Presentació per a Primària sobre la Guerra Civil espanyola i la Batalla de l'Ebre

1. LA GUERRA CIVIL
(1936 – 1939)
LA BATALLA DE
L’EBRE

2. 1. Causes de la Guerra
2. La revolta militar. Els dos bàndols enfrontats.
3. Internacionalització del conflicte. Evolució.
4. El bombardeig de Gernika.
5. La Batalla de l’Ebre.
a) Resum de la batalla.
b) La Lleva del Biberó
6. Conseqüències.
7. Fotos curioses.

3. CAUSES DE LA GUERRA
La principal causa de la Guerra Civil va ser la por que els grups
oligàrquics (forces conservadores, Església i Exèrcit) van sentir
davant el fet de veure’s desplaçats de la seva posició
hegemònica (de privilegi) per una sèrie de reformes
democràtiques que afavorien a la població més pobra.

4. CAUSES DE LA GUERRA
Abans de l'inici de la Guerra Civil, Espanya vivia en el període
conegut com la Segona República. Espanya era una República
democràtica.
En aquest període es van iniciar una sèrie de reformes molt
ambicioses que van despertar malestar, desconfiança i por entre
les forces mes conservadores, l'exèrcit i l'església.
Es va aprovar el matrimoni civil, se li van retirar a l'església els
poders i privilegis que tenia sobre l'educació. Es va promoure
l'educació laica, mixta i obligatòria, i es va garantir el dret a l'educació
per a tota la població. D'aquesta manera, l'educació es va convertir
en un dret per a tota la població i no pas en un privilegi per a una
minoria.

5. CAUSES DE LA GUERRA
Es va voler professionalitzar l'Exèrcit i allunyar-lo de la vida
política.
També es va iniciar la reforma agrària. L'objectiu d'aquesta reforma
era millorar les condicions de vida dels pagesos i modernitzar
l'agricultura. El govern pretenia expropiar les terres dels
terratinents i de l'església i repartir-les entre els jornalers.
Les forces conservadores, l'església i l'exèrcit es van oposar
frontalment a totes aquestes reformes perquè veien com es
retallaven els seus privilegis. El govern també es va enfrontar a un
sector de la població i de forces d'esquerra desil·lusionats per la
lentitud de les reformes i la manca de resultats.

6. CAUSES DE LA GUERRA
S'anava creant un clima de violència entre els partidaris del
govern i els no partidaris. És a dir, es començava a crear un
ambient hostil entre les forces progressistes (esquerres) i les forces
conservadores (dretes). Començaven a crear-se els dos bàndols
que s'enfrontarien a la guerra; el bàndol republicà (esquerres) i el
bàndol nacional (dretes).
Sol quedava el cop militar.
Els principals protagonistes de l’alçament militar van ser alts
càrrecs militars, membres de l’alt clergat, terratinents, forces
polítiques conservadores...

7. REVOLTA MILITAR
El cop militar o revolta militar s’inicia el 17 de juliol de 1936 a
Marroc. El seu objectiu és acabar amb la República i les seves
reformes.
Els tres principals organitzadors i dirigents de la revolta militar són
Mola, Franco i Sanjurjo.
El 18 de juliol la rebel·lió s’estén per la Península i, tot i no tenir
l’èxit esperat, des d’aquell moment Espanya queda dividia en dos:
la zona nacional i la zona republicana.
És a dir, els qui estaven a favor de la República i els que hi estaven
totalment en contra.

8. ELS DOS BÀNDOLS
El bàndol republicà estava
format per la petita
burgesia, obrers i pagesos
sense terres. Aquest
bàndol no té un exèrcit
preparat i de cohesió a
causa de la varietat
ideològica dels partits
d’esquerra.
El bàndol nacional estava
format pels sectors socials
més conservadors com
l’Església, militars
conservadors, propietaris
agraris i grups catòlics.
Aquest bàndol sí té un
exèrcit preparat i de
cohesió.
Franco té el suport de tots els
grups i s’autoproclama Cap
d’Estat.

9. INTERNACIONALITZACIÓ
Durant els primers dies de conflicte, el Govern republicà intenta
negociar amb el bàndol nacional, però finalment es veu obligat a
entregar armes a les milícies (l’exèrcit republicà).
Ambdós bàndols sol·liciten ajuda exterior. El bàndol republicà
demana ajuda a França, Anglaterra i la URSS (Rússia) i el bàndol
nacional a Alemanya i Itàlia.
Davant el perill de la internacionalització del conflicte i per evitar
l’enfrontament entre Alemanya, França i Anglaterra (encara es
recorda la Primera Guerra Mundial) es promou la creació del Comitè
de No Intervenció l’objectiu del qual és assegurar-se que cap del
bàndols rebi ningun tipus d’ajuda internacional..

10. INTERNACIONALITZACIÓ
Ambdós bàndols sol·liciten ajuda exterior. El bàndol republicà
demana ajuda a França, Anglaterra i la URSS (Rússia) i el bàndol
nacional a Alemanya i Itàlia.
De totes formes això no aconsegueix impedir que el bàndol
nacional rebi armament i ajuda d’Itàlia i Alemanya (aquest país
prova l’armament que després utilitzarà durant la II Guerra Mundial).
El bàndol republicà rep l’ajuda de l’URSS i de les Brigades
Internacionals.
Què creieu que hagués passat si França i Anglaterra
haguessin decidit ajudar al bàndol republicà?

11. EVOLUCIÓ DE LA
GUERRAObserveu els següents mapes i mireu com el bàndol nacional anava
guanyant la guerra.
Juliol del 1936

12. EVOLUCIÓ DE LA
GUERRAMoviments dels bàndols del juliol fins al novembre

13. EVOLUCIÓ DE LA
GUERRADesprés, el bàndol nacional va ocupar la capital, Madrid. Més
endavant també van ocupar les terres del Nord, amb el salvatge
bombardeig de Gernika. Anaven avançant fins arribar al 1938, a la
Batalla de l’Ebre:

14. EVOLUCIÓ DE LA
GUERRADesprés de la Batalla de l’Ebre, el bàndol nacional va
ocupar Catalunya.
La Guerra va acabar l’1 d’abril de 1939. Franco es
converteix en el Cap d’Estat d’Espanya i s’inicia un
període de dictadura que s’allargarà fins el 1978,
amb la nova Constitució Espanyola.
Per què creieu que el bàndol nacional va poder
avançar tan ràpidament i guanyar amb certa facilitat
els republicans?

15. GERNIKA
Gernika és una població del País Basc. És un símbol del
nacionalisme basc.
El 26 d’abril del 1937 la Legió Cóndor (Alemanya) va bombardejar
durant tres hores aquesta petita població. Hi va haver una gran
quantitat de morts.
El bàndol nacional va voler desmoralitzar així el bàndol republicà.
Fins i tot van intentar responsabilitzar els republicans del
bombardeig. Finalment però van reconèixer que havien sigut ells,
tot i dir que Gernika va ser bombardejada per error.

16. GERNIKA
Pablo Picasso immortalitza el bombardeig en el seu quadre
Guernica.

17. GERNIKA
El govern republicà adquireix el quadre per exposar-lo a l’Exposició
Universal de París (juny de 1937).
Quan acaba la guerra Picasso expressa el seu desig que el quadre
no s’exposi a Espanya fins que no hi hagi un règim democràtic. I així
és. No s’exposa a Espanya fins el 1981.
Actualment es troba al Museo Reina Sofia de Madrid i s’ha convertit
en un símbol de l’horror de la guerra.

18. LA BATALLA DE L’EBRE
La Batalla de l’Ebre fou un intens combat de desgast entre
les tropes republicanes i els exèrcits franquistes, iniciat el 25
de juliol de 1938, a les acaballes de la Guerra Civil, i que
esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al
govern republicà.
L’estiu del 38 va ser complicat per a les tropes republicanes.
La desfeta de Terol i el fet que l’exèrcit franquista hagués
pogut dividir el territori republicà per la zona de Vinaròs, va fer
que la moral dels republicans estigués pel terra.

19. LA BATALLA DE L’EBRE
Situació dels fronts abans d’iniciar-se la Batalla de l’Ebre

20. LA BATALLA DE L’EBRE
Distribució de les
forces d’ambdós
exèrcits, en roig el
republicà i en blau el
franquista.

21. LA BATALLA DE L’EBRE
Els comandaments republicans, per mirar de pujar l’ànim a
les tropes, van decidir atacar el front franquista en el que
seria la més gran batalla lliurada dins el territori espanyol.
Prop de 200.000 soldats es van enfrontar en una terrible
batalla de desgast.
Els republicans van fracassar en la seva ofensiva i van
decidir retirar-se. En conseqüència, van perdre la batalla i
més tard la guerra.

22. LA BATALLA DE L’EBRE
Després de la derrota republicana, la guerra es va convertir en
un continu avanç dels franquistes que prenen Barcelona el 26
de gener i Madrid el 28 de març de 1939.
Així doncs, la derrota republicana va significar el cop definitiu a
la República.
Del prop dels 100.000 soldats republicans que hi van anar, no
en van tornar sencers ni la meitat. Si hi afegim les grans
pèrdues materials, l’exèrcit republicà va rebre el pitjor revés de
la guerra.
Aquesta batalla fou insostenible per als republicans perquè no
tenien ni mitjans humans ni materials per cobrir les baixes.

23. LA BATALLA DE L’EBRE
Bàndols enfrontats
República Espanyola
Brigades
Internacionals
Espanya franquista
Alemanya nazi
Regne d’Itàlia
Forces de combat
100.000 soldats
230 peces d’artilleria
120 tancs
+ de 200 avions
98.000 soldats
300 peces d’artilleria
+ de 300 avions
Baixes
10.000 morts
34.000 ferits
20.000 presoners
+ 100 avions abatuts
6.500 morts
30.000 ferits
5.000 presoners
+ 50 avions abatuts

24. LA BATALLA DE L’EBRE
ENTRE EL FRONT I LA REREGUARDA
Mentre els soldats són al front, els seus amics i familiars
lluiten per sobreviure.
La comunicació entre aquests dos espais esdevé vital per a
mantenir la moral i l’esperit de lluita de soldats i civils.
FERITS AL FRONT
L’atenció als combatents pren unes dimensions enormes a
causa de la gran quantitat de ferits.
La població civil va entrar en el conflicte perquè ells
formaven la xarxa sanitària.

25. LA BATALLA DE L’EBRE
SOLDATS A LES TRINXERES
Les trinxeres van ser la clau
dels sistema defensiu
republicà. Les trinxeres van
condicionar la vida
quotidiana dels soldats que
hi van lluitar.
115 DIES
115 dies són els que va durar la Batalla de l’Ebre.

26. LA BATALLA DE L’EBRE
LA LLEVA DEL BIBERÓ
Lleva del Biberó fou el nom
que van rebre les lleves
republicanes de 1938 i 1939.
Van ser cridats a files 30.000
nois nascuts el 1920 i 1921
per defensar el territori català
durant la Batalla de l’Ebre,
quan sol tenien 17 anys.

27. CONSEQÜÈNCIES
Econòmiques
L’economia espanyola va tardar dècades en recuperar-se. El
pagament de la despesa de la guerra va ser molt elevat per als dos
bàndols.
Víctimes de la guerra
El número de morts en la Guerra Civil sol es pot calcular de manera
aproximada. Es considera la xifra de 500.000 morts, inclosos els
morts en combat, les víctimes de bombardejos, execucions i
assassinats. Aquestes estimacions no inclouen a qui va morir de
malnutrició, fam o malalties engendrades a la guerra. Hi ha qui
estima 1.000.000 de morts.

28. CONSEQÜÈNCIES
La repressió franquista de la postguerra i l’exili republicà
La dictadura franquista va iniciar un procés repressiu contra el
bàndol perdedor, el republicà. Això va fer que moltes persones del
bàndol republicà resultessin morts o bé obligats a marxar a l’exili.
En aquells temps parlar de democràcia, república o marxisme era
il·legal i sancionable.
Aquí a Catalunya la repressió va ser més forta. Es va suprimir la
Generalitat de Catalunya i totes les seves institucions, el president
va haver de marxar a l’exili per salvar la vida i es va prohibir l’ús del
català, entre moltes altres bestieses.

29. FOTOS CURIOSES
Fusell metrallador «Lewis»
Morter de 61mm model francès
Projectils de morter calibres 50 i 81 mm

30. FOTOS CURIOSES
Carro de combat T-26B, model soviètic

31. FOTOS CURIOSES
Comiat cap al front

32. FOTOS CURIOSES
Grup de monges en un dels convents de Toledo, protegides per les forces republicanes