1. L’ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS Unitat didàctica 1. UD 1: L'època de les revolucions.

2. Què hem de tenir en compte per conèixer una època?

3. EIX CRONOLÒGIC Enllaç a l'eix Economia: Política Societat i Demografia: Pensament: Art:

4. http://www.youtube.com/watch?v=wr4gX7dNqOo http://www.youtube.com/watch?v=y575Ynkvv6Q Amistades peligrosas. Segle XVIII

5. SEGLE XVIII Economia: Política Societat: Demografia: Pensament

6. MAPA DEL COMERÇ TRIANGULAR , EX 3 P.32.

7. ELS ESCLAUS

8. MARQUÈS DE COMILLAS, ANTONIO LÓPEZ LÓPEZ

9. MANUFACTURES URBANES: COM CONSTRUÏEN?

10. MANUFACTURES: COM FABRICAVEN?

11. Manufactures urbanes: control gremial: Control de la producció. Control dels preus. Control del volum de producció. Control de la formació i del mestratge. Com funcionaven els gremis? El mestre: amb dret a taller i botiga, a tenir aprenents i a ensenyar l‘ofici. L‘oficial: tenia un sou. L‘aprenent: acostumava a viure a casa del mestre i no rebia un sou, sinó que el seu treball es compensava amb l‘aprenentatge i la manutenció i habitatge.

12. MANUFACTURES RURALS: FARGUES I MOLINS

13. COM POTS ESCAPAR DEL CONTROL GREMIAL? Manufactures disperses: Domestic System: Com funcionava? Comerciants de les ciutats que per fugir del control gremial encarregaven la fabricació de teixits a pagesos del camp,que ja no estaven sotmesos a les normes gremials. Els donaven tots els materials necessaris per a la fabricació i al cap d‘un temps els venien a buscar la producció. Per què s'instauren i qui instaura aquest sistema? Per fugir dels gremis. Els comerciants i en relació amb els comerciants del comerç triangular. (A Catalunya rebien el nom d‘indianos, molts dels quals s‘enriquien ràpidament, d‘aquí l‘expressió fer les Amèriques. Sovint quan tornaven es construïen palauets, molts dels quals es troben a Sitges i a Vilanova.) Ex 8 p.34.

14. POLÍTICA: L'ABSOLUTISME. “L'ESTAT SÓC JO” Discurs de Lluís XIV (XVII) “ el poder sobirà només resideix en la meva persona; és només per mi que els meus tribunals existeixen i tenen autoritat, i com que ells exerceixen en el meu nom, el seu ús no es pot tornar mai contra mi; el poder legislatiu només és meu, sense cap dependència ni cap partició... l'ordre públic complet emana de mi, i els drets i els interessos de la meva nació reposen a les meves mans. ”

16. Definiu absolutisme. En un sistema absolutista: - qui controla el poder judicial? I el poder executiu i el poder legislatiu?

17. QUÈ EN DEIEN D'AQUEST ABSOLUTISME? Un noble deia: “ els reis han estat nomenats déus perquè ells són, gràcies al seu poder, la imatge de Déu i uns mestres obeint el seu dret. Són senyors i propietaris dels béns i de les vides dels homes. Sense els reis la vida humana sera tan sols desordre i confusió. El món no podria existir sense reis. Són una segona ànima de l'univers, un contrafort que suporta el món.” Tenint aquest pensament era fàcil pensar una altra manera d'organitzar la societat?

18. L'art de l'absolutisme: el Rococó

21. hivernacle dels tarongers, 1000 arbres. Imatge d'estiu. Llac on feien batalles navals.

22. Sala dels miralls

27. CARACTERÍSTIQUES DEL ROCOCÓ Pintura. - TEMES PROFANS, OCI, JOCS. - COLORS PASTEL I CLARS. Arquitectura: - demostrar el poder reial. - propaganda de l'absolutisme.

28. PENSAMENT DEL SEGLE XVIII Fitxa de la Il·lustració. Rousseau Kant Voltaire

30. Bust de Voltarire. A la dreta, d’Alembert Rousseau Diderot Turgot Madame Geoffrin

31. EL DESPOTISME IL·LUSTRAT. - conseqüències de les idees il·lustrades per algunes monarquies -> el despotisme il·lustrat. - definició, p. 11. - ex 1, p. 32.

32. SOCIETAT ESTAMENTAL: PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS

34. - en què es diferenciaven els privilegiats dels no privilegiats?

35. LA DEMOGRAFIA

36. SEGLE XVIII Economia: Comerç triangular Manufactures: urbanes, rurals i disperses. Política Absolutisme: l'Antic Règim -> Versailles. Societat: Estamental, Privilegiats i no privilegiats. El Tercer Estat Demografia: creixement equilibrat. Pensament Il·lustració -> despotisme il·lustrat .

37. COM FER UN EIX CRONOLÒGIC: Proporcionalitat temporal. Classificació dels fets i fenòmens: Política: fets i personatges. Retrats i símbols. Economia i societat: processos i fenòmens. Gràfics, taules, imatges socials. Pensament: processos a llarg termini: història de les mentalitats. Art: imatges del poder, evolució cap a la crítica social.

38. LES REVOLUCIONS BURGESES Estaments de l’Antic Règim: Noblesa Clergat Tercer estat o poble: Artesans Pagesos Burgesia Quin grup social a partir del XVIII comença a tenir molt poder econòmic? Quin grup social tenia el poder econòmic però no polític?

39. LA INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS De quin regne europeu formava part USA? Mapa p. 15. Reportatge p. 38-39. PWP ud 2 . Esquema: Causes de l’esclat de la Revolució Protagonistes: Fets i evolució dels esdeveniments: Conseqüències: Importància de la Revolució

40. Causes : Pujada dels impostos dels productes colonials. Idees il·lustrades de llibertat, igualtat i felicitat, contracte social. Protagonistes: Jefferson i Franklin perquè redacten la Constitució. Washington perquè és el primer president. Fets : 4 de juliol 1776: Declaració d’independència. 1776- 1781: guerra de la Independència. 1783: Tractat de París i Washington de president. Conseqüències : Primer estat republicà i amb una constitució  revolucions burgeses. Emancipació per primera vegada d’una colònia europea.

41. LA REVOLUCIÓ FRANCESA: “LIBERTÉ, EGALITÉ, FRATERNITÉ” http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/videos/656.htm

42. 1789-1799: PERÍODE REVOLUCIONARI A FRANÇA. D’on eren la majoria dels il·lustrats? Llibertat i igualtat en una societat estamental? Llibertat i igualtat, contracte social en una monarquia absolutista?

43. PER QUÈ I COM VA COMENÇAR? Causes: Idees il·lustrades de llibertat, igualtat i contracte social. Males collites successives  preu del blat puja però els impostos reials i dels nobles augmenten. Guerra contra la Corona Britànica pels Estats Units  endeutament de les finances de la corona francesa: bancarrota o fallida. Any 1788 Ingressos Despeses 472 milions de lliures 633 milions de lliures Impostos camperols i burgesia (85%) Altres (15%) Exèrcit ( 25%) Cort ( 20%) Burocràcia (10%) ‏ ‏ Obres públiques (2%) ‏ Deute i interessos ( 41%) ‏

44. JOC DE ROLS Davant d’aquesta situació financera, el rei què podia fer? Augmentar els impostos per recaptar més diners i poder retornar els crédits. Però podia augmentar la pressió contra els no privilegiats? La solució passava per fer pagar impostos els privilegiats. Què significava per a la societat estamental? El final del privilegi de no pagar impostos.

45. El rei convoca els Estats Generals: Assemblea formada pels tres estats. Cada estat tenia dret a un vot per estat. El tercer estat demana el canvi en les votacions: per membres, no per estat. * Una assemblea de representants dels estaments socials. 1r estament: església, 291 representants 2n estament: noblesa, 270 representants 3r estament: Poble (en realitat, burgesia) 578 representants

46. Davant de la negativa de la noblesa i el clergat de canviar el sistema de votacions, el tercer estat es declara representant de la nació i es constitueix en l’Assemblea Nacional. Els membres de l’Assemblea juren al Jeu de Paume que redactaran una Constitució basada en la igualtat, llibertat i sobirania nacional. Comença la Revolució francesa.

47. El rei ordena a l’exèrcit que reprimeixi l’Assemblea. El poble assalta la Bastilla: la presó més representativa de l’absolutisme. 14 de juliol de 1789.

48. PRIMERA FASE: 1789-1792. UN NOU ESTAT LIBERAL I BURGÈS. Legislacions que canvïen el règim: Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (p. 33, ex. 4) Constitució de 1791: p. 16. Monarquia parlamentària i sobirania nacional Separació dels poders de l’estat Sufragi censitari Expropiacions eclesiàstiques. Llibertat econòmica: de creació d’empreses. Idees claus de la legislació? Tots els grups socials estarien d’acord amb aquestes legislacions?

49. 1792: UNA NOVA ONADA REVOLUCIONÀRIA La resta de monarquies europees absolutistes tenen por de la Revolució, es podria estendre per tot arreu  li declaren la guerra i entren amb els exèrcits. El rei conspira contra els revolucionaris, s’intenta escapar però el reconeixen i l’empresonen. El govern no té prestigi i no té el suport de tots els membres del Tercer Estat, les capes populars s‘han quedat sense poder votar pel sufragi censitari.

50. ELS JACOBINS (REPRESENTANTS DE LES CAPES POPULARS) AL PODER Els sans-culottes El partit més radical accedeix al poder: JACOBINS  segona revolució: Proclamen la República i empresonen el rei. El líder és Robespierre.

51. Nova constitució: Sufragi universal masculí. Exèrcit nacional (victòries contra els contrarrevolucionaris). Mesures econòmiques populars: preus controlats dels productes bàsics i ajut als pobres. Justícia ràpida contra els considerats contrarrevolucionaris: la família reial és condemnada a la guillotina i 30.000 francesos més (època del Terror ).

52. 1794- 1799: EL FINAL DE LA REVOLUCIÓ Cop d’estat de la burgesia  condemnats els líders jacobins. Burgesia imposa una nova Constitució: Sufragi censitari. Llibertat econòmica. Guerra civil interna (jacobins, burgesos, absolutistes) + la guerra contra les monarquies estrangeres  comença a destacar un jove general i la burgesia el veu com una solució d’ordre. El 1799 Napoleó Bonaparte fa un cop d’estat i es considera el final de la Revolució.

53. 1799 – 1815 NAPOLEÓ BONAPARTE 1799 fa el cop d’estat i el 1804 es proclama emperador de França (monarquia burgesa). Respecta alguns elements revolucionaris: Supressió dels privilegis dels nobles i l’Ésglèsia, declaració de drets de l’home, establiment d’una Constitució escrita, creació d’una justícia independent, lliure mercat,... Reformes polítiques i econòmiques claus: Promulgació del codi civil Un sistema educatiu nacional Creació del Banc de França i del franc

54. Política expansionista: conquereix Europa. p. 17. Activitat d’elaboració del mapa. Quins territoris va ocupar? Per què va obtenir victòries amb tanta rapidesa? Quines expedicions i per què van significar el final de l’imperi napoleònic?

55. 1814 LA RESTAURACIÓ Les monarquies absolutistes en el Congrés de Viena de 1814 acorden defensar-se de qualsevol intent revolucionari, accepten la intervenció dels altres estats en cas de Revolució interna.

56. NEOCLASSICISME L’ART DE LA REVOLUCIÓ títol: Neo + clàssics? Quines característiques pot tenir?

63. LA MÚSICA DE L’ÈPOCA El barroc de Vivaldi i Bach. El classicisme de Mozart i Beethoven .