Franquisme 1939-59. Edició 2020

1. TEMA 14-15.- EL FRANQUISME (1939-1975)
Etapes fonamentals
1.- 1939-1959 . Evolució política.

2. Cronologia

3.  Cronologia: El franquisme, (1939-1975), amb dues
etapes fonamentals des del punt de vista polític:
 L’autarquia, 1939-1959
 1939-1945, etapa blava o feixista
 1945-1951, l’aïllament internacional
 1951-1959, el reconeixement internacional i el
nacionalcatolicisme
 El desenvolupament econòmic (1959-1975)
 1959-1973. Etapa del desenvolupament econòmic.
Entrada dels tecnòcrates al govern
 1973-1975. La crisi final del franquisme

4. Cronologia del període 1939-1959

5. .
Evolució política
(1939-1959)
1.1. La IIa Guerra Mundial i l’hegemonia del nacionalsindicalisme (1939-45).
1.2. Els anys del boicot internacional (1945-47 o 1951).
1.3. La fi de l’aillament i els primers intents d’obertura (1951-59).
1.4.- L’oposició interna i l’exili

6. 1.1. La IIa Guerra Mundial i l’hegemonia
del nacionalsindicalisme (1939-45).
També s’anomena etapa feixista/falangista o blava
Què és el nacionalsindicalisme?
Es tracta de l’element ideològic fonamental de Falange, es a dir,
del feixisme espanyol i es basa en :
I)*l’organització de l’economia i de l’Estat a partir del Sindicat
Vertical i en general de Falange.
II) *Combina, a més, una clara oposició al marxisme i l’esquerra
amb una crítica al sistema capitalista i la defensa d’una certa
justícia social ( considera que la propietat privada ha d’estar al
servei de la satisfacció de les necessitats bàsiques, però això
no s’aplicarà de manera molt superficial).
III) Considera que la base del nou estat s’ha de basar en:
*la família, *el municipi i el Sindicat Vertical.
IV)*Propugna un nacionalisme espanyolista i unitarista

7. Durant aquesta etapa, especialment, fins 1943-45:
•Falange controla, sempre sota la direcció de Franco, importants parcel.les de l’Estat
(ja vist)
•Controla la propaganda, una part dels mitjans de comunicació i tots els governadors
civils són a la vegada el cap provincial del partit. L’afiliació en l’administració obligatòria
•Falange és protagonista de la repressió (saques i paseos)
•En el govern, destaca el poder de Serrano, que controla Falange i totes les qüestions de
seguretat (Governació) i més tard, afers exteriors
•Des dels sindicats Verticals s’exalta el Caudillo i controla el moviment obrer.
•Recordem el Fuero del Trabajo (1938)

8. Els poders dels altres pilars de la dictadura, Exèrcit i Església ja s’han vist.
A més, hem d'afegir la política econòmica autàrquica (que veurem després)
i el resultat és un règim
En bona part, la construcció del règim es basa en els models italià i alemany i
Franco signa els decrets com els propis d’un estat totalitari. L’evolució del règim
durant aquestos anys es troba molt vinculada a la política exterior, es a dir, a la
2a GMundial i a l’aliança amb l’Eix feixista (Alemanya i Itàlia).
Això és el que convé explicar ara.
Repressiu i violent
Personal i militar De partit únic
catòlic
Que exerceix un fort control sobre la societat i
l'economia a través de l'autarquia. (això s'explica
més tard)

9. L’aliança amb Hitler
1939, Franco signa en març el Pacte Antikomintern (anticomunista) amb Alemanya i
Itàlia (fou secret)
Quan esclata la guerra , setembre de 1939, es declara neutral, però sense descartar
una possible intervenció en favor de l’Eix
Juny de 1940 significa la derrota de França i només a Europa resisteix GB. Aleshores,
Itàlia entra en la guerra i Franco es declara no beligerant, donant suport diplomàtic a
l’EIX.
S’inicia una negociació per a entrar en la guerra (Franco veu que Hitler és el
cavall guanyador i intentarà aprofitar-se’n per a construir un imperi en Africa)

10. L’entrevista d’Hendaia, (1940, Octubre) entre Franco i Hitler és un fracàs.
Per què?
Franco demana a Hitler:
Marroc francés, Orà, Gibraltar (potser Portugal també?) així com armes
i sumministraments per a entrar en la guerra
Però Hitler no veu que Franco siga un aliat més important que la França de
Vichy (col.laboracionista) que continua controlant les colònies africanes.
D’ acceptar Franco, les colònies franceses potser s’haurien passat a
GB. A més, dubtava del poder militar de l’exèrcit espanyol en una guerra.
L’estat nazi considerava que Franco no era més que un satèl.lit i no un aliat

12. La col.laboració, tot i això continua :
*Franco exporta mineral i matèries primeres a Alemanya durant tota la guerra
*els ports espanyols del Cantàbric/Atlàntic servien de base per a la marina alemanya
Després, amb la invasió alemanya de l’URSS, Franco, per iniciativa de Serrano, envià
la División Azul per a combatre el comunisme

13. Es tractava de “voluntaris” falangistes dirigits per generals espanyols (Muñoz
Grandes). Aproximadament hi van combatre durant 2 anys i mig uns 45.000 soldats
Tanmateix, la derrota alemanya en Stalingrado (febrer del 43) representa un
canvi en la direcció de la guerra a favor de l’URSS

14. Franco declara la neutralitat espanyola i retira la División Azul (novembre del 43)
A més, destituiex Serrano de tots els seus càrrecs (finals del 42)
Decreta la convocatòria d’unes Corts (1942) simplement consultives, no legislatives.
els membres de les quals eren elegits per sufragi indirecte
entre el partit, el municipi i els caps de família.
S’inicia allò que més tard s’anomenarà la democràcia orgànica
una mena de tercera via entre la feixisme i el comunisme soviètic
Franco intenta desvincular-se de la imatge feixista davant les derrotes alemanyes i:

15. La democràcia orgànica
Va ser la denominació del règim després de 1945: es tractava
de disfressar el règim dictatorial i el passat feixista a través
d’unes institucions aparentment representatives. Es va
presentar com una mena de via alternativa al comunisme i el
feixisme.
En aquest règim, la representació política estava en mans
d`organismes com la família, el sindicat i el municipi a través
d’ un sistema de designació indirecta i controlat per l’ Estat (són
les corporacions, es a dir entitats i/o organismes de les
quals se`n dedueix la legitimitat de l`Estat ,en teoria més
representatives que els partits i sindicats) .

16. 1.2.- Els anys de l’aïllament (1945-47) (tb és vàlida la
cronologia (1945-51)
Els aliats, vencedors en la guerra, aïllen el règim franquista, qualificant-lo de feixista
i amenaça potencial, però no l’envaeixen: no l’accepten a l’ONU (1945) ni l’OTAN,
la majoria retiren els seua ambaixadors d’Espanya (1946) i l’aïllen
políticament (tancament de la frontera francesa) i econòmicament
Asimismo, la Asamblea recomienda que todos los Estados miembros de las Naciones
Unidas retiren inmediatamente los embajadores y ministros plenipotenciarios que
tienen acreditados en Madrid
Resolución de la Asamblea General de la ONU, Nueva York, 12 de diciembre de 1946.

18. Amb la derrota alemanya i l’aïllament de 1945-47,
Franco canvia el discurs obertament feixista
i insisteix en el caràcter catòlic, conservador i anticomunista del règim
D’aquesta manera, iniciarà uns canvis polítics i institucionals:
•Establirà el Fuero de los Españoles, (1945), una declaració de drets, però
sotmesos a la voluntat del dictador
•La llei de Referèndum (1947), convertia Espanya en un regne i facultava
a Franco a nomenar un successor
•Situa a catòlics en llocs rellevants del seu govern, en perjudici dels
falangistes

21. Continuando en la Jefatura del Estado la suprema potestad de dictar normas jurídicas de carácter general,
en los términos de las Leyes de 30 de enero de 1938 y 8 de agosto de 1939, el órgano que se crea
significará, a la vez que eficaz instrumento de colaboración en aquella función, principio
de autolimitación para una institución más sistemática del Poder.
(…)En su virtud, dispongo:
Artículo 1.- Las Cortes son el órgano superior de participación del pueblo español en las tareas del Estado.
Es misión principal de las Cortes la elaboración y aprobación de las Leyes, sin perjuicio de la sanción
que corresponde al Jefe del Estado.

22. L’aïllament i la condemna internacional esperonen una part de l’oposició,
republicana (comunistes i anarquistes) que organitza insurreccions armades
(maquis o guerrilla) esperant una intervenció armada dels aliats.
Tanmateix la invasió de la Vall d’Aran el 1944 fracasa.
El maquis continuarà fins 1953.
Els monàrquics més liberals s’aglutinen al voltant de Don Juan que
publica un manifest a Laussana el 1945 que defensa una monarquia integradora
Don Juan
El maquis espanyol

24. L’aïllament econòmic no va ser mai total: el petroli i altres productes bàsics
continuen arribant i l’Argentina de Perón ajudarà el règim franquista amb blat i carn
Encara que es pateix l’aïllament, la misèria, la fam i la manca d’ajuda exterior, Franco
resisteix fins 1947 i el seu anticomunisme li serà útil quan s’inicia la Guerra Freda entre
les potències capitalistes i comunistes, suposant l’inici de la fi de l’aïllament espanyol.
Mentre, organitza tota mena de concentracions de suport incondicional.
la consigna de Carrero Blanco era: “orden, unidad y aguantar”
Imatges de la visita d’Isabel
Perón

26. 1.3. La fi de l’aillament i els primers intents
d’obertura (1947-59) (tb és vàlid 1951-1959).
La consolidació i el reconeixement
A partir de l’inici de la Guerra Freda en 1947, EUA i els països capitalistes
s’apropen novament a Espanya (control del Mediterrani): voten en contra
d’imposar-li noves sancions (1947), s’obrin les fronteres amb
França (1948) i s’inicien les negociacions amb EUA (1949)

27. La Guerra Freda (1949-1989) significa l’enfrontament entre els USA i
l’URSS. Per a l’administració nordamericana, tot allò anticomunista,
tan si és democràtic com si no, és un bon aliat.
Franco compleix aquest requisit i Espanya presenta una posició estratègica:
al sud d’Europa i l’entrada al Mediterrani

28. A l’interior del país l’autarquia mostra el seu fracàs i obliga
a Franco i el seu govern a intentar eixir del seu aïllament

29. •En 1950 Espanya és admesa en la FAO i en la UNESCO (depenents de l’ONU)
•En 1953 Espanya signa un nou Concordat amb la Santa Seu: caràcter confessional de
l’Estat espanyol (catolicisme, religió oficial), privilegis per a l’església i el clergat
(no paguen impostos i reben ajudes), obligatorietat de l’ensenyament religiós,...
a canvi del reconeixement del govern de Franco i el dret d’aquest a proposar bisbes
•En 1953 es signen els acords amb Estats Units: Espanya li ofereix
bases militars a EUA a canvi d’ajuda econòmica i militar i de
recolzar-la per a entrar en els organismes internacionals
•En 1955 Espanya entra en l’ONU Fi de l’aïllament
Així, la dècada dels 50 significa la consolidació i el reconeixement del règim:
• A més, l’oposició de la guerra civil esta liquidada

30. El Concordat amb el Vaticà, 1953

32. *Confessionalitat de l’EStat ( i abolició de tota la legislació republicana)
*Suport econòmic (manteniment del clero per part de l’Estat)
*Aportacions econòmiques per a la reconstrucció d'esglésies i seminaris
*Control de l’ensenyament públic i concessions en el privat, que monopolitza,
arribant a ser titular d'Universitats
*Censura sobre qualsevol manifestació cultural que no s’adaptara a la doctrina
*Identificació entre el delicte i el pecat (en el codi penal, com l’adulteri, etc)
*Participació en la repressió i en la identificació dels castigats com a culpables
des de la trona/altar. A més repartia els certificats de bona conducta necessaris per
a perdonar els delictes.
Privilegis que va rebre l’Església en la dictadura segons el Concordat de 1953
A més, Franco va confirmar un privilegi que només estava a l'abast dels
Monarques absoluts: podia nomenar bisbes i prínceps de l'Església

33. *·El nacionalcatolicisme
Nacionalcatolicisme. Es definia la nació espanyola a partir d`una
sèrie d`elements estàtics, com ara la religió catòlica . Al llarg
del segle XIX, anaren difonent-se un conjunt d`escrits que
situen Espanya com una entitat nacional existent des de
l`epoca dels visigots, els primers reis cristians. Així el
catolicisme defineix l`essència nacional i no les institucions
liberals recolçades per la voluntad de la nació (sobirania nacional).
El punt culminant és l`obra de Menéndez Pelayo al segle XIX.
Com a conclusió: els oposats al catolicisme no són espanyols i així
Estat i Religió van units.
 A més, durant la II República la reorganització de les dretes es va
fer amb el suport de l`Església i insistirà en la defensa del
catolicisme com un element fonamental, identificant l’ordre
social (defensa propietat) i l’ordre religiós (Recordeu el paper
del CEDA). Finalment, la jerarquia eclesiàstica donara suport al
colp i considerarà que la guerra és una lluita contra el mal, contra
l’AntiEspanya, (representada pel librealisme, la democràcia i el
comunisme) una autèntica Croada o Cruzada . Aquestes idees tan
senzilles servien per a integrar a totes les dretes espanyoles i tenien
com a punt culminant la legitimació de Franco com a “Caudillo por
la gracia de Dios”.

35. Franco entra en una Església sota pali

38. Els acords amb els USA (1953)
Tots dos estaven d’acord en oposar-se al “perill” que representava l’URSS.
Establia:
• Ajuda militar (armes, moltes d’elles utilitzades en Corea i la 2a GM)
• Dret dels USA a establir bases militars
• Crèdits per a poder comprar excedents agrícoles USA. Facilitats per a
poder accedir a la tecnologia i les fonts d’energia dels USA. Significà la fi
de l’aïllament franquista i facilità l’etapa del creixement econòmic dels 60
El tractat beneficiava especialment els USA perquè el govern espanyol no
seria obligatoriament respaldat en cas d’atac i perquè la qualitat de
l’armament era bastant inferior a l’esperat.
Tanmateix, el règim franquista ho va utilitzar com una legitimació de la
dictadura. (d’ací arranca una part de l’antiamericanisme de l’esquerra
espanyola durant la segona part del segle XX).
Finalment, el president Eisenhower va visitar Franco el 1959

39. Les dificultats econòmiques continuen, especialment per als treballadors, i es produeixen
noves protestes d’obrers (1956-58), als quals s’afegeixen ara els estudiants (1956)
La crisi econòmica i social obliga a Franco a canviar novament el govern en 1957: els
tecnòcrates de l’Opus Dei guanyen molt de pes i imposaran una nova política econòmica
que, abandonant l’autarquia, obrirà l’economia a l’exterior i la liberalitzarà en l’interior
El canvi de política econòmica ens introdueix en una nova fase del franquisme des de 1959
Conclusió. Cap a 1957-1959

40. . L’OPOSICIÓ: EXILI I RESISTÈNCIA.
5.1. L’exili exterior.
5.2. L’evolució de l’oposició.

41. 1.4. L’exili exterior i l’oposició interna
Més de 400.000 republicans van fugir d’Espanya, dels quals uns 300.000 van tornar
davant la promesa de no procedir contra ells (moltes vegades incomplerta)
100.000 no van tornar i es van quedar, fonamentalment, a Amèrica, especialment a
Mèxic (on estarà el govern republicà en l’exili), però també a Argentina, Xile,
Veneçuela o Cuba; a França (camps de concentració i IIª Guerra Mundial) i les
seues colònies del nord d’Àfrica (Algèria i Marroc), Gran Bretanya i la URSS
Entre els exiliats destaca la gran quantitat de professionals qualificats, polítics, artistes
i intel·lectuals que va perdre Espanya i dels quals se’n beneficiaren altres països
Les institucions republicanes, els governs autonòmics i els partits
i sindicats s’organitzaran en l’exili, encara que amb diferències
entre ells sobre què fer (diplomàcia o lluita guerrillera)

43. Es importante destacar el papel del Presidente Lázaro Cárdenas; la mejor
manera de resumir su actitud hacia los exiliados es reproducir la contestación
del Presidente cuando, en el Consejo de Ministros convocado para tratar el
tema de la acogida de los exiliados, contestó a los opositores que le planteaban:
"¿Como vamos a acoger a todos sin previa selección?"
Lázaro Cárdenas Contestó: 'A los que han luchado en su país a favor del
Gobierno legalmente constituido, no les vamos a ofender con un interrogatorio.
Hay que recibirlos a todos'.

45. Exili en Mèxic

46. L’evolució de l’oposició.
L’oposició dins del país queda arrasada per la repressió i la por després de 1939
Tres etapes en
la postguerra
1939-44: poca resistència interior, limitada als guerrillers o maquis
comunistes i anarquistes que resisteixen i lluiten a les zones de
muntanya amb accions contra exèrcit i guàrdies civils
1944-47: augmenta el nombre de guerrillers amb l’entrada de
comunistes des de l’exterior amb l’objectiu de, combinant-se amb la
diplomàcia, forçar una intervenció dels aliats que havien derrotat el fei-
xisme en la IIa Guerra Mundial per a tirar a Franco (no es produirà)
1948-51: l’oposició interior és liquidada quasi totalment i
a l’exterior creixen les discrepàncies entre els republicans
Des de finals de la dècada del 1940 comencen a organitzar-se organitzacions clandestines
d’oposició al règim franquista: el PCE serà el millor organitzat,
però també es creen associacions obreres catòliques com la HOAC (1946)
Des de 1946 hi ha conflictes laborals i es convoquen vagues generals a
però el més significatiu serà la vaga
de tramvies a Barcelona en protesta per la pujada de tarifes (1951)
Es produeixen les primeres protestes estudiantils a Madrid i Barcelona (1956-57) i una
vaga en Astúries fa que s’impose l’estat d’excepció en la regió durant quatre mesos (1958)

49. Activisme maquis
Què és el maquis o guerrilla

50. Conflictes obrers

52. Vaga de tramvies (Barcelona, 1951)

54. L’oposició
segons la premsa franquista

55. La situación material y vocacional del universitario español es de indigencia, su perspectiva intelectual es
mediocre –¡cuántos catedráticos y maestros eminentes apartados por motivos ideológicos y
personalistas!– y su porvenir profesional totalmente incierto por la escasez de salidas y especializaciones
y por la intervención de excluyentes criterios extraprofesionales, precisamente cuando las necesidades del
país reclaman todo lo contrario: aportación de nuevas capacidades y esfuerzos.
Las causas de este desolador panorama, del que ningún buen fruto puede esperarse, son múltiples y
hunden sus raíces en todo el clima material y espiritual de nuestra actual sociedad.
Manifiesto a los estudiantes madrileños, Madrid 1 de febrero de 1956
El día 1 del actual, el estudiante de la Facultad de Derecho Ramón Tamames Gómez [...] se personó en
dicho centro y en unión de otros alumnos [...] reunió a un pequeño grupo de compañeros en la Biblioteca,
para leerles un «manifiesto» que pensaban elevar al gobierno recabando sus firmas […].
El contenido del manifiesto […] logró crear un clima propenso a la alteración del orden como así se
manifestó ya, ese mismo día, mediante un alboroto que provocó la intervención del decano de la facultad
señor Torres López, que intentó expulsar al citado Tamames, advirtiéndole que no habría de permitir que
en el seno de la facultad fueran creadas «célucas comunistas», expulsión que no pudo conseguir,
haciéndole entonces pasar al interior de su despacho, donde conversó con él y sus compañeros, mientras
un grupo de unos 200 alumnos gritaban airadamente en los pasillos.
Informe policial, febrero de 1956

56. Pregunta 4 sobre evolució del
primer franquisme
Poders de Franco i pilars del règim. Repressió
Evolució. Si explícitament es demana l’evolució
política fins 1959 heu de mencionar:
Etapa feixista: aliança amb Hitler i conseqüències.
Derrota d’Alemanya i conseqüències internes. Boicot
exterior.
Reconeixement exterior i canvis interns.
Si vos dona temps mencioneu l’oposició i l’exili.
Es molt llarg, però es així….
Vegeu exàmens de 2013 juny i 2018 que teniu en
correu.

57. REPASSAALLÒFONAMENTAL