Teoria JQCV

1. Oclusives a final de mot
 Aparell fonador
 Producció de les oclusives sonores
 Producció de les oclusives sordes
 Regles d’escriptura a final de mot
 Regles d’escriptura dins de mot
 Remarques generals:
– Duplicació de grafies
– Escriptura del so [k]

2. La producció dels sons

3. Oclusives sonores
SONORES BILABIALS DENTALS VELARS
Obstrucció
total del pas
de l'aire en
què es
produeix
vibració de
les cordes
vocals
[b]
basc, cabàs, calb
contacte entre llavi
superior i llavi inferior,
amb el vel del paladar
tocant la paret faríngia.
[d]
dau, cadastre, àcid
contacte entre la part
anterior de la llengua i la
part interior de les incisives
superiors i/o la part més
anterior de la cornisa
alveolar, amb el vel del
paladar tocant la paret
faríngia.
[g]
gust, agost, sang
contacte entre el
postdors de la llengua i
el vel del paladar, amb
el vel del paladar tocant
la paret faríngia.

4. Oclusives sordes
SORDES BILABIALS DENTALS VELARS
Obstrucció
del pas de
l'aire que no
produeix
vibració de
les cordes
vocals
[p]
pila, tapar, cap
contacte entre llavi
superior i llavi inferior, amb
el vel del paladar tocant la
paret faríngia.
[t]
tancar, molta, fet
contacte entre la part
anterior de la llengua i la part
interior de les incisives
superiors i/o la part més
anterior de la cornisa
alveolar, amb el vel del
paladar tocant la paret
faríngia.
[k]
cant, boca, cuc
contacte entre el
postdors de la llengua i
el vel del paladar, amb el
vel del paladar tocant la
paret faríngia.

5. Pronúncia i escriptura a final de
mot
 Regla de pronúncia a final de paraula:
 Sempre es pronuncien sordes,
independentment de la grafia:
• Cap-calb [p]
• Gust-fred [t]
• Groc-sang [k]

6. Escriptura a final de mot
 Escriurem p, t, c:
 Generalment, s’escriurà p, t, c tot i que els derivats
siguen amb b, d, g:
cap-cabet; exquisit-exquisida; groc-groguenc
 Si la grafia anterior al so final és una vocal tònica o
un diftong, s'escriu p, t, c:
cap, equip, pit, beneit, ric, poruc...
PERÒ: adob, club, cub, esnob, Jacob, tub, fluid, fred, sud,
demagog, pedagog, mag, zig-zag...

7. Escriptura a final de mot
 Escriurem b, d, g:
 Mots aguts i monosíl·labs, coincidents amb altres
llengües: aljub, baobab, club, almud, quid, buldog,
mag, tuareg...
 Antropònims i topònims: Belcebub, Jacob,
Conrad, Recared, Belgrad, Hug, Cid...
 Femenins acabats en –etud i -itud: actitud,
inquietud, solitud, mansuetud, vicissitud...
cub, fluid, estrateg, mansuetud
PERÒ: juventut, salut, senectut, virtut

8. Escriptura a final de mot
 Altres casos:
 Els mots aguts o plans darrere de
vocal àtona o de consonant,
s'escriuran amb la mateixa lletra
que en els derivats:
amarg-amargor; banc-bancari, crèdit-creditor,
camp-campament, àrab-aràbiga...

9. Regles a final i dins de paraula
 S’escriuen amb b:
 Acabats en –fob i en -síl.lab: hidròfob, bisíl·lab
 Davant d: cobdícia, cabdell...
 Prefixos ab(s)- ; ob(s)- i sub(s):absència, obstruir,
substituir...
 Algunes paraules: dubte, dissabte...
 S’escriuen amb d:
 Mots començats per ad-: admetre, adscriure
PERÒ: atleta, atzembla, atmosfera
 Alguns manlleus: feldspat, sandvitx
 Acabats en diftong+d: alcaid, fluid, raid
 Final de paraula –molts estrangerismes i
antropònims adaptats-: Abelard, anacard, baluard,
estàndard, immund
 Termes aritmètics: dividend, multiplicand...

10. Regles a final i dins de paraula
 S’escriuen amb g:
 Acabats en –fag, -fug i -leg: antropòfag, pròleg
 Algunes paraules: arxipièlag, burg...
 Davant d, m, n, g: maragda, augment, cigne,
suggeriment
 Anglicismes acabats en -ing: míting, càmping...
 Termes científics i préstecs: àngstrom (unitat de longitud),
tungsté (metall)
 S’escriuen amb p:
 Davant consonant: recepta, ceptre, malaptesa,
captiu
 Mots començats per ap-, op-: apnea, òptim
 Compostos de cap-, prop-: capgirar, propdit (Dit fa poc)
 Grups -pt-, -pc- i –ps-: acceptar, accepció, eclipsi

11. Regles a final i dins de paraula
 S’escriuen amb t:
 Al final, en els gerundis: anant, sent, vivint...
 Algunes paraules: abat, assut, ert...
 Mots acabats en –tat: crueltat, escassetat,
espessetat, gratuïtat...
 Mots acabats en –dat: claredat, feredat,
honestedat, orfandat, soledat...
 S’escriuen amb c:
 1a sg. pres. indi. acabat -nc: prenc, pretenc...
 Enmig de paraula: acne, conjectura, tractar...
 Altres: càrrec, feréstec, besuc, poruc...

12. Remarques
 Són correctes:
 Vertader/a i verdader/a = veritable
 Gelateria i geladeria
 Els compostos amb prefix post-, no
ometen la t: postdata, postguerra, posttònic,
posttraumàtic...
PERÒ: posposar
 Noms i adj. acabats en –ant, -ent, -and i
–end coincideixen amb el castellà:
caminant, dependent, sumand, reverend...
 S’escriuen sense d: pèrdua, quan, gran,
jueu, manament, nuar, suar, obeir...

13. Remarques
 Alguns mots dupliquen la b, d, c, g:
 BB: Abbadita, abbàssida (dinastia àrab), subbraquial
(compost)
 DD: addicció, addicte, adduir...
 CC: succés, succint, accèssit...
• acabats en -cció: adjecció, afecció,
aflicció, subjecció...
PERÒ: inflació
 GG: suggestió, suggeriment, sangglaçar (compost),
appoggiatura (terme musical), burggravi (títol feudal)

14. Remarques
 El so [k] s’escriu amb les grafies c, qu, k:
 C: davant a, o, u: cap, cop, cua, cacauet...
 Qu:
 Davant e, i: que, qui, aquí...
 Si la u forma diftong creixent amb la vocal
següent: que, qui, quota, qüestió, obliqüitat...
 Topònims àrabs o xinesos: Qatar, Iraq...
 K:
 Mots d’origen estranger: folklore, kamikaze,
kenyà, kuwaitià, quark, kurd (o curd), víking,
Ankara, Euskadi, Kíev, Pakistan, Txaikovski,...
PERÒ: anorac, coala...
 Símbols: km (quilòmetre), kg (quilo,
quilogram) i kl (quilolitre)