Demostratius i possessius. Morfosintaxi i semàntica

1. Demostratius i possessius
Frederic Sentandreu

2. DEMOSTRATIUS: FUNCIÓ
Fan la funció d'actualització díctica, sobretot la personal (dixi personal): proximitat física
d'un element a les persones gramaticals i l'actualització discursiva o anafòrica: aparició
d'un element en el discurs en relació al moment de l'enunciació (anàfora i catàfora). Poden
exercir de pronoms i d'adjectius.

3. Formes plenes (sistema ternari valencià)
Prop de l’emissor aquest aquesta aquests/aquestos aquestes
Prop del receptor aqueix aqueixa aqueixos aqueixes
Lluny d’emissor i
receptor
aquell aquella aquells aquelles
DEMOSTRATIUS

4. Formes no reforçades
(àmbit valencià)
m. s. m. pl. f.. sing. fem. pl.
Prop emissor este estos esta estes
Prop receptor eixe eixos eixa eixes
Lluny d’emissor i
receptor
aquell aquells aquella aquelles
(GNV06): En l’actualitat les formes simples són usades en l’oral i són majoritàries en la ràdio i en TV. Les
reforçades s’usen preferentment en registres escrits d’àmbits com (literari, universitari). (nota meua: No diu res
del terme mitjà: l’estàndard escrit).
DEMOSTRATIUS

5. DÍCTICS ADVERBIALS
Formes adverbials neutres adv. locatius
Prop emissor açò ací, aquí**
Prop receptor això ahí*
Lluny de l’emissor i del receptor allò allí, allà
*ahí: forma incorrecta. **aquí és propi d’algunes comarques del val. septentrional, però la forma més
comuna és ací. La forma aquí de l'alacantí és incorrecta.

6. DEMOSTRATIUS: SINTAXI
a) Quan el demostratiu té funció adjectiva, de CN, es posa normalment davant del
substantiu. Aquesta casa és gran. Poques vegades pot anar darrere: El parent aquell.
b) Interferències d’ús:
- La substantivació per a expressar una referència indefinida:
Tiene un aquel que la hace atractiva. / Té un no sé què que la fa atrac.
- L’ús del pr. neutre això per a indicar referència temporal de caràcter aproximatiu:
A eso de las cuatro pásate por... / Cap a les quatre...

7. POSSESSIUS: FUNCIÓ
Aporten una determinació díctica al substantiu. Assenyalen que l'element a què es refereix
el substantiu pertany a una de les tres persones definides a partir de la relació
comunicativa (i n’assenyalen possessió, propietat o pertinença). Poden funcionar com a
pronoms (funció substantiva) o com a adjectius.

8. POSSESSIUS
Àtons singular plural
masc. fem. masc. fem.
1a pers. mon ma mos mes
2a pers. ton ta tos tes
3a pers. son sa sos ses

9. POSSESSIUS: FUNCIÓ
Tònics masc. sing. fem. sing. masc. pl. fem. pl.
Un sol
posseïdor
1a pers. meu meua meus meues
2a pers. teu teua teus teues
3a pers. seu seua seus seues
Més d'un
posseïdor
1a pers. nostre nostra nostres
2a pers. vostre vostra vostres
3a pers. llur / seu llur / seua llurs / seus, seues

10. POSSESSIUS: REMARQUES
Remarques:
a) llur, llurs. Identifica un posseïdor múltiple. És d'ús culte. Es pot substituir per seus, seues.
Els meus cosins i llur casa (=la seua casa).
Els meus cosins i llurs fills (=els seus fills).
b) Els possessius àtons. Tenen un ús restringit. (GNV06) S'usen en:
- Amb noms de parentiu, sobretot ascendents (ta mare, ton, tio, mon pare, etc.).
- Amb casa: ma casa. I en frases fetes: en ma vida, en ta vida, en sa vida...
- Amb determinats tractaments: sa Majestat, sa Santedat, ses senyories, sa il·lustríssima.
- En refranys: Cada terra fa sa guerra, etc.

11. POSSESSIUS: USOS CORRECTES
(Poling)
a) Quan es requereix una referència concreta (de característiques, propietats, elements constitutius,
etc.):
El grafé és un nou material amb nombroses aplicacions; la seua impermeabilitat química és immillorable.
El seu caràcter [= el caràcter que té] no m’agrada.
La Marina i les seues muntanyes són un gran pol d’atracció turística.
b) Els substantius que indiquen una acció verbal. Quan el referent del possessiu és una persona o
quan és el subjecte (possessiu subjectiu).
Alguns artistes l’IVAM i han compartit les seues investigacions artístiques a l'IVAM.
La vostra reclamació serà atesa tan prompte com siga possible.
[referent =persona].

12. POSSESSIUS: USOS INCORRECTES
a) Amb noms de parentiu, actes personals, eines o objectes pròxims i llocs habituals, quan la
relació és òbvia; sobretot en parts del cos (possessió inalienable):
L'oncle en va dir que...;
*me'n vaig a ma casa;
*el vaig trobar en la meua butxaca;
*els seus ulls s'ompliren de llàgrimes;
b) Quan el possessiu no indica pròpiament possessió:
*No pots negar el seu ús. / No no pots negar-ne l'ús. (pron. feble)
*Del seu format depèn* / L'ordinador és petit. D'això depèn. (demostratiu)
*Evoluciona bé dins la seua gravetat. / Evoluciona bé dins la gravetat (elisió)
*L'arròs està al seu punt. / L’arròs està al punt. (elisió)
De les seues relacions. De les relacions que mantenen... (or. de relatiu adj. o subs.)

13. POSSESSIUS: USOS INCORRECTES
c) Quan el possessiu indica cosa i objectiu (entitats no animades que fan de CD)
*La Constitució, en el seu article 3r
Aquesta llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada.
[millor que: ...de la seua publicació...].
*?L'estat ha embargat els seus béns. L'estat li ha embargat els béns.
El museu de Bagad conté cinc Picasso. La destrucció d’aquest museu serà una catàstrofe.
[millor que: ...La seua destrucció...].
d) Interferències sintàctiques del castellà:
De mi parte / de part meua; a mi favor /a favor meu; Lo siento, mi vida /... vida meua
Siempre ha ido en contra mia / Durant tota la reunió, ha anat en contra meu