1. RUTA D’ESCAPADA:
AMOR, MENTIDES I JUSTÍCIA, RERE LA
PISTA D’UN FUGITIU NAZI
Philippe Sands
Club de Lectura del Memorial Democràtic
26 de Maig 2022

2. Philippe Sands
Nascut a Londres, Anglaterra, 17/10/1960
Advocat especialista en drets humans, professor de dret internacional a l’University
College of London,
Escriptor i col·laborador habitual en mitjans de comunicació (The Guardian, el
Financial Times o el BBC World Service). És autor de disset llibres sobre dret
internacional, inclosos Lawless World (2005) i Torture Team (2008).
Ha intervingut en judicis internacionals, com el de la guerra de Iugoslàvia, el de
Pinochet o el del genocidi de Ruanda, entre d’altres.
La seva obra (2016), titulada Calle Este-Oeste : sobre los orígenes de genocidio y
crímenes contra la humanidad, és un relat històric sobre l’Holocaust i sobre els
advocats creadors del termes genocidi i crims contra la humanitat, que va
esdevenir tot un fenomen literari.

3. Llibre “Ruta d’escapada”
gènere
novel·Ia? assaig? testimoni?
contingut:
Sands reconstrueix la biografia d’Otto Wächter, la seva dona i els cinc fills. Criminal de la
II GM, a partir de la documentació que el seu fill Otto Wätchter, lliurà a l’escriptor i
altres fonts oficials.
Coneixerem el passat d’aquest jerarca nazi, el seu rol durant el nazisme i el seu periple
de fugida, que l’havia de dur-lo fins a l’Amèrica del Sud, protegit pel propi Vaticà.
Tema: la recerca de la veritat i que posa de manifest els dilemes de les segones i
terceres (també quartes?) generacions, d’una família amb un pare (i avi) nazi,
responsable directe de milers de morts.
Philippe Sands en el Col.loqui
Walter Benjamin 2021
http://diobma.udg.edu/handle/
10256.1/6542

4. “RATLINES”
Les “rutes de rates” o ratlines pel seu nom en anglès, eren sistemes d'escapament per
a nazis i altres feixistes que deixaven Europa a finals de la IIGM
Aquestes rutes acabaven en “països segurs” a Amèrica del Sud, (ex. Argentina, Brasil,
Xile, Paraguai), però altres destinacions incloïen Estats Units, Canadà, Espanya i
l'Orient Mitjà.
“Ratlines” en Roma: Obispo Alois Hudal
(Commissione Pontificia d'Assistenza) i del
Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR)

5. Perspectivisme versus Subjectivisme
“No hi han fets sinó interpretació dels fets“
Nietzsche, F .1886 .

6. Qué i Qui de les “Segones i Terceres
generacions” del perpetradors i de les
víctimes?
Tota investigació com la que Sands ens descriu va dirigida a les Segones i Terceres generacions de fills/filles, nets/netes i en general a tots nosaltres.Resulten ser
persones que no han viscut de forma directe els fets per edat, per distància, pels silencis …
- En les generacions, el temps és el que permet reflexió i perspectiva en els fets.
Arguments utilitzats per trobar la veritat històrica : :
● Conèixer els fets i per això recorre a les fonts històriques directes o indirectes : Arxiu familiar amb diaris personals, Cartes de Charlotte ( dona) amb
codi ., escrits post IIGM com Manifest sobre futur d’Alemanya (Otto), Guió cinematogràfic
● Els silencis de la familia , El passat no és important (secretisme ). ….
● Fotografies i registres gràfics dels principals arxius com Washington (EUA),
● Fonts indirectes que citen el personatge investigat (Otto i Hans) Curzio Malaparte.Testimoni de Niusia com nena polonesa jueva que veu la repressió
d’Otto. Testimoni de Michel Katz mecànic -
● Significat de canviar d’identitat (noms) per fugir dins la ruta de les rates .Complicitat de les institucions religioses i dels organismes internacionals com Creu
Roja . Recolzament entitats polítiques Ucraïna . Waffen-SS divisió Galitzia Batalla de Brody contra soviètics.Organització Aktion
● Interpretació sobre els fets la responsabilitat col·lectiva en les terceres generacions .Sense càrrega ideològica ?
● Saber la veritat sobre els fets mateixos , la voluntat de saber de les generacions. .
● Justificar-se amb idees que els qui manaven estaven atrapats en els horrors dels altres malgrat l’herència familiar del passat.Propaganda soviètica .
● Una familia condemnada a l’ostracisme després de la 2º guerra , rancúnia o venjança ? No es nega l’horror ni la masacre el que s’evidència és que el
sistema nazi era el criminal però no el seu pare- No es pot sortir del sistema .
● Argument de la ignorància , argument de l’odediència , argument de “no sabia el que el dret o llei no deia”(nullum crim
,nulla poena sine lege previa , i la fal·làcia del “ i tu quoque” ( i tu també) .

7. Qué i Qui de les “Segones i Terceres
generacions” del perpetradors i de les
víctimes?
● TRANSMISIÓ TRANSGENERACIONAL DEL TRAUMA
★ dintre de les famílies, LEALTAT entre generacions (compromís): estructures
tancades, rígides
★ patrons problemàtics de comunicació (excés o carencia)
★ sobreimplicació del pares cap als fills i/o rols invertits
● TRANSMISIÓ INTERGENERACIONAL DEL TRAUMA
❖ dintre de la societat, la mateixa generació
❖ la societat crea i perpetua les condicions del trauma i efectes

8. GUIÓ DEL
LLIBRE:

9. Primera
GENERACIÓ
perpetradors/es
Josef Wätchter ( pare) Martha , (mare) Hertha (
germana) Illse ( germana) Otto Wächter (fill)
August Von Scheindler (avi) i Henriette (àvia) ,
Carl Walther Bkeckmann ( pare) Margarete (
mare) Charlotte Bleckmann Hanne ( germana)
Helene( germana) Heinrich ( germà) Wolfgang (
germà) Richard ( germà)
Hans Frank ( responsable de la regió de Galitzia) .
s

10. Segona
GENERACIÓ
Otto Wächter junior (fill) mort 1995
Horst Wächter (fill) nega que el
seu pare sigui un criminal i assassi
de masses .
Niklas Frank (fill) el meu pare
mereix una mort pels seus crims.
els fills i filles dels principals
responsables

11. Caracterìstiques de la
“Segona Generació”:
Sota el Mandat del Silenci
(perpetradors, evitar la culpa; víctimes,
pel dolor), van viure protegits i allunyats
del passat.
REACCIONS:
els que parlen vrs els que callen
rebuig total vrs aceptación incondicional
odi vrs amor incondicional
asumir responsabilitats vrs negació
del tot convençut de la innocència del seu pare,

12. Tercera
GENERACIÓ
dels perpetradors
i de les víctimes
Phillippe Sands ( investigador) el
seu avi jueu i la seva familia
exterminada durant la II GM
Magdalena: “el meu avi va ser un
assassí de masses”. Penja a les
xarxes socials. Tractada per un
psicoanalista. Musulmana
I nosaltres?
els néts i netes

13. Caracterìstiques de la
“Tercera Generació”:
❏ La generació que busca i troba significats
en el trauma.
❏ “El passat és important, però no ho és tot”
Reconeix la diferencia entre el “silenci” i “la
negació”:
● La Negació solament protegeix als
perpetradors/res.
● El Silenci protegeix a les víctimes i els
descendents, però no facilita l’elaboració
dels fets traumàtics. Kauders: “el fet que Berlín estigui 'de moda' per als israelians, sense
sentir-se culpables, demostra la pluralització de les societats
israeliana i alemanya. Hem superat els temps de la guerra”.

14. Documental - 2015
Confrontació dos fills de nazis amb
sentiments contraposats : el meu pare és
culpable , el meu pare no ho és en absolut.
https://www.youtube.com/watch?v=07X5MM
gTJU4&ab_channel=poxyculn

15. Documental - 2016
Què ens poden ensenyar els descendents dels
supervivents i autors de l'Holocaust, i entre ells,
sobre les complexitats de la justícia?
https://www.youtube.com/watch?v=sU8B_0v4iOs&a
b_channel=UnitedStatesHolocaustMemorialMuseum

16. Interrogants i Dilemes
1. ¿A qui va dirigida la história de P.Sands ?
2. J. Cercas indica que “es más importante entender un asesino que a la víctima” ,
consideres aquesta idea veritable ?
3. Les rutes d’escapada, eren possibles gràcies a la col·laboració de persones, grups,
entitats, organismes . Com hem d’interpretar aquesta col·laboració?
4. Què representa el fet de canviar de nom i d’identitat pel nazisme i la seva ideologia ?
5. Què justifica per la família Wächter, el fet “d’haver estat enverinat” ?
6. Fins a quin punt les segones generacions son responsables dels pares i mares ?
Sands parla de ser honestos en reconèixer els fets dels pares , què ens vols dir
exactament ?
7. Podem odiar al pare, com Niklas, pels fets que va cometre ? Podem estimar al pare,
com Horst, pels fets que va cometre ?
8. El dilema de Simón Wiesenthal : fins a quin punt es pot perdonar o s’està disposat a
perdonar ? En tenim prou amb la frase feta. “perdonar si però no oblidar” ?

17. NÜREMBERG , ELS JUDICIS INTERNACIONALS

18. Bibliografia i Filmografia
documentals:
“La ruta de las ratas”, Manuel Felipe
“Mi legado nazi “ David Evans , 2015
“El sustituto”, película nazis a Espanya, 2021
Assajos:
Anders, G “Nosostros , los hijos de Eichmann” Paidós contextos.1988
Wiesenthal, S “Los límites del perdón .Dilemas éticos y racionales de una decisión” , Paidos contextos .1998
Pérez Triviño , J “Els judicis de Nuremberg” , UOC 2006
Crasnianski, T, “Hijos de Nazis”, Editorial Ateneo, 2017
Malaparte, C , “Kaputt” , Galaxia Gutemberg , 2009
Sigmund, AM: “Las mujeres de Hitler”, P&J 2003
Acerca del fragmento «… no hay hechos, sólo interpretaciones» (Nietzsche) | El vuelo de la lechuza Blog el vuelo de la lechuza de filosofía .