Autarquia franquisme (1939-59)

1. TEMA 14-15.- ESPANYASOTA
EL FRANQUISME
(1939-1975)
Història d’Espanya
2n de Batxillerat

2. TEMA 14-15.- EL FRANQUISME (1939-1975)
1. LES CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTAT FRANQUISTA.
Etapes fonamentals
2.- 1939-1959 .
3.- 1959-1975

3. Index
1.- Característiques de l’estat franquista
2.- Etapes fonamentals
2.1.- (1939-1959) L’autarquia
1939-1945, Etapa blava o feixista
1945-1951, L’aïllament internacional
1951-1959, El reconeixement internacional i el
nacionalcatolicisme
La política econòmica (l’autarquia)
2.2.- El desenvolupament econòmic (1959-1975)
Desenvolupisme
1959-1973. Etapa del desenvolupament econòmic.
1973-1975. La crisi final del franquisme.

4. AUTARQUIA, MISÈRIA I RACIONAMENT
La política econòmica del primer franquisme
(1939-59).
- Els efectes de la Guerra Civil: morts, fam, descens de la població
activa, exili de treballadors especialitzats, desarticulació de
l’economia pèrdua d’or i divises, danys al transport i les
infraestructures) i baixada de la producció agrícola i industrial →
en cap cas justifica el retard en la recuperació, ja que cal sumar el
tràfic d’influències, la corrupció i les errades polítiques.

6. Les característiques de l’autarquia
La política econòmica del franquisme entre 1939 i 1959 es basarà en l’autarquia i l’aïlla-
ment econòmic: intentar produir tot el que necessita sense el comerç exterior (autosufi-
ciència econòmica), substituïnt importacions i amb unaforta intervenció de l’Estat
en l’economia. El resultat final, construir un gran exèrcit destinat a la reconstrucció
de l’imperi espanyol.
El model que el franquisme utilitza és el dels règims feixistes (alemany/italià)
Característiques de l’autarquia
•I)L’Estat controla totalment les importacions i exportacions:
decideix quins productes són necessaris i dóna els permisos per a
comerciar amb l’exterior . Això crea una burocràcia que reparteix favors als amics
•II) Es regula el canvi de la pesseta i es fixen diversos
tipus de canvi, sempre per damunt del seu valor real
•III) S’estableixen
aranzels molt
alts (prohibicionisme)

7. IV) En l’agricultura, el Servicio Nacional del Trigo fixava i
regulava tot el mercat del blat, establint preus,
superfícies de cultiu, quantitats de producte que els
llauradors venien a l’Estat, etc. Però també regulava la
distribució i el preu final que pagava el consumidor
Conseqüencies
El preu fixat per l’Estat era molt inferior al del mercat i això generà mercat negre,
estraperlo, corrupció i enriquiment dels grans propietaris (1/3 part del blat s’hauria
venut il.legalment) .
La corrupció es va extendre entre la burocràcia falangista,
tot i que les multes eren elevades.
La fam es va extendre (amb salaris molt baixos pocs poden comprar al mercat negre
. El racionament s’establirà i perdurarà fins 1952

9. Cupó del racionament

10. V) El foment de
la indústria
•S’impulsen les indústries considerades d’interès nacional
(bens d’equip sobretot) amb ajudes i monopolis de mercat-
L’objectiu es industrialitzar el país (no importa a quin preu),
aconseguir l’autosuficiència i construir un gran exèrcit
•Es nacionalitza la xarxa de ferrocarrils (RENFE) i es crea l’Institut
Nacional d’Indústria (INI, 1941), seguint el model italià de l’IRI
per a que l’estat fundara empreses que es feren càrrec dels sectors
que no resultaven rendibles pel sector privat
(IBERIA, ENSIDESA, ENDESA, SEAT,...)
Es consideren fracasats els instruments
liberals per industrialitzar el país i la
iniciativa passa a l’Estat.

11. Franco en l’apertura de SEAT i una màquina de RENFE

12. Resultats de la política industrial
Fins 1951 no es recupera la producció industrial de 1935
Deabastiment energètic i carència de matèries primeres
(el gasógeno substituí la gasolina)
Es generalitza un ampli mercat negre de productes industrials
L’exili de molts tècnics després de la guerra, el clima de terror i el bloqueig
posterior a 1945 no ajudaren

18. Entre 1945 i 1947 la mala distribució de la riquesa, la baixada del salari real i la pobresa
dels treballadors provoquen les primeres protestes interiors contra el règim (Catalunya,
Astúries i País Basc) i en 1951 es produeix la primera vaga a Barcelona (vaga del tramvia)
El règim veu que no pot aconseguir l’autosuficiència econòmica (objectiu de l’autarquia)
i que necessita importar energia i productes bàsics, però no té divises per a fer-ho,
amb la qual cosa no pot adquirir la nova tecnologia necessària per modernitzar el país
Al règim no li queda més remei que anar abandonant
les mesures autàrquiques i evitar l’aïllament exterior

21. Valoració
La renda nacional de 1935 no es recupera fins 1954,
mentre la resta d’Europa creix molt)
Els preus pugen molt per damunt dels salaris
Les condicions de vida dels treballadors empitjoren molt
Augmenta la corrupció i el tràfic d’influències
Augmenten els desequilibris regionals entre les zones
de secà i les zones urbanes i d’agricultura intensiva
El capital s’acumula en mans dels bancs
i l’alta burgesia . Junt als beneficiaris del mercat negre
i els latifundistes es confirmen com els grups més
poderosos
L’autarquia pel que té de control polític i econòmic, junt al terror institucional,
la falta de llibertats i el control de l’Església representen la essència del franquisme

28. Durant els primers anys de la invasió franquista va ser molt difícil aconseguir un poc de menjar. A les tendes
de comestibles i als forns de pa, on sempre acostumàvem a comprar, no despatxaven res. Els escaparates
estaven totalment buits. Sols es notava un poc de moviment cada primer de mes, quan ens donàvem el
racionament. Aquest racionament l’organitzaven de la següent manera: a cada habitant en tota Espanya ens
controlaven i ens donaven l’anomenada “Llibreta de racionament”. Aquesta tenia diversos segells que
posaven: “Vale pan”; “Vale arroz, azucar, aceite, patatas”; i altres segell que posava “Varios”. Aquest últim
era per si donaven alguna cosa durant el mes que no estaguera programada, com carn, fessols o bacallà. El pa
sí que el donaven diàriament, però era un panet tan xicotet que no t’arribava ni per al desdejuni. Al principi,
aquest pa era de farina de blat, però quan s’acaba van utilitzar farina de dacsa. Era malíssim, però com no
teníem altra cosa, ens el menjàvem. (...)
Es va fer impossible esperar a que et donaren el racionament, perquè nosaltres els majors encara
aguantàvem un poc, però els nostres fills eren xicotets i ens demanaven pa. Però pa sí que hi havia; hi havia de
tot perquè començava l’estraperlo. Si tenies diners, aconseguies tota classe de menjar, encara que havies de
disposar de molts diners i nosaltres, els treballadors, en quant a diners, amb el que guanyàvem de vegades no
teníem ni per a pagar el racionament.
G. MONSERRATE: “La postguerra, la fam i l’estraperlo” en Vivències. La Barcelona que vaig viure (1931-
45), Barcelona, 2006.

29. “Colilleros” (Las
Ventas, 1942)

30. Tornen malalties eradicades (tuberculosi), es disparen la mortalitat i la mortalitat
infantil, baixa el creixement vegetatiu i l’esperança de vida es situa al voltant de 50 anys

33. A partir dels anys 50 es produeix un primer desmantellament de l’autarquia
L’INI perd el seu paper de motor de l’economia nacional
Els acords amb els USA, permeten accedir a matèries primeres i fonts d’energia
Despareix el racionament, el 1952
L’emigració a Europa s’afavoreix
Però és una ruptura amb molt lenta que no serà definitiva fins 1957-59
La dècada dels 50