SlideShare a Scribd company logo
1 of 39
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ:
 Filiació lingüística, localització geogràfica i nombre de
  parlants.
 Codi escrit: descripció i exemplificació.
TREBALL:
 Comparació gramatical del soninké amb el català
  occidental des del punt de vista fonològic,
  morfosintàctic i lèxic.
 Vocabulari d’aula i d’interacció social català/soninké.
CONCLUSIÓ
BIBLIOGRAFIA
INTRODUCCIÓ
DESCRIPCIÓ:
 El SONINKÉ és una llengua mande parlada pel poble dels soninkés de l’Àfrica
  Occidental, que pertany a la família nigerocongolesa.
 El nom del soninké vol dir “gent del nord” o “persona blanca”, a causa d’una
  llegenda que atribueix el naixement del regne soninké a una dinastia blanca.

ALTRES NOMS:
 També és anomenat sarakole, sarahule, serahuli i marka.


ES PARLA PRINCIPALMENT A ...
 Mali, Senegal, Mauritània i Gàmbia per quasi un milió i mig de parlants.




Aproximadament és parlat per un milió de persones a Mali, unes 70.000 a
Mauritània, unes 150.000 a Senegal i unes 100.000 més a Gàmbia.
ESTATUS LEGAL:


 Mali: la llengua oficial és el francès. La legislació lingüística pel que fa
    a les llengües nacionals o autòctones és força limitada.


 Senegal:        el francès és la llengua oficial. La Constitució (2001)
    estableix també que una de les llengües nacionals és el soninké.


   Gàmbia: l’anglès és la llengua oficial i les llengües autòctones no
    gaudeixen de cap mena de reconeixement legal.


   Mauritània:            segons la Constitució de 1991 la llengua oficial és
    l’àrab i les llengües nacionals són l’àrab, ful, soninké i wòlof. Cal dir que
    el francès va ser llengua oficial amb l’àrab fins el 1991 i actualment
    conserva part dels seus privilegis, ja que és utilitzada a l’Administració, al
    Parlament i com a llengua d’ensenyament.
HISTÒRIA:

 Malgrat la dispersió geogràfica, les diferències dialectals del
  soninké no són molt importants.
   Els dialectes principals del soninké són l’adjer, el kinbakka
  i el xenqenna.

 Després     de la dissolució de l’imperi de Ghana,
  probablement com a conseqüència de la pèrdua de
  l’hegemonia comercial, els soninkés es van escampar per
  tot l’Àfrica Occidental i és per això que avui dia es troben
  soninkés a Mali, Senegal, Mauritània, Gàmbia.
CODI ESCRIT: DESCRIPCIÓ I EXEMPLIFICACIÓ.

  El que fa a l’escriptura actual, el soninké ha estat
  estandarditzat per un decret del govern senegalès
  del 1975.

  Es basa en l’alfabet llatí amb la inclusió d’alguns
   signes diferents dels que fem servir nosaltres.

  Escriptura alfabètica.
ALGUNES DE LES CARACTERÍSTIQUES
  LINGÜÍSTIQUES DEL GRUP MANDÉ SÓN LES
                SEGÜENTS:
 En general tenen set vocals, però al nord es redueixen a cinc.


 No tenen classificadors nominals, però sovint distingeixen entre noms
  lliures o de possessió alienable (llibre, taula, arbre) i noms dependents o de
  possessió inalienable (fill, mare, ull, mà).

 Tenen un orde de mots molt fix, amb tendència a seguir l’ordre subjecte-
  objecte-verb (SOV).

 Les marques de definitud (article, demostratius) i les marques de plural
  tendeixen a anar després del nom o del sintagma nominal, però els possessius
  precedeixen el nom.

 Predominen les postposicions per sobre de les preposicions.
COMPARACIÓ GRAMATICAL DEL
   SONINKÉ AMB EL CATALÀ
 OCCIDENTAL DES DEL PUNT DE
           VISTA
FONOLÒGIC, MORFOSINTÀCTIC
          I LÈXIC.
FONOLOGIA
VOCALS:
 SUBSISTEMA VOCÀLIC DEL CATALÀ OCCIDENTAL:
                                                  PUNT D’ARTICULACIÓ

                           Anteriors o palatals       Medial o central      Posteriors o velars
Tancada (1r grau)       /i/ nit                                          /u/ mut

Semitancada (2n grau)   /e/ dent                                         /o/ gos

Semioberta (3r grau)    /ɛ/ cel                                          /ɔ /font

Oberta (4t grau)                                  /a/ pa


SONINKÉ:
• El sistema vocàlic del soninké té cinc vocals: /a/, /e/, /i/, /o/, /u/.
• Aquestes vocals poden ser llargues o breus. En la transcripció fonètica, una vocal
llarga es representa pel símbol vocàlic corresponent seguit de dos punts ([a:]). La
durada de les vocals té valor distintiu, és a dir, pot servir per diferenciar mots.

Ex: Kine “cocodril” [ki:ne] “marit”
CONSONANTS:

        M                                                                       PUNT D’ARTICULACIÓ
        O                                bilabial       labiodental    dental     alveolar   palatal         velar      Uvular       Glotal
        D        Oclusiu     Sord        /p/ pare                     /t/ taula                            /k/ coure       /q/
        E                    Sonor       /b/ bena                     /d/ dona                              /g/ gata

        D’      Fricatiu      Sord                        /f/ fàcil               /s/passar      /ʃ/          /x/
        A                                                                                       mateix
        R                    Sonor                       /v/ votar                /z/ posar                                              /h/
        T
                 Africat      Sord                                                               /tʃ/
         I
                                                                                               despatx
        C
                             Sonor                                                   /dz/       / dʒ/
        U
                                                                                    tretze      àngel
        L
                Vibrant                                                            /ɾ/ cara
        A
                                                                                   /r/ serra
        C
                 Lateral                                                            /l/ col    / ʎ/ tall
         I
                  Nasal                 /m/ mare                                   /n/ pena    / ɲ/ any       /ŋ/
        Ó


En soninké, a diferència del que passa en català:
     No existeixen els sons [z], [ʒ],[ʃ],[ ɾ] ni [ʎ].
        Existeixen uns altres sons que el català no té: la [x] en soninké, equivalent a la j castellana, una oclusiva uvular [q] i una
fricativa glotal [h], que correspon a la h anglesa a hotel i el fonema nasal velar /ŋ/.
Les diferències entre el sistema consonàntic del català i el del
soninké poden explicar errors com els que presentem:
 la s sonora s’ha substituït per la sorda:
   Ex: co[z]a  co[s]a
       mu[z]ulmà  mu[s]ulmà


 la bategant del català s’ha convertint en una vibrant:
   Ex: ma[ɾ]e  ma[r]e


 Casos en què la palatal lateral [ʎ] també s’ha convertit en [j] i
  de vegades doble:
  Ex:   verme[ʎ]es  verme[j]es
         u[ʎ]s  u[j]s
        [ʎ]egir  [jj]egir
SONS DEL CATALÀ QUE PRESENTEN DIFICULTATS
DE DISCRIMINACIÓ I PRODUCCIÓ ALS PARLANTS
              DEL SONINKÉ.




                                       SONINKÉ
A continuació donem exemples de paraules que
contenen els diferents sons per veure la relació entre la
grafia i el so:
/p/ poole “elàstic”       /dʒ/ ji “aigua”
/b/ bula “blau”           /x/ xase “vell”
/t/ ta “cama”             /h/ haqqe “nombre”
/d/ daaru “ahir”          /tʃ/ caaku “sac”
/k/ ka “casa”             /m/ ma “mare”
/g/ gide “germà”          /n/ neene “llengua”
/q/ raqqe “boca”          /ɲ/ ña “fer”
/f/ fo “cosa”             /ŋ/ ŋaame “inundació”
/s/ si “cavall”           /r/ rege “ballar”
                          /l/ lenki   “avui”
LA SÍL·LABA:
    En català el nucli de la síl·laba és la vocal, que és l’únic element indispensable.

    L’esquema sil·làbic del soninké és força rígid i concideix amb la seqüència
     consonant – vocal, que és la més comuna entre les llengües del món: CV CV
     CV…Excepte en pocs casos, les paraules comencen en consonant i acaben en
     vocal.

     L’estructura sil·làbica del soninké, que bàsicament segueix l’esquema CV CV,
      contrasta clarament amb les possibilitats de la síl·laba catalana:
     Ex: Braç[bɾás]                 Serps[sérps]                  Pep [pɛp]
          Plats [pláts]            Fosc [fósk]                    Precs [pɾéks]

    Aquests parlants sovint simplifiquen les síl·labes de les paraules catalanes, o bé
     elidint consonants o bé inserint una vocal entre dues consonants:
    Ex. Ma - drid  ma - dí                             Són so - no
        Dis - fre - ssat di - fe - ssat               Des - prés  de - pé
        M’a - gra - da ma - ga - ra - da
MORFOLOGIA
LES PARTS DE L’ORACIÓ:
 No són substancialment diferents de les que
 trobem en català: noms, verbs, adjectius, pronoms,
 adverbis, conjuncions i interjeccions.

 No existeix l’article.
LA FLEXIÓ
LA FLEXIÓ NOMINAL:
 La flexió nominal del soninké com en català afecta els noms i els
  adjectius.
 GÈNERE:
 No hi ha distinció de gènere.
NOMBRE:
 En soninké hi ha tres sistemes per formar el plural, però no hi ha cap regla precisa per
  saber de quina manera es forma el plural d’una paraula.
    •  Canvi de la vocal final per –u:
    Sugo “cabra”sugu “cabres”
   • Canvi de la vocal final per –o:
        raxe “lloc” raxo “llocs”
   • Afegint –nu al final. Quan es tracta de mots monosíl·labs, la vocal es fa llarga:
     Te “camp”  teenu “camps”
 Quan els parlants del soninké parlen català ,sovint tenen problemes per afegir el
  morfema de plural a tots els elements que l’haurien de tenir.

DEFINITUD:
En soninké existeix la distinció definit/indefinit en els noms.
• La forma indefinida té una interpretació no referencial i correspon a un partitiu (menja
formatge).
• La definida, en canvi, és referencial i correspon al nostre definit o indefinit (menja el/un
formatge). Es forma afegint –n al final
 Ex: Sugo “ cabra”  sugon “la/una cabra”.
Pronoms personals i possessius.
 En soninké hi ha unes formes especifiques per al subjecte i unes per a
  l’objecte de la primera persona del singular i per a la tercera persona del
  singular reflexiva.
  Pronoms personals emfàtics:
       1a sg.     n (in, objecte)
       2a sg.     an
       3a sg.     a (i, obj. Reflexiu)
       1a pl.     o
       2a pl.     Xa
       3a pl.     I
 Com aquesta llengua no té uns elements pronominals corresponents
  als nostres pronoms febles, amb formes diferents segons la funció
  sintàctica, es pot relacionar amb alguns dels errors que es troben en el
  seu català.
 I els pronoms en i hi tendeixen a desaparèixer.
   Ex: Jo no_tincjo no en tinc.
DEMOSTRATIUS
 El soninké té tres formes diferents per als
 demostratius, que podríem comparar a aquest, aqueix,
 aquell dels dialectes del català que mantenen la segona
 forma.

 Les formes dels soninké son les següents:
 Singular   ke     ken   kiteere
 Plural     ku     kun   kituuru
NUMERALS
Els pronoms numerals són aquestos:




Pel que fa als ordinals, en soninké s’adjunta el sufix –andi / -undi a la forma
cardinal.
 Ex: Fillo “dos”         fillandi “segon”
     Naxato “quatre“  naxatandi “quart”
     Tumu “sis”  tumundi “sisè”
MORFOLOGIA VERBAL
 El verb, tal como l’entenem nosaltres, no és un element imprescindible per a la
  frase en soninké.

 Hi ha frases sense “verb”, nominals i adjectivals. Són frases que en català es
  construirien amb els verbs ser o estar i un atribut nominal o adjectival o un
  complement de lloc. En aquestos casos, en soninké només hi apareix un
  predicatiu, sense cap forma corresponent a un verb copulatiu. Els predicatius
  poden expressar temps i modalitat (afirmativa, negativa, i interrogativa o
  emfàtica), però no persona, ni a l’arrel verbal ni al predicatiu.

 D’altra banda, els verbs del soninké tenen dues formes verbals diferents, una és la
  forma perfectiva, que inicia una acció acabada, i l’altra, la imperfectiva o
  durativa, que expressa duració i indica una acció inacabada.
ERRORS GRAMATICALS DE
        MORFOLOGIA
FLEXIÓ VERBAL
 Quan els parlants d’aquestes llengües parlen català, molt sovint fan errors que
  consisteixen a no adjuntar cap morfema de persona a l’arrel o bé a afegir-hi un morfema
  equivocat:
    els nens li vare+--- fer mal            (“varen”)
    els nens esta+--- jugan                 (“estan”)


PARTS DE L’ORACIÓ
  Elisió freqüent de l’article:
  Ex: a mi no m’agrada Ø porc.
 Absència o ús inadequat del pronoms febles.
  m’agradava donar Ø fulles li         Ø
  l’he tirat una pedra           li    el
 Dificultats en l’us de les preposicions. Es freqüent l’elisió, la inserció inadequada o el
  canvi de preposicions.
  Ex: S’estava amagant Ø el llop        de     Ø
      El país es de Gàmbia              Ø     de
SINTAXI
L’ORDRE DELS MOTS A LA FRASE:
 Llengües    romàniques: Català, Espanyol, Romanés,
  Francès, etc  S + V + O  La nena menja caramels 
  Nena menja caramels.
 Soninké  S + O + V  Nena caramels menja.


         PREPOSICIONS I POSTPOSICIONS:
 El soninké té preposicions i postposicions, però les
  postposicions són més freqüents. En català diríem com a
  casa en soninké dirien com casa a. Per aquest motiu els
  errors freqüents que fan en l’ús de les preposicions del
  català són:
   No me'n recordo les altres de  No me'n recordo de les altres
FRASES RELATIVES
La construcció de les frases relatives tal com es fa en
català és impossible en soninké a causa de la rigidesa
del seu ordre sintàctic.
 Uns dels errors que fan els parlants del soninké és
l'elisió de la partícula d’enllaç.

 Ex.: Els camions Ø anaven carregats s’havien de parar
                  Øque
ERRORS GRAMATICALS DE
           SINTAXI.
 Frases copulatives.
       Elisió o ús incorrecte dels verbs copulatius.
        Ex.: Era molt trista / Estava molt trista.

 Frases compostes.
       Elisió freqüent de la conjunció i a la frase.
        Ex.: Després va caminant  va veure un gat      i
LÈXIC
QÜESTIONS DE LÈXIC DIFERENTS DEL
                  CATALÀ.
Els termes de parentiu:
 La diferència que hi ha amb el català és que per a una
  paraula nostra poden existir-ne diverses en el soninké.
      Ex.: Pare           faaba/faabe
           Mare           ma/saaxe
 Els noms de persona.
 En soninké, els fills reben un nom en funció de l’ordre de
 naixement.
     Ex.: primer fill      Manmadu
          Segon fill       Sanba
Els mesos de l’any i les estacions.
 Aquests termes no existeixen com nosaltres els fem
  servir.

 L’època de l’any es designa depenent de l’activitat
  agrícola.

 En quant a les estacions del any no hi ha equivalència a
  les nostres perquè el clima d’aquest país és diferent al
  nostre per aquest motiu tenen dificultats.
ALGUNS ERRORS LÈXICS.
 l’ús de dir per parlar, especialment quan fan referència
  a una llengua.
    Ex.: El meu pare me diu soninké El meu pare parla soninké.


 És freqüent l’ús del verb saber per conèixer. En soninké
  tenen un sol verb. Com l’anglès to know.
    Ex.:Jo tampoc sé la teva mare Jo tampoc conec la teva mare.
VOCABULARI
   D’AULA I
D’INTERACCIÓ
   SOCIAL.
DIES DE LA SETMANA
VOCABULARI D’INTERACCIÓ SOCIAL
       BON DIA!                 BONA VESPRADA!               BONA NIT!

• An wuyi jamu (primera       Lella!
salutació del matí)                                    •Sunka!
• Beeta! (altes salutacions
del matí)                                              •yawuri!, mba (resposta)
• Kira! (al migdia)

      COM ESTÀS?                  COM ET DIUS?                GRÀCIES!
An moxo?                      •An toxo? (nom)
                              •janmu diima? (cognom)   Nawari!



                                       ADÉU!

n daga! an na i kuuñi (resposta a la salutació)
BIBLIOGRAFÍA
 Gràcia, LLuïsa i Miquel Contreras, Joan. “El soninké i el mandinga”.
    Estudi comparatiu entre les gramàtiques del soninké i el mandinga i la
    del català. Universitat de Girona. Generalitat de Catalunya.
   Tuson Valls, Jesús (2004). “Patrimoni natural”. Elogi i defensa de la
    diversitat lingüística. Barcelona, ed. Empúries.
   Agustí, Carme – López, Joaquim – Montesinos, Anna – Paulo, Mar –
    Pascual, Encarna (1999). “Reciclatge” (Nivell Superior). Edicions 3 i 4.
   [en    línea].    http://es.wikipedia.org/wiki/Lenguas_mand%C3%A9.
    [27-02-12]
   [en línea]. http://esadir.cat/sintaxi. [05-03-12]
   [en      línea].      http://ca.wikipedia.org/wiki/Fonologia_del_català.
    [04-03-12]

More Related Content

What's hot

Caaco dos 1112_mt021_r2_dossier_aliments_inicial
Caaco dos 1112_mt021_r2_dossier_aliments_inicialCaaco dos 1112_mt021_r2_dossier_aliments_inicial
Caaco dos 1112_mt021_r2_dossier_aliments_inicialM T
 
Caaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesok
Caaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesokCaaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesok
Caaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesokM T
 
Presentacions 1
Presentacions 1Presentacions 1
Presentacions 1M T
 
Caaco dos 1314_mt0108_r1_estructura_frase_verb_menjar
Caaco dos 1314_mt0108_r1_estructura_frase_verb_menjarCaaco dos 1314_mt0108_r1_estructura_frase_verb_menjar
Caaco dos 1314_mt0108_r1_estructura_frase_verb_menjarM T
 
Caaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casa
Caaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casaCaaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casa
Caaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casaM T
 
On es
On esOn es
On esM T
 
Caaco act 1213_mt050_r1_frases_escriure
Caaco act 1213_mt050_r1_frases_escriureCaaco act 1213_mt050_r1_frases_escriure
Caaco act 1213_mt050_r1_frases_escriureM T
 
Caaco dos 1213_mt031_r1_primer_quadern_inicial_la_familia
Caaco dos 1213_mt031_r1_primer_quadern_inicial_la_familiaCaaco dos 1213_mt031_r1_primer_quadern_inicial_la_familia
Caaco dos 1213_mt031_r1_primer_quadern_inicial_la_familiaM T
 
Caaco pres 1011_mt028_r1_qui_es
Caaco pres 1011_mt028_r1_qui_esCaaco pres 1011_mt028_r1_qui_es
Caaco pres 1011_mt028_r1_qui_esM T
 
Verbs comencem jclic_classe_present
Verbs comencem jclic_classe_presentVerbs comencem jclic_classe_present
Verbs comencem jclic_classe_presentM T
 
Caaco dos 1213_mt032_r1_primer_quadern_inicial_el_menjar
Caaco dos 1213_mt032_r1_primer_quadern_inicial_el_menjarCaaco dos 1213_mt032_r1_primer_quadern_inicial_el_menjar
Caaco dos 1213_mt032_r1_primer_quadern_inicial_el_menjarM T
 
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6M T
 
Caaco dos 1415_mt135_r1_comprension_lectora_3
Caaco dos 1415_mt135_r1_comprension_lectora_3Caaco dos 1415_mt135_r1_comprension_lectora_3
Caaco dos 1415_mt135_r1_comprension_lectora_3M T
 
Caaco dos 1314_mt117_r1_comprensio_lectora_1_provisional
Caaco dos 1314_mt117_r1_comprensio_lectora_1_provisionalCaaco dos 1314_mt117_r1_comprensio_lectora_1_provisional
Caaco dos 1314_mt117_r1_comprensio_lectora_1_provisionalM T
 
Caaco dos 1213_mt082_r1_verbs_reflexius
Caaco dos 1213_mt082_r1_verbs_reflexiusCaaco dos 1213_mt082_r1_verbs_reflexius
Caaco dos 1213_mt082_r1_verbs_reflexiusM T
 
Lectures comprensives -primer cicle-
Lectures comprensives -primer cicle-Lectures comprensives -primer cicle-
Lectures comprensives -primer cicle-Hatsep Sen
 
Conte fatima filla_carboner
Conte fatima filla_carbonerConte fatima filla_carboner
Conte fatima filla_carbonerM T
 
Dori dos 1213_mt004_r1_verbs
Dori dos 1213_mt004_r1_verbsDori dos 1213_mt004_r1_verbs
Dori dos 1213_mt004_r1_verbsM T
 
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_M T
 

What's hot (20)

Caaco dos 1112_mt021_r2_dossier_aliments_inicial
Caaco dos 1112_mt021_r2_dossier_aliments_inicialCaaco dos 1112_mt021_r2_dossier_aliments_inicial
Caaco dos 1112_mt021_r2_dossier_aliments_inicial
 
Caaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesok
Caaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesokCaaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesok
Caaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesok
 
Presentacions 1
Presentacions 1Presentacions 1
Presentacions 1
 
Caaco dos 1314_mt0108_r1_estructura_frase_verb_menjar
Caaco dos 1314_mt0108_r1_estructura_frase_verb_menjarCaaco dos 1314_mt0108_r1_estructura_frase_verb_menjar
Caaco dos 1314_mt0108_r1_estructura_frase_verb_menjar
 
Caaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casa
Caaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casaCaaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casa
Caaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casa
 
Comencem
ComencemComencem
Comencem
 
On es
On esOn es
On es
 
Caaco act 1213_mt050_r1_frases_escriure
Caaco act 1213_mt050_r1_frases_escriureCaaco act 1213_mt050_r1_frases_escriure
Caaco act 1213_mt050_r1_frases_escriure
 
Caaco dos 1213_mt031_r1_primer_quadern_inicial_la_familia
Caaco dos 1213_mt031_r1_primer_quadern_inicial_la_familiaCaaco dos 1213_mt031_r1_primer_quadern_inicial_la_familia
Caaco dos 1213_mt031_r1_primer_quadern_inicial_la_familia
 
Caaco pres 1011_mt028_r1_qui_es
Caaco pres 1011_mt028_r1_qui_esCaaco pres 1011_mt028_r1_qui_es
Caaco pres 1011_mt028_r1_qui_es
 
Verbs comencem jclic_classe_present
Verbs comencem jclic_classe_presentVerbs comencem jclic_classe_present
Verbs comencem jclic_classe_present
 
Caaco dos 1213_mt032_r1_primer_quadern_inicial_el_menjar
Caaco dos 1213_mt032_r1_primer_quadern_inicial_el_menjarCaaco dos 1213_mt032_r1_primer_quadern_inicial_el_menjar
Caaco dos 1213_mt032_r1_primer_quadern_inicial_el_menjar
 
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
 
Caaco dos 1415_mt135_r1_comprension_lectora_3
Caaco dos 1415_mt135_r1_comprension_lectora_3Caaco dos 1415_mt135_r1_comprension_lectora_3
Caaco dos 1415_mt135_r1_comprension_lectora_3
 
Caaco dos 1314_mt117_r1_comprensio_lectora_1_provisional
Caaco dos 1314_mt117_r1_comprensio_lectora_1_provisionalCaaco dos 1314_mt117_r1_comprensio_lectora_1_provisional
Caaco dos 1314_mt117_r1_comprensio_lectora_1_provisional
 
Caaco dos 1213_mt082_r1_verbs_reflexius
Caaco dos 1213_mt082_r1_verbs_reflexiusCaaco dos 1213_mt082_r1_verbs_reflexius
Caaco dos 1213_mt082_r1_verbs_reflexius
 
Lectures comprensives -primer cicle-
Lectures comprensives -primer cicle-Lectures comprensives -primer cicle-
Lectures comprensives -primer cicle-
 
Conte fatima filla_carboner
Conte fatima filla_carbonerConte fatima filla_carboner
Conte fatima filla_carboner
 
Dori dos 1213_mt004_r1_verbs
Dori dos 1213_mt004_r1_verbsDori dos 1213_mt004_r1_verbs
Dori dos 1213_mt004_r1_verbs
 
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
 

Viewers also liked

Soninke abecedari
Soninke abecedariSoninke abecedari
Soninke abecedariM T
 
Silabari soninke xarankitaabe_2
Silabari soninke xarankitaabe_2Silabari soninke xarankitaabe_2
Silabari soninke xarankitaabe_2M T
 
Soninké I Mandinga
Soninké I MandingaSoninké I Mandinga
Soninké I MandingaArnau Cerdà
 
Llengües del món a l'aula
Llengües del món a l'aulaLlengües del món a l'aula
Llengües del món a l'aulasurabe
 
Moviment obre i socialismes
Moviment obre i socialismesMoviment obre i socialismes
Moviment obre i socialismesArmand Figuera
 
Silabari soninke xarankitaabe_1
Silabari soninke xarankitaabe_1Silabari soninke xarankitaabe_1
Silabari soninke xarankitaabe_1M T
 
Unitat imperialisme i_colonialisme
Unitat imperialisme i_colonialismeUnitat imperialisme i_colonialisme
Unitat imperialisme i_colonialismeArmand Figuera
 
Les llengües romàniques power point
Les llengües romàniques   power pointLes llengües romàniques   power point
Les llengües romàniques power pointdmunoz23
 
Línia del temps de Superman
Línia del temps de SupermanLínia del temps de Superman
Línia del temps de SupermanM T
 
Biografia superman
Biografia superman Biografia superman
Biografia superman M T
 
Pont de Bac de Roda
Pont de Bac de RodaPont de Bac de Roda
Pont de Bac de RodaM T
 
11 Slideshare Presentaciones Powerpoint
11 Slideshare Presentaciones Powerpoint11 Slideshare Presentaciones Powerpoint
11 Slideshare Presentaciones Powerpointjlzurdol
 

Viewers also liked (14)

Soninké
SoninkéSoninké
Soninké
 
Soninke abecedari
Soninke abecedariSoninke abecedari
Soninke abecedari
 
Silabari soninke xarankitaabe_2
Silabari soninke xarankitaabe_2Silabari soninke xarankitaabe_2
Silabari soninke xarankitaabe_2
 
Soninké I Mandinga
Soninké I MandingaSoninké I Mandinga
Soninké I Mandinga
 
Llengües del món a l'aula
Llengües del món a l'aulaLlengües del món a l'aula
Llengües del món a l'aula
 
Revolucions burgeses
Revolucions burgesesRevolucions burgeses
Revolucions burgeses
 
Moviment obre i socialismes
Moviment obre i socialismesMoviment obre i socialismes
Moviment obre i socialismes
 
Silabari soninke xarankitaabe_1
Silabari soninke xarankitaabe_1Silabari soninke xarankitaabe_1
Silabari soninke xarankitaabe_1
 
Unitat imperialisme i_colonialisme
Unitat imperialisme i_colonialismeUnitat imperialisme i_colonialisme
Unitat imperialisme i_colonialisme
 
Les llengües romàniques power point
Les llengües romàniques   power pointLes llengües romàniques   power point
Les llengües romàniques power point
 
Línia del temps de Superman
Línia del temps de SupermanLínia del temps de Superman
Línia del temps de Superman
 
Biografia superman
Biografia superman Biografia superman
Biografia superman
 
Pont de Bac de Roda
Pont de Bac de RodaPont de Bac de Roda
Pont de Bac de Roda
 
11 Slideshare Presentaciones Powerpoint
11 Slideshare Presentaciones Powerpoint11 Slideshare Presentaciones Powerpoint
11 Slideshare Presentaciones Powerpoint
 

Similar to Soninké

Els dialectes del Català
Els dialectes del Català Els dialectes del Català
Els dialectes del Català gloriaalmazor
 
Les llengües al món
Les llengües al mónLes llengües al món
Les llengües al mónviciak
 
la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràficsla variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràficsFerrane
 
Les llengües del món a l'aula
Les llengües del món a l'aulaLes llengües del món a l'aula
Les llengües del món a l'aula20R370
 
FO02 Sistemes fonètics. Contacte vocàlic i consonàntic. Transcripció
FO02 Sistemes fonètics. Contacte vocàlic i consonàntic. TranscripcióFO02 Sistemes fonètics. Contacte vocàlic i consonàntic. Transcripció
FO02 Sistemes fonètics. Contacte vocàlic i consonàntic. TranscripcióFred Sentandreu
 
Llengua Mandinga
Llengua MandingaLlengua Mandinga
Llengua Mandingateomoscardo
 
Les llengües del món a l'aula
Les llengües del món a l'aulaLes llengües del món a l'aula
Les llengües del món a l'aula20R370
 
Unitat 2. els dialectes de la llengua catalana
Unitat 2. els dialectes de la llengua catalanaUnitat 2. els dialectes de la llengua catalana
Unitat 2. els dialectes de la llengua catalanaFàtima
 
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
 Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc  Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc Antonia Mulet
 
La Variació Lingüística
La Variació LingüísticaLa Variació Lingüística
La Variació LingüísticaEpsa Llengues
 
2.fonètica pp
2.fonètica pp2.fonètica pp
2.fonètica pppilar
 
Dialectes del català final 1
Dialectes del català final 1Dialectes del català final 1
Dialectes del català final 1dolors
 

Similar to Soninké (20)

Els dialectes del Català
Els dialectes del Català Els dialectes del Català
Els dialectes del Català
 
Les llengües al món
Les llengües al mónLes llengües al món
Les llengües al món
 
CATALÀ
CATALÀCATALÀ
CATALÀ
 
la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràficsla variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
 
Les llengües del món a l'aula
Les llengües del món a l'aulaLes llengües del món a l'aula
Les llengües del món a l'aula
 
FO02 Sistemes fonètics. Contacte vocàlic i consonàntic. Transcripció
FO02 Sistemes fonètics. Contacte vocàlic i consonàntic. TranscripcióFO02 Sistemes fonètics. Contacte vocàlic i consonàntic. Transcripció
FO02 Sistemes fonètics. Contacte vocàlic i consonàntic. Transcripció
 
Transcripció fonetica
Transcripció foneticaTranscripció fonetica
Transcripció fonetica
 
Llengua Mandinga
Llengua MandingaLlengua Mandinga
Llengua Mandinga
 
Fonètica sintàctica
Fonètica sintàcticaFonètica sintàctica
Fonètica sintàctica
 
Les llengües del món a l'aula
Les llengües del món a l'aulaLes llengües del món a l'aula
Les llengües del món a l'aula
 
Unitat 2. els dialectes de la llengua catalana
Unitat 2. els dialectes de la llengua catalanaUnitat 2. els dialectes de la llengua catalana
Unitat 2. els dialectes de la llengua catalana
 
El vocalisme
El vocalismeEl vocalisme
El vocalisme
 
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
 Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc  Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
 
Tema 1. fonètica
Tema 1. fonèticaTema 1. fonètica
Tema 1. fonètica
 
La Variació Lingüística
La Variació LingüísticaLa Variació Lingüística
La Variació Lingüística
 
2.fonètica pp
2.fonètica pp2.fonètica pp
2.fonètica pp
 
Dialectes del català final 1
Dialectes del català final 1Dialectes del català final 1
Dialectes del català final 1
 
FONÈTICA TEMA 1
FONÈTICA TEMA 1FONÈTICA TEMA 1
FONÈTICA TEMA 1
 
FONÈTICA TEMA 1
FONÈTICA TEMA 1FONÈTICA TEMA 1
FONÈTICA TEMA 1
 
FONÈTICA TEMA 1
FONÈTICA TEMA 1FONÈTICA TEMA 1
FONÈTICA TEMA 1
 

Soninké

  • 1.
  • 2. ÍNDEX INTRODUCCIÓ:  Filiació lingüística, localització geogràfica i nombre de parlants.  Codi escrit: descripció i exemplificació. TREBALL:  Comparació gramatical del soninké amb el català occidental des del punt de vista fonològic, morfosintàctic i lèxic.  Vocabulari d’aula i d’interacció social català/soninké. CONCLUSIÓ BIBLIOGRAFIA
  • 4. DESCRIPCIÓ:  El SONINKÉ és una llengua mande parlada pel poble dels soninkés de l’Àfrica Occidental, que pertany a la família nigerocongolesa.  El nom del soninké vol dir “gent del nord” o “persona blanca”, a causa d’una llegenda que atribueix el naixement del regne soninké a una dinastia blanca. ALTRES NOMS:  També és anomenat sarakole, sarahule, serahuli i marka. ES PARLA PRINCIPALMENT A ...  Mali, Senegal, Mauritània i Gàmbia per quasi un milió i mig de parlants. Aproximadament és parlat per un milió de persones a Mali, unes 70.000 a Mauritània, unes 150.000 a Senegal i unes 100.000 més a Gàmbia.
  • 5. ESTATUS LEGAL:  Mali: la llengua oficial és el francès. La legislació lingüística pel que fa a les llengües nacionals o autòctones és força limitada.  Senegal: el francès és la llengua oficial. La Constitució (2001) estableix també que una de les llengües nacionals és el soninké.  Gàmbia: l’anglès és la llengua oficial i les llengües autòctones no gaudeixen de cap mena de reconeixement legal.  Mauritània: segons la Constitució de 1991 la llengua oficial és l’àrab i les llengües nacionals són l’àrab, ful, soninké i wòlof. Cal dir que el francès va ser llengua oficial amb l’àrab fins el 1991 i actualment conserva part dels seus privilegis, ja que és utilitzada a l’Administració, al Parlament i com a llengua d’ensenyament.
  • 6. HISTÒRIA:  Malgrat la dispersió geogràfica, les diferències dialectals del soninké no són molt importants. Els dialectes principals del soninké són l’adjer, el kinbakka i el xenqenna.  Després de la dissolució de l’imperi de Ghana, probablement com a conseqüència de la pèrdua de l’hegemonia comercial, els soninkés es van escampar per tot l’Àfrica Occidental i és per això que avui dia es troben soninkés a Mali, Senegal, Mauritània, Gàmbia.
  • 7. CODI ESCRIT: DESCRIPCIÓ I EXEMPLIFICACIÓ.  El que fa a l’escriptura actual, el soninké ha estat estandarditzat per un decret del govern senegalès del 1975.  Es basa en l’alfabet llatí amb la inclusió d’alguns signes diferents dels que fem servir nosaltres.  Escriptura alfabètica.
  • 8. ALGUNES DE LES CARACTERÍSTIQUES LINGÜÍSTIQUES DEL GRUP MANDÉ SÓN LES SEGÜENTS:  En general tenen set vocals, però al nord es redueixen a cinc.  No tenen classificadors nominals, però sovint distingeixen entre noms lliures o de possessió alienable (llibre, taula, arbre) i noms dependents o de possessió inalienable (fill, mare, ull, mà).  Tenen un orde de mots molt fix, amb tendència a seguir l’ordre subjecte- objecte-verb (SOV).  Les marques de definitud (article, demostratius) i les marques de plural tendeixen a anar després del nom o del sintagma nominal, però els possessius precedeixen el nom.  Predominen les postposicions per sobre de les preposicions.
  • 9. COMPARACIÓ GRAMATICAL DEL SONINKÉ AMB EL CATALÀ OCCIDENTAL DES DEL PUNT DE VISTA FONOLÒGIC, MORFOSINTÀCTIC I LÈXIC.
  • 11. VOCALS: SUBSISTEMA VOCÀLIC DEL CATALÀ OCCIDENTAL: PUNT D’ARTICULACIÓ Anteriors o palatals Medial o central Posteriors o velars Tancada (1r grau) /i/ nit /u/ mut Semitancada (2n grau) /e/ dent /o/ gos Semioberta (3r grau) /ɛ/ cel /ɔ /font Oberta (4t grau) /a/ pa SONINKÉ: • El sistema vocàlic del soninké té cinc vocals: /a/, /e/, /i/, /o/, /u/. • Aquestes vocals poden ser llargues o breus. En la transcripció fonètica, una vocal llarga es representa pel símbol vocàlic corresponent seguit de dos punts ([a:]). La durada de les vocals té valor distintiu, és a dir, pot servir per diferenciar mots. Ex: Kine “cocodril” [ki:ne] “marit”
  • 12. CONSONANTS: M PUNT D’ARTICULACIÓ O bilabial labiodental dental alveolar palatal velar Uvular Glotal D Oclusiu Sord /p/ pare /t/ taula /k/ coure /q/ E Sonor /b/ bena /d/ dona /g/ gata D’ Fricatiu Sord /f/ fàcil /s/passar /ʃ/ /x/ A mateix R Sonor /v/ votar /z/ posar /h/ T Africat Sord /tʃ/ I despatx C Sonor /dz/ / dʒ/ U tretze àngel L Vibrant /ɾ/ cara A /r/ serra C Lateral /l/ col / ʎ/ tall I Nasal /m/ mare /n/ pena / ɲ/ any /ŋ/ Ó En soninké, a diferència del que passa en català: No existeixen els sons [z], [ʒ],[ʃ],[ ɾ] ni [ʎ]. Existeixen uns altres sons que el català no té: la [x] en soninké, equivalent a la j castellana, una oclusiva uvular [q] i una fricativa glotal [h], que correspon a la h anglesa a hotel i el fonema nasal velar /ŋ/.
  • 13. Les diferències entre el sistema consonàntic del català i el del soninké poden explicar errors com els que presentem:  la s sonora s’ha substituït per la sorda: Ex: co[z]a  co[s]a mu[z]ulmà  mu[s]ulmà  la bategant del català s’ha convertint en una vibrant: Ex: ma[ɾ]e  ma[r]e  Casos en què la palatal lateral [ʎ] també s’ha convertit en [j] i de vegades doble: Ex: verme[ʎ]es  verme[j]es u[ʎ]s  u[j]s [ʎ]egir  [jj]egir
  • 14. SONS DEL CATALÀ QUE PRESENTEN DIFICULTATS DE DISCRIMINACIÓ I PRODUCCIÓ ALS PARLANTS DEL SONINKÉ. SONINKÉ
  • 15. A continuació donem exemples de paraules que contenen els diferents sons per veure la relació entre la grafia i el so: /p/ poole “elàstic” /dʒ/ ji “aigua” /b/ bula “blau” /x/ xase “vell” /t/ ta “cama” /h/ haqqe “nombre” /d/ daaru “ahir” /tʃ/ caaku “sac” /k/ ka “casa” /m/ ma “mare” /g/ gide “germà” /n/ neene “llengua” /q/ raqqe “boca” /ɲ/ ña “fer” /f/ fo “cosa” /ŋ/ ŋaame “inundació” /s/ si “cavall” /r/ rege “ballar” /l/ lenki “avui”
  • 16. LA SÍL·LABA:  En català el nucli de la síl·laba és la vocal, que és l’únic element indispensable.  L’esquema sil·làbic del soninké és força rígid i concideix amb la seqüència consonant – vocal, que és la més comuna entre les llengües del món: CV CV CV…Excepte en pocs casos, les paraules comencen en consonant i acaben en vocal.  L’estructura sil·làbica del soninké, que bàsicament segueix l’esquema CV CV, contrasta clarament amb les possibilitats de la síl·laba catalana: Ex: Braç[bɾás] Serps[sérps] Pep [pɛp] Plats [pláts] Fosc [fósk] Precs [pɾéks]  Aquests parlants sovint simplifiquen les síl·labes de les paraules catalanes, o bé elidint consonants o bé inserint una vocal entre dues consonants: Ex. Ma - drid  ma - dí Són so - no Dis - fre - ssat di - fe - ssat Des - prés  de - pé M’a - gra - da ma - ga - ra - da
  • 18. LES PARTS DE L’ORACIÓ:  No són substancialment diferents de les que trobem en català: noms, verbs, adjectius, pronoms, adverbis, conjuncions i interjeccions.  No existeix l’article.
  • 19. LA FLEXIÓ LA FLEXIÓ NOMINAL:  La flexió nominal del soninké com en català afecta els noms i els adjectius.  GÈNERE:  No hi ha distinció de gènere.
  • 20. NOMBRE:  En soninké hi ha tres sistemes per formar el plural, però no hi ha cap regla precisa per saber de quina manera es forma el plural d’una paraula. • Canvi de la vocal final per –u: Sugo “cabra”sugu “cabres” • Canvi de la vocal final per –o: raxe “lloc” raxo “llocs” • Afegint –nu al final. Quan es tracta de mots monosíl·labs, la vocal es fa llarga: Te “camp”  teenu “camps”  Quan els parlants del soninké parlen català ,sovint tenen problemes per afegir el morfema de plural a tots els elements que l’haurien de tenir. DEFINITUD: En soninké existeix la distinció definit/indefinit en els noms. • La forma indefinida té una interpretació no referencial i correspon a un partitiu (menja formatge). • La definida, en canvi, és referencial i correspon al nostre definit o indefinit (menja el/un formatge). Es forma afegint –n al final Ex: Sugo “ cabra”  sugon “la/una cabra”.
  • 21. Pronoms personals i possessius.  En soninké hi ha unes formes especifiques per al subjecte i unes per a l’objecte de la primera persona del singular i per a la tercera persona del singular reflexiva. Pronoms personals emfàtics: 1a sg. n (in, objecte) 2a sg. an 3a sg. a (i, obj. Reflexiu) 1a pl. o 2a pl. Xa 3a pl. I  Com aquesta llengua no té uns elements pronominals corresponents als nostres pronoms febles, amb formes diferents segons la funció sintàctica, es pot relacionar amb alguns dels errors que es troben en el seu català.  I els pronoms en i hi tendeixen a desaparèixer. Ex: Jo no_tincjo no en tinc.
  • 22. DEMOSTRATIUS  El soninké té tres formes diferents per als demostratius, que podríem comparar a aquest, aqueix, aquell dels dialectes del català que mantenen la segona forma.  Les formes dels soninké son les següents: Singular ke ken kiteere Plural ku kun kituuru
  • 23. NUMERALS Els pronoms numerals són aquestos: Pel que fa als ordinals, en soninké s’adjunta el sufix –andi / -undi a la forma cardinal. Ex: Fillo “dos”  fillandi “segon” Naxato “quatre“  naxatandi “quart” Tumu “sis”  tumundi “sisè”
  • 24. MORFOLOGIA VERBAL  El verb, tal como l’entenem nosaltres, no és un element imprescindible per a la frase en soninké.  Hi ha frases sense “verb”, nominals i adjectivals. Són frases que en català es construirien amb els verbs ser o estar i un atribut nominal o adjectival o un complement de lloc. En aquestos casos, en soninké només hi apareix un predicatiu, sense cap forma corresponent a un verb copulatiu. Els predicatius poden expressar temps i modalitat (afirmativa, negativa, i interrogativa o emfàtica), però no persona, ni a l’arrel verbal ni al predicatiu.  D’altra banda, els verbs del soninké tenen dues formes verbals diferents, una és la forma perfectiva, que inicia una acció acabada, i l’altra, la imperfectiva o durativa, que expressa duració i indica una acció inacabada.
  • 25. ERRORS GRAMATICALS DE MORFOLOGIA FLEXIÓ VERBAL  Quan els parlants d’aquestes llengües parlen català, molt sovint fan errors que consisteixen a no adjuntar cap morfema de persona a l’arrel o bé a afegir-hi un morfema equivocat: els nens li vare+--- fer mal (“varen”) els nens esta+--- jugan (“estan”) PARTS DE L’ORACIÓ  Elisió freqüent de l’article: Ex: a mi no m’agrada Ø porc.  Absència o ús inadequat del pronoms febles. m’agradava donar Ø fulles li Ø l’he tirat una pedra li el  Dificultats en l’us de les preposicions. Es freqüent l’elisió, la inserció inadequada o el canvi de preposicions. Ex: S’estava amagant Ø el llop de Ø El país es de Gàmbia Ø de
  • 27. L’ORDRE DELS MOTS A LA FRASE:  Llengües romàniques: Català, Espanyol, Romanés, Francès, etc  S + V + O  La nena menja caramels  Nena menja caramels.  Soninké  S + O + V  Nena caramels menja. PREPOSICIONS I POSTPOSICIONS:  El soninké té preposicions i postposicions, però les postposicions són més freqüents. En català diríem com a casa en soninké dirien com casa a. Per aquest motiu els errors freqüents que fan en l’ús de les preposicions del català són: No me'n recordo les altres de  No me'n recordo de les altres
  • 28. FRASES RELATIVES La construcció de les frases relatives tal com es fa en català és impossible en soninké a causa de la rigidesa del seu ordre sintàctic.  Uns dels errors que fan els parlants del soninké és l'elisió de la partícula d’enllaç. Ex.: Els camions Ø anaven carregats s’havien de parar Øque
  • 29. ERRORS GRAMATICALS DE SINTAXI.  Frases copulatives.  Elisió o ús incorrecte dels verbs copulatius. Ex.: Era molt trista / Estava molt trista.  Frases compostes.  Elisió freqüent de la conjunció i a la frase. Ex.: Després va caminant  va veure un gat i
  • 31. QÜESTIONS DE LÈXIC DIFERENTS DEL CATALÀ. Els termes de parentiu:  La diferència que hi ha amb el català és que per a una paraula nostra poden existir-ne diverses en el soninké. Ex.: Pare faaba/faabe Mare ma/saaxe  Els noms de persona. En soninké, els fills reben un nom en funció de l’ordre de naixement. Ex.: primer fill Manmadu Segon fill Sanba
  • 32. Els mesos de l’any i les estacions.  Aquests termes no existeixen com nosaltres els fem servir.  L’època de l’any es designa depenent de l’activitat agrícola.  En quant a les estacions del any no hi ha equivalència a les nostres perquè el clima d’aquest país és diferent al nostre per aquest motiu tenen dificultats.
  • 33. ALGUNS ERRORS LÈXICS.  l’ús de dir per parlar, especialment quan fan referència a una llengua. Ex.: El meu pare me diu soninké El meu pare parla soninké.  És freqüent l’ús del verb saber per conèixer. En soninké tenen un sol verb. Com l’anglès to know. Ex.:Jo tampoc sé la teva mare Jo tampoc conec la teva mare.
  • 34. VOCABULARI D’AULA I D’INTERACCIÓ SOCIAL.
  • 35. DIES DE LA SETMANA
  • 36.
  • 37.
  • 38. VOCABULARI D’INTERACCIÓ SOCIAL BON DIA! BONA VESPRADA! BONA NIT! • An wuyi jamu (primera Lella! salutació del matí) •Sunka! • Beeta! (altes salutacions del matí) •yawuri!, mba (resposta) • Kira! (al migdia) COM ESTÀS? COM ET DIUS? GRÀCIES! An moxo? •An toxo? (nom) •janmu diima? (cognom) Nawari! ADÉU! n daga! an na i kuuñi (resposta a la salutació)
  • 39. BIBLIOGRAFÍA  Gràcia, LLuïsa i Miquel Contreras, Joan. “El soninké i el mandinga”. Estudi comparatiu entre les gramàtiques del soninké i el mandinga i la del català. Universitat de Girona. Generalitat de Catalunya.  Tuson Valls, Jesús (2004). “Patrimoni natural”. Elogi i defensa de la diversitat lingüística. Barcelona, ed. Empúries.  Agustí, Carme – López, Joaquim – Montesinos, Anna – Paulo, Mar – Pascual, Encarna (1999). “Reciclatge” (Nivell Superior). Edicions 3 i 4.  [en línea]. http://es.wikipedia.org/wiki/Lenguas_mand%C3%A9. [27-02-12]  [en línea]. http://esadir.cat/sintaxi. [05-03-12]  [en línea]. http://ca.wikipedia.org/wiki/Fonologia_del_català. [04-03-12]