2. ÍNDEX
INTRODUCCIÓ:
Filiació lingüística, localització geogràfica i nombre de
parlants.
Codi escrit: descripció i exemplificació.
TREBALL:
Comparació gramatical del soninké amb el català
occidental des del punt de vista fonològic,
morfosintàctic i lèxic.
Vocabulari d’aula i d’interacció social català/soninké.
CONCLUSIÓ
BIBLIOGRAFIA
4. DESCRIPCIÓ:
El SONINKÉ és una llengua mande parlada pel poble dels soninkés de l’Àfrica
Occidental, que pertany a la família nigerocongolesa.
El nom del soninké vol dir “gent del nord” o “persona blanca”, a causa d’una
llegenda que atribueix el naixement del regne soninké a una dinastia blanca.
ALTRES NOMS:
També és anomenat sarakole, sarahule, serahuli i marka.
ES PARLA PRINCIPALMENT A ...
Mali, Senegal, Mauritània i Gàmbia per quasi un milió i mig de parlants.
Aproximadament és parlat per un milió de persones a Mali, unes 70.000 a
Mauritània, unes 150.000 a Senegal i unes 100.000 més a Gàmbia.
5. ESTATUS LEGAL:
Mali: la llengua oficial és el francès. La legislació lingüística pel que fa
a les llengües nacionals o autòctones és força limitada.
Senegal: el francès és la llengua oficial. La Constitució (2001)
estableix també que una de les llengües nacionals és el soninké.
Gàmbia: l’anglès és la llengua oficial i les llengües autòctones no
gaudeixen de cap mena de reconeixement legal.
Mauritània: segons la Constitució de 1991 la llengua oficial és
l’àrab i les llengües nacionals són l’àrab, ful, soninké i wòlof. Cal dir que
el francès va ser llengua oficial amb l’àrab fins el 1991 i actualment
conserva part dels seus privilegis, ja que és utilitzada a l’Administració, al
Parlament i com a llengua d’ensenyament.
6. HISTÒRIA:
Malgrat la dispersió geogràfica, les diferències dialectals del
soninké no són molt importants.
Els dialectes principals del soninké són l’adjer, el kinbakka
i el xenqenna.
Després de la dissolució de l’imperi de Ghana,
probablement com a conseqüència de la pèrdua de
l’hegemonia comercial, els soninkés es van escampar per
tot l’Àfrica Occidental i és per això que avui dia es troben
soninkés a Mali, Senegal, Mauritània, Gàmbia.
7. CODI ESCRIT: DESCRIPCIÓ I EXEMPLIFICACIÓ.
El que fa a l’escriptura actual, el soninké ha estat
estandarditzat per un decret del govern senegalès
del 1975.
Es basa en l’alfabet llatí amb la inclusió d’alguns
signes diferents dels que fem servir nosaltres.
Escriptura alfabètica.
8. ALGUNES DE LES CARACTERÍSTIQUES
LINGÜÍSTIQUES DEL GRUP MANDÉ SÓN LES
SEGÜENTS:
En general tenen set vocals, però al nord es redueixen a cinc.
No tenen classificadors nominals, però sovint distingeixen entre noms
lliures o de possessió alienable (llibre, taula, arbre) i noms dependents o de
possessió inalienable (fill, mare, ull, mà).
Tenen un orde de mots molt fix, amb tendència a seguir l’ordre subjecte-
objecte-verb (SOV).
Les marques de definitud (article, demostratius) i les marques de plural
tendeixen a anar després del nom o del sintagma nominal, però els possessius
precedeixen el nom.
Predominen les postposicions per sobre de les preposicions.
9. COMPARACIÓ GRAMATICAL DEL
SONINKÉ AMB EL CATALÀ
OCCIDENTAL DES DEL PUNT DE
VISTA
FONOLÒGIC, MORFOSINTÀCTIC
I LÈXIC.
11. VOCALS:
SUBSISTEMA VOCÀLIC DEL CATALÀ OCCIDENTAL:
PUNT D’ARTICULACIÓ
Anteriors o palatals Medial o central Posteriors o velars
Tancada (1r grau) /i/ nit /u/ mut
Semitancada (2n grau) /e/ dent /o/ gos
Semioberta (3r grau) /ɛ/ cel /ɔ /font
Oberta (4t grau) /a/ pa
SONINKÉ:
• El sistema vocàlic del soninké té cinc vocals: /a/, /e/, /i/, /o/, /u/.
• Aquestes vocals poden ser llargues o breus. En la transcripció fonètica, una vocal
llarga es representa pel símbol vocàlic corresponent seguit de dos punts ([a:]). La
durada de les vocals té valor distintiu, és a dir, pot servir per diferenciar mots.
Ex: Kine “cocodril” [ki:ne] “marit”
12. CONSONANTS:
M PUNT D’ARTICULACIÓ
O bilabial labiodental dental alveolar palatal velar Uvular Glotal
D Oclusiu Sord /p/ pare /t/ taula /k/ coure /q/
E Sonor /b/ bena /d/ dona /g/ gata
D’ Fricatiu Sord /f/ fàcil /s/passar /ʃ/ /x/
A mateix
R Sonor /v/ votar /z/ posar /h/
T
Africat Sord /tʃ/
I
despatx
C
Sonor /dz/ / dʒ/
U
tretze àngel
L
Vibrant /ɾ/ cara
A
/r/ serra
C
Lateral /l/ col / ʎ/ tall
I
Nasal /m/ mare /n/ pena / ɲ/ any /ŋ/
Ó
En soninké, a diferència del que passa en català:
No existeixen els sons [z], [ʒ],[ʃ],[ ɾ] ni [ʎ].
Existeixen uns altres sons que el català no té: la [x] en soninké, equivalent a la j castellana, una oclusiva uvular [q] i una
fricativa glotal [h], que correspon a la h anglesa a hotel i el fonema nasal velar /ŋ/.
13. Les diferències entre el sistema consonàntic del català i el del
soninké poden explicar errors com els que presentem:
la s sonora s’ha substituït per la sorda:
Ex: co[z]a co[s]a
mu[z]ulmà mu[s]ulmà
la bategant del català s’ha convertint en una vibrant:
Ex: ma[ɾ]e ma[r]e
Casos en què la palatal lateral [ʎ] també s’ha convertit en [j] i
de vegades doble:
Ex: verme[ʎ]es verme[j]es
u[ʎ]s u[j]s
[ʎ]egir [jj]egir
14. SONS DEL CATALÀ QUE PRESENTEN DIFICULTATS
DE DISCRIMINACIÓ I PRODUCCIÓ ALS PARLANTS
DEL SONINKÉ.
SONINKÉ
15. A continuació donem exemples de paraules que
contenen els diferents sons per veure la relació entre la
grafia i el so:
/p/ poole “elàstic” /dʒ/ ji “aigua”
/b/ bula “blau” /x/ xase “vell”
/t/ ta “cama” /h/ haqqe “nombre”
/d/ daaru “ahir” /tʃ/ caaku “sac”
/k/ ka “casa” /m/ ma “mare”
/g/ gide “germà” /n/ neene “llengua”
/q/ raqqe “boca” /ɲ/ ña “fer”
/f/ fo “cosa” /ŋ/ ŋaame “inundació”
/s/ si “cavall” /r/ rege “ballar”
/l/ lenki “avui”
16. LA SÍL·LABA:
En català el nucli de la síl·laba és la vocal, que és l’únic element indispensable.
L’esquema sil·làbic del soninké és força rígid i concideix amb la seqüència
consonant – vocal, que és la més comuna entre les llengües del món: CV CV
CV…Excepte en pocs casos, les paraules comencen en consonant i acaben en
vocal.
L’estructura sil·làbica del soninké, que bàsicament segueix l’esquema CV CV,
contrasta clarament amb les possibilitats de la síl·laba catalana:
Ex: Braç[bɾás] Serps[sérps] Pep [pɛp]
Plats [pláts] Fosc [fósk] Precs [pɾéks]
Aquests parlants sovint simplifiquen les síl·labes de les paraules catalanes, o bé
elidint consonants o bé inserint una vocal entre dues consonants:
Ex. Ma - drid ma - dí Són so - no
Dis - fre - ssat di - fe - ssat Des - prés de - pé
M’a - gra - da ma - ga - ra - da
18. LES PARTS DE L’ORACIÓ:
No són substancialment diferents de les que
trobem en català: noms, verbs, adjectius, pronoms,
adverbis, conjuncions i interjeccions.
No existeix l’article.
19. LA FLEXIÓ
LA FLEXIÓ NOMINAL:
La flexió nominal del soninké com en català afecta els noms i els
adjectius.
GÈNERE:
No hi ha distinció de gènere.
20. NOMBRE:
En soninké hi ha tres sistemes per formar el plural, però no hi ha cap regla precisa per
saber de quina manera es forma el plural d’una paraula.
• Canvi de la vocal final per –u:
Sugo “cabra”sugu “cabres”
• Canvi de la vocal final per –o:
raxe “lloc” raxo “llocs”
• Afegint –nu al final. Quan es tracta de mots monosíl·labs, la vocal es fa llarga:
Te “camp” teenu “camps”
Quan els parlants del soninké parlen català ,sovint tenen problemes per afegir el
morfema de plural a tots els elements que l’haurien de tenir.
DEFINITUD:
En soninké existeix la distinció definit/indefinit en els noms.
• La forma indefinida té una interpretació no referencial i correspon a un partitiu (menja
formatge).
• La definida, en canvi, és referencial i correspon al nostre definit o indefinit (menja el/un
formatge). Es forma afegint –n al final
Ex: Sugo “ cabra” sugon “la/una cabra”.
21. Pronoms personals i possessius.
En soninké hi ha unes formes especifiques per al subjecte i unes per a
l’objecte de la primera persona del singular i per a la tercera persona del
singular reflexiva.
Pronoms personals emfàtics:
1a sg. n (in, objecte)
2a sg. an
3a sg. a (i, obj. Reflexiu)
1a pl. o
2a pl. Xa
3a pl. I
Com aquesta llengua no té uns elements pronominals corresponents
als nostres pronoms febles, amb formes diferents segons la funció
sintàctica, es pot relacionar amb alguns dels errors que es troben en el
seu català.
I els pronoms en i hi tendeixen a desaparèixer.
Ex: Jo no_tincjo no en tinc.
22. DEMOSTRATIUS
El soninké té tres formes diferents per als
demostratius, que podríem comparar a aquest, aqueix,
aquell dels dialectes del català que mantenen la segona
forma.
Les formes dels soninké son les següents:
Singular ke ken kiteere
Plural ku kun kituuru
23. NUMERALS
Els pronoms numerals són aquestos:
Pel que fa als ordinals, en soninké s’adjunta el sufix –andi / -undi a la forma
cardinal.
Ex: Fillo “dos” fillandi “segon”
Naxato “quatre“ naxatandi “quart”
Tumu “sis” tumundi “sisè”
24. MORFOLOGIA VERBAL
El verb, tal como l’entenem nosaltres, no és un element imprescindible per a la
frase en soninké.
Hi ha frases sense “verb”, nominals i adjectivals. Són frases que en català es
construirien amb els verbs ser o estar i un atribut nominal o adjectival o un
complement de lloc. En aquestos casos, en soninké només hi apareix un
predicatiu, sense cap forma corresponent a un verb copulatiu. Els predicatius
poden expressar temps i modalitat (afirmativa, negativa, i interrogativa o
emfàtica), però no persona, ni a l’arrel verbal ni al predicatiu.
D’altra banda, els verbs del soninké tenen dues formes verbals diferents, una és la
forma perfectiva, que inicia una acció acabada, i l’altra, la imperfectiva o
durativa, que expressa duració i indica una acció inacabada.
25. ERRORS GRAMATICALS DE
MORFOLOGIA
FLEXIÓ VERBAL
Quan els parlants d’aquestes llengües parlen català, molt sovint fan errors que
consisteixen a no adjuntar cap morfema de persona a l’arrel o bé a afegir-hi un morfema
equivocat:
els nens li vare+--- fer mal (“varen”)
els nens esta+--- jugan (“estan”)
PARTS DE L’ORACIÓ
Elisió freqüent de l’article:
Ex: a mi no m’agrada Ø porc.
Absència o ús inadequat del pronoms febles.
m’agradava donar Ø fulles li Ø
l’he tirat una pedra li el
Dificultats en l’us de les preposicions. Es freqüent l’elisió, la inserció inadequada o el
canvi de preposicions.
Ex: S’estava amagant Ø el llop de Ø
El país es de Gàmbia Ø de
27. L’ORDRE DELS MOTS A LA FRASE:
Llengües romàniques: Català, Espanyol, Romanés,
Francès, etc S + V + O La nena menja caramels
Nena menja caramels.
Soninké S + O + V Nena caramels menja.
PREPOSICIONS I POSTPOSICIONS:
El soninké té preposicions i postposicions, però les
postposicions són més freqüents. En català diríem com a
casa en soninké dirien com casa a. Per aquest motiu els
errors freqüents que fan en l’ús de les preposicions del
català són:
No me'n recordo les altres de No me'n recordo de les altres
28. FRASES RELATIVES
La construcció de les frases relatives tal com es fa en
català és impossible en soninké a causa de la rigidesa
del seu ordre sintàctic.
Uns dels errors que fan els parlants del soninké és
l'elisió de la partícula d’enllaç.
Ex.: Els camions Ø anaven carregats s’havien de parar
Øque
29. ERRORS GRAMATICALS DE
SINTAXI.
Frases copulatives.
Elisió o ús incorrecte dels verbs copulatius.
Ex.: Era molt trista / Estava molt trista.
Frases compostes.
Elisió freqüent de la conjunció i a la frase.
Ex.: Després va caminant va veure un gat i
31. QÜESTIONS DE LÈXIC DIFERENTS DEL
CATALÀ.
Els termes de parentiu:
La diferència que hi ha amb el català és que per a una
paraula nostra poden existir-ne diverses en el soninké.
Ex.: Pare faaba/faabe
Mare ma/saaxe
Els noms de persona.
En soninké, els fills reben un nom en funció de l’ordre de
naixement.
Ex.: primer fill Manmadu
Segon fill Sanba
32. Els mesos de l’any i les estacions.
Aquests termes no existeixen com nosaltres els fem
servir.
L’època de l’any es designa depenent de l’activitat
agrícola.
En quant a les estacions del any no hi ha equivalència a
les nostres perquè el clima d’aquest país és diferent al
nostre per aquest motiu tenen dificultats.
33. ALGUNS ERRORS LÈXICS.
l’ús de dir per parlar, especialment quan fan referència
a una llengua.
Ex.: El meu pare me diu soninké El meu pare parla soninké.
És freqüent l’ús del verb saber per conèixer. En soninké
tenen un sol verb. Com l’anglès to know.
Ex.:Jo tampoc sé la teva mare Jo tampoc conec la teva mare.
38. VOCABULARI D’INTERACCIÓ SOCIAL
BON DIA! BONA VESPRADA! BONA NIT!
• An wuyi jamu (primera Lella!
salutació del matí) •Sunka!
• Beeta! (altes salutacions
del matí) •yawuri!, mba (resposta)
• Kira! (al migdia)
COM ESTÀS? COM ET DIUS? GRÀCIES!
An moxo? •An toxo? (nom)
•janmu diima? (cognom) Nawari!
ADÉU!
n daga! an na i kuuñi (resposta a la salutació)
39. BIBLIOGRAFÍA
Gràcia, LLuïsa i Miquel Contreras, Joan. “El soninké i el mandinga”.
Estudi comparatiu entre les gramàtiques del soninké i el mandinga i la
del català. Universitat de Girona. Generalitat de Catalunya.
Tuson Valls, Jesús (2004). “Patrimoni natural”. Elogi i defensa de la
diversitat lingüística. Barcelona, ed. Empúries.
Agustí, Carme – López, Joaquim – Montesinos, Anna – Paulo, Mar –
Pascual, Encarna (1999). “Reciclatge” (Nivell Superior). Edicions 3 i 4.
[en línea]. http://es.wikipedia.org/wiki/Lenguas_mand%C3%A9.
[27-02-12]
[en línea]. http://esadir.cat/sintaxi. [05-03-12]
[en línea]. http://ca.wikipedia.org/wiki/Fonologia_del_català.
[04-03-12]
