua oferta. L’economia mundial patí un crack.
  15. 15. LA BALANÇA DE PAGAMENTS: Els intercanvis exteriors d’una economia La balança de pagaments serveix per a comptabilitzar tots els moviments econòmics internacionals que es duen a terme, que poden ser els mateixos que els interiors. Es tracta d’un document comptable que recull totes les operacions fetes internacionalment d’un país al llarg d’un determinat temps. És la mateixa per als diferents països i es pot distingir entre balança per compte corrent, de capital i financera.
  16. 16. <ul><li>1.Balança per compte corrent </li></ul><ul><li>Mostra els intercanvis de béns i serveis entre un estat i la resta dels països. </li></ul><ul><li>Hi ha 4 subbalances: </li></ul><ul><li>Comercial o de mercaderies : Informa de les exportacions i les importacions, per tant, és la part més important ja que informa dels dèficits i dels superàvits. </li></ul><ul><li>De serveis : Conté les compraventes internacionals de serveis. </li></ul><ul><li>De rendes : Inclou les rendes de les inversions de l’extranger, les de treball de treballadors fronterers, temporers, etc…a l’igual que les rendes d’inversions estrangeres i les de treball d’emigrants espanyols. </li></ul><ul><li>De transferències corrents : Lliuraments de diners que es fan sense contrapartida (despeses corrents com les donacions estatals per a ajudar al desenvolupament, etc…) </li></ul>
  17. 17. <ul><li>2.Balança de capital </li></ul><ul><li>Hi ha dos tipus de components: </li></ul><ul><li>Transferències de capital , recursos per construir infraestructures en el país que es reben. </li></ul><ul><li>Ingressos i pagaments de la compra o venda d’actius intangibles , com per exemple patents, marques, etc. </li></ul>
  18. 18. <ul><li>El saldo financer del sector exterior </li></ul><ul><li>Les dues balances anteriors, expressen els cobraments i pagaments internacionals, que determinen com es troba el sector exterior de l’economia. Poden hi haure 3 situacions: </li></ul><ul><li>Superàvit : Hi ha més cobraments que importació, també es diu que el país té capacitat de finançament </li></ul><ul><li>Dèficit : Hi ha més importacions que exportacions, també es diu que té necessitat financera </li></ul><ul><li>Equilibri : La mateixa quantitat de pagaments que cobraments . </li></ul>
  19. 19. <ul><li>La balança financera </li></ul><ul><li>Consta de tres parts on es recullen tots els moviments internacionals: </li></ul><ul><li>Variació neta de passius (VNP) : prestacions que ha rebut el país durant aquest any (sense comptar les devolucions dels diners prestats anteriorment) </li></ul><ul><li>Variació neta d’actius (VNA) : Prestacions que s’ ofereixen a altres països, (sense comptar les donades anteriorment) </li></ul><ul><ul><li>Diferència entre ambdues : Quan entre les dues anteriors hi predomine la VNA , hi ha superàvit , mentre que si els resultats són negatius , (més VNP) hi haurà dèficit . </li></ul></ul>
  20. 20. BALANÇA DE PAGAMENTS ESPANYOLA: Balança per compte corrent i la balança per capital Des de fa uns anys, ha sigut negativa , i el principal dèficit ve per les mercaderies , on Espanya importa més de les que exporta. Però al mateix temps, la b alança de serveis és positiva , per l’abundància del turisme , encara que la balança de rendes sol ser també deficitària . Finalment, cal remarcar les transferències , on la balança era positiva per ser un país que rep més emigració (al contrari que als anys 60 i 70). El saldo de la balança de K també és positiu , per l’entrada d’ingressos procedents de la UE, partida que ara pateix un descens.
  21. 21. La balança financera Aquesta balança sempre depén de les dues anteriors , ja que és el resultat final per dir si Espanya està en necessitat de finançament o capacitat de finançament. Clarament, s’ observa les contínues prestacions que rep, i aixó determina que hi ha una necessitat de recursos respecte a la resta del món. Cal remarcar que la suma de les tres balances hauria de donar zero (per la tècnica comptable) encara que és poc freqüent ja que sempre hi ha erros i omissions

×