Tema 1. liberalisme i nacionalisme 1789 1870

TEMA 1.- LIBERALISME ITEMA 1.- LIBERALISME I
NACIONALISMENACIONALISME
(1789-1870)(1789-1870)
Història del Món ContemporaniHistòria del Món Contemporani
1r de Batxillerat1r de Batxillerat

TEMA 3.- LIBERALISME I NACIONALISMETEMA 3.- LIBERALISME I NACIONALISME
(1789-1870).(1789-1870).
 1.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-99).1.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-99).
 2.- NAPOLEÓ BONAPARTE (1799-1814).2.- NAPOLEÓ BONAPARTE (1799-1814).
 3.- CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA.3.- CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA.
 4.- L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ.4.- L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ.
 5.- LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820-48).5.- LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820-48).
 6.- LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS NACIONALS.6.- LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS NACIONALS.

1.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA.1.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA.
1.0.- Introducció: gran
importància
Política: de l’absolutisme al liberalisme.
Social: de súbdits a ciutadans.
Cultural: noves formes de pensar.
Influència en tot el món.
1.1.- Causes de la Revolució Francesa.
1.2.- La conjuntura revolucionària i la convocatòria d’Estats Generals.
1.3.- La ruptura revolucionària burgesa de juliol del 1789.
1.4.- L’Assemblea Nacional Constituent (1789-91).
1.5.- La radicalització de la Revolució: la caiguda de la monarquia (1791-92).
1.6.- La Convenció Nacional: una República democràtica (1792-95).
1.7.- El Directori o República burgesa (1795-99).

1.1.-1.1.- Causes de la R.F. (I): econòmiquesCauses de la R.F. (I): econòmiques..
Pobresa del camperolat i les
classes populars urbanes
+ Males collites i
pujada del preu del pa
= La revolució com a única
eixida per canviar-ho tot
Burgesia
enriquida +
Els privilegiats li neguen a la burgesia
el poder polític i els privilegis =
Sols una revolució li pot donar el
poder polític i social
Successió de males collites Manca de blat
(crisi de subsistència)
Forta pujada
del pa
Fam
El rei permet l’entrada de
teixits anglesos a canvi de
préstecs (1786)
Els artesans francesos
no poden competir
Culpen
al rei
Participaran
a la R.F.
“Havien rebut (els burgesos), en general, una educació que els era més necessària
que als gentilhomes, els quals, per naixement i per riquesa, obtenien els primers
llocs de l’Estat sense mèrit i sense talent, mentre que altres estaven destinats
a romandre en les ocupacions subalternes de l’exèrcit (...).
Així, a París i a les grans ciutats, la burgesia era superior en riqueses, en talent
i en mèrit personal. Tenien a les ciutats de províncies la mateix superioritat sobre
la noblesa rural, i sentien aquesta superioritat, encara que en totes parts era
humiliada.”
Marquès de Bouillé (1739-1800): Memòries sobre la Revolució Francesa.

1.1.-1.1.- Causes de la R.F. (II): socialsCauses de la R.F. (II): socials..
Diferències legals entre privilegiats i no privilegiats: els no privilegiats mantenen als
privilegiats amb les seues rendes (camperols) i paguen impostos.
Clergat
Noblesa
Burgesia
Camperols i
artesans
La burgesia s’enriqueix, però continua sent no privilegiada i no pot accedir al poder
polític, malgrat tindre el poder econòmic.
“Els impostos senyorials eren els més durs i els més impopulars.
el règim feudal pesava sobre totes les terres i comportava la
percepció de drets (...). Els drets pròpiament senyorials eren els
drets de caça; pesca; coloms; peatges; mercats; treballs principals
al servei del senyor; moldre al molí del senyor; (...) el senyor
conservava la propietat directa de les terres que conreaven els
camperols, per les quals pagaven rèdits anuals de les collites
(rendes i censos en diners o part de la collita). Aquest règim
variava d’intensitat segons les regions (...). Per apreciar el seu
nivell cal tindre en compte, no sols els mateixos impostos, sinó
també les vexacions i abusos als quals donava lloc.”
Soboul, Albert: La Revolució Francesa (1981).
“Perquè sou un gran senyor, vos creieu un gran geni. Noblesa,
fortuna, rang, posició, tot això és el que us fa ser tan arrogant.
Però, què heu fet per a merèixer eixes fortunes? Us heu pres
la molèstia de nàixer, però res més. Per altra banda, sou un home
bastant ordinari. En quant a mi, Déu meu, perdut entre l’obscura
multitud, he hagut d’utilitzar de més ciència i expedients tan sols
per a subsistir dels que s’han utilitzat en els últims cent anys per
a governar Espanya. M’esforce per seguir una carrera honorable
i a totes les parts em veig rebutjat. Aprenc la química, la farmàcia,
la cirurgia, i tota la influència d’un gran senyor és prou per a
posar-me a la mà una llanceta de veterinari.”
Beaumarchais: Les Bodes de Fígaro (1874).
Presa de consciència per part dels no
privilegiats de la seua injusta situació
Demanda
de canvis
Els privilegiats
es neguen
Revolució

1.1.-1.1.- Causes de la R.F. (III): polítiquesCauses de la R.F. (III): polítiques..
Mala administració i pèssima recaptació
d’impostos (corrupció i mala organització)
Molts dels diners recaptats no
arriben al govern del rei
Monarquia absoluta que no vol deixar ni compartir
el poder davant la demanda de canvis (Lluís XVI)
“És sols en la meua persona on resideix el poder sobirà, basat en l’esperit
de consell, justícia i raó. És a mi a qui deuen els seus cortesans la seua
existència i la seua autoritat. La plenitud de la seua autoritat que ells no
exerceixen més que en el meu nom resideix sempre en mi i no pot
tornar-se mai en contra meua. Sols a mi pertany el poder legislatiu, sense
dependència i sense divisió. És per la meua autoritat que els oficials de
la meua Cort procedeixen no a la formació, sinó al registre, a la publicació
i a l’execució de la llei. L’ordre públic emana de mi, i els drets i els
interessos de la Nació, dels que es sol parlar de manera separada des del
monarca, estan units necessàriament al meu i no descansen més que en les
meues mans.”
Discurs de Lluís XV al Parlament de París (3 de març de 1766).
Convocatòria de Corts estamentals per part de
Lluís XVI per intentar parar la crisi
Es vota per
estament
Protestes del
Tercer Estat

1.1.-1.1.- Causes de la R.F. (IV): ideològiquesCauses de la R.F. (IV): ideològiques..
Crítiques dels il·lustrats
a l’absolutisme, demanant:
Igualtat legal
Declaració de Drets
Fi dels privilegis i
la societat estamental
Divisió de poders
Fi de la monarquia
absoluta
Les idees il·lustrades de llibertat, igualtat, fraternitat, felicitat, govern representatiu,...
es difonen per tota França en vespres de la Revolució
Influència de la Independència dels EUA
Declaració de Drets
(igualtat legal)
Model liberal de
Constitució
1. Tots els homes són, per naturalesa, igualment lliures i
independents, i posseeixen certs drets inherents a la seua persona.
2. Tot el poder resideix en el poble i, per consegüent, deriva d’ell;
els magistrats són els seus delegats i servents, i en qualsevol
ocasió són responsables davant d’aquell.
5. Els poders legislatiu i executiu de l’Estat han de separar-se i
distingir-se del judicial.
6. Les eleccions dels membres que actuen com a representants del
poble han de ser lliures. Tots els homes que tinguen evidència
suficient de l’interés comú tenen dret al sufragi, i no se’ls poden
imposar impostos o expropiar la seua propietat sense el seu
consentiment o el dels seus representants així elegits.
Declaració de Drets de Virgínia (1776)

1.1.-1.1.- Causes de la R.F (V): financeresCauses de la R.F (V): financeres..
PRESSUPOST DE FRANÇA EN 1788. EN LLIURES.
DESPESES INGRESSOS
Despeses civils 145.802.388 Impostos directes 157.583.461
Despeses militars 165.510.050 Impostos indirectes 207.963.427
Pagament del deute 310.426.744 Resta d’ingressos 137.999.161
Total 621.739.182 Total 503.546.049
DÈFICIT PÚBLIC 118.193.133
Excessives despeses (ajuda en la guerra als independentistes americans)
Bancarrota de la Hisenda Reial
Lluís XVI es veu obligat a convocar Corts (Estats Generals) per aconseguir diners

Nos necessitem el concurs dels nostres fidels súbdits per a que ens ajuden a superar les
dificultats que Nos trobem relatives a l’estat de les nostres finances, i per a establir,
d’acord amb els nostres desitjos, un ordre constant i invariable en tots els aspectes del
govern que tenen a veure amb la felicitat dels nostres súbdits i amb la prosperitat del
nostre regne. Aquestes importants raons ens han determinat a convocar l’Assemblea
dels Estats Generals de totes les províncies, tant per a que ens aconsellen i ens
assisteisquen en tots els assumptes que siguen exposats davant Nos, com per a fer-mos
saber els desitjos i queixes dels nostres súbdits, de forma que per una mútua confiança
i amor recíproc, s’aporte el més prompte possible un remei eficaç als mals de l’Estat,
que els abusos de tot tipus siguen reformats i previnguts per bones i fermes disposicions
que asseguren la felicitat pública i que ens aporten a Nos particularment la calma i la
tranquil·litat de la que Nos hem mancat des de fa llarg temps.
Convocatòria dels Estats General, Lluís XVI a Versalles el 14 de gener del 1789.

1.2.-1.2.- La conjuntura revolucionària i laLa conjuntura revolucionària i la
convocatòria d’Estats Generalsconvocatòria d’Estats Generals..
Males collites
de blat
Misèria i fam
dels camperols
Dificultats per pagar
rendes i impostos
Els camperols demanen
la fi del feudalisme
i la propietat
plena de les terres
Pujada del
preu del pa
+
Competència del
tèxtil anglès
=
Protestes d’artesans
i classes populars
a les ciutats
Bancarrota de la Hisenda (1787)
El rei demana als privilegiats
que paguen impostos
Els privilegiats es neguen
Lluís XVI convoca Estats Generals
El Tercer Estat
no accepta el
vot per estament
S’elaboren quaderns de queixes: atacs
als privilegiats i demandes d’igualtat
legal i sobirania popular.

Què és el Tercer Estat? Panflet de SieyésQuè és el Tercer Estat? Panflet de Sieyés
Influència de les idees il.lustradesInfluència de les idees il.lustrades

“Ací el pobre no té dret ni a encendre el foc en la seua llar per a posar-se a
l’abric del fred, si no el compra ben car al senyor per una contribució
descomptada dels seus mitjans de subsistència i dels de la seua família.
Aquest dret inhumà existeix en Broues baix el nom de dret de foc. Allí
l’agricultor no té ni tan sols el dret d’alimentar el seu ramat amb l’herba que
creix en el seu camp: si la toca, se’l denuncia i castiga amb una multa que
l’arruïna. L’exercici més legítim dels drets de la seua propietat està
subordinat a la voluntat arbitrària del senyor, que té la pretensió al dret
universal sobre totes les pastures del territori. S’han d’abolir tots els drets
dels senyors.”
Quadern de queixes de Marsella.

Art. 1.- Declarem tindre l’honor d’exposar a Sa Majestat que els pobles
bretons, tant de les ciutats com del camp, són tractats com a esclaus pels
nobles i membres de l’alt clergat. Forcen al Tercer Estat a moldre i coure en
els seus molins i forns banals, per a ser robats per empleats infames que
malgasten el nostre blat i ens roben impunement. (...) Que ens siga permès
d’ara endavant moure i coure en els molins i forns dles senyors que ens
agraden més i que no hi haja ja esclaus a Bretanya sobre aquest assumpte i
que cadascú siga lliure.
Art. 13.- Que en endavant es triarà als dotze representants de la comunitat
de Pont-L’Abbé de la següent manera: quatre d’entre els burgesos, quatre
d’entre els més notables artesans i quatre d’entre els més nobles llauradors;
i que tots els càrrecs municipals siguen tant per a llauradors i artesans com
per als burgesos. Doncs és indigne i injust privar a honestos ciutadans dels
càrrecs municipals de la seua parròquia, com ho venen fent els burgesos de
Pont- L’Abbé des de fa pocs anys.
Quadern de queixes dels llauradors de Pont-L’Abbé.

1.3.-1.3.- La ruptura revolucionària burgesaLa ruptura revolucionària burgesa
de juliol del 1789de juliol del 1789..
S’obrin els Estats
Generals (maig 1789)
El Tercer Estat demana
el vot per persona
Els privilegiats i el
rei es neguen
El Tercer Estat s’atorga la representativitat de la
Nació i es constitueix en Assemblea Nacional
El poble recolza els seus diputats
Presa de la
Bastilla
(14-VII-1789)
Violència contra els
senyors: GRAN POR
Exili de la noblesa
Ruptura amb l’absolutisme i l’Antic Règim

El jurament del joc de pilota. L’arrancada de la RevolucióEl jurament del joc de pilota. L’arrancada de la Revolució

1.4.-1.4.- L’Assemblea Nacional ConstituentL’Assemblea Nacional Constituent
(1789-91)(1789-91).
PRINCIPALS LLEIS DE
L’ASSEMBLEA NACIONAL
Decret d’abolició del feudalisme
Declaració de Drets de
l’Home i el Ciutadà
Llibertat i
igualtat legal
Constitució Civil
del clergat
Separació
església-Estat
Constitució del 1791
Monarquia constitucional
Divisió de poders
Sufragi censatari
Drets i llibertats individuals
Impostos universals
Llibertat econòmica i mercat nacional
Desamortització dels béns eclesiàstics

Art. 1.- L’Assemblea Nacional suprimeix sencerament el
règim feudal i decreta que els drets i deures, tant feudals
com censals, els que els refereixen a la mà morta real o
personal i a la servitud personal i aquells que les represen-
ten, són abolits sense indemnització, i la resta declarats
redimibles, i que el preu i la forma de redempció seran
fixats per l’Assemblea Nacional.
Art. 4.- Totes les justícies senyorials són suprimides sense
indemnització.
Art. 5.- Els delmes de qualsevol tipus i els censos a què
donaren lloc baix qualsevol denominació amb què siguen
coneguts i percebuts (...) seran abolits.
Art. 7.- La venalitat dels oficis de la judicatura i de la
municipalitat queden suprimits des d’aquest instant. La
justícia serà gratuïta.
Art. 11.- Tots els ciutadans, sense distinció de naixement,
poden ser admesos a totes les dignitats i treballs eclesiàs-
tics, civils o militars.
Art. 12.- En el futur no seran enviats a la Cort de Roma, a
la vicedelegació d’Avinyó, ni a la nunciatura de Llucerna,
cap diner per annates o per qualsevol altra causa que siga.
Decret d’abolició del règim feudal (4 d’agost del 1789).
Abolició del règim feudalAbolició del règim feudal

TÍTOL III, art.1.- La sobirania és una, indivisible, inaliena-
ble i imprescriptible. Pertany a la Nació. Cap sector del
poble, cap ciutadà, pot atribuir-se el seu exercici.
CAPÍTOL II, SECCIÓ 1ª, art. 3.- A França cap autoritat és
superior a la de la llei. El Rei sols regna per ella, i sols en el
seu nom pot exigir obediència.
Fragment de la Constitució francesa del 1791.

1.5.-1.5.- La radicalització de la Revolució: laLa radicalització de la Revolució: la
caiguda de la monarquia (1791-92) (I)caiguda de la monarquia (1791-92) (I)..
LA CONTRAREVOLUCIÓ
És l’intent dels privilegiats de derrotar als
revolucionaris per la força i tornar a l’Antic Règim.
Els nobles exiliats busquen ajuda exterior per
envair França i acabar amb la Revolució.
El rei intenta fugir a Àustria i posar-se al front dels
contrarevolucionaris, però és capturat a Varennes.
L’Assemblea pren mesures:
Confisca els béns dels nobles exiliats
Declara la guerra a Àustria (i Prússia)
Radicalització social dels més pobres:
Els camperols demanen la propietat
de les terres i deixar de pagar rendes.
Les masses urbanes reclamen
Democràcia i República.
Fi de la unitat revolucionària: els burgesos
volen frenar la revolució i els pobres anar
més enllà (igualtat, democràcia i república).

1.5.-1.5.- La radicalització de la Revolució: laLa radicalització de la Revolució: la
caiguda de la monarquia (1791-92) (II)caiguda de la monarquia (1791-92) (II)..
Insurrecció popular de juny-agost de 1792
El poble assalta les Tulleries
Abolició de la monarquia → República
Convocatòria d’eleccions per sufragi uni-
versal masculí a la Convenció Nacional

1.6.-1.6.- La Convenció Nacional: una RepúblicaLa Convenció Nacional: una República
democràtica (1792-95) (I)democràtica (1792-95) (I)..
Els partits polítics de la Convenció:
Girondins: republicans moderats de la
burgesia liberal (Brissot, Mirabeau)
Jacobins: republicans radicals populars
(Danton, Robespierre, Marat)
La Plana: entre els dos grups anteriors
Els problemes
de la Convenció
Guerra
exterior
Perill de
contrarevolució
Revolta
popular
La Convenció derivarà en una dictadura
dels diferents governs.

1.6.-1.6.- La Convenció Nacional (1792-95) (II):La Convenció Nacional (1792-95) (II):
la Convenció girondina (set. 92 – juny 93)la Convenció girondina (set. 92 – juny 93)..
Execució de Lluís XVI La guerra s’amplia contra totes les potències europees
Problemes en
la guerra
Guerra civil interna (La Vendée):
absolutistes vs. revolucionaris.
Radicalització popular
(sans-culottes)+ +
Caiguda dels girondins,
substituïts i executats pels
jacobins.
=

“Sol·licitem la mort del rei per gravar profunda-
ment als cors el menyspreu per la reialesa i om-
plir d’estupor a tots els partidaris del rei... No
hem de dictar cap sentència a favor o en contra
d’un home, sinó prendre una mesura de salut
pública... Dins d’una República, un rei destronat
sols val per a dues coses: una, torbar la tranqui-
litat de l’Estat i quebrantar la llibertat; altra, la
de servir de mitjà per afirmar a la vegada l’una
i l’altra...”
Intervenció de Robespierre en la Convenció.
Procés i execució de LLuís XVIProcés i execució de LLuís XVI
La mort de MaratLa mort de Marat

“Sol·licitem la mort del rei per gravar profunda-
ment als cors el menyspreu per la reialesa i om-
plir d’estupor a tots els partidaris del rei... No
hem de dictar cap sentència a favor o en contra
d’un home, sinó prendre una mesura de salut
pública... Dins d’una República, un rei destronat
sols val per a dues coses: una, torbar la tranqui-
litat de l’Estat i quebrantar la llibertat; altra, la
de servir de mitjà per afirmar a la vegada l’una
i l’altra...”
Intervenció de Robespierre en la Convenció.

1.6.-1.6.- La Convenció Nacional (1792-95) (III):La Convenció Nacional (1792-95) (III):
la Convenció jacobina (juny 93 – juliol 94)la Convenció jacobina (juny 93 – juliol 94)..
Detenció i execució de monàrquics,
contrarevolucionaris i líders girondins
Radicalització popular
(influència dels sans-culottes)
Constitució del 1793: sobirania popular, democràcia social i sufragi universal directe
Establiment d’un Comitè de Salut Pública per jutjar i executar
a tots els considerats com a enemics de la Revolució
EL TERROR
Victòries militars importants: els exèrcits
estrangers són expulsats i s’ocupa Bèlgica.
Reformes socials: repartiment de terres entre
camperols, preus màxims, educació gratuïta,...
Política de descristianització: execució de
refractaris, religió de la raó, nou calendari,...
Descontent de
la burgesia
Dictadura
del Terror
Malestar dels
sans-culottes
Colp d’estat dels girondins i la Plana, execució
dels jacobins i tornada a una revolució burgesa.

LLEI DE MÀXIMUM
“Art. 1.- Els productes (...) de primera necessitat i dels quals
s’ha cregut necessari fixar un preu són: la carn fresca, la
mantega, el peix salat, el pa, la cervesa, els ciris, el sucre,
l’oli, el vi, la sal, el ferro.
Art. 4.- Qualsevol persona que en compre o en venga (...) a un
preu més alt del que està fixat haurà de pagar una multa del
doble del valor fixar i serà inscrit a la llista de persones sospi-
toses i tractat com a tal (contrarevolucionari).”
Govern revolucionari dels jacobins (1793)

“Si el resort del govern popular en la pau és la virtut, el resort
del govern popular en la guerra és la revolució: és a la vegada
la virtut i el terror; la virtut, sense la qual el terror és funest;
el terror, sense el qual la virtut és impotent. El terror no és
altra cosa que la justícia ràpida, severa i inflexible; és, doncs,
una expressió de la virtut; és menys un principi particular que
una conseqüència del principi general de la democràcia apli-
cada a les més urgents necessitats de la Pàtria. (...) El govern
de la Revolució és el despotisme de la llibertat en la lluita
contra la tirania.”
Discurs de Robespierre en nom del Comitè de Salut Pública
a París el 18 de plujós de l’any II (5-II-1794).

“S’ordena arrestar a aquells que per la seua conducta o les
seues relacions o els seus propòsits o els seus escrits s’hagen
mostrat partidaris de la tirania o del federalisme, i enemics de
la llibertat (...) i també als familiars dels emigrats, els funcio-
naris públics suspesos o destituïts per la Convenció Nacional
o els seus comissaris, i aquells a qui se’ls haja denegat el
certificat de civisme”
Llei de Sospitosos del 17 de setembre del 1793.

1.6.-1.6.- La Convenció Nacional (1792-95) (IV):La Convenció Nacional (1792-95) (IV):
la Convenció termidoriana (juliol 94 – set. 95)la Convenció termidoriana (juliol 94 – set. 95)..
Amb el colp d’estat de Termidor la burgesia moderada torna al poder: fi revolució popular
Anul·len les mesures socials dels jacobins i executen els seus líders
Reprimeixen per la força les protestes del poble (jacobins i sans-culottes).
Constitució del 1795
És una constitució burgesa (moderada)
Sufragi censatari
El poder executiu recau en un
Directori de cinc membres
El poder legislatiu el
comparteixen dues cambres
“Hem de ser governats pels millors: els millors són els més ins-
truïts, els més interessats en el manteniment de les lleis; ara
bé, amb moltes excepcions, no trobareu homes d’aquest tipus
més que entre aquells que, tenint una propietat, estan apegats
al país en què es troben, a les lleis que la protegeixen, a la
tranquil·litat que la conserva, i que deuen a eixa propietat i al
benestar que proporciona l’educació que els ha fet aptes per
discutir amb sagacitat i justícia els avantatges i els inconve-
nients de les lleis que determinen el destí de la seua pàtria.
L’home sense propietats, pel contrari, necessita un constant
esforç de virtut per interessar-se per un ordre que no li conser-
va res i per oposar-se als moviments que li ofereixen algunes
esperances.
(...) Un país governat pels propietaris està dins de l’ordre so-
cial; un país en què governen els no propietaris està en un es-
tat salvatge”
Discurs del diputat Boissy d’Anglas en la discussió del projec-
te de constitució (París, 1795).

1.7.-1.7.- El Directori o República burgesaEl Directori o República burgesa
(1795-99)(1795-99)..
Govern autoritari de la burgesia conservadora
Reprimeixen per la força les
protestes de l’oposició
Monàrquics absolutistes (exterior)
Radicals revolucionaris (interior):
revolta “comunista” de Babeuf.
L’exèrcit té cada vegada més poder
Colp d’estat del 18 de Brumari de
l’any VIII: Napoleó pren el poder

2.-2.- NAPOLEÓ BONAPARTE (1799-NAPOLEÓ BONAPARTE (1799-
1815)1815)..Govern personalista i autoritari de Napoleó, amb una ideologia
burgesa moderada i un Estat sòlid i centralitzat
Dos períodes
Consolat (1799-1804)
Imperi (1804-1815)
Té el recolzament de la burgesia i els camperols mitjans i menuts
Reforma l’administració, promulga un Codi Civil,
i un Penal i desenvolupa el sistema educatiu.
Estén la R.F. per tota Europa amb les
seus victòries militars (Ulm,
Austerlitz, Bailén,...).
A partir de 1812 comencen les derrotes
militars a Rússia i Espanya.
La derrota a Waterloo i el Congrés
de Viena (1815) suposen la fi de la
R. F.: Restauració absolutista.
Art. 39.- El govern està confiat a tres cònsols nomenats per
deu anys, i indefinidament reelegibles. La Constitució no-
mena Primer Cònsol al ciutadà Bonapart (...)
Art. 40.- El Primer Cònsol té funcions i atribucions parti-
culars, en les quals serà momentàniament substituït, quan
hi haja lloc, per un dels seus col·legues.
Art. 41.- El Primer Cònsol promulga les lleis, nomena i re-
voca a la seua voluntat als membres del Consell d’Estat,
als ministres, als ambaixadors i a altres membres de les
administracions locals i als comissaris del govern entre els
tribunals. Nomena als jutges (...), sense poder revocar-los.
Art. 42.- En els altres actes de govern, el Segon i Tercer
Cònsol tenen veu consultiva.
Constitució de l’any VIII (aprovada el 13-XII-1799).

3.-3.- CONSEQÜÈNCIES DE LA R.F.CONSEQÜÈNCIES DE LA R.F.
Igualtat legal Pas d’una societat estamental a una societat de classes
Els homes passen de ser súbdits a ser ciutadansLlibertat
Triomfen idees liberals bàsiques: sobirania nacional i sistema representatiu (sufragi).
Laboratori dels sistemes polítics posteriors: monarquia constitucional,
república burgesa, república democràtica i social, autoritarisme personal.
És el germen de totes les ideologies contemporànies:
liberalisme, democràcia, republicanisme i socialisme.
Serà el model de revolució política per a totes les revolucions posteriors
Els límits
dels canvis
Es deixa fora dels avanços polítics i socials a les dones
Continuen les diferències, ara per raons econòmiques:
la burgesia és la nova classe dominant
Acabarà triomfant el sufragi censatari: la burgesia al poder
La Restauració acabarà amb la Revolució, però no amb les
seues idees, que triomfaran al llarg del segle XIX

4.- L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ.4.- L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ.
- La Restauració suposa la tornada a- La Restauració suposa la tornada a
l’absolutisme anterior a la R.F.l’absolutisme anterior a la R.F.
4.1.-4.1.- El sistema de la Restauració: elEl sistema de la Restauració: el
Congrés de Viena (1814-15)Congrés de Viena (1814-15)..
4.2.-4.2.- La reordenació del mapa europeuLa reordenació del mapa europeu..

4.1.-4.1.- El sistema de la Restauració: elEl sistema de la Restauració: el
Congrés de Viena (1814-15)Congrés de Viena (1814-15)..
Congrés de Viena (1815)
Es restaura l’absolutisme, amb algunes concessions a
la burgesia per evitar noves revolucions.
Defensen el legitimisme monàrquic i l’absolutisme
Monarquia absoluta a França: Lluís XVIII i
Carles X governen amb una Carta Atorgada
Es restaura l’absolutisme a Rússia,
Àustria i Espanya.
Monarquia parlamentària a Gran Bretanya

4.2.-4.2.- La reordenació del mapa europeuLa reordenació del mapa europeu..
El Congrés de Viena i el sistema Metternich imposen un nou equilibri territorial:
remodelen les fronteres europees per a evitar l’hegemonia d’un país sobre els altres.
La Santa Aliança (Quadruple
Aliança després) com a garantia
Nous principis de
política internacional
La celebració de congressos com a mitjà
per solucionar els problemes

LA SANTA ALIANÇA
“Ses Majestats l’emperador d’Àustria, el rei de Prússia i l’empe-
rador de totes les Rússies:
Art. 1.- Conforme a les paraules de les Sagrades Escriptures, que
ordenen a tots els homes mirar-se com a germans, els tres monar-
ques contractants romandran units pels lligams d’una fraternitat
vertadera i indissoluble, i considerant-se com a compatriotes es
prestaran en tota ocasió i en tot lloc assistència, ajuda i socors:
considerant-se vers els seus súbdits i exèrcits com a pares de fa-
mília, els dirigiran amb el mateix esperit de fraternitat que utilit-
zen per protegir la religió, la pau i la justícia.
Art. 2.- En conseqüència, l’únic principi en vigor, ja siga entre els
dits governs, ja siga entre els seus súbdits, serà el de prestar-se
recíprocament ajuda.”

5.- LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820-5.- LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820-
48)48)
5.1.-5.1.- El liberalismeEl liberalisme..
5.2.-5.2.- Les revolucions del 1820 i el 1830Les revolucions del 1820 i el 1830..
5.3.-5.3.- L’experiència democràtica i social: lesL’experiència democràtica i social: les
revolucions del 1848revolucions del 1848..

5.1.-5.1.- El liberalismeEl liberalisme..
Definició de liberalisme
Bases del liberalisme polític: llibertat individual, igualtat legal,
propietat privada, separació de poders i sobirania nacional (sufragi)
La Constitució com a norma fonamental
Diferències entre:
Liberals moderats:
sufragi censatari,
poques llibertats,
monarquia,...
Liberals democràtics:
sufragi universal,
més llibertats,
república,...
Les classes populars abandonen el liberalisme
quan la burgesia arriba al poder i les seues
condicions de vida no milloren → socialisme
i anarquisme

5.2.-5.2.- Les revolucions del 1820 i el 1830Les revolucions del 1820 i el 1830..
Els liberals s’organitzen clandestinament per organitzar revolucions i acabar amb l’absolutisme
Tres onades revolucionàries: 1820-24, 1829-39 i 1848
L’onada revolucionària
de 1820-24
Triomfen a Amèrica Llatina definitivament (independència)
Triomfen temporalment a Espanya,
Portugal, Nàpols i Piemont
Intervenció de la
Santa Aliança
Comença la guerra
d’Independència grega Dura repressió
L’onada revolucionària
de 1829-39
Triomfa en:
França: revolució de 1830 i monarquia
constitucional de Lluis Felip d’Orleans
Grècia i Bèlgica: independència
Espanya: liberalisme
Fracassa en Polònia, Àustria i els estats alemanys i italians
Triomf del liberalisme moderat burgès (Constitució del 91 com a referent): sufragi censatari,
llibertats restringides, reformes polítiques insuficient i govern de l’alta burgesia

5.3.-5.3.- L’experiència democràtica i social:L’experiència democràtica i social:
les revolucions del 1848 (I)les revolucions del 1848 (I)..
CAUSES
Males condicions de vida
d’artesans i obrers
Crisis de
subsistència
Revoltes i
motins
+ =
Insuficiència de les reformes burgeses posteriors a 1830
Repressió dels moviments socials
per part dels governs burgesos
Augment de la classe obrera
i les seues protestes
“Les revolucions del 48 tenen un component social nou i de
gran importància per al desenvolupament de futurs esdeveni-
ments en Europa: es tracta del proletariat, que ascendeix amb
força i amb consciència de classe; i considera necessària la
seua intervenció en l’Estat per a poder dur a terme reformes
de tipus social, com la limitació de l’horari de treball, el sala-
ri mínim,...
Així doncs, els conflictes socials es presenten en 1848 com
una lluita de classes triangular, amb dues burgesies (la gran i
la xicoteta) i la massa popular. Contra la gran burgesia es farà
la revolució de febrer, encara que després les dues burgesies
tornaran a soldar-se davant el perill social i aillaran al prole-
tariat.”
DROZ (1984): Restauració i revolució en Europa.
DUES ZONES
Europa Oriental: aconsegueixen l’abolició
del feudalisme (excepte a Rússia).
Europa Occidental: noves idees democrà-
tiques, nacionalistes i moviment obrer.
Les noves idees democràtiques tenen com a
referent la Constitució del 1793: sobirania po-
pular, igualtat social i sufragi universal masc.
Inicis del nacionalisme als estats alemanys i
italians i a les nacions de l’Imperi Austríac

5.3.-5.3.- L’experiència democràtica i social:L’experiència democràtica i social:
les revolucions del 1848 (II)les revolucions del 1848 (II)..
LA REVOLUCIÓ DEL 1848 A FRANÇA
Triomfa la revolució de febrer de la
xicoteta burgesia i les classes populars
República, democràcia i reformes polí-
tiques i socials (Tallers Nacionals).
Fracàs de la revolució
popular de juny
Duríssima repressió i
govern liberal moderat
Segon Imperi, amb
Napoleó III
BALANÇ
Les revolucions fracassen en part, però
perduraran les seues idees: democràcia,
nacionalisme i moviment obrer
La xicoteta burgesia i els camperols propietaris
abandonen als obrers i no s’uniran més a ells
El proletariat adquireix consciència de classe i
s’organitza de manera autònoma Napoleó III

6.- LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS6.- LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS
NACIONALS.NACIONALS.
- Els moviments nacionalistes naixen al segle XIX i pretenen ferEls moviments nacionalistes naixen al segle XIX i pretenen fer
coincidir les fronteres dels estats amb les de les nacions.coincidir les fronteres dels estats amb les de les nacions.
6.1.-6.1.- Nació i moviments nacionalistesNació i moviments nacionalistes..
6.2.-6.2.- Els primers moviments nacionalistes (1820-30)Els primers moviments nacionalistes (1820-30)..
6.3.-6.3.- La “primavera dels pobles”La “primavera dels pobles”..
6.4.-6.4.- La unificació d’ItàliaLa unificació d’Itàlia..
6.5.-6.5.- La unificació d’AlemanyaLa unificació d’Alemanya..

6.1.-6.1.- Nació i moviments nacionalistesNació i moviments nacionalistes..
Dues definicions
de nació
França: la nació com un conjunt de ciutadans units per la voluntat
de viure en comú i regir-se per les mateixes lleis i institucions
Alemanya: la nació com una ànima espiritual, immutable i eterna
que es manifesta en una llengua i una cultura i va més
enllà del desig individual o la voluntat dels ciutadans.
Tres situacions
diferents
Coincideixen les fronteres de l’Estat amb les nacions: Portugal, Holanda.
Estats formats per diverses nacions: França, G.B., Espanya, Àustria.
Nacions repartides per diferents estats Alemanya i Itàlia

6.2.-6.2.- Els primers moviments nacionalistesEls primers moviments nacionalistes
(1820-30)(1820-30)..
Grècia s’independitza de l’Imperi Turc i Bèlgica del regne dels Països Baixos (1830).

6.3.-6.3.- La “primavera dels pobles”La “primavera dels pobles”..
Revolucions del 1848: unió del nacionalisme amb el liberalisme i els primers demòcrates
Triomfa la insurrecció
a Viena
Abolició de l’Antic Règim
Nou imperi liberal amb dos Estats: Àustria i Hongria
Constitució
Model liberal amb sufragi censatari
Intents revolucionaris nacionalistes a Praga, Polònia, Croàcia i Piemont-Sardenya
Hongria proclama la independència
i entra en guerra amb Àustria
Una monarquia amb dos Estats:
Àustria i Hongria

6.4.-6.4.- La unificació d’ItàliaLa unificació d’Itàlia..
Estava dividida en multitud d’Estats, amb domini d’Àustria al nord
i el Regne de les dues Sicílies al sud
L’intent liberal democràtic d’unificació de Mazzini
fracassa (1848-49), però no al Piemont, on
s’instaura una monarquia liberal constitucional
Les campanyes militars des de 1859
de Cavour al nord i Garibaldi al sud,
aconseguint la unificació (1860-61)
La unificació es completa amb la conquesta dels
Estats Pontificis en 1870 (Roma com a capital)
Problemes
Hostilitat del Papa i part dels catòlics
Contrast entre el nord i el sud del país
Caràcter incomplet: Ístria i Trento
pertanyen a Àustria

6.5.-6.5.- La unificació d’AlemanyaLa unificació d’Alemanya..
Antecedents i intents
d’unificació anteriors
La Confederació Germànica (1815)
La Unió Duanera o Zollverein (1834)
El fracassat intent d’unificació del 1848:
Prússia i Àustria desconfien l’una de l’altra
La unificació es farà des de dalt, dirigida per Prússia (Bismarck) i deixant fora a Àustria
Estratègia militar, amb tres fases:
Victòria contra Dinamarca (1864):
conquesta de Schleswig i Holstein
Victòria contra Àustria (1866)
Victòria a la guerra francoprussiana
(1870-71), arribant fins a París
Proclamació de la unificació alemanya i el
II Reich a París, amb Guillem II com a
emperador i Bismarck com a canceller
Una Alemanya confederal, conservadora i
militarista, amb Prússia al front i sense Àustria

Tema 1. liberalisme i nacionalisme 1789 1870

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (17)

Similar to Tema 1. liberalisme i nacionalisme 1789 1870

Similar to Tema 1. liberalisme i nacionalisme 1789 1870 (20)

More from Rafa Oriola

More from Rafa Oriola (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Tema 1. liberalisme i nacionalisme 1789 1870