Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

El romanès

3,876 views

Published on

Ensenyament en contextos multilingües.
Estudi comparatiu de la llengua catalana i el romanès.

Published in: Education
  • Be the first to comment

El romanès

  1. 1. Universitat Catòlica de València “Sant Vicent Màrtir “ Seu Xàtiva, 142X Grup nº3, components: MªCarmen Ballester Ballester Reme Calbo Maronda Ana Llopis Blesa Isabel Llopis Blesa
  2. 2.  Ambues llengües pertanyen a la branca indoeuropea, són llengües romàniques, derivades del llatí.  Tant la llengua Romànica com el territori es va dividir en dos blocs: L’ oriental, on es trova el romanès i l’italià L’occidental, on es trova , el castellà, el català, el portugués, l’occità, el francès, el sard i el reto- romànic.
  3. 3. Lletra Fonema Pronuncia aproximada Exemples A /a/ a en nas Patru (=) “quatre” Ă /ə/ Vocal neutra, com la de l'anglès above Insula (insule) “isla” â, î /ɨ/ So intermedi entre /i/ i /o/ mână ['mɨnə] "mà" B /b/ b en valència Bine (=) “bé” C /k/ (davant -a , -o, -o) c en calaix Copac (=) “arbre” /ʧ/ (davant -i, -i) tz en agutzil face ['faʧi] "fer" “Ch” /k/ K en ketzal xip [kip] "manera" D /d/ d en dama Domn (=) “senyor” E /e/ /e/ en elefant elefant (=) “elefant” /₌e/ (/=e/ semivocal) caliu A escrie [ascrije] "escriure" /je/ ye- (en alguns casos al principi de paraula) ex: gerani el ['jel] "ell"
  4. 4. F /f/ f en fetge foc [fok] "foc" G /ɡ/ (davant -a , -o, -o) g en gat i en gos galben ['galben] "groc" /ʤ/ (davant -i, -i) g en general i en metge ger [ʤer] "escartxa" Gu /g/ gu en guerra ghid [gid] "guia" H /h/ Aspirada, “hobie” hârtie [hɨr'tie] "paper" I /i/ i en ciri mic [mik] "petit" /j/ i en japonès iarbă ['jarbə] "herba" /ʲ/ Palatalització de la consonant final bani ['banʲ] "diners" J /ʒ/ g en gens jos [ʒus] "a baix" K /k/ k en kimono kilogram [quilo'gram] ("quilogra m") L /l/ l en làmina Gol (gol) “buit” M /m/ m en mà Mare (=) “gran” N /n/ n en nord nimic [ni'mik] "res" O /o/ o en solitud Copil (=) “nen” /o̯/ /o/ semivocal noapte ['no̯apte] "nit" P /p/ p en part Cap (=) “cap” R /r/ r en cara Spor (=) “augment” S /s/ s en "sal" Scrisoáre (=) “carta” Ş /ʃ/ sh en (show) şapte ['ʃapte] "set"
  5. 5. T /t/ t en talp Tot (=) “tot” Ţ /ʦ/ tz en aguditza ţuică ['ʦwikə] "un tipus d'aiguardent" O /o/ o en molt Copil (=) “nen” /w/ o semivocal en Paula nouă ['nowə] "nou" V /v/ v vampir Voi (=) “vosaltres” X /ks/ x en dacsa Arhaic (arkxaic) “arcaic” Z /z/ z (s sonora) en zoo zid [zid] "mur"
  6. 6. Català Romanès Català Romanès Català Romanès Masculí a Femení: Acabat en cons.onant + -a Vocal + -na -au --- -ava - Eslau: eslava T - d C - g P - b F - v -oleg + a Canvia u x v Dupliquen l x l·l Canvia article Sufix –essa -ina, -iu El mateix substantiu, canvia l’article Masculí Acabats en: . Cons.-- -i . –i . –o -i . -ǎ Femení a masculí Acabat en: -a -- -ot Radical diferent Ex: cavall, egua Sufixes: -aire, -ista, -cida, són invariables Alguns afegeixen mascle i femella Els substantius provinents de adj. Son invariables . Exemple: El belga- La belga Femení Acabats en: -ǎ ---- -i -i ---- -i -ea ---ele Neutre ø Neutre Acabats en: . Consonant -uri . –o-- -i, -uri
  7. 7. CATALÀ Masculí plural Norma general + - s Acabats en: -a queda -es -ga “ -gues -gua “ -ques -qua “ -gües -ça “ -ces - ja “ -ges -tja “ tges ROMANÈS Masculí plural En –i CATALÀ Femení plural Acabat en: -a Vocal tònica + -ns Excepcions sols + -s Alguns tenen doble plural, acabats en vocal tònica + s formen plural + -os. dupliquen s ROMANÈS Femení plural En -i, -ele CATALÀ Neutre ø ROMANÈS Neutre Acabats en: . Cons.- -uri . –o-- -i, -uri
  8. 8. CATALÀ ROMANÈS CONJUGACIONS Hi han 3 conjugacions 10 Conjugacions agrupades en IV grups MODES: Temps verbals INDICATIU Present Pretèrit imperfet Pretèrit plusquamperfet Pretèrit perfet simple Pretèrit indefinit Pretèrit anterior Pretèrit perfet perifràstic Pretèrit anterior perifràstic Futur perfet Condicional simple Condicional compost SUBJUNTIU Present Pretèrit perfet Pretèrit imperfet Pretèrit plusquamperfet IMPERATIU Afirmatiu Negatiu PARTICIPI Si INFINITIU Simple Compost GERUNDI Simple Compost INDICATIU Present Imperfet Plusquamperfet Perfet Passat Futur 1 Futur 2 Futur 3 I 4 Futur anterior SUBJUNTIU Present Perfet Condicional Condicional Perfet IMPERATIU Afirmatiu Negatiu PARTICIPI Passat I supí INFINITIU INFINITIU PERFET (compost) GERUNDI Normal
  9. 9. Nombre Gènere Sufix Exemples Singular Masculí / Neutre Cons. + - ul bărbat "home" → bărbatul "l'home" -i + -ul ochi "ull" → ochiul "l'ull" -o + -l muzeu "museu" → muzeul "el museu" -i + -li câine "gos" → câinele "el gos" Femení -ă → -a casă "casa" → casa "la casa" -i + -a noapte "nit" → noaptea "la nit" -ie → -ia femeie "dona" → femeia "la dona" -a, -ea, - i + -ua stea "estavella" → steaua "l'estrella"; zi "dia" → ziua "el dia" Plural Masculí Plural + -i prieteni "amics" → prietenii "els amics" Femení / Neutre Plural + -li cărţi "llibres" → cărţile "els llibres"; teatre "teatres" → teatrele "els teatres"
  10. 10.  Possesius, al català van davant del substantiu, mentre que al romanès van al darrere com a sufix. Les terminacions són: -ului, -lor, -i; «professorlui».  Possesiu pronominal, segueix al nom: «meu» que vol dir el meu i «săo» que vol dir seu.  Els demostratius, al romanès sols hi ha dos formes, el de proximitat «acest» que vol dir aquest i el de llunyania «acel» que vol dir aquest o aquell.  Els adjectius qualificatius són iguals a la resta de llengües romàniques, concordant en gènere i nombre amb el nom. La seua posició és després del nom, quan precedeix pren l’article sufixat. exemple: «un professor bun» que vol dir un professor bo.
  11. 11. Casos Primera persona Segona Persona Tercera persona Singular Plural Singular Plural Singular Plural masc fem masc fem Nominatiu Eu noi el teu voi el ea ei ele Acusatiu (àton) mă (m-) ne et vă (v-) îl (l-) O îi (i-) li Acusatiu (tònic) Mine noi tine voi el ea ei ele Datiu (àton) îmi (-el meu) ne (-ni) îţi (-ţi) vă (v-, -vaig veure) îi (-i) li , li Datiu (tònic) Mie nouă ţie vouă lui Ei lor
  12. 12.  L’ordre bàsic sol ser, subjecte-verb-complements. A vegades el subjecte va darrere amb verbs de moviment, canvi d’estat o posició, o l’apreciació.  En el cas del romanès, un complement indirecte pot anar en el mateix cas que un complement del nom. Exemple: Envia la carta dels pares/ Envia la carta als pares.  El complement indirecte precedeix al directe.  En les preguntes el subjecte va darrere del verb.
  13. 13. VALENCIÀ ROMANÈS ALUMNES STUDENTI ARMARI DULAP BOLÍGRAF STILOU CADIRES SCAUNE CARPETA FOLDER COL·LEGI COLEGIU COMPANYS COLEGI ESCOLA ŞCOALᾸ ESTOIG CAZ FINESTRA FEREASTRA GOMA D’ESBORRAR RADIERᾸ GUIX CRETA JOCS DE CONSTRUCCIÓ JOCURI DE CONSTRUCTII JOCS DE FUSTA JOCURI DIN LEMN LLÀPIS CREION LLIBRETA CARTEA MESTRE MASTER MESTRA PROFESOR
  14. 14. LES RUTINES VALENCIÀ ROMANÈS A LA CUA! ÎNCE! ALÇAT! SAVED! ANEM-NOS-EN! SĂ MERGEM BERENAR GUSTASE ESMORÇAR MIC DEJUN DINAR PRᾸNZ “O” MᾸNCA ESCOLTEU! ASCULTA! GUARDEU EL MATERIAL! SALVAŢI MATERIALUL! GUARDEU EL TORN DE PARLA! PᾸSTRAREA RᾸNDUL SᾸU, DE FRAZA NO CRIDEU! NU STRINGA! NO PASSEU! NU TRECE! POSEU ATENCIÓ! ACORDAȚI ATENȚIE! RASPALLAT LES DENTS! SPALATUL PE DINTI! RENTAT LES MANS SPĂLAŢI-VĂ PE MÂINI SEU-TE! CAPUL SUS! SILENCI! TĂCERE!
  15. 15. ELS NOMBRES 0 ZERO 10 ZECE 1 UNU 20 DOUᾸZECI 2 DOI 30 TREIZECI 3 TREI 40 PATRUZECI 4 PATRU 50 CINCIZECI 5 CINCI 60 S´AIZECI 6 ŞASE 70 S´APEZECI 7 ŞAPTE 80 OPTZECI 8 OPT 90 NOUᾸZECI 9 NOUᾸ 100 O SUTᾸ
  16. 16. ELS COLORS VALENCIÀ ROMANÈS VALENCIÀ ROMANÈS BLANC ALB NEGRE NEGRU VERMELL ROSU GROC GALBEN VERD VERDE BLAU ALBASTRU MORAT VᾸNᾸT MARRÓ MARO GRIS GRI GRIS CENDRA CENUŞIU MATISOS BLAU CEL BLEU COLOR CREMA CREM ROSA ROZ VIOLETA VOLET BEIX BEJ BLAU MARI BLEUMARIN BRU BRUN GRANAT GRENA TARONJA PORTOCALᾸ ROSA TRANDAFIR
  17. 17. DIES DE LA SETMANA VALENCIÀ ROMANÈS DILLUNS LUNI DIMARTS MARTI DIMECRES MIERCURI DIJOUS JOI DIVENDRES VINIERI DISSABTE SᾸMBᾸTᾸ, SᾸBETE DIUMENGE DUMINICᾸ, DUMINICI ELS MESOS DE L’ANY ELS NOMS DELS MESOS, TENEN ORIGEN LLATÍ I SÓN DE GÈNERE MASCULÍ GENER IANUARIE FEBRER FEBRUARIE MARÇ MARTIE ABRIL APRILIE MAIG MAI JUNY IUNIE JULIOL IULIE AGOST AUGUST SETEMBRE SEPTEMBRIE OCTUBRE OCTOMBRIE NOVEMBRE NOIEMBRIE DESEMBRE DECEMBRIE
  18. 18.  http://madrid.mae.ro/es/romania/942,(947, 945) http://madrid.mae.ro/es/node/735,(732)  elperiodic.com/.../38889_conselleria-e...  http:// www.webislam.com/articulos/31866-educación_de_la_comunidad_valenciana_editara_guias_en rumano_y_arabe_de_vocabula.html (Butlletí d’educació de la Comunitat Valenciana )  www.xtec.net/lic/nouvingut (Col. Llengua, immigració i ensenyament del Català vol.8)  http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.7146237d0006f0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=8d24b95169928210VgnVCM1000008d0 c1e0aRCRD&vgnextchannel=8d24b95169928210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default  http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.7adbc213f0eaaecb1285ea75b0c0e1a0/?vgnextoid=0b8f27d17f0a4210VgnVCM1000008d0c1e0aR CRD&vgnextchannel=0b8f27d17f0a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=0adbd279c3d54210VgnVCM1000008d0c1e0aR CRD  LAMUELA, Xavier, El romanès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005.  http://www20.gencat.cat/docs/bsf/01Departament/08Publicacions/Coleccions/Llengua%20immigracio%20i%20ensenyament%20catala/08romanesc atala06/llengua_08_romanes.pdf  http://www10.gencat.net/pres_casa_llengues/AppJava/frontend/llengues_detall.jsp?id=56&idioma=1  http://www.scribd.com/doc/57478874/TDR-El-Romanes-i-el-Catala  http://www.orbilat.com/Languages/Rumanian/Grammar/Rumanian-Pronunciation_and_Spelling.html  http://www.innovib.cat/numero-1/pdfs/20-rec-op.pdf  http://www.scribd.com/doc/57478874/TDR-El-Romanes-i-el-CatalaEntrevista i video amb dos romaneses, una de les quals és tècnic i membre de l’escola valenciana, Dariana Gorza.

×