Recull de les preguntes 4a i 4b per a la pau. Història

1. Document.Síntesi de preguntes 4ª i 4b per segles.
SEGLE XIX.
Tema 4.- La crisi de l’Antic Règim (1788-1833)
Preguntes 4 A
El més habitual és
 *Les Corts de Cadis i la constitució de 1812 durant la guerra de la
independència. (1808-14). Es a dir, començar pel Tractat de Fointanebleau de
1807 i acabar amb la tornada de Ferran VII el 1814 i la instauració de
l’absolutisme.
 Una part del regnat de Ferran VII:
1. Restauració absolutista (1814-1820) i Trienni Liberal (1820-1823)
2. Trienni Liberal (1820-1823) i dècada ominosa (1823-1833)
3. Dècada ominosa o absolutista (1823-1833)
Preguntes 4B.
 *Comparació entre constitucions al llarg del segle XIX (és el més habitual).
No es tracta d’explicar totes les constitucions sinó de comparar les més
importants: la de 1812, 45, 69 i 1876. (tb es poden esmentar d’altres com la del
37, la del 56 o la del 73). El format de la pregunta és parlar-ne de la sobirania,
drets i llibertats i divisió de poders.
 *Períodes monàrquics en Espanya i com es configura (la monarquia) al
llarg del segle XIX. Pareix que és complicat, però no tant: es tracta d’explicar el
tipus de monarquia : absolutista amb Ferran VII amb un breu període liberal (el
trienni i les Corts de Cadis); constitucional amb la constitució de 1837 i 1845;
democràtica amb el Sexenni (1869); constitucional en la Restauració (1876).
Caldria explicar el terme monarquia constitucional, sobirania compartida i
sobirania nacional i la monarquia democràtica del sexenni. Evidentment, durant
la I República no hi ha rei.
 *La sucessió a la Corona durant el segle XIX. Es parlar de la llei sàlica durant
el regnat de Ferran VII i com aquest la deroga perquè la filla puga ser reina,
donant lloc a un dels motius de la guerra carlina, la primera. Aquest conflicte
dinàstic se projecta durant tot el segle XIX, perquè el carlisme com a força
monàrquica i absolutista es manté durant tot el segle XIX amb dues guerres més:
la de 1846 (només en Catalunya i això no se sol explicar) i la tercera, que és la
del Sexenni (1872-76) que conclou amb la victòria d’Alfons XII.
 *Desenvolupar els enfrontamentts entre liberals i absolutistes en el segle
XIX. (Explicar les guerres carlines del segle XIX. Parleu de la primera, sobretot
i nomeneu que hi ha una segona i finalment la del Sexenni…).
 *Comentar les diferents guerres ocorregudes en el territori espanyol durant
el segle XIX (guerra independència, les tres guerres carlines i la Guerra de
Cuba, perquè Cuba era territori espanyol fins a 1898)

2. Tema 5 i 6.- La construcció de l’estat liberal (1833-74).
Pregunta 4 A
 *Causes i conseqüències de la primera guerra carlista
 *La construcció de l’estat liberal, incidint en la dècada moderada
 *Una altra versió seria el període de govern del partit moderat: (1844-54 i tb
des de 1856-68, )
 *Característiques del procés desamortitzador. (consisteix a explicar els
canvis en la propietat de la terra, no sols la desamortització de Mendizábal, sino
les anteriors mesures i en general tota la legislació que afectà a la propietat de la
terra, amb conseqüències i tot)
Pregunta 4B
 Comparació entre Constitucions del segle XIX: 1812, 45, 69 i 76. (seguint un
tipus de pregunta que també es troba en el tema de la crisi de l’Antic Règim).
 Paper de l’exèrcit en l’Espanya contemporània (juliol de 2013). Avui seria
paper de l’exèrcit en el segle XIX. Es a dir parlar dels pronunciaments militars
del segleXIX, sobretot en el període 1833-74. Amb la Restauració passa a un
segon plànol perquè hi ha acord entre les forces polítiques per a tornar-se
pacíficament en el poder. (en tot cas l’exèrcit esdevé un element fonamental en
la salvaguarda del sistema de la Restauració)
 Impacte social dels canvis econòmics en l’agricultura i la relació amb el
desenvolupament econòmic.
 Del període del Sexenni no tenim res com a pregunta 4 A però si com a pregunta
4B: Comparar les característiques polítiques del moderantisme (època
d’Isabel II, sobretot la Constitució del 45) amb els canvis introduïts per la
Revolució del 68 (cap a un estat democràtic i ahí parlarieu de la Constitució del
69 sobretot i inclús podrieu nomenar la del 73 i la República)
Tema 9.- La Restauració (1875-1898).
Pregunta 4 A)
 El sistema polític de la Restauració (apareix de diferents maneres, com a
sistema polític, com a sistema canovista, com a model polític etc) i sempre se
demana el mateix: constitució, partits polítics que se tornen i el caciquisme, tot
recordant el paper de Cánovas.
 No ha eixit mai, però cal portar els nacionalismes i sobretot la crisi del 98,
(guerra de Cuba, amb les seues conseqüències)

3. Pregunta 4B)
 Relacionar el sistema electoral de la Restauració amb d’altres anteriors
(està referint-se al sufragi universal durant el Sexenni, el censatari durant Isabel
II o l’universal indirecte de Cadis. Recordeu, sempre masculí Tb podríeu
explicar altres qüestions com la diferència entre els pronunciaments de l’època
d’Isabel II o com el Sexenni comença i acaba com un pronunciament)
 Comparar la Constitució de 1876 amb les anteriors, es a dir amb totes les
del segle XIX.
 Comparar la Constitució del 76 amb els canvis introduïts pel Sexenni i
l’època d’Isabel II.
SEGLE XX.
Tema 11.- La crisi de la Restauració. (1898-1931).
Pregunta 4 A)
 Desenvolupeu els diferents aspectes que desemboquen en la crisi de 1917
(contextualitzar la crisi de 1917 en l’època de la 1 a Guerra Mundial i explicar
els seus tres elements principals)
 Causes del colp d’estat de Primo de Rivera (1923) i característiques del
període. (consisteix en començar per les causes del colp que teniu tal qual en els
apunts i resum de classe i després explicar tot el període de la dictadura fins a
1930 i breument com i per què es proclama la II República).
Pregunta 4B
 Comparar el colp de 1923 amb colps posteriors (en el fons es tracta d’explicar
el paper de l’exèrcit al llarg del segle XX i parlar dels colps de 1936 i 1981
essencialment )
 Desenvolupeu breument els antecedents de la crisi i les conseqüències
d’aquesta relacionant-les amb el deteriorament final del sistema de la
Restauració, la caiguda de la monarquia i la proclamació de la República
(juny 2016. ) Aquell any es tractava de fer una síntesi dels antecedents de la
crisi de 1917, nomenant el reformisme dinàstic, la setmana Trágica i després el
període posterior a 1917 fins arribar a 1931. Per això jo vos demane que porteu
sempre TOT EL TEMA.
 Compareu semblances i diferències entre Primo de Rivera i Franquisme
(juny 2019). Este any seria complicat perquè el franquisme l’hem fet a distància
però podríeu explicar-ho tot destacant que el franquisme se veu a sí mateix com
un règim permanent que vol erradicar per a sempre la democràcia a Espanya, va
tenir una vocació feixista durant els anys 40 i el seu nivell repressiu i violent
superaava en molt a Primo. A més, Franco era el cap de l’estat tb i acumulava
pràcticament tots els poders. Mentre, Primo de Rivera es presenta com una
solució provisional al règim de la Restauració; tot i que era una dictadura
militar, tenia com a superior al Rei, va perseguir l’oposició però sobretot els
anarquistes (va tenir com a membre del Consell d’Estat a gent de la UGT com
Largo Caballero, cosa que amb Franco és imposible). Va fundar un partit, la

4. Unión Patriòtica, que va tenir poca vida i a més, va coincidir amb una etapa de
progrés econòmic, la dels anys 20. Mentre el franquisme, mantingué una actitud
d’aïllament total la qual cosa provocà la fam i la misèria dels anys 40 i part dels
50.
 Tema 11. La II República (1931-1936)
Pregunta 4 A)
 El més habitual és el primer bienni o bienni reformista en múltiples formats
i versions. (Ací heu d’explicar com es proclama la II República, una mica de la
Constitució i el programa reformista, tant en característiques com en
conseqüències). PORTEU EL TEMA SENCER PERQUÈ UN ANY
DEMANARAN EL BIENNI CONSERVADOR I LA REVOLUCIÓ DE 1934 I
COM S’ARRIBA AL FRONT POPULAR.
Pregunta 4 B)
 Relacionar els avanços del primer període de la República amb la reacció
conservadora del segon bienni i la política social de Franco (es a dir, tots els
retrocesos del segon bienni i la repressió del franquisme a la dona, als sindicats,
les baixades de salaris, el control de l’Església, la censura prèvia, etc).
 Expliqueu breument quina era la situació de l’Església catòlica a Espanya
durant la República i compareu-la amb els relacions Església-Estat i la seua
influència social durant el franquisme (molt fácil. Explicar l’oposició de
l’Església a la legislació republicana, l’estat laic, i després el nacionalcatolicisme
i els privilegis de l’Església durant la dictadura).
 Compareu la Constitució de 1931 en matèria de drets socials i igualtat amb
els anys de la monarquia i el franquisme. (és una pregunta molt ampla. Podeu
començar destacant el paper de la dona durant la monarquia i que no tenia dret a
vot ni a la igualtat civil, però si amb la república a més del vot, el dret al divorci
i desenvolupar una professió o un negoci al marge de la voluntat de l’home.
Després amb el franquisme, tot el contrari: total supeditació a l’home,
evidentment no podia votar, no hi havia eleccions lliures i per a treballar i
desenvolupar una professió necessitava el suport de l’home. A més, del control i
la repressió que l’Església exercia sobre la dona i que l’estat tb realitzava amb
la Sección Femenina i l’educació. Altres qüestions que es poden comentar: dret
a l’educació, dret a vaga, a formar un sindicat independent que en el franquisme
no existia per no parlar de la repressió al valencià o del control que l’Església
exercia sobre la moral i la cultura)
Tema 13.- La guerra civil i la seua dimensió internacional (1936-1939..
Pregunta 4 A).
 Només trobe un exemple: 2018 juliol i alguns l’heu fet com a exercici voluntari.
Ací vos el deixe: Descriviu, en línies generals, l'esclat de la guerra civil
espanyola, la intervenció internacional en aquesta i la violència succeïda en
ambdós bàndols.

5. Pregunta 4B
 Compareu sintèticament la situació de les llibertats i drets civils en els
diferents règims polítics que hi ha hagut a Espanya durant la primera
meitat del segle XX (és del mateix examen de juliol de 2018. I és tan ampla
que… En fi, podrieu parlar de: dret a vot, dret a vaga, jornada de 8 hores,
llibertat d’expressió, situació de la dona, dret de les regions a un govern propi ,
etc. En la primera meitat del segle XX, inclouria els temes Crisi de la
restauració, república i primer franquisme).
Tema 14 i 15. La dictadura franquista (1939-1975)
Pregunta 4 A)
 Característiques de la situació política, econòmica i social dels anys 40 i 50 .
(juny 2018).
 Característiques de l’oposició antifranquista durant els anys 60 i 70 (juliol
2017). Es tractaria d’explicar una mica què és el franquisme (elements
característics del règim i l’evolució politica del període 59-73 i ahí destacar
l’oposició politica, com ara Comissions Obreres i el PCE, entre d’altres ).
 Descriviu la primera postguerra, incidint en el carácter del règim instaurat
després de la guerra civil. (un poc críptica, però en fi, es tractava de descriure
el règim franquista, amb els seus elements i després parlar de l’evolució política
fins a 1955-59. Fixeu-vos que els termes econòmics els han situat com a
vocabulari. Es l’examen de juny de 2013).
 Descriviu l’evolució política d’Espanya durant el primer franquisme,
incidint en el significat de la dictadura i i el paper de la repressió (2010
juny. Un examen molt semblant al de 2013).
Pregunta 4 B)
 Desenvolupeu els aspectes de la política exterior espanyola durant el segle
XX. (no és tan difícil: la guerra del Marroc durant la Restauració, amb la derrota
d’Annual i la pacificació amb Primo de Rivera el 1925; l’ajuda a Franco per part
de les potències feixistes i la col.laboració durant la IIa Guerra Mundial, la
condemna i l’aïllament de l’ONU el 1946 i el reconeixement internacional
durant els anys 50. Per últim, es pot parlar de l’entrada en la CEE /Unió Europea
l’any 1986, amb la qual cosa acaba l’aïllament)
 Compareu les polítiques econòmiques i socials entre la República i el
franquisme (juny de 2018). (Les polítiques socials és una qüestió molt ampla :
dret a vaga, drets laborals i sindicals dels treballadors durant la República;
condició de la dona, no sols el vot, sinó també capacitat per a desenvolupar una
professió, treballar, etc. El franquisme és pràcticament el contrari. En relació a la
política econòmica, el franquisme establí un aïllament voluntari de la resta del
món durant els 40 i bona part dels 50. Després amb els acords amb els USA i el

6. Plà d’estabilització s’integrà en la corrent de creixement econòmic que procedia
de 1949)
 Comenteu la implantació de la dictadura franquista en relació amb
l’antecedent de la dictadura de Primo de Rivera i l’ascens dels feixismes
europeus, i la seua intervenció en la Guerra Civil espanyola, i l’esclat i
desenvolupament de la Segona Guerra Mundial (setembre 2012) (Comentar
l’aliança de Franco amb Hitler i Mussolini durant la guerra civil i la 2ª Guerra
Mundial)
Tema 16.- La transició a la democràcia.
Pregunta 4 A)
 La pregunta 4 A) està molt clara, cal explicar la transició- Vegeu les
diferents versions del mateix, que només canvien segons el document/s que
se presenten. Dit d’altra manera: si se pregunta el colpisme, explica el
colpisme; si és l’amnistia i l’oposició antifranquista, parla del període 1975-
78 i així succesivament. Vegeu els exemples:↓↓↓.
 Expliqueu el procés de la Transició Democràtica i el paper dels partits
polítics i les institucions en la seua consolidació, incidint en les dificultats
per a construir una societat democràtica, basant-vos en els textos (juny
2011). Ací es tractava d’explicar la transició des del principi fins a 1982. Els
documents parlaven de les eleccions de 1982 i de la transició en general.
 Expliqueu la dinàmica política durant la Transició democràtica. (juny
2012). Els documents : discurs del Rei en el 23 f i declaració de l’estat de
guerra per part de Milans del Bosch en València. Calia explicar tot el tema i
destacar el 23 f.
 Descriviu la construcció de l’Estat de les autonomies durant la transició
democràtica (juny de 2014). . Els documents: entrevista a un dels autors de
la Constitució de 1978, Peces Barba i per altra part, el pacte d’Ajuria Enea
de 1989. (aquest últim va ser anulat perquè estava fora de lloc). Calia
explicar la transició i destacar el títol VIII de la Constitució i tot el que hi ha
al darrere.
 Situeu i expliqueu l’estricta Transició política, amb especial atenció al
paper de l’antifranquisme. (juliol de 2014). Calia explicar el procés del
1975-1977 (eleccions democràtiques del 77) destacant la qüestió de la llei
d’amnistia i la legalització dels partits polítics. Els documents parlaven de la
llei d’amnistia i de la legalització del PCE.
 Descriviu, en línies generals, els principals problemes i resistències a què
es va enfrontar el procés de transició de la dictadura franquista a la
democràcia, en especial el perill colpista. (juliol de 2015). .Es tracta
d’explicar el procés del 75 al 77 i després fer un resum fins arribar al 23 f de

7. 1981. Els documents: un sobre la legalització del PCE i un altre sobre el 23
F
 Expliqueu, a grans trets, l'ideari, les actuacions de les forces d'oposició
al franquisme i els canvis polítics derivats. (juliol de 2019).
Documentació sobre la Junta Democràtica i la llei de reforma política de
1976. Es tractava d’explicar l’oposició antifranquista i procés que arriba fins
a les eleccions del 77, i si se vol fins el final….(1982).
Pregunta 4 B)
Fixeu-vos que sempre es tractara de comparacions en relació als temes
anteriors, especialment en relació a drets i llibertats, el paper de la monarquia o
l’exèrcit. Ací estan els exemples:
 Mencioneu els canvis polítics que es produeixen en la Transició
Democràtica en comparació amb el règim de Franco (juny 2011).
Comparació en drets i llibertats entre la democràcia (podeu agafar la Constitució
del 78, per exemple) front al franquisme.
 Expliqueu el paper que ha tingut la monarquia al llarg del segle XX, des de
la seua participació durant les dictadures i la seua actitud davant de la
instauració de règims democràtics. (juny 2012). Es tracta de fer una menció
entre l’actitud d’Alfons XIII front el colp de 1923 i la de Juan Carlos I en relació
a la transició (intenteu no ser molt monàrquics ni tampoc molt republicans, je,
je)
 Desenvolupeu el paper dels nacionalismes espanyol, català i basc en la
política espanyola al llarg del segle XX. (juny de 2014). Explicar més que els
nacionalismes (que se’n pot parlar d’ells que apareixen a partir de 1898 i
demanen el dret a un govern propi) , de la consecució de l’autogovern abans de
1936. Catalunya aconsegueix la Mancomunitat, una petita autonomia, en 1914,
però es clausurada en 1923 per Primo de Rivera. El 1932, la II República aprova
l’estatut de Núria i durant la guerra civil, octubre de 1936, el del País Basc.
Galícia també l’aprovà , però l’esclat de la guerra impedí la seua aplicació.
Després, el franquisme aplicà una dura repressió als nacionalismes (valenciano
no ladres, habla la lengua del imperio) i s’establí un ferm centralisme. A partir
de la transició, la democràcia intentarà integrar els nacionalismes amb el terme
nacionalitats històriques en referència a Catalunya, País BAsc i Galícia. Se
renunciava a l’autodeterminació (especialment l’esquerra) i s’establia el dret a
un govern propi per aquestes nacionalitats i la resta de regions d’Espanya. Tot
dins de la nacíó espanyola, que se considerava indisoluble. Era una solució de
compromís per a reforçar la democràcia i integrar els nacionalismes. El
PNV/PNB demanà l’abstenció perquè no es reconeixien els drets històrics del
poble basc, però anuncià que participaria en les institucions.
 Analitzeu les mesures a què es refereixen els textos i relacioneu-les amb la
situació durant la dictadura (juliol de 2014). Aquesta pregunta tenia una mica
de mala bava. Es tractaria de relacionar la llei d’amnistia amb la falta de
llibertats, la repressió i el control social que el franquisme va exercir durant
dècades sobre l’oposició, especialment el partit comunista. La seua legalització i

8. la llei d’amnistia vindria a finalitzar amb una part d’aquesta situació. (una part,
perquè els botxins es van lliurar fins ....avui).
 Desenvolupeu breument els principals colps militars en la vida política de
l’Espanya del segle XX, assenyalant els seus elements comuns i contra quin
tipus de sistemes polítics es van dirigir. (juliol de 2015). Aquesta és molt fácil:
recordar els colps de 1923, 1936 i 1981 essencialment. Per què i contra qui.
 Compareu el procés que va permetre la instauració de la democràcia
parlamentària el 1978 amb els esdeveniments que van portar a la
proclamació de la II República. (juliol de 2019). Es comparar com va caure la
monarquia entre 1930 i 1931: dimissió de Primo de Rivera, crisi política,
reagrupació de republicans i socialistes amb el Pacte de San Sebastià i resultats
de les eleccions municipals de 1931. La democràcia el 1978, conseqüència d’uns
acords polítics entre els reformistes del franquisme i l’oposició democràtica, sota
la tutela del rei. Es va passar de la llei franquista a la democràcia. Podeu
recordar tb els perills del colpisme entre 1976 i 1982.