Índex
1.- Introducció: Liberalisme i Absolutisme
2.- La Revolució Francesa (1789-1799)
3.- L'Època Napoleònica (1799 -1815)
4.- La Restauració Absolutista: El Congres de Viena (1815)
5.- Revolucions Liberals de 1820,1830 i 1848
6.-La “Primavera dels Pobles “: La Formació dels Estats Nacionals
INTRODUCCIÓ
Què són les revolucions liberals burgeses ?
Quan i on es van produir ?
Una revolució és un canvi
radical en la forma de govern
d’un país, dut a terme d’una
manera violenta per un conjunt
nombrós de persones.
Monarquia Absoluta de
Dret Diví
Nou Sistema polític
(Parlament)
Sobirania Nacional
Divisió De Poders
Constitució (drets i llibertats)
( ABSOLUTISME ) ( LIBERALISME )
INTRODUCCIÓ: L’ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS
Les revolucions liberals burgeses són un conjunt de revolucions que es produeixen
a Europa entre 1789 a 1848, en que la burgesia, juntament amb els altres
membres del Tercer Estat volen posar fí a l’Antic Règim ii el naixement de
l’Estat liberal, basat en la sobirania nacional, la separació de poders i l’existència
de drets i llibertats individuals.
El sufragi pot ser:
- Censatari (només voten els ciutadans
rics), que era propi dels estats liberals.
- Universal (voten tots els ciutadans), que
és propi dels estats democràtics.
L’Altre aspecte que també volen canviar l’organització social :
Societat ESTAMENTAL
( PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS)
NEIXEMENT. NO MOVILITAT SOCIAL
Societat De CLASSES
( MOVILITAT SOCIAL. ABSÈNCIA
DE PRIVILEGIS, VALUA PERSONAL)
INTRODUCCIÓ: L’ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS
Què són les revolucions burgeses o liberals??
A França, un noble és molt superior a un negociant. Jo no sé
però qui és més útil per a un Estat; el senyor ben engalanat
que sap amb precisió a quina hora es lleva el rei, i que
mostra aires de grandesa, o un negociant que enriqueix al
seu país, dona ordres a El Caire, i contribueix a la felicitat
del món.”
Voltaire. Cartes filosòfiques, 1734
De quins grups socials parla Voltaire en aquest text?
Què opina d’ells?
VOCABULARI:
-Sobirania. Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès
a cap altre poder. Sobirania reial. Sobirania nacional. Sobirania popular.
- Poder legislatiu. Que té el dret i la potestat de legislar (elaborar o establir una o
diverses lleis).
- Poder executiu. Que executa o fa complir una cosa. S’encarrega de dur a la
pràctica allò que dicta el poder legislatiu.
- Sufragi. És el dret polític i constitucional que tenen els ciutadans a votar i escollir,
directament o indirecta, els càrrecs públics. Pot ser censatari, universal masculí,
universal.
- Declaració de drets. Recull de drets reconeguts per l’Estat i que s’apliquen sense
excepció a tots els ciutadans: a la vida, al vot, a l’ensenyament.... Aquests drets
estan recollits a les constitucions o a les lleis d’un Estat.
Revolucions
1820
Revolucions
1830
Revolucions
1848
Revolució
francesa
1789
Altres
revolucions
burgeses
i liberals:
EUA (1776)
Amèrica del
Sud
(1808-26)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES: QUAN I ON ES VAN PRODUIR?
ACTIVITATS
3.1. Què és una revolució?
3.2. Quan es van produir les revolucions burgeses? Per què reben aquest nom?
3.3. Quina és la diferència bàsica entre una república i una monarquia?
3.4. Indica la diferència principal entre el sufragi censatari i el sufragi universal.
LA REVOLUCIÓ
( 1789 – 1799 )
FRANCESA
LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 – 1799)
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
La Revolució Francesa és la primera revolució que és produeix i té una gran importància
per ser la primera dins de tota una Europa Absolutista i perquè en molts aspectes
servirà de model per les revolucions posteriors.
França a més a més havia estat
durant el segle XVIII una de les
monarquies més poderoses
de tota les monarquies
absolutes d’Europa.
Durant la revolució el rei Lluís
XVI, i la seva dona , la reina
Maria Antonieta seran
guillotinats.
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
L’exemple de la revolució
americana.
La Difusió de les idees dels il·lustrats (llibertat, igualtat..)
França pateix un seguit de males collites que provoquen la fam
i la dificultat del pagesos per pagar impostos al rei i als nobles
La monarquia francesa gasta més diners dels que ingressa en
guerres i en la cort, la qual cosa provoca la bancarrota.
Any 1788
Ingressos Despeses
472 milions de lliures 633 milions de lliures
Impostos camperols Exèrcit (25%)
i burgesia (85%) Cort (20%)
Altres (15%) Burocràcia (10%)
Obres públiques (2%)
Altres (41%)
FRANÇA ES
TROVA EN UNA
CRISIS
ECONÒMICA I
AMB UN ESTAT EN
BANCARROTA
El descontentament de gran part de la població.
Les condicions miserables en què vivien pagesos i artesans i el fet que la
burgesia no tingués poder polític.
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
EL REI CONVOCA ELS ESTATS GENERALS
Per solucionar la crisi de la hisenda, el rei Lluís XVI va decidir que l’Església i la
noblesa, que eren els estaments privilegiats, havien de pagar impostos.
Aquests s’hi van negar si no ho autoritzaven els Estats Generals.
Lluís XVI els va convocar el maig de 1789.
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
Què són ELS ESTATS
GENERALS:
Una assemblea d’origen medieval on estaven representants
els tres estaments socials de l’Antic Regim
1r estament: Clergat, 291 representants
2n estament: Noblesa, 270 representants
3r estament: Tercer Etat 578 representants
El rei estava obligat a convocar-los per sol·licitar canvis en els sistemes d’impostos, o per
modificar els privilegis. (A França feia més de 300 anys que no es convocaven).
Com funcionaven ?
* El rei plantejava la seva petició
* Cada estament es reunia i discutia per separat
* Cada estament disposava d’un sol vot.
2 vots
1 vot
Els privilegiats sempre disposaven de majoria.
En les primeres sessions, la burgesia (representant del Tercer Estat) va demanar canviar
el sistema de votació: Què és votes per persona i no per estaments.
Van acceptar-ho el rei i els privilegiats?
NO !!
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
EL JURAMENT DE LA SALA DE LA PILOTA
El rei els privilegiats es negaren a la petició del representats del Tercer Estat i el rei
suspèn la reunió dels Estat Generals.
Davant la negativa, com reaccionen els representats del Tercer Estat ?
Els diputats del Tercer Estat,
juntament amb alguns
nobles i eclesiàstics es
reuneixen en un petit pavelló
(Sala del joc de pilota ) i es
constitueixen en Assemblea
Nacional (Representants de la
nació).
Això era una revolució política: Fer una constitució era reconèixer que el poder
era del poble (sobirania nacional) i qüestionar el poder del rei.
A més, a més ... reconèixer la igualtat de
tots els francesos significava posar fí a
la societat estamental.
I juren no abandonar aquell
lloc fins haver donar a França
una Constitució que garantís
la llibertat i la igualtat de tots
els francesos.
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
EL POBLE S’UNEIX A LA REVOLUCIÓ
Davant d’aquesta situació el rei crida l’exèrcit per reprimir l’Assemblea Nacional
Com reacciona
el Poble ?
A París les Classes Popular Urbanes Assalten la presó i
arsenal militar de La Bastilla (14 Juliol 1789)
Les noticies del que passa a Paris arriben al camp i es
produeix “ La Gran Por ”.
LA REVOLUCIÓ
TRIONFA !!
Els membres del
Tercer Estat es
revelen per tot arreu
en defensa dels
seus representats i
la monarquia perd
el control del País.
Molts Nobles abandonen França...
LA GRAN POR
Per tota França els
camperols es
revelen contra els
senyors (atacs a
castells, Incendis...)
La construcció de la França liberal
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
Per buscar una solució a la situació el rei torna a obrir els Estats Generals, però
transformats ara en ASSEMBLEA NACIONAL ( vot per persona i no per estament)
L’Assemblea Nacional va prendre una sèrie de mesures
per enderrocar l’Antic Règim:
– Va abolir el feudalisme.
– Va redactar la Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà, en
la qual es recullen principis com la llibertat, la sobirania nacional
i la igualtat dels ciutadans davant la llei.
– Va aprovar la Constitució de 1791, que definia França com una
monarquia constitucional, establia la separació de poders
i implantava el sufragi censatari.
1780-1789 Crisis Econòmica: males collites (fam) / Bancarrota de l’Estat
Maig 1789 Convocatòria i reunió dels Estats Generals
Juny 1789 El rei tanca els Estat Generals / Jurament “Sala de la pilota”
Juliol
1789
El rei crida l’exèrcit a Versalles
Assalt a la Bastilla / La Gran Por
LA REVOLUCIÓ
TRIOMFA
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
RESUM INICI DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA ( 1789 )
Agost
1789
El rei torna a obrir els Estats Generals, però ara transformats en
ASSEMBLEA NACIONAL (vot per persona, no per estament)
LLUÍS XVI ES VA OPOSAR A TOTES AQUESTES MESURES.
L’ANY 1792 VA SER DESTITUÏT, JUTJAT, CONDEMNAT A MORT I
EXECUTAT.
LA MONARQUIA VA SER REEMPLAÇADA, ALESHORES, PER
UNA REPÚBLICA.
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
ETAPES DE LA REVOLUCIÓ
1789 -
1799
A) Monarquia Constitucional
(1789-1792)
B) República Democràtica
(1793-1794)
C) República Burgesa
(1795-1799)
Domini de la burgesia conservadora,
(Girondins) volia abolir l’Antic Regim i
imposar el liberalisme, però sense
beneficiar a les CPU ni els camperols.
Domini de la burgesia radical i les
classes populars, (Jacobins) volen
una transformació més profunda de la
societat: Més democràtica i solidaria
Retorno al poder de la burgesia
conservadora. (Girondins) Supressió
dels avenços i millores socials de la
República Democràtica
De totes maneres ...
Amb la Revolució França ha passat de l’Antic Règim al Liberalisme
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
RESUM DE LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA ( 1789 – 1799 )
VIDEO
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
ÉS HORA DE FER RECERCA:
• George Jacques Danton
• Jacques Necker
• Maximilien Robespierre
• Sans-culottes
Per parelles, haureu de realitzar una recerca per esbrinar
els aspectes més importants d’aquests personatges i la
seva importància durant la revolució francesa
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
Els Girondins incapaços de fer front a aquest problemes: No volen fer cas de les
demandes de les classes populars, (sans-culottes) però tampoc volen tornar a l’Antic
regim (reialistes)
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
Els girondins llavors dirigeixen les seves mirades
cap un jove general Napoleó Bonaparte,
Un militar que havia guanyat nombroses batalles
contra els exèrcits enemics de les potències
absolutistes que havien envair França i que gaudia
de molta fama i suport popular .
El 1799 Napoleó fa un
Cop d’Estat
i pren el poder
Posant fi a deu
anys de
revolució
(1789 – 1799)
Comencen a pensar que l’exèrcit és la única sortida per mantenir l’ordre social..
3.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815
El 1799 Napoleó pren el poder i posa fi a la Revolució Francesa.
Napoleó va governar França de 1799 a 1815 i al seu govern podem diferenciar dues
etapes:
A) EL CONSOLAT (1799-1804)
B) L’IMPERI NAPOLEONIC (1804-1815)
Durant aquest període posa pau a l’interior del país.
Reprimeix als jacobins i posa fi a les protestes populars .
Tranquil·litza als
reialistes
Llei del retorn dels emigrats
Restableix el culte catòlic
Per evitar que les monarquies absolutistes europees
tornin a posar en perill el liberalisme aconseguit a
França, Napoleó inicia la conquesta d’Europa formant
un gran imperi.
El 2 de desembre de 1804 es proclama emperador a la catedral de Notre-Dame de Paris.
França 1812
Territoris
dominats
Enemics de
França el 1812
Expansió
de
Napoleó
3.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815
L’IMPERI NAPOLEÒNIC 1812 ( Màxima extensió )
3.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815
Quines conseqüències van tenir les conquestes i el domini de Napoleó en Europa ?
Essencialment dos:
a ) Difusió de les idees liberals per Europa (Llibertat, igualtat, desaparició de les
monarquies absolutes i dels privilegis...)
b) Desperta els sentiments nacionalistes dels pobles europeus contra el domini
francès. (orgull nacional enfront de l’enemic invasor)
França 1812
Enemics de
França el 1812
Derrotes de Napoleó
després del 1812
L’ENFONSAMENT DE L’IMPERI NAPOLEÒNIC
3.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815
Les derrotes de Napoleó en Espanya i Rússia van
tenir una gran importància, perquè van demostrar
que els exèrcits de Napoleó no eren invencibles.
Anglaterra, Rússia, Àustria i Prússia formaran una coalició i derrotaran
definitavement a Napoleó al 1815, en la batalla de de Waterloo
Derrotat
Napoleó
3.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815
A Europa es tornen a restablir les monarquies
l’absolutisme i els privilegis
A EUROPA ES PRODUEIX EL RETORN A L’ANTIC RÈGIM
( 1815 – 1848 )
LA
RESTAURACIÓ
4.- LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA
Després de la Derrota de Napoleó a Europa s’inicia un període conegut com la
Restauració, un període durant el qual les monarquies europees pretenen tornar a
l’Antic Regim com si la Revolució Francesa s’hagués produït.
Metternich
LA RESTAURACIÓ (1815 – 1848 )
Per aconseguir aquest objectiu les potències vencedores de Napoleó (Àustria,
Prussia, Rússia i la Gran Bretanya) és reuneixen a Viena al 1815 sota la direcció del
canceller austríac Metternich donant lloc a l’anomenat Congres de Viena.
CONGRÈS DE VIENA (1815)
Reunits a Viena les potències vencedores de Napoleó acorden:
Defensar l’absolutisme
Restablir les monarquies en els seus trons
(legitimisme)
Impedir que sorgeixen nous
moviments revolucionaris
Creació de la Santa Alianza, Un exèrcit per
intervenir en qualsevol país que es doni un
moviment revolucionari liberal.
4.- LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA
EL CONGRÉS DE VIENA ( 1815 )
Vídeo Època napoleònica i la Restauració
Però ....
A Europa la majoria de població, i especialment la burgesia, ja no volen tornar al
absolutisme i volen vol mantenir els principis del liberalisme: Igualtat davant la llei,
mobilitat social, sobirania nacional...
4.- LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA
A més a més, a molts pobles europeus, la invasió napoleònica ha despertat els
sentiments nacionalistes, i molts pobles europeus volen el seu estat independent i
poder governar-se ells mateixos.
A tota Europa ... LIBERALS i NACIONALISTES
Se uniran per lluitar junts i derrotar a LA RESTAURACIÓ
S’iniciaran així, a partir de 1920, un conjunt de revolucions , que tot i que en un
principi, moltes són reprimides per l’exèrcit de la Santa Aliança, mica en mica
aniran guanyant terreny i acabaran derrotant a la Restauració al 1848.
Aquestes revolucions contra la Restauració i en favor del liberalisme, conegudes
com les revolucions liberals burgeses es donaren en tres onades: 1820, 1830 i 1848.
I per què ... Liberals i nacionalistes lluitaran junts contra la Restauració ?
Què és una nació ?
Un conjunt de persones
que habiten en un territori i
que tenen una mateixa
llengua, una mateixa
cultura, unes tradicions i
formes de vida, i una
història comuna i sobretot
una voluntat de viure junts
i decidir ells mateixos
sobre el seu futur.
I ... què és el nacionalisme ?
El desig o la voluntat del
poble que forma una
nació de tenir estat propi
independent i de triar el
seu propi govern.
RELACIÓ ENTRE LIBERALISME I NACIONALISME
Hi ha alguna relació entre EL LIBERALISME i EL NACIONALISME ?
Per entendre quina relació hi ha entre ells hem de començar per saber que és una
nació i que és el nacionalisme.
I ...
En el sistema polític del Liberalisme qui tria els
governants ?
RELACIÓ ENTRE LIBERALISME I NACIONALISME
LA NACIÓ
És pot triar doncs, el governants d’un territori si
no hi ha nació ?
NO
És necessari doncs, formar nacions per saber qui
te dret a triar el governant ?
SÍ
Així doncs, si el liberalisme es un sistema polític en el
que la nació tria per mitja del vot els governants
Liberalisme i Nacionalisme són dos conceptes que
presenten una estreta relació: Per aplicar el liberalisme
cal, que es formin nacions, que puguin triar els seus
governants. (El parlament)
Quina es la relació que hi ha entre liberalisme i nacionalisme ?
LES REVOLUCIONS
LIBERALS
5. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820, 1830, 1848)
D
E
1820, 1830 I 1848
( LIBERALISME i NACIONALISME junts, per derrotar a LA RESTAURACIÓ )
Primeres
revolucions
contra la
restauració.
Són derrotades
per la Santa
Aliança.
5. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820, 1830, 1848)
REVOLUCIONS 1820
Són
Pronunciaments
militars, poc
suport popular
Sols triomfa a
Grècia, què
aconsegueix
independitzar-se
de l’Imperi Turc.
Van tenir una repercussió i una extensió més grans.
- Les revolucions s’inicien a França i d’aquí a
altres països (Bèlgica, Anglaterra, Espanya..)
- Amb aquestes revolucions Europa queda dividida en dos blocs polítics: Europa
Occidental liberal i Europa Oriental absolutista
5. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820, 1830, 1848)
REVOLUCIONS 1830
Europa dividida en dos
blocs polítics:
- Europa occidental
LIBERAL
- Europa Oriental
ABSOLUTISTA
5. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820, 1830, 1848)
REVOLUCIONS 1830
A més a mes durant aquestes revolucions Bèlgica
aconsegueix la seva independència i el poble belga
es separa del regne dels Països Baixos.
Moviment revolucionari, molt més extens.
DERROTA DEFINITIVA DE LA
RESTAURACIÓ
S'inicia....
REVOLUCIONS 1848
Es dona per tota Europa, i ara sí, amb la participació de les classes populars a favor
del Liberalisme.
5. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820, 1830, 1848)
El Liberalisme s’implanta a tota Europa
excepte Rússia. ( on continuarà
l’absolutisme fins a inicis del segle XX )
“ LA PRIMAVERA DELS POBLES “
Explicació concisa i clara de la Restauració i les Revolucions Liberals (1815 -1848)
LA PRIMAVERA
DELS
POBLES
( LIBERALISME i NACIONALISME junts, per derrotar a LA RESTAURACIÓ )
La Primavera dels pobles és el nom amb el que es coneix el desig de molts pobles
d’Europa de formar un Estat propi i independent.
Amb aquest moviment naixeren països com Alemanya o Itàlia durant la segona
meitat del segle XIX.
6.- “ LA PRIMAVERA DELS POBLES”
“LA PRIMAVERA DELS POBLES” : FORMACIÓ DELS ESTATS NACIONALS
1.- Quines diferències observes entre aquests dos mapes ? Quins pobles han aconseguit
format una nació durant aquest segle ?
2.- Sabries dir algun poble actual que al 1914 encara no hagués aconseguir tenir una
nació pròpia ? Quins ?
6.- “ LA PRIMAVERA DELS POBLES”
EUROPA 1812 EUROPA 1914
DECLARACIÓ DELS DRETS DE
L’HOME I EL CIUTADÀ (1789)
Atorgava al francesos la condició de
ciutadans lliures i iguals davant la llei.
Article 1: Els homes neixen i romanen
lliures i iguals en drets ...
Article 4: La llibertat consisteix a poder fer
tot allò que no perjudiqui a un tercer.
Article 3: El principi de tota sobirania
(poder) resideix en la nació. Cap individu,
no pot exercir cap autoritat (poder) que no
emani de la nació.
Article 10: Ningú no ha de ser molestat per
les seves opinions, fins i tot religioses, ...
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
DIFERENCIA ENTRE ABSOLUTISME I LIBERALISME
El Liberalisme és un sistema polític en el que a diferencia del absolutisme el poder
no l’atorga la divinitat, sinó el poble o la nació. És a dir, són els governats els que
mitjançant el vot designen els governants.
A més a més
Ha de crear Una Constitució : Conjunt de normes o lleis fonamentals que resulten de
l’acord o pacte entre els ciutadans que formen una nació per tal de viure junts.
Ha de haver tres poders separats :
1.- Poder legislatiu: S’encarrega de legislar, és a dir de fer o aprovar les lleis.
(Parlament o assemblea)
2.- Poder executiu: S’encarrega de fer complir les lleis aprovades pel poder
legislatiu. El formen el president i els ministres i disposen
dels mitjans per poder fer complir les lleis: Exèrcit, policia,
hisenda, funcionaris ....
3.-Poder Judicial: Independent i separat dels altres dos. Format per jutges i
fiscals s’encarreguen de jutjar conforme a les lleis
Al liberalisme les persones són considerades ciutadans i no súbdits, és a dir tenen
drets i deures
María Antonieta y sus hijos
Pintado por: Marie-Louise-
Élisabeth Vigée-Lebrun.
La toma de la Bastilla. Cuadro pintado por Jean-Pierre Houe
La muerte de Marat de Jacques-Louis David
La consagración de Napoleón (Le Sacre de Napoléon) de Jacques-Louis David
LA LIBERTAD GUIANDO AL PUEBLO DE EUGÈNE
DELACROIX
Expliquem la història a través de l’art:
- Títol
- Autor (bibliografia)
- Context (any en el que es realitza i etapa de les
revolucions liberals a la qual fa referència)
- Lloc (on es troba la pintura)
- Composició i estil (informació tècnica de la pintura i
a quin estil pertany)
- Explicació històrica (descripció del fet històric al
qual fa referència i la seva importància)

3 LES REV. LIBERALS (2020).pptx

  • 2.
    Índex 1.- Introducció: Liberalismei Absolutisme 2.- La Revolució Francesa (1789-1799) 3.- L'Època Napoleònica (1799 -1815) 4.- La Restauració Absolutista: El Congres de Viena (1815) 5.- Revolucions Liberals de 1820,1830 i 1848 6.-La “Primavera dels Pobles “: La Formació dels Estats Nacionals
  • 3.
    INTRODUCCIÓ Què són lesrevolucions liberals burgeses ? Quan i on es van produir ? Una revolució és un canvi radical en la forma de govern d’un país, dut a terme d’una manera violenta per un conjunt nombrós de persones.
  • 4.
    Monarquia Absoluta de DretDiví Nou Sistema polític (Parlament) Sobirania Nacional Divisió De Poders Constitució (drets i llibertats) ( ABSOLUTISME ) ( LIBERALISME ) INTRODUCCIÓ: L’ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS Les revolucions liberals burgeses són un conjunt de revolucions que es produeixen a Europa entre 1789 a 1848, en que la burgesia, juntament amb els altres membres del Tercer Estat volen posar fí a l’Antic Règim ii el naixement de l’Estat liberal, basat en la sobirania nacional, la separació de poders i l’existència de drets i llibertats individuals. El sufragi pot ser: - Censatari (només voten els ciutadans rics), que era propi dels estats liberals. - Universal (voten tots els ciutadans), que és propi dels estats democràtics.
  • 5.
    L’Altre aspecte quetambé volen canviar l’organització social : Societat ESTAMENTAL ( PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS) NEIXEMENT. NO MOVILITAT SOCIAL Societat De CLASSES ( MOVILITAT SOCIAL. ABSÈNCIA DE PRIVILEGIS, VALUA PERSONAL) INTRODUCCIÓ: L’ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS Què són les revolucions burgeses o liberals??
  • 6.
    A França, unnoble és molt superior a un negociant. Jo no sé però qui és més útil per a un Estat; el senyor ben engalanat que sap amb precisió a quina hora es lleva el rei, i que mostra aires de grandesa, o un negociant que enriqueix al seu país, dona ordres a El Caire, i contribueix a la felicitat del món.” Voltaire. Cartes filosòfiques, 1734 De quins grups socials parla Voltaire en aquest text? Què opina d’ells?
  • 7.
    VOCABULARI: -Sobirania. Qualitat delpoder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder. Sobirania reial. Sobirania nacional. Sobirania popular. - Poder legislatiu. Que té el dret i la potestat de legislar (elaborar o establir una o diverses lleis). - Poder executiu. Que executa o fa complir una cosa. S’encarrega de dur a la pràctica allò que dicta el poder legislatiu. - Sufragi. És el dret polític i constitucional que tenen els ciutadans a votar i escollir, directament o indirecta, els càrrecs públics. Pot ser censatari, universal masculí, universal. - Declaració de drets. Recull de drets reconeguts per l’Estat i que s’apliquen sense excepció a tots els ciutadans: a la vida, al vot, a l’ensenyament.... Aquests drets estan recollits a les constitucions o a les lleis d’un Estat.
  • 8.
  • 9.
    ACTIVITATS 3.1. Què ésuna revolució? 3.2. Quan es van produir les revolucions burgeses? Per què reben aquest nom? 3.3. Quina és la diferència bàsica entre una república i una monarquia? 3.4. Indica la diferència principal entre el sufragi censatari i el sufragi universal.
  • 10.
    LA REVOLUCIÓ ( 1789– 1799 ) FRANCESA
  • 12.
    LA REVOLUCIÓ FRANCESA(1789 – 1799) 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) La Revolució Francesa és la primera revolució que és produeix i té una gran importància per ser la primera dins de tota una Europa Absolutista i perquè en molts aspectes servirà de model per les revolucions posteriors. França a més a més havia estat durant el segle XVIII una de les monarquies més poderoses de tota les monarquies absolutes d’Europa. Durant la revolució el rei Lluís XVI, i la seva dona , la reina Maria Antonieta seran guillotinats.
  • 13.
    2.- LA REVOLUCIÓFRANCESA (1789 -1799) LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA L’exemple de la revolució americana. La Difusió de les idees dels il·lustrats (llibertat, igualtat..) França pateix un seguit de males collites que provoquen la fam i la dificultat del pagesos per pagar impostos al rei i als nobles La monarquia francesa gasta més diners dels que ingressa en guerres i en la cort, la qual cosa provoca la bancarrota. Any 1788 Ingressos Despeses 472 milions de lliures 633 milions de lliures Impostos camperols Exèrcit (25%) i burgesia (85%) Cort (20%) Altres (15%) Burocràcia (10%) Obres públiques (2%) Altres (41%) FRANÇA ES TROVA EN UNA CRISIS ECONÒMICA I AMB UN ESTAT EN BANCARROTA El descontentament de gran part de la població. Les condicions miserables en què vivien pagesos i artesans i el fet que la burgesia no tingués poder polític.
  • 14.
    2.- LA REVOLUCIÓFRANCESA (1789 -1799) EL REI CONVOCA ELS ESTATS GENERALS Per solucionar la crisi de la hisenda, el rei Lluís XVI va decidir que l’Església i la noblesa, que eren els estaments privilegiats, havien de pagar impostos. Aquests s’hi van negar si no ho autoritzaven els Estats Generals. Lluís XVI els va convocar el maig de 1789.
  • 15.
    2.- LA REVOLUCIÓFRANCESA (1789 -1799) Què són ELS ESTATS GENERALS: Una assemblea d’origen medieval on estaven representants els tres estaments socials de l’Antic Regim 1r estament: Clergat, 291 representants 2n estament: Noblesa, 270 representants 3r estament: Tercer Etat 578 representants El rei estava obligat a convocar-los per sol·licitar canvis en els sistemes d’impostos, o per modificar els privilegis. (A França feia més de 300 anys que no es convocaven). Com funcionaven ? * El rei plantejava la seva petició * Cada estament es reunia i discutia per separat * Cada estament disposava d’un sol vot. 2 vots 1 vot Els privilegiats sempre disposaven de majoria. En les primeres sessions, la burgesia (representant del Tercer Estat) va demanar canviar el sistema de votació: Què és votes per persona i no per estaments. Van acceptar-ho el rei i els privilegiats? NO !!
  • 16.
    2.- LA REVOLUCIÓFRANCESA (1789 -1799) EL JURAMENT DE LA SALA DE LA PILOTA El rei els privilegiats es negaren a la petició del representats del Tercer Estat i el rei suspèn la reunió dels Estat Generals. Davant la negativa, com reaccionen els representats del Tercer Estat ? Els diputats del Tercer Estat, juntament amb alguns nobles i eclesiàstics es reuneixen en un petit pavelló (Sala del joc de pilota ) i es constitueixen en Assemblea Nacional (Representants de la nació). Això era una revolució política: Fer una constitució era reconèixer que el poder era del poble (sobirania nacional) i qüestionar el poder del rei. A més, a més ... reconèixer la igualtat de tots els francesos significava posar fí a la societat estamental. I juren no abandonar aquell lloc fins haver donar a França una Constitució que garantís la llibertat i la igualtat de tots els francesos.
  • 17.
    2.- LA REVOLUCIÓFRANCESA (1789 -1799) EL POBLE S’UNEIX A LA REVOLUCIÓ Davant d’aquesta situació el rei crida l’exèrcit per reprimir l’Assemblea Nacional Com reacciona el Poble ? A París les Classes Popular Urbanes Assalten la presó i arsenal militar de La Bastilla (14 Juliol 1789) Les noticies del que passa a Paris arriben al camp i es produeix “ La Gran Por ”. LA REVOLUCIÓ TRIONFA !! Els membres del Tercer Estat es revelen per tot arreu en defensa dels seus representats i la monarquia perd el control del País. Molts Nobles abandonen França... LA GRAN POR Per tota França els camperols es revelen contra els senyors (atacs a castells, Incendis...)
  • 18.
    La construcció dela França liberal 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Per buscar una solució a la situació el rei torna a obrir els Estats Generals, però transformats ara en ASSEMBLEA NACIONAL ( vot per persona i no per estament) L’Assemblea Nacional va prendre una sèrie de mesures per enderrocar l’Antic Règim: – Va abolir el feudalisme. – Va redactar la Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà, en la qual es recullen principis com la llibertat, la sobirania nacional i la igualtat dels ciutadans davant la llei. – Va aprovar la Constitució de 1791, que definia França com una monarquia constitucional, establia la separació de poders i implantava el sufragi censatari.
  • 19.
    1780-1789 Crisis Econòmica:males collites (fam) / Bancarrota de l’Estat Maig 1789 Convocatòria i reunió dels Estats Generals Juny 1789 El rei tanca els Estat Generals / Jurament “Sala de la pilota” Juliol 1789 El rei crida l’exèrcit a Versalles Assalt a la Bastilla / La Gran Por LA REVOLUCIÓ TRIOMFA 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) RESUM INICI DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA ( 1789 ) Agost 1789 El rei torna a obrir els Estats Generals, però ara transformats en ASSEMBLEA NACIONAL (vot per persona, no per estament) LLUÍS XVI ES VA OPOSAR A TOTES AQUESTES MESURES. L’ANY 1792 VA SER DESTITUÏT, JUTJAT, CONDEMNAT A MORT I EXECUTAT. LA MONARQUIA VA SER REEMPLAÇADA, ALESHORES, PER UNA REPÚBLICA.
  • 20.
    2.- LA REVOLUCIÓFRANCESA (1789 -1799)
  • 21.
    2.- LA REVOLUCIÓFRANCESA (1789 -1799) ETAPES DE LA REVOLUCIÓ 1789 - 1799
  • 22.
    A) Monarquia Constitucional (1789-1792) B)República Democràtica (1793-1794) C) República Burgesa (1795-1799) Domini de la burgesia conservadora, (Girondins) volia abolir l’Antic Regim i imposar el liberalisme, però sense beneficiar a les CPU ni els camperols. Domini de la burgesia radical i les classes populars, (Jacobins) volen una transformació més profunda de la societat: Més democràtica i solidaria Retorno al poder de la burgesia conservadora. (Girondins) Supressió dels avenços i millores socials de la República Democràtica De totes maneres ... Amb la Revolució França ha passat de l’Antic Règim al Liberalisme 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) RESUM DE LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA ( 1789 – 1799 ) VIDEO
  • 23.
    2.- LA REVOLUCIÓFRANCESA (1789 -1799) ÉS HORA DE FER RECERCA: • George Jacques Danton • Jacques Necker • Maximilien Robespierre • Sans-culottes Per parelles, haureu de realitzar una recerca per esbrinar els aspectes més importants d’aquests personatges i la seva importància durant la revolució francesa
  • 24.
    2.- LA REVOLUCIÓFRANCESA (1789 -1799)
  • 25.
    Els Girondins incapaçosde fer front a aquest problemes: No volen fer cas de les demandes de les classes populars, (sans-culottes) però tampoc volen tornar a l’Antic regim (reialistes) 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Els girondins llavors dirigeixen les seves mirades cap un jove general Napoleó Bonaparte, Un militar que havia guanyat nombroses batalles contra els exèrcits enemics de les potències absolutistes que havien envair França i que gaudia de molta fama i suport popular . El 1799 Napoleó fa un Cop d’Estat i pren el poder Posant fi a deu anys de revolució (1789 – 1799) Comencen a pensar que l’exèrcit és la única sortida per mantenir l’ordre social..
  • 27.
    3.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA1799-1815 El 1799 Napoleó pren el poder i posa fi a la Revolució Francesa. Napoleó va governar França de 1799 a 1815 i al seu govern podem diferenciar dues etapes: A) EL CONSOLAT (1799-1804) B) L’IMPERI NAPOLEONIC (1804-1815) Durant aquest període posa pau a l’interior del país. Reprimeix als jacobins i posa fi a les protestes populars . Tranquil·litza als reialistes Llei del retorn dels emigrats Restableix el culte catòlic Per evitar que les monarquies absolutistes europees tornin a posar en perill el liberalisme aconseguit a França, Napoleó inicia la conquesta d’Europa formant un gran imperi. El 2 de desembre de 1804 es proclama emperador a la catedral de Notre-Dame de Paris.
  • 28.
    França 1812 Territoris dominats Enemics de Françael 1812 Expansió de Napoleó 3.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815 L’IMPERI NAPOLEÒNIC 1812 ( Màxima extensió )
  • 29.
    3.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA1799-1815 Quines conseqüències van tenir les conquestes i el domini de Napoleó en Europa ? Essencialment dos: a ) Difusió de les idees liberals per Europa (Llibertat, igualtat, desaparició de les monarquies absolutes i dels privilegis...) b) Desperta els sentiments nacionalistes dels pobles europeus contra el domini francès. (orgull nacional enfront de l’enemic invasor)
  • 30.
    França 1812 Enemics de Françael 1812 Derrotes de Napoleó després del 1812 L’ENFONSAMENT DE L’IMPERI NAPOLEÒNIC 3.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815 Les derrotes de Napoleó en Espanya i Rússia van tenir una gran importància, perquè van demostrar que els exèrcits de Napoleó no eren invencibles.
  • 31.
    Anglaterra, Rússia, Àustriai Prússia formaran una coalició i derrotaran definitavement a Napoleó al 1815, en la batalla de de Waterloo Derrotat Napoleó 3.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815 A Europa es tornen a restablir les monarquies l’absolutisme i els privilegis A EUROPA ES PRODUEIX EL RETORN A L’ANTIC RÈGIM
  • 33.
    ( 1815 –1848 ) LA RESTAURACIÓ
  • 34.
    4.- LA RESTAURACIÓABSOLUTISTA Després de la Derrota de Napoleó a Europa s’inicia un període conegut com la Restauració, un període durant el qual les monarquies europees pretenen tornar a l’Antic Regim com si la Revolució Francesa s’hagués produït. Metternich LA RESTAURACIÓ (1815 – 1848 ) Per aconseguir aquest objectiu les potències vencedores de Napoleó (Àustria, Prussia, Rússia i la Gran Bretanya) és reuneixen a Viena al 1815 sota la direcció del canceller austríac Metternich donant lloc a l’anomenat Congres de Viena. CONGRÈS DE VIENA (1815)
  • 35.
    Reunits a Vienales potències vencedores de Napoleó acorden: Defensar l’absolutisme Restablir les monarquies en els seus trons (legitimisme) Impedir que sorgeixen nous moviments revolucionaris Creació de la Santa Alianza, Un exèrcit per intervenir en qualsevol país que es doni un moviment revolucionari liberal. 4.- LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA EL CONGRÉS DE VIENA ( 1815 ) Vídeo Època napoleònica i la Restauració
  • 36.
    Però .... A Europala majoria de població, i especialment la burgesia, ja no volen tornar al absolutisme i volen vol mantenir els principis del liberalisme: Igualtat davant la llei, mobilitat social, sobirania nacional... 4.- LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA A més a més, a molts pobles europeus, la invasió napoleònica ha despertat els sentiments nacionalistes, i molts pobles europeus volen el seu estat independent i poder governar-se ells mateixos. A tota Europa ... LIBERALS i NACIONALISTES Se uniran per lluitar junts i derrotar a LA RESTAURACIÓ S’iniciaran així, a partir de 1920, un conjunt de revolucions , que tot i que en un principi, moltes són reprimides per l’exèrcit de la Santa Aliança, mica en mica aniran guanyant terreny i acabaran derrotant a la Restauració al 1848. Aquestes revolucions contra la Restauració i en favor del liberalisme, conegudes com les revolucions liberals burgeses es donaren en tres onades: 1820, 1830 i 1848.
  • 37.
    I per què... Liberals i nacionalistes lluitaran junts contra la Restauració ? Què és una nació ? Un conjunt de persones que habiten en un territori i que tenen una mateixa llengua, una mateixa cultura, unes tradicions i formes de vida, i una història comuna i sobretot una voluntat de viure junts i decidir ells mateixos sobre el seu futur. I ... què és el nacionalisme ? El desig o la voluntat del poble que forma una nació de tenir estat propi independent i de triar el seu propi govern. RELACIÓ ENTRE LIBERALISME I NACIONALISME Hi ha alguna relació entre EL LIBERALISME i EL NACIONALISME ? Per entendre quina relació hi ha entre ells hem de començar per saber que és una nació i que és el nacionalisme.
  • 38.
    I ... En elsistema polític del Liberalisme qui tria els governants ? RELACIÓ ENTRE LIBERALISME I NACIONALISME LA NACIÓ És pot triar doncs, el governants d’un territori si no hi ha nació ? NO És necessari doncs, formar nacions per saber qui te dret a triar el governant ? SÍ Així doncs, si el liberalisme es un sistema polític en el que la nació tria per mitja del vot els governants Liberalisme i Nacionalisme són dos conceptes que presenten una estreta relació: Per aplicar el liberalisme cal, que es formin nacions, que puguin triar els seus governants. (El parlament) Quina es la relació que hi ha entre liberalisme i nacionalisme ?
  • 39.
    LES REVOLUCIONS LIBERALS 5. LESREVOLUCIONS LIBERALS (1820, 1830, 1848) D E 1820, 1830 I 1848 ( LIBERALISME i NACIONALISME junts, per derrotar a LA RESTAURACIÓ )
  • 40.
    Primeres revolucions contra la restauració. Són derrotades perla Santa Aliança. 5. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820, 1830, 1848) REVOLUCIONS 1820 Són Pronunciaments militars, poc suport popular Sols triomfa a Grècia, què aconsegueix independitzar-se de l’Imperi Turc.
  • 41.
    Van tenir unarepercussió i una extensió més grans. - Les revolucions s’inicien a França i d’aquí a altres països (Bèlgica, Anglaterra, Espanya..) - Amb aquestes revolucions Europa queda dividida en dos blocs polítics: Europa Occidental liberal i Europa Oriental absolutista 5. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820, 1830, 1848) REVOLUCIONS 1830
  • 42.
    Europa dividida endos blocs polítics: - Europa occidental LIBERAL - Europa Oriental ABSOLUTISTA 5. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820, 1830, 1848) REVOLUCIONS 1830 A més a mes durant aquestes revolucions Bèlgica aconsegueix la seva independència i el poble belga es separa del regne dels Països Baixos.
  • 43.
    Moviment revolucionari, moltmés extens. DERROTA DEFINITIVA DE LA RESTAURACIÓ S'inicia.... REVOLUCIONS 1848 Es dona per tota Europa, i ara sí, amb la participació de les classes populars a favor del Liberalisme. 5. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820, 1830, 1848) El Liberalisme s’implanta a tota Europa excepte Rússia. ( on continuarà l’absolutisme fins a inicis del segle XX ) “ LA PRIMAVERA DELS POBLES “ Explicació concisa i clara de la Restauració i les Revolucions Liberals (1815 -1848)
  • 44.
    LA PRIMAVERA DELS POBLES ( LIBERALISMEi NACIONALISME junts, per derrotar a LA RESTAURACIÓ )
  • 45.
    La Primavera delspobles és el nom amb el que es coneix el desig de molts pobles d’Europa de formar un Estat propi i independent. Amb aquest moviment naixeren països com Alemanya o Itàlia durant la segona meitat del segle XIX. 6.- “ LA PRIMAVERA DELS POBLES”
  • 46.
    “LA PRIMAVERA DELSPOBLES” : FORMACIÓ DELS ESTATS NACIONALS 1.- Quines diferències observes entre aquests dos mapes ? Quins pobles han aconseguit format una nació durant aquest segle ? 2.- Sabries dir algun poble actual que al 1914 encara no hagués aconseguir tenir una nació pròpia ? Quins ? 6.- “ LA PRIMAVERA DELS POBLES” EUROPA 1812 EUROPA 1914
  • 47.
    DECLARACIÓ DELS DRETSDE L’HOME I EL CIUTADÀ (1789) Atorgava al francesos la condició de ciutadans lliures i iguals davant la llei. Article 1: Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets ... Article 4: La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no perjudiqui a un tercer. Article 3: El principi de tota sobirania (poder) resideix en la nació. Cap individu, no pot exercir cap autoritat (poder) que no emani de la nació. Article 10: Ningú no ha de ser molestat per les seves opinions, fins i tot religioses, ... 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
  • 48.
    DIFERENCIA ENTRE ABSOLUTISMEI LIBERALISME El Liberalisme és un sistema polític en el que a diferencia del absolutisme el poder no l’atorga la divinitat, sinó el poble o la nació. És a dir, són els governats els que mitjançant el vot designen els governants. A més a més Ha de crear Una Constitució : Conjunt de normes o lleis fonamentals que resulten de l’acord o pacte entre els ciutadans que formen una nació per tal de viure junts. Ha de haver tres poders separats : 1.- Poder legislatiu: S’encarrega de legislar, és a dir de fer o aprovar les lleis. (Parlament o assemblea) 2.- Poder executiu: S’encarrega de fer complir les lleis aprovades pel poder legislatiu. El formen el president i els ministres i disposen dels mitjans per poder fer complir les lleis: Exèrcit, policia, hisenda, funcionaris .... 3.-Poder Judicial: Independent i separat dels altres dos. Format per jutges i fiscals s’encarreguen de jutjar conforme a les lleis Al liberalisme les persones són considerades ciutadans i no súbdits, és a dir tenen drets i deures
  • 49.
    María Antonieta ysus hijos Pintado por: Marie-Louise- Élisabeth Vigée-Lebrun.
  • 50.
    La toma dela Bastilla. Cuadro pintado por Jean-Pierre Houe
  • 51.
    La muerte deMarat de Jacques-Louis David
  • 52.
    La consagración deNapoleón (Le Sacre de Napoléon) de Jacques-Louis David
  • 53.
    LA LIBERTAD GUIANDOAL PUEBLO DE EUGÈNE DELACROIX
  • 54.
    Expliquem la històriaa través de l’art: - Títol - Autor (bibliografia) - Context (any en el que es realitza i etapa de les revolucions liberals a la qual fa referència) - Lloc (on es troba la pintura) - Composició i estil (informació tècnica de la pintura i a quin estil pertany) - Explicació històrica (descripció del fet històric al qual fa referència i la seva importància)