Ortografia i fonètica: laterals, nasals, vibrants i la h

1. Ortografia
laterals, nasals i vibrants
Frederic Sentandreu

2. Sons líquids:
/l/, /l:/, /λ/
• /l/ alveolar
• /l:/ alveolar geminat
• / λ/ palatal
Pronuncia...

3. Laterals
Els sons laterals es produeixen fent eixir l’aire pels laterals de la boca, ja
que la llengua ocupa la posició central.
En català tenim /l/, /λ/ amb trets [+ consonant], [+ vocàlic].
1. Alveolar lateral sonor [l]
Gràficament representada per <l> o si és el so geminat per <l·l>: ametla,
pala, al·legar. La l , tot i ser alveolar, té una ressonància a la part velar de la
cavitat bucal, fet que cal respectar en la pronúncia. És diferent del so /l/
castellà, que és dentoalveolar.

4. Laterals
Els sons laterals es produeixen fent eixir l’aire pels laterals de la boca, ja que la llengua
ocupa la posició central. En català tenim /l/, /λ/ amb trets [+ consonant], [+ vocàlic].
Alveolar lateral sonor [l]
Gràficament representada per <l> o si és el so geminat per <l·l>: ametla, pala, al·legar.
La l , tot i ser alveolar, té una ressonància a la part velar de la cavitat bucal, fet que cal
respectar en la pronúncia. És diferent del so /l/ castellà, que és dentoalveolar.
Alveolar lateral sonor geminat /l:/
La ela geminada l·l s’uKlitza per grafiar, per raons eKmològiques, mots que provenen
d’altres llengües en què s’escriuen amb ll (sovint el llaQ), principalment en mots
d’origen culte. Cal ajustar la pronúncia geminada a la grafia geminada.

5. l·l geminada a) Mots començats per prefixos provinents de ad-, in-, con-, sin-
al·l- Al·là, al·legar, al·lèrgia, al·lomorf, al·lucinar.
col·l- col·laborar, col·lapse, col·lecció, col·lega, col·locar, col·loqui.
il·l- il·legal, il·legible, il·lès, il·luminar, il·lusió, il·lustrar .
sil·l- síl·laba (i bisíl·lab, ...sil·labari), sil·lepsi, sil·logisme.
Per contra, s’escriu l en els mots amb els prefixos a negatiu
(alegal, alèxia, alitúrgic, alògic) i verbalitzador (alentir,
alinear), així com els mots prefixats catalans amb co (colínia,
cologaritme).

6. l·l geminada
b) En els radicals cultes
al·lo- (‘altre’) al·lomorf, al·lòtrop
cal·li- (‘bell’) cal·ligrafia, cal·ligrama
fil·l(o)-, -fil·le, -
fil·la
(‘fulla’)
fil·lidi, fil·loxera, clorofil·la (però filòsof, filatèlia,
bibiliòfila que duen prefix filo-, fil- ‘afecte’)
gal·li- gal·licisme, gal·loromànic
mil·l(e)- (‘mil’) mil·lenari, mil·lèssima, mil·límetre (però milè, miler,
milenar derivats de mil amb sufixos patrimonials)

7. l·l geminada
c) Terminacions cultes
-el·la aquarel·la; cel·la, constel·lació, interestel·lar (cf. estelat),
franel·la, interpel·lar; novel·la; parcel·la, tarantel·la,
varicel·la, vitel·la, etc. (però clientela, amb sufix col·lectiu)
Excepcions: biela, cautela, esquela, seqüela, velar i revelar;
-el·lo borratel·lo, xarel·lo, Otel·lo (però pomelo (Ismael) Nelo.
-il·la amaril·lis, anguil·liforme (però anguila), argil·lífer (cf. argila),
mel·lífer (cf. melós). Camil·la, ciríl·lic, clorofil·la, goril·la,
papil·la, postil·la, Priscil·la (i Priscil·lià...), pupil·la,
tranquil·litat, vil·la (=torre). Però vila ‘població’; Àtila, Dalila;
-il·lar bacil·lar (adj.), cavil·lar, destil·lar, instal·lar, titil·lar, vacil·lar
(vb.). Però dactilar, vigilar.
Però: anular, consiliari, filial.

8. l·l geminada
d) En les variants cultes de mots que acaben en ll o l:
A: apel·lar, Apel·les, apol·lini, Apol·linar,
Apol·lini, Aquil·les, Avel·lí, -ina.
B: bèl·lic, beril·li (i beril·le), Brussel·les.
C: caramel·litzar, cel·lofana, cèl·lula (i
cel·luloide) circumval·lació, compel·lir,
corol·la.
E: el·lipse, emol·lient, estel·lar, constel·lació;
però estelat), excel·lent, expel·lir.
F: fal·laç, Fal·lopi (trompes de), fol·licle.
H: hel·lènic (i hel·lenisme).
I: idil·li, imbecil·litat, impel·lir, instal·lar,
intel·ligent (i intel·lecte), interpel·lar.
L: libel·lista, libèl·lula, lil·liputenc.
M: maquiavèl·lic, medul·la, mel·lífer,
miscel·lània, mol·lusc.
N: nul·la, nul·litat, anul·lar (però anular, adj.
referent a anell).
P: pal·ladi, pal·li, pal·liar, pàl·lid, paral·lel,
pel·lagra, penicil·lina , pol·len, pol·luir (i
pol·lució), procel·lós, propel·lir, protocol·lari,
pul·lular, pusil·lànime, putxinel·li.
R: rebel·lia (i rebel·lar-se), repel·lir.
S: Sal·lusti, satèl·lit, Sil·la (o Sul·la), sol·licitar.
T: tal·larejar, tel·luri (i tel·lúric), Til·li.
V: vel·leïtat, violoncel·lista.

9. Divergències
mot popular –
mot culte
Mots populars Mots cultes Mots populars Mots cultes
aixella
anell
cancell
cabell
call
cervell
corall
cristall
fallar
axil·la
anèl·lid
cancel·lar
capil·lar
cal·lus
cerebel·lós
coral·lí
cristal·lí
fal·lible
flagell
gallinaci, gallina
imbècil
llàgrima
llum
mel
metall
moll
pell
flagel·lar
gal·linaci
imbecil·litat
lacrimal
il·luminar
mel·lífer
metàl·lic
mol·lície
pel·lícula

10. Palatal lateral sonor [l] i sons geminats
Gràficament sempre <ll>: llum, callar, cabell, enlloc. A la palatal geminada
llll, correspon el grup gràfic <tll>, però en la geminació per fonètica
sintàctica no se surt de la repetició del signe primitiu (ll+ll) = [ll].
En mots patrimonials, [ʎ] i [l], es geminen en una sèrie de casos, i llavors
s’escriuen amb les grafies tll i tl. En els parlars valencians aquest so geminat
és alveolar [ll], i llavors la grafia és tl (ametla, batle, espatla, motle, motlura,
rotlo, vetla; Novetlè), per bé que en bona part del valencià la pronúncia és
simple [l]. En l’estàndard valencià formal podem optar per unes grafies o per
unes altres. En tot cas, cal ajustar la pronúncia a la grafia que triem. En mots
com bitllet, butlletí, enrotllar o ratlla, el so palatal es gemina o no segons els
parlars.

11. Líquids: estudi contrastiu
valencià ll castellà l valencià ll castellà j, g, altres, Ø
cascavell
cristall
llaminadura
llentilla (aliment)
llamp
lloro
porcellana
cascabel
cristal
laminadura
lentilla ('lent')
relámpago
loro
porcelana
bonítol (‘peix’)
cérvol o cervo
estornell
llac
Melmelada
mill
bonito
ciervo
estornino
lago
mermelada
mijo

12. Líquids: parònims
al·lè (‘hidrocarbur insaturat’)
al·legat (‘exposició de raons’)
al·locució (‘discurs breu d’un superior’)
anul·lar (‘fer tornar nul’)
cel·la (d’un religiós, o pres; de la bresca)
estel·lar (‘referit als estels’)
gal·la (fem. de gal, fràncic’)
gal·landa (‘espígol dentat’)
gibel·lí (‘partidari d'emperadors
germànics’)
legítima (adj. ‘fundada en dret’ o
‘genuïna’)
lentilla (‘lent de contacte’)
mil·liar (adj. ‘distància 1 milla, mil passes’)
rebel·lar-se (de rebel·lió, protesta’)
sapel·li (‘arbre de l’Àfrica tropical’)
vil·la (‘casa d’estiueig’ o ‘gran casa rural’)
alè (‘aire que s’escapa’)
legat (sin. delegat), llegat (‘allò que es
llega’)
elocució (‘manera d’articular sons’)
anular (‘relatiu a l’anell’)
cella (‘ratlla de pèl superior a l’ull’)
estellar (‘trencar fent estelles’)
gala (‘festa, celebració’)
garlanda (‘cadena de flors’)
gibelí (adjectiu: mart gibelí’)
llegítima (‘part de l’herència’)
llentia o llentilla (‘aliment’)
millar (subs. ‘camp de mill’)
revelar (‘un secret, un misteri’)
sepeli (‘cerimònia d’enterrament’)
vila (‘població’)

13. Líquids: parònims (sinònims parcials)
axil·la.
1. Part superior de la juntura d’una
fulla, d’una bràctea, etc., amb la
tija.
2. Aixella.
aixella.
1. Part inferior de la juntura del braç
amb el cos.
call
1. Durícia de la pell.
2. Cal·lus.
cal·lus
1 m. [LC] [MD] [BO] Teixit
parenquimatós que es forma sobre
les ferides en un vegetal.
2 m. [BO] Acumulació de cal·losa que
es diposita a la paret cel·lular.

14. Sons nasals:
/m/, /n/, /ɲ/
/m/ bilabial nasal: melic
/n/ alveolar nasal: nas
/ɲ/ palatal nasal: canya

15. Nasals: ortografia
M N
1) Davant b, p, m: cambra, tempesta, immortal.
Excepcions:
- compostos amb n en 1r element, malgrat la pronúncia
[m]: benparlat, enmig, tanmateix, entornpeu.
- Noms propis estrangers i llurs derivats: Canberra,
Gutenber, Istanbul.
- Altres casos: hornblenda.
2) Davant de f [ɱ]: àmfora, nimfa, simfonia, circumflex,
samfaina, xamfrà, Memfis. En cultismes: emfisema.
Excepcions:
- Prefixos con-, en-, in-: confirmar, enfilar, infinit
- Alguns mots (per etim.): fanfarró, fanfàrria, fanfara,
ganfaró, unflar (inflar), anfós, Manfred.
- En alguns compostos (etim.) enfactor, panfigo.
1) Davant n s’escriu adés m, adés n, d’acord amb la
pronúncia: amnèsia, circumflex, condemnar; ennegrir,
tarannà, Susanna.
2) Davant de v: canvi, Anvers.
Excepcions:
- compostos de vir (decemvir, triumvirat)
- compostos de circum-: circumval·lació, circumveí,
circumvolució, circumspecte.
3) Davant la resta de consonants: conquilla, tanka,
Anquises; orenga; Sansor, vençut; benzina; enlaire.

16. Grups nasals
mp+t, mp +ci grup –
sump-
mp + s
atemptat
compte
'(bancari)
exempt
impromptu
peremptori
prompte,
promptitud
redemptor
símptoma
temptació,
temptar,
temptejar
assumpció
exempció
assumpte
presumpció
sumptuós
Assumpció.
temps
eclàmpsia
metempsicosi
palimpsest

17. Grups nasals
tn [nn] mt- -mn- -mm-
cotna,
reguitnar
Gatnau
comte
femta
impremta
empremta
domtar
Agamèmnon
amnistia
calumnia
mnemotècnic
somnàmbul
somniar (o
somiar)
comminar
súmmum
gamma
gemma1
immòbil
immanent
immersió
immune
emmalaltir
emmarcar
emmerdar
emmetzinar
emmidonar
emmirallar
emmagatzemar
Emma
(1. També existeix gema: dolç de sucre i rovell d’ou)

18. Grups nasals
El grup nn se simplifica en alguns manlleus: escàner,
espinàquer, tenis (i tenista, frontenis), xeiene, i en alguns
cultismes com britànic, Aníbal, Apenins, Peloponès.
compostos amb
con-, en-, in
cultismes manlleus en alguns mots
patrimonials
connex,
connexió
connivència
ennuvolat
innat
innocent,
innocu
Annalista
annex
bienni, quinquenni,
mil·lenni
perenne
tripinnat(‘de 3 parts o
branques d’un sol
eix’; també du nn:
pinnaticompost )
hosanna, mannà;
Avicenna
cànnabis
henna, sunnita,
Linné (i linnèon),
Annam
Ravenna
ànnera
nannar
tarannà
Monner
Annauir, Bonner
(topònims).

19. So nasal palatal: /ɲ/
El dígraf ny
representa el fonema /ɲ/(cast., gallec, basc ñ, en fr., it. gn i en port., occ.
nh).
Per tant, excepte els mots sense adaptar (Miño, morriña, Núñez,
Matosinhos); alguns ja adaptats: guinyol, sempre escrivim ny: nyanyo,
nyap, nyu, enginy, grinyolar, lluny, etc.
També en topònims catalans (o adaptats): Arenys, Bunyol, la Corunya (A
Corunha), etc. I els llinatges: Canyelles, Pinyol, Sunyer, Vinyes (i no
Cañelles, Piñol, Suñer, Viñas).

20. Sons nasals: estàndard oral
a) La p del mpt, mpc és sempre muda: assumpte, acomptar, exempció,
prompte, temptar.
b) Emmudim p i g dels grups pn, gn: gneis, gnom, gnosi, pneumàtic,
pneumònia.
c) Els grups geminats tm, tn es pronuncien sense l’oclusiva i geminant el so
nasal: setmana /semmána/, sotmetre /sommétre/, cotna /cónna/.
d) En cultismes no es produeix l’assimilació tm, tn>mm, nn i pronunciem la
t: ètnia, etnografia, etnologia.

21. Sons nasals:
estudi
contrastiu
valencià m castellà n valencià m castellà n
Adam
Alemanya
àmfora
Betlem
betum
flam
imam (relig. islam)
Adán
Alemania
ánfora
Belén
betún
flan
imán
harem
Jerusalem
limfoma
nimfa
pamflet
Samsó
simfonia
triomf
xamfrà
harén
Jerusalén
linfoma
ninfa
panfleto
Sansón
sinfonía
triunfo
chaflán
valencià n castellà ñ
cabana (o
cabanya)
cànem
canó
cabaña
cáñamo
cañón

22. Sons nasals: parònims
comte, compte, conte (‘títol nobiliari’ / ‘fer comptes’ / ‘relat breu’)
- escamar / escammar (‘traure escames de peix’ / ‘fer agafar x recel’)
- flam/flanc ( ‘postres’ / ‘costat’).
- pana/panna (‘vellut acanalat de cotó’ / ‘aturada anòmala d’una màquina’ /
‘fragment d’una matèria, d’un material, en forma de placa gruixuda, etc’.)
penna/penya
- pena. Càstig infligit a l’ànima (en cristianisme) o càstig del jutge.
- penna. Ploma de la cua dels ocells, més grossa que les del cos.
- pinya (‘fruit del pi’) / pinna (‘divisió de 1r grau de la fulla pinnada d’una
falguera’).

23. Sons nasals: sinònims parcials en parònims
canella/canyella.
- canella.1 f. [LC] [AGA] Canó pel qual surt l’aigua en una font. És una font de tres
canelles. 2 f. Canyella² (accepcions 1, 2, 3).
- canyella1. Escorça aromàtica.
- canyella². 1. Part anterior de la cama. 2.Os llarg de l’avantbraç. 3. Os llarg de
l’ala d’un ocell. 4. Part prima i llarga de les extremitats dels equins.

24. Sons ròtics (o vibrants):
/r/, /rr/

25. Vibrants: distribució /r/ - /rr/
/rr/ (alveolar vibrant) /r/ (alveolar
bategant
1. r:
a) A principi de mot: riu, ram, rentar, roure.
b) Darrere de consonant: honrat, Manresa.
c) Compostos o prefixats: autoretrat; vicerector.
d) Compostos patrimonials amb guionet: pèl-roig.
2) rr: entre vocals:
a) Mots generals: carro, arròs.
b) Excepcions a compostos i prefixats: privatiu a-
(arrítmia), verbalitzador a- (arraconanar), cor-
(corregnar), ir- (irromplible) i mot erradicar i der.
1. r: hora, mar,
flora.
2. r: Mots amb
prefix històric e-
(<ex-): erosió,

26. Vibrants: estàndard oral
a) En valencià la r es perd en part del septentrional i de l’alacantí on es perd en:
- Infinitius aguts o greus: morir, però seguits de pronom es recupera: morir-se.
- Substantius amb sufixos: -ar (col·lectius, locatius: alzinar, colomar); -er (agents, locatius,
instrumentals, arbres: ferrer, ametller); -or (abstractes. lluentor); -dor (locatius,
instrumentals: baixador, espolsadors), o els plurals davant s (alzinars).
- Posició tònica final en fem. o derivats de mots que porten r: clar (clara), calor (calorós),
carrer (carreró). No obstant, es pronuncia en moltes paraules: mar, far, cor, amor, tresor...
- Algunes paraules: llindar, parar, ahir, paper, dimarts... o en plurals: flors, diners.
b) Doble forma: cartró / cartó, murtra / murta, alfàbrega / alfàbega (val. sense r).
c) ordre: ‘disposició regular': m. l'ordre alfanumèric; ‘manament’: una ordre del professor;
ordre ministerial. / orde: ‘regla comuna’: f. orde dels franciscans, orde militar.
d) No sols pronunciar-se r en arbre, marbre, perdre (aprendre, sorprendre), cerndre, llavors.

27. Vibrants: usos contrastius
valencià castellà valencià castellà
Alger, Algèria
arboradura
brandar
brusa, sabre,
pregaria
carrabina
cirurgià
orquestra,
corxera
Argel, Argelia
arboladura
blandir
blusa, sable,
plegaria
carabina
cirujano
orquesta,
corxea
crebantar
enarborar
enquiratar
escorta
prisar
quirat
salpar
temperar
tórtora
quebrantar
enarbolar
desquilatar
escolta
plisar
quilate
zarpar
templar
tórtola
casuístiques: confusió entre líquides r, l o pèrdua / guany r

28. Ortografia de la h

29. Ortografia de la h
H Sense H
1) Mots d’origen llatí: hèrnia, heura, hissar; conhort,
subhasta; aldehid, anihilar, cohort, dehiscent,
subtrahend, ex cathedra, ohm.
2) Mots d’origen grec: filharmònic, harpia, hecatombe,
hel·lènic, herpes, homilia, Helena, Hades.
3) Mots amb prefixos i radicals cultes; halogen,
heliotropi, helicoidal, hialí; sulfhídric, himenòpter,
hipsomètric, histerectomia, homeopatia, homínid.
4) Darrere prefix ex-: exhalar, exhaurir, exhaust, exhumar,
i der. (exhumació…).
però: exacerbar, exonerar, exorbitant, inexorable,
exultar, exuberant.
1) Mots d’origen llatí amb evol. patrimonial: ordi (de
horde), Joan (de Iohannes). I derivats de grup –TI-: raó
(ratione), nació.
però alguns cultismes: hordeació, hirundínids, Hispània,
hispanoamericà.
2) Alguns cultismes (grups -ch, rh i th-, i derivats: coral,
corista, tesaurus, ro (lletra grega).
3) Topònims amb h arcaica antihiàtica: Tahull, Bohí, Mahó
> Taüll, Boí, Maó.
També grup final ch>c Bruc, Montblanc, Montjuïc,
Montsec, Reixac, Vic.
4) Alguns manlleus: absenta, braman (bramanisme),
gimcana, kan (i Genguis Kan), lutier, neandertal, tai,
Buda, Luter, Afganistan, Rin, Tailàndia.

30. h: estàndard oral
Hac aspirant (aproximant glotal sorda [h] o
a) Valor aspirant del llatí, es manté en onomatopeies: he he he!, aha!,
ehemm! i similars.
b) Manlleus no adaptats (anglès, alemany, àrab): hall, Halley, Hannover,
happening, Hegel, hinterland, hippy, Hölderlin, Hume; Haifa; hobby, holding,
Hong Hong, husky; maharajà, Sàhara, suahili, etc.
c) Manlleus adaptats en mots que deriven de noms propis que contenen
aquest so: hamiltonià, hawuaià, hegelià, hegelianisme, henry, hitlerià.
c) El verb halar ‘menjar’, d’origen caló.

31. h: estàndard oral
So fricatiu velar sord [X]:
d) Es transcriu kh en mots d’idiomes amb alfabet diferent del llatí:
Txèkhov /tòeXof/, Khomeini, Khartum, sikh, khmer, sikh, moaixakha,
Kazakhstan.
e) Els mots del castellà no adaptats amb grafia j, g + e, i: Jerez (tb. xerés).

32. h: estàndard oral
H muda (valor etimològic)
a) La majoria d'estrangerismes adaptats: almohade, amhàric, haixix,
harakiri, henna, hoquei, hosanna, hovercraft, hugonot, hússar, hurí, hutu,
marihuana, nahua, Hiroshima, Bahrain, Copenhaguen, Delhi.
Però en alguns manlleus adaptats gràficament però no prou aclimatats al
sistema fonètic català, es manté [h] aspirada: dírham, gihad, haima, hansa (i
hanseàtic), haussa (el), hàmster, hàndicap, hòlding, maharajà, mahatma,
mihrab, sahrauí, suahili, Hilda, Hussein, Hanoi, Hèlsinki.

33. h: parònims
hi: pronom feble / i: conjunció;
a: ‘prep.’ / ha ‘interj. sorpresa, somriure’ / ah (interj. alegria, admiració).
hom: pronom / om: arbre / ohm: ‘unitat elèctrica’;
hala: interj. / ala: subs., ‘extremitat d’au’,
hun: Individu de poble nòmada, raça mongòlica. / un: art. indet.
e: lletra e. / eh: interj. de sorpresa. / he: lletra dels alfabets hebreu i arameu.
aprendre (una lliçó, pex.) / aprehendre (‘agafar’)
hindi (‘llengua de l’Índia') / indi (aborígen americà o d'Índia)

34. h: usos contrastius
VALENCIÀ AMB H CASTELLÀ SENSE H VALENCIÀ SENSE H CASTELLÀ AMB H
ham
harmonia
hissar
hivern, hivernacle
hològraf
subhasta
subtrahend
anzuelo
armonía
izar
invierno, invernadero
ológrafo
subasta
sustraendo
abillar
arpa
cacauet
exuberant
Munic, Zuric
orfe (però ‘hospici’)
orxata
Osca
ostatge
saurí
habillar
harpa
cacahuete
exhuberante
Munich, Zurich
huérfano
horchata
Huesca
rehén
zahorí