Resum del tema 3 de Història del Món Contemporani de 1r de Batxillerat

1. TEMA 4.- ELTEMA 4.- EL
MOVIMENTMOVIMENT
OBRER (1789-1914).OBRER (1789-1914).
Història del Món ContemporaniHistòria del Món Contemporani
1r de Batxillerat1r de Batxillerat

2. TEMA 4.- EL MOVIMENT OBRER.TEMA 4.- EL MOVIMENT OBRER.
 1.- ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER.1.- ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER.
 2.- ELS GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE2.- ELS GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE
L’OBRERISME.L’OBRERISME.
 3.- L`’ÈPOCA DE LA Iª INTERNACIONAL3.- L`’ÈPOCA DE LA Iª INTERNACIONAL
(1864-81)(1864-81)
 4.- L’EXPANSIÓ DEL MOVIMENT OBRER.4.- L’EXPANSIÓ DEL MOVIMENT OBRER.
 5.- LA IIª INTERNACIONAL.5.- LA IIª INTERNACIONAL.

3. 1.- ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT1.- ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT
OBRER.OBRER.
 1.-1.- Industrialització i associacions d’oficiIndustrialització i associacions d’ofici..
 2.-2.- Repressió, radicalisme i lluita socialRepressió, radicalisme i lluita social..
 3.-3.- El ludismeEl ludisme..
 4.-4.- Les primeres organitzacions sindicalsLes primeres organitzacions sindicals..
 5.-5.- El cartismeEl cartisme..
 6.-6.- El socialisme utòpicEl socialisme utòpic..
 7.-7.- L’impacte de la revolució del 1848L’impacte de la revolució del 1848..

4. 1.1.-1.1.- Industrialització i associacions d’oficiIndustrialització i associacions d’ofici
REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
Burgesos
Proletaris
Societat
de classes
PROLETARIS
Treballadors que sols posseeixen la seua força de treball
Dures condicions de vida i de treball
Els proletaris prenen consciència de la seua situació
(consciència de classe)
S’organitzen per a intentar millorar la seua situació
MOVIMENT OBRER
Relaciona Revolució Industrial, societat de classes,
consciència de classe i moviment obrer en 5-10 línies

5. 1.2.-1.2.- Repressió, radicalisme i lluita socialRepressió, radicalisme i lluita social
Els governs prohibeixen i reprimeixen
les associacions obreres i les vagues
Les primeres associacions obreres van ser
clandestines – Societats de Socors Mutus (ajuda
en cas de malaltia, atur, defunció... També caixes
de resistència per a vagues)
Pel suport dels governs a la burgesia, els obrers
es radicalitzen i s’apropen a les idees jacobines:
sufragi universal, reformes socials, igualitarisme.
Ludisme
Cartisme
Socialisme utòpic
a partir del 1815
Sindicalisme
- Quina va ser la primera forma d'associació dels obrers? En què consistien?
- Quina va ser la reacció dels governs a les associacions obreres i a les vagues? Per quin
motiu?
Llei Chapelier a França (1791)
Combination Acts a G.B. (1799)
Primera mitat del segle XIX

6. 1.3.-1.3.- El ludismeEl ludisme
Es va iniciar a Anglaterra, entre els anys 1811 i 1816 i es va estendre
per tota Europa Occidental entre el principi del segle XIX i el 1840
Demandes: augment salarial, retirar màquines, millors condicions laborals
Forma d’actuar: enviar cartes als burgesos amb les seues peticions i, si aquests no complien,
actuaven cremant fàbriques i màquines o contra el burgès (moviment mecanoclasta).
Composició: majoritàriament eren artesans, amenaçats per les noves màquines i fàbriques.
Van ser durament reprimits pels governs: penjats, empresonats o enviant
l’exèrcit a assassinar-los (matança de Peterloo, Manchester, 1819).
“Senyor, se m’ha informat que vostè és propietari d’unes quantes d’aquestes detestables màquines esquilado-
res. Sàpiga que si no són retirades al final de la setmana entrant, encarregaré a un dels meus lloctinents que
les destrueisca. I si vostè té l’audàcia de disparar contra qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres
d’assassinar-lo a vostè i cremar la casa”
Ned Ludd, general de l’exèrcit dels justiciers (1812).
Rep el seu nom de l’imaginari capità Ludd que signava les cartes dels obrers en G.B.
- Elabora una definició de ludisme

7. 1.4.-1.4.- El socialisme utòpicEl socialisme utòpic
Cronologia:
1815-1848
Característiques:
Critiquen el sistema social i econòmic capitalista
Busquen una societat justa i fraternal, la felicitat i el benestar
general, rebutjant la competència i l’explotació
Desconfien de la política i els polítics
La majoria són pacifistes i no revolucionaris: volen reformar la
societat o construir-ne una nova allunyada de la capitalista
L. A. BLANQUI LOUIS BLANC SAINT-SIMON
CHARLES
FOURIER
E. CABET
ROBERT
OWEN

8. 1.4.-1.4.- El socialisme utòpicEl socialisme utòpic

9. 1.5.-1.5.- Les primeres organitzacions sindicalsLes primeres organitzacions sindicals
Les societats de socors mutu es transformen en els primers sindicats d’ofici a partir del 1824
(Trade Unions) a Gran Bretanya, rere la derogació de les Combination Acts
El 1834 es forma el primer sindicat de treballadors no qualificats amb més de mig milió d’obrers:
Great Trade Union, el primer sindicat general de classe.
Demanen reducció de jornada, augment salarial i dret d’associació.
Utilitzen la vaga com a forma de lluita: vaga general de 1834, que va ser
durament reprimida (fracàs inicial contra alta burgesia i Estat).
A partir del 1830 els sindicats obrers s’expandeixen per tota
Europa, a imitació dels britànics.
Daumier
El govern va prohibir les associacions obreres generals, havien de ser per oficis
- Què van ser les Trade Unions? I la Great Trade Union? Compara
els dos conceptes.
- Què van reivindicar i com? Quin va ser el resultat?

10. 1.6.-1.6.- El cartismeEl cartisme
Cronologia: 1836-48
Causes: fracàs de la Great Trade Union, repressió contra els pobres, sufragi censatari.
Reivindicacions: sufragi universal masculí, vot secret, dret a ser elegit, sou per als diputats i refor-
mes democràtiques i anticapitalistes → creuen que participar en política és la forma de millorar
Van promoure també vagues i manifestacions
Fracassa per la negativa del Parlament a acceptar les seues demandes, la repressió i les divisions
Però aconsegueix conscienciar els obrers dels seus interessos polítics i la jornada de 10 hores
En 1836 un grup d'obrers van crear la Londoneer Working Men's Association, que va
lliurar dos anys després la Carta del Poble, on reclamaven els seus drets al Parlament.
- Elabora una definició de Cartisme.
- Relaciona el fracàs del moviment sindicalista de la Great Trade Union amb el Cartisme.
- Compara les característiques d'ambdos moviments.

11. 1.7.-1.7.- L’impacte de la revolució del 1848L’impacte de la revolució del 1848..
Les revolucions del 1848 tenen un caràcter més social per tota Europa: els obrers recolzen a la
xicoteta burgesia i aconsegueixen millores socials i laborals en alguns casos.
A París aconsegueixen drets socials i laborals i la creació dels Tallers Nacionals, dirigits pel
ministre socialista Louis Blanc.
La burgesia liberal moderada envia l’exèrcit per acabar amb els avanços obrers
i ocupar i tancar els Tallers Nacionals, jutjant-se els responsables.
1848 suposa:
La confrontació clara i definitiva entre burgesia
i proletariat.
El moviment obrer cada vegada creix més i
s’organitza millor, fins a la Iª Internacional.
Debat al moviment obrer sobre si és possible
ampliar drets dins d’una república burgesa o és
necessària una revolució de classe (per la força).
Naixement del marxisme: Marx i Engels
publiquen el Manifest Comunista (1848)
Sufragisme: Declaració de Séneca Falls (1848),
Inici moviment feminista

12. 2.- ELS GRANS CORRENTS
IDEOLÒGICS DE L’OBRERISME.
2.1.-2.1.- El marxisme o socialisme científicEl marxisme o socialisme científic..
2.2.-2.2.- L’anarquismeL’anarquisme..

13. 2.1.-2.1.- El marxisme o socialisme científicEl marxisme o socialisme científic
Va ser formulat per Karl Marx i Friedrich Engels: El Manifest Comunista (1848)
Defensaven
La destrucció de l'ordre liberal i del sistema capitalista
Conquista del poder en dos passos:
1. Revolució
2. Dictadura del proletariat
Societat sense classes

14. 2.1.-2.1.- El marxisme o socialisme científicEl marxisme o socialisme científic
El motor de la història és la lluita de classes entre:
Opressors (controlen l’economia)
Oprimits (no controlen l’economia)
Etapes històriques o sistemes de producció:
Societat primitiva igualitarista (no hi ha excedent)
Societat esclavista: amos contra esclaus
Societat feudal: senyors contra camperols
Societat capitalista: burgesos contra proletaris
Societat socialista: acaba amb la lluita de classes
ANÀLISI DEL PASSAT

15. 2.1.-2.1.- El marxisme o socialisme científicEl marxisme o socialisme científic
CRÍTICA DEL PRESENT
Sistema de producció
capitalista
Forces de producció
Mitjans de producció: màquines,...
Mà d’obra
Relacions socials de producció
Proletariat (classe dominada)Burgesia (classe dominant)
explotació
Plusvàlua (benefici del capitalista)
a través de la
VALOR TOTAL DEL PRODUCTE
TREBALL PAGAT
AL TREBALLADOR
TREBALL NO
PAGAT
→ PLUSVÀLUA
PROJECTE DE FUTUR
Societat comunista: igualitària, sense classes ni propietat privada
Dictadura del proletariat

16. 2.2.-2.2.- L’anarquismeL’anarquisme
Principals anarquistes: Proudhon, Bakunin i Kropotkin
S’oposen a tota forma d’autoritat coactiva (poder) i reivindiquen la llibertat extrema de l’individu
S’oposen a
L’Estat: tot governant es corromp i pretén imposar-se sobre els governats,
que es senten degradats.
La propietat privada: la consideren un robatori que no respecta la llibertat i la
igualtat i proposen la col·lectivització dels mitjans de producció.
La religió: consideren que sotmet espiritualment a les persones i les imposa
una jerarquia i dependències.

17. 2.2.-2.2.- L’anarquismeL’anarquisme
Proposen
Llibertat individual de l’home i de tota la societat
“Jo no són un humà lliure sinó en tant que reconec la llibertat i la humanitat de tots els homes
que m’envolten” (Bakunin)
“Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El mal, als ulls
dels anarquistes, no està en la forma de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi de l’autoritat en si.
Els anarquistes ens proposem ensenyar al poble a viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir dels
propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat”:
Declaració de Piotr Kropotkin davant d’un tribunal de justícia (1883).
La revolució social o l’acció directa (terrorisme individual) com a mitjans per
destruir l’Estat i la propietat privada → societat anarquista
Organització en comunes d’associació voluntària: unitats de producció i consum
autosuficients i sense govern jeràrquic (les decisions es prenen entre tots)
El dret d’herència, en la nostra opinió, hauria de suprimir-se, ja que mentre existisca perdurarà la desigualtat econòmi-
ca hereditària; no la desigualtat natural dels individus, sinó la desigualtat artificial de classes –i això sempre engendra-
rà la desigualtat hereditària en el desenvolupament i formació de les ments, i la continuació de la qual seria la font i la
consagració de totes les desigualtats polítiques i socials. La tasca de la justícia és establir la igualtat per a cadascú,
però aquesta igualtat dependrà de l’organització política i econòmica de la societat; una igualtat amb què cadascú va
a començar la seua vida, i per la qual cadascú, dirigit en la seua pròpia naturalesa, serà el producte dels seus propis
esforços. En la nostra opinió, la propietat dels difunts s’ha d’acumular als fons socials per a la instrucció i l’educació
dels xiquets d’ambdós sexes, cosa que inclou la seua manutenció des del naixement fins a la majoria d’edat.
M. BAKUNIN: Socialisme sense Estat: Anarquisme. De www.marxists.org.
El poble pateix i pregunta: ¿què podem fer per eixir d’aquesta situació?
Reconèixer i proclamar que té, davant de tot, el dret a viure, i que la societat ha repartir entre tot el món, sense excep-
ció, els mitjans d’existència de què disposa. Obrar de manera que, des del primer dia de la revolució, sàpiga el treba-
llador que una nova era s’obri davant d’ell; que ningú es veurà obligat a dormir baix dels ponts, junt als palaus, a
romandre en dejú mentre hi haja aliment, a tremolar de fred prop dels comerços de pells. Siga tot de tots, tant en rea-
litat com en principi, i que es produisca per fi en la història una revolució que pense en les necessitats del poble
abans de llegir-li la cartilla dels seus deures.
Açò no podrà realitzar-se per decrets, sinó tan sols per la presa de possessió immediata, efectiva, de tot allò necessari
per a la vida de tots; aquesta és l’única forma veritablement científica de procedir, l’única que comprèn i desitja la
massa del poble.
Prendre possessió, en nom del poble revoltat, dels graners de blat, dels magatzems atestats de roba i de les cases habi-
tables. No malbaratar res, organitzar-se de seguida per omplir els buits, fer front a totes les necessitats, satisfer-les
totes; produir, no ja per a donar benefici a qui fora, sinó per a fer que visca i es desenvolupe la societat.
P. KROPOTKIN: La conquesta del pa (1892).
PRINCIPALS ATEMPTATS ANARQUISTES
· 1878: Atemptat contra Alfons XII d’Espanya (Juan Oliva Moncasí).
· 1878: Tres atemptats en 34 dies contra Humbert I d’Itàlia.
· 1881: Assassinat del tsar Alexandre II (grup Naródnaia Volia).
· 1884: Atemptat contra el kàiser Guillem I (Auguste Reindorf).
· 1893: Atemptat contra el general Martínez Campos a Barcelona (Paulí Pallàs) i bomba del Liceu (Santiago Salvador).
· 1894: Assassinat del president francès Sadi Carnot (Jerónimo Caserío).
· 1897: Assassinat del president espanyol Antonio Cánovas del Castillo (Michele Angiolillo).
· 1898: Assassinat de l’emperadriu Isabel d’Àustria (Luccheni).
· 1900: Assassinat del rei Humbert I d’Itàlia (Gaetano Bresci).
· 1901: Assassinat del president dels Estats Units William McKinley (Leon Czolgocza).
· 1906: Atemptat contra el rei Alfons XIII d’Espanya i la seua dona el dia de la boda (Mateo Morral).
· 1912: Assassinat del president espanyol José Canalejas (Manuel Pardinas).

18. MARX BAKUNIN
Concepció
històrica
Les classes com a protagonistes
Els individus (i les classes)
com a protagonistes
Forma
d’organització
Partits polítics obrers (i sindicats) Sindicats obrers
Recolzament
social
Obrers industrials (sobretot) Jornalers agrícoles (sobretot)
Forma de lluita Vagues i revolució obrera
Vagues, revolució obrera i acció
directa (terrorisme individual)
Societat
de
futur
Dictadura transitòria del
proletariat (conquesta del poder
i l’Estat) → societat socialista
Acabar d’arrel amb l’Estat i
implantar una societat anarquista
basada en Comunes i Federacions
Propietat Estatal Col·lectiva o comunal

19. Activitats:
1.Elabora una definició de marxisme o socialisme científic i
digues quin penses que és el seu antecedent.
2. Cerca quina influència va tindre en Europa les seues idees
3. Elabora una definició d’anarquisme
4. Quines són les diferències principals entre ambdues ideologies?

20. De la segona mitat del segle XIX fins al 1914De la segona mitat del segle XIX fins al 1914
 La formació de l’A.I.T. (Iª Internacional) i la seua crisi (1864-72)La formació de l’A.I.T. (Iª Internacional) i la seua crisi (1864-72)
 La Comuna de París (1871)La Comuna de París (1871)
 Els camins de l'anarquismeEls camins de l'anarquisme
 Sindicats i partits socialSindicats i partits socialistesistes
 La Segona Internacional (1889-1914)La Segona Internacional (1889-1914)

21. La formació de l’Assocació Internacional deLa formació de l’Assocació Internacional de
Treballadors (A.I.T.)Treballadors (A.I.T.)
L’A.I.T. o Iª Internacional es va fundar a Londres l’any 1864 i durarà fins 1876.
Suposa la unió d’obrers de tot el món i diferents tendències (marxistes, sindicalistes, anarquistes,...)
El Consell General, dirigir per Marx, és el màxim òrgan dirigent, per damunt de les seccions nacionals
Dos principis
bàsics
Aconseguir l’emancipació de la classe obrera
Conquerir el poder polític
La vaga com a forma de lluita (sindicats obrers)
Formació de partits polítics nacionals
REIVINDICACIONS CONCRETES (fixades als primers congressos)
Jornada laboral de 8 hores
Supressió del treball infantil
Millora de les condicions laborals de les dones
Desaparició de l’exèrcit
Socialització dels mitjans de producció

22. La crisi de la InternacionalLa crisi de la Internacional
Augmenten les diferències entre
marxistes i anarquistes bakuninistes
Paper de l’individu
Paper de l’Estat
Creació de partits polítics obrers nacionals
Acció directa
Els anarquistes ixen de l’AIT el 1872
Divisió definitiva entre socialistes i anarquistes
L’AIT es trasllada a Nova York, es desvincula dels sindicats i perd força fins desaparèixer (1876)

23. La Comuna de París (març-maig 1871)La Comuna de París (març-maig 1871)
Els francesos són derrotats a la guerra franco-
prussiana, el que suposa la caiguda de
Napoleó III
Els obrers organitzen una insurrecció que
triomfa i proclamen la Comuna de París
(març-maig del 1871)
Durant 54 dies apliquen
reformes radicals
Nacionalització dels béns del clergat
Supressió del lloguer de les vivendes
Ensenyament laic i gratuït
Transformació de les empreses abandonades en cooperatives obreres
Duríssima repressió de l’exèrcit (17000 afusellats i 40000 detinguts) i il·legalització de l’A.I.T.

24. Evolució de l'anarquisme (1875-1914)Evolució de l'anarquisme (1875-1914)
Divisió en dos corrents
Liderats per Kropotkin i Malatesta
Anarcocomunisme
Propugnen l'acció violenta: “propaganda per l'acció” contra els símbols de
l'Estat, l'Església i els capitalistes
Onada d'atemptats Perd força
Anarcosindicalisme
Defensaven l'organització en sindicats de treballadors i la creació de
col·lectivitats obreres
Formació de sindicats anarquistes com la Confederació Nacional de Treball
(CNT) a Espanya

25. Sindicats i partits socialistes (1875-1914)Sindicats i partits socialistes (1875-1914)
Segona Revolució Industrial
Formació de grans sindicats centralitzats (ara legals)
Associació General de Sindicats Alemanys
Augment considerable del proletariat
Unió General de Treballadors, a Espanya
Creació dels primers partits polítics obrers socialistes
Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD)
Partido Socialista Obrero Español (PSOE)
Partit Laborista al Regne Unit
Partit Socialista a França
Trade Unions, al Regne Unit

26. Es funda a París el 1889 i perdura fins la Iª Guerra Mundial (1914-18)
Diferències amb la Iª Internacional: homogeneïtat ideològica (sense anarquistes)
i confederació de partits nacionals autònoms (sense Consell General)
RECLAMEN
Lleis de protecció dels treballadors
Jornada de 8 hores
Sufragi universal
Afiliació dels treballadors als partits socialistes
Accés dels socialistes al poder polític*
Fi de la discriminació sexual
No participació dels treballadors a les guerres capitalistes
* La forma d’arribar al poder va provocar la ruptura en dos grans corrents:
- Socialisme reformista: via parlamentària amb partits socialistes
- Socialisme revolucionari o comunisme: defensen la revolució proletària
LA SEGONA INTERNACIONALLA SEGONA INTERNACIONAL
Creació dels símbols del moviment obrer

27. ACTIVITATS
1. Fes una definició de la Primera Internacional. Per què va desaparéixer?
2. Quina és la diferència entre l'anarcocomunisme i l'anarcosindicalisme?
Valora quina opció va tindre més futur.
3. Quina va ser l'evolució dels sindicats a la segona mitat del segle XIX?
4. Quan i on es crearen els primers partits socialistes?
5. Fes una definició de la Segona Internacional.