CAPACITACIÓ VALENCIÀ UNITAT 1 RECURSOS D'EDUCACIÓ LINGÜÍSTICA

1. RECURSOS D’EDUCACIÓ LINGÜÍSTICA
UNITAT 1

2. GRAFIES, SONS, LLETRES I DÍGRAFS
Quan escrivim representem els sons mitjançant uns signes determinats:
les grafies. Aquestes poden constar d’un sol element, que anomenem lletra,
per representar un so, o de dos, i en aquest cas es parla de dígrafs. Les
nostres lletres són aquestes:
LLETRA NOM EXEMPLES
a a cas, bota, apunts
b be bes, roba, bolígraf
c ce color, cicle, corregir
d de dominar, fred, diccionari
e e examen, recte, explicar
f efa forma, femenina, formació
g ge gent, goma, corregir
h hac home, humitat
i i (llatina) fil, idioma, índex
j jota majestuositat, jardí, junta
k ca karate, folklore
l ela malaltia, lliçó, llibreta
m ema menjar, mare, motxilla
n ena nas, conca, notes
o o polo, postal, porta
p pe pissarra, pòster, pupitre
q cu quatre, que, qualificadora
r erra roig, romà, repetició
s essa serp, sabut, suspendre
t te temari, tos, tutoria, test
u u Jaume, neu, avaluació
v ve voler, savi, vacances
w ve doble web, , waterpolo
x xeix o ics xarop, panxa, exàmens
y i grega wisky
z zeta zebra, zoo, zero

3. REMARQUES:
La lletra hac (h) és generalment muda. Només es pronuncia com una
aspiració en mots d’origen estranger: hardware.
La lletra ca (k) només apareix en mots d’origen estranger: kafkià, kurd.
La lletra cu (q) sempre precedeix la vocal u, que es pronuncia en alguns
casos (equador, quocient, freqüent) però no en altres (adquirir, enquesta)
La lletra ve doble (w) només apareix en mots d’origen estranger: wagnerià,
western.
La lletra i grega (y) integra el dígraf ny (canya, nyora) i també es troba en
algunes paraules forànies:
Les persones podem produir un infinit nombre de sons. Cada llengua,
tanmateix, agrupa tots aquests sons possibles en unitats lingüístiques que,
per substitució, són capaces de diferenciar el significat dels mots: són els
fonemes.
La grafia és la representació escrita d’un fonema o so. El conjunt de
relacions entre grafies i fonemes o sons forma l’ortografia.
GEMINACIONS:
1. LA ELA GEMINADA (l·l)
La geminació és la duplicació de consonants. En el cas de la ela geminada, les
dues consonants apareixen separades per un punt volat: l·l. Aquesta geminació,
però, fonèticament no es marca de forma clara, per la qual cosa poden
aparéixer dubtes ortogràfics. Com que no hi ha regles ortogràfiques estrictes
que ens ajuden a resoldre els dubtes, ja que es tracta d’una grafia que només
es pot explicar per raons etimològiques, el millor és consultar el diccionari.
També podem recórrer al francés, l’italià o l’anglés (en aquesta última llengua
si es tracta d’un llatinisme) per identificar la l·l del català: si en aquestes
llengües hi ha ll, en català trobem l·l (collège, col·legi; excellence, excel·lent;
Dallas, Dal·las; satellite, satèl·lit; collection, col·lecció; allucinare, al·lucinar;
calligrafia, cal·ligrafia). Tot seguit, però, teniu una llista dels casos més
habituals en què escrivim l·l.

4. Mots començats en:
al·l-: Al·là, al·legar, al·legoria, al·legro, al·leluia, al·lèrgia, al·licient, al·literació,
al·lucinar, al·ludir, al·luvió, al·locució, al·lot.
col·l-: col·laborar, col·lapse, col·lació, col·lateral, col·lecció, col·lecta,
col·lectiu, col·lega, col·legi, col·liri, col·lisió, col·locar, col·loqui, col·lagen,
col·lineal.
gal·l-: Gal·la (fem. de gal), Gal·les, Gàl·lies, gal·licisme, Gal·lípoli.
il·l-: il·legal, il·legible, il·legítim, il·lícit, il·limitat, il·lògic, il·luminar, il·lusió,
il·lustrar, il·latiu.
mil·l-: mil·lenari, mil·lenni, mil·lèsim, mil·ligram, mil·límetre.
sil·l-: síl·laba, sil·lepsi, sil·logisme.
Mots acabats en:
-el·la: aquarel·la, caravel·la, cel·la, Compostel·la, damisel·la, fumarel·la,
Marcel·la, mortadel·la, novel·la, parcel·la, passarel·la, pastorel·la, salmonel·la.
-il·la: Camil·la, Ciril·la, Clorofil·la, Escil·la, goril·la, papil·la, Priscil·la, pupil·la,
sibil·la, til·la, tranquil·la, vil·la.
-il·lar: bacil·lar (adj.), cavil·lar, destil·lar, oscil·lar, vacil·lar (verb).
Altres mots que s’escriuen amb l·l:
Al·liació flagel·lar el·lipse ampul·lós mal·leable bèl·lic
Estel·lar medul.la penicil·lina axil.la metàl·lic excel·lent
Idil·li miscel·lània pol·len cancel·lar pel·lícula Brussel.les
Rebel·lia capil·lar cristal·lí hel·lènic imbecil·litat mol·lusc
Instal·lar repel·lir cal·ligrafia cèl·lula nul.la anul.lar
Satèl·lit sol·licitar cel·lulosa apel·lar libèl·lula fal·laç
Pàl·lid intel·ligent paral·lel sol·licitar interpel·lar
Circumval·lació ...

5. b) Altres geminacions
Encara que la consonant que més habitualment gemina és la L, hi ha altres
geminacions que cal tenir en compte.
 MM: Posem m davant de m (per això els mots que en castellà s’escriuen
amb nm, habitualment en català porten mm -excepte granment i
tanmateix-). Exemples: immens, immaculada, commemorar,
immediatament, immadur, gamma, gemma.
 NN: Anna, connexió, annex, biennal, connotació, tarannà, innecessari,
ennegrir, ennuvolar.
 DD: addicte, additiu, adduir, addicional, addició.
 GG: suggerir.

6. EXERCICIS
1. Assenyaleu les grafies que no formen part del nostre alfabet:
Royalty màster cuina
Ítem feedback kirsch
Zàping julivert playback
Copyright platja metge
Bullabessa mussaca tai-txi
2. Assenyaleu les lletres modificades:
Guerra camió pingüí
Monja país cançó
Despatxar pel·lícula pèl
Música això meló
Pàl·lid televisió mà
3. Dels mots següents assenyaleu els dígrafs:
Setmana espelma platges
Tennis comptar intel·ligent
Massa disquet guerra
Pont curt monges
Butxaca pallasso lluna
4 .Completeu els buits de les frases següents amb l, ll, l·l, tl o tll:
1. Té l'apartament en una zona molt tranqui___a de la ciutat.
2. El menjar que serveixen en aquest restaurant és exce___ent.
3. El president va eixir i___és de l'atemptat.
4. S'ha comprat una parce___a per a fer-se un xalet.
5. Té una co___ecció de segells molt important.
6. Passà el test d'inte___igència amb un bon resultat.
7. Li concediren una beca de co___aboració i escrigué una nove___a.
8. No han so___ucionat res, la proposta ha estat nu___a.
9. La ce___ebració de l'acte es va declarar i___egal.
10. Va venir l'electricista i em va insta___ar el fil musical, però encara
treu un so massa metà___ic.
11. So___icitàrem l'assistència al co___oqui sobre satè___its.
12. Ahir al co___egi va posar una pe___ícula bè___ica.
13. El van co___ocar dins una ce___a de càstig.

7. 14. Ha presentat una proposta para___ela on fa a___usió als temes encara
no solucionats.
15. La i___uminació que han insta___at a la circumva___ació és pà___ida.
16. Han a___egat desconeixement de la llei en l’ape___ació presentada.
17. Han e___aborat un projecte que consta d’un mi___er de fulls.
18. He estat co___aborant en la so___ució d’un si___ogisme d’una
complicació i___imitada.
19. Cavi___ar massa pot provocar problemes capi___ars que desemboquen
en a___opècia.
20. Mireia és una dona molt a____egre i treba____adora.
21. Els lletrats haurien d'estudiar més ____iteratura he____ènica.
22. El bi____et té una ra____a inte____igentment dissenyada.
23. Hem perdut el ____itigi contra els titu____ars del transa____àntic.
24. A causa de trencar ame____es em fa mal l'espa____a.
25. Cami____a té les pupi____es pà____ides: cal buscar una
so____ució.
26. És una dona molt __iberal: ha permés la rebe____ió dels seus
fi____s.
5.-En cadascuna de les següents paraules falta una lletra, que mai es
repeteix. Completa-les:
Com que sóc ___ome d’escassa il·lustració encic___opèdica, i com que el
meu accés a les bones biblioteques és més aviat precari, procure tenir a
casa els in___truments de consulta imp___escindibles –manuals,
enciclopèdies, diccionaris i altres materials equi___alents– per mirar de
suplir tantes carències. L'última a___quisició en aquest ram instrumental ha
estat una Encyclopedia of Litterature, la Merriam Webster’s, que em
se___blava de solvència acr___ditada. És un considerable volum de prop de
2.500 columnes en lletra petita i pà___ina gran, que representen com diu la
coberta: "Una guia com___leta i d’autoritat al món de la literatura –autors,
llibres, termes i temes– de totes les èpo___ues i de totes les parts del
món." Una ullada al conting___t con___irma que, en efecte hi figuren amb
una notable abu___dància i prolixitat, autors i llibresde totes les èpoques i
terres. És a dir, de totes les terres amb un mín___m de produc___ió
literària excepte de la n___stra. No hi he sabut trobar ni un sol nom d’obra
literària en català, ni un de sol. I quant als au___ors, no diré que no n'hi
ha___a cap ni un: n’hi ha tres. O almen___s jo no n’he tro___at més. I cap
dels tres no supera les vint ratlles de te___t, una misèri___.
MIRA, Joan F. “Una literatura inexistent”, El Temps 18/

8. VOCALISME
El sistema vocàlic: Vocalisme tònic i vocalisme àton
El sistema vocàlic del valencià diferencia entre vocals tòniques o fortes i
vocals àtones o febles. Aquest sistema consta de set elements d’acord amb
la distribució següent:
Vocals tòniques Vocals àtones
i u i u
e o e o
  a
a
Exemples: [a]: pa; []: cel; [e]: més; []: bo; [o]: món; [u]: autobús.
Com heu pogut comprovar, de vegades, una mateixa grafia pot representar
dos sons diferents (concretament la e i la o). La lletra e representa de
vegades el so de la e tancada [e]: (bé, ser, tres); en altres casos, però,
representa el so de e oberta []: (verd, cel, terra...). Paral·lelament, la
lletra o representa en uns casos la o tancada [o]: (caixó, taló, món), i
d’altres, la o oberta []: (col, porta, pont).
És important recordar que, en tots els casos, tant la [] com la [] es
troben exclusivament en posició tònica, és a dir, en la síl·laba en què recau la
major intensitat de veu. Per això, si fem un derivat d’una paraula que tinga
[] o [] i canvia de vocal tònica, aleshores aquesta vocal es tancarà.
Ex: terra [] terreta [e]
porta [] porter [o]
En canvi, la [e] i la [o] poden aparéixer indistintament tant en síl·labes
tòniques com en síl·labes àtones. En una paraula només hi ha una vocal
tònica1
i la resta són vocals àtones.
1 Tret dels mots compostos que són el resultat de la unió de dos o més elements. Una paraula composta
tindrà per regla general les mateixes síl·labes o vocals tòniques en els seus components. Així, hi haurà
compostos amb dos accents tònics (el primer, secundari; el segon, principal): rodamón, autopista,
altaveu...

9. Les vocals tòniques segons la posició que ocupen en la paraula poden ser:
 Agudes: la síl·laba tònica és l’última. Per exemple: anell, cosí, nebot...
 Planes: la síl·laba tònica és la penúltima. Per exemple: cérvol, antiga,
demana...
 Esdrúixoles: la síl·laba tònica és l’antepenúltima. Per exemple:
història, fórmula, ciència...
Quan les vocals són obertes l’accent és greu o obert i quan són tancades,
agut o tancat. Per això:
a Sempre obert ( à)
e Segons el timbre pot ser obert ( è) o tancat ( é).
i Sempre tancat (í)
o Segons el timbre pot ser obert ( ò) o tancat (ó)
u Sempre tancat ( ú )
Aquesta regla és molt fàcil aplicada a les vocals a, i, u ja que únicament
tenen un timbre. La dificultat la trobareu en les vocals e i o per la doble
possibilitat de pronúncia: com hem exposat anteriorment, poden ser obertes
o tancades. És important que feu la diferenciació fònica d’aquestes vocals,
ja que és un tret propi del sistema lingüístic del valencià i, a més, moltes
paraules que s’escriuen igual, homògrafes, distingeixen el significat per la
pronúncia de la vocal. Vegeu-ne alguns exemples:
Dóna (del verb donar amb [o]) i dona (sexe femení, amb [])
Déu (divinitat, amb [e]) i deu (numeral, amb [])

10. Recordeu els principals contextos en què les vocals e i o són obertes:
E
1. En contacte amb les vocals i i u o de síl·laba
amb aquestes vocals: misteri, peu, museu...
2. Davant de l, l·l, r, rr: sol,mistel.la, guerra,
terra, obert...
Excepcions: cérvol, herba, ferm,
serp...
3. Termes científics: alvèol, hèlix, sèrum,
vèrtex...
Excepcions: termes acabats amb
-ema: lexema, teorema...
4. En quasi totes les esdrúixoles: ciència,
consciència...
Excepcions: església, llémena,
Dénia...
5. Els mots acabats en aquestes terminacions:
-ecte, -ecta, -epte, -epta, -teca:
projecte,projecta, repte, recepta, biblioteca.
6. Algunes paraules: tendre, gendre, divendres
Excepcions: préstec, préssec.
Llépol.
O
1. Davant i i u o de síl·laba que conté i, u.
Exemples: bou, ou, boina...
Excepcions: pou, jou, tou i
paraules acabades en –oix, per
exemple: coix
2. Termes científics i erudits: esòfag, tòrax,
òvul.
Excepció: estómac
3. En les esdrúixoles: geòloga, història,
quilòmetre, dòmino...
Excepcions: tómbola, fórmula,
pólvora, góndola, tórtora...
4. En les terminacions següents: -oc, -oca,
-oç, -of, -ofa, -oig, -oja, -ol, -ola, -ort, -orta,
-ossa, -ost, -osta, -ot, -ota. Exemples: groc,roca,
veloç, gallof, carxofa, roig,roja, caragol, gentola,
tort, morta, grossa, cost, impost, aposta,
grandot, granota, clot, merlot.

11. EXERCICIS
1.Tirallonga dels monosíl·labs
QUART, Pere, Circumstàncies. (adaptació)
Déu I un xic de niu.
I tu, què vols? Un xic de pic
Jo i un poc de pac
Doncs jo sols vull -o un poc de sou
-ei, si pot ser-: i un xic de xec.
Un poc de fam
i un xic de pa. I un poc de sol
Un poc de fred i un poc de sal
i un poc de foc. i un poc de cel.
Un xic de son
i un poc de llit. Un xic de bé
Un xic de set i un xic de mal.
i un poc de vi Un poc de mel
i un poc de llet. I un poc de fel.
I un poc de pau. Un poc de nit
I un xic de por
I un poc de pas i un poc de pit
I un poc de pes i un xic de cor
I un poc de pis. I un poc de crit...
2. Marca les paraules amb “e” oberta i accentua-les si cal:
Debil, evangeli, Denia, excepte, obsequi, sequia, premi, misteri, esglesia,
ingenu, molecula, perpetu, parcel·la, peu, genesi, pergola, replica, biblioteca,
ciencia, potencia, presencia, molecula, terbola, electrode, especimen,
telegraf, castrense, recepta, concepte, incendi, precepte, empelt, fel, selva,
novel·la, museu, guerra, serra, terra, ert, hivern, perdre, verd, verge,
entendrem, prendre, vendre, europeu, fideu, peu, defendre, trofeu, merit,
seu, epoca, serie, perque, Valencia.
3. Marca les paraules amb “o” oberta i accentua-les si cal:

12. Morbid, odi, oli, tonic. , modul, complice, nomada, polissa formula, gondola,
polvora, tombola, tortora, patogen, poliglot, pluriforme, glaucoma, prosa,
rosa, mos, terros, animos, enfados, poregos, glucosa, rabosa, sosa, boc,
boca, moca, foc, groc, bajoca, lloca, Moncofa ,goig, roig, boja, estoig,
caragol, fesol, castanyola, escola, revola, tremola, bola, cola, gola, moldre,
resoldre, molta, volta, molt, escolta, correspondre, fort, sort, tort, horta,
carrossa, impost, pressupost, rebost, crosta, devot, got, grandot, xicot,
pilota, quota bot, nebot, bota, gota.
4. Destrieu de les següents paraules aquelles que tenen una E/O
(obertes):
mel, meló, església, pols, voler, vol, museu, peu, peüc, noia, bes, porta, camió,
bestiola, coixí, perol, cassola, roig, formatge, pou, cérvol, tomata, pésol,
botons, esòfag, serp, novel·la, estel, boina, bou, moure, guerra, misteri, coix,
defecte, hort, caragol, granota, poal, carxofa.
5.Encercla la vocal correcta:
a/evaluar mona/estir afa/eitar assa/essí ra/encor
a/embaixada este/ornudar arra/evatar se/igüent e/oruga
respla/endor la/etrina sa/ergent ce/iment sa/enefa
LÈXIC
1. Escriviu la paraula corresponent en cada frase:
-La meua (filla d’un germà) ja va al col·legi.
-Farem un (menjada del migdia) tots junts.
-El policia no parava de tocar el (instrument per a produir un
so, en el qual, l’aire es dirigeix contra la vora fina de l’orifici d’eixida).
-Hi ha molta (fenomen atmosfèric que redueix la visibilitat) i
no es podia conduir.
-A Pep li agrada molt fer (joc de peces que
reconstrueix una figura).
-Es va arruïnar jugant a les màquines (màquines de joc que
funcionen amb monedes).
-El nen guardava tots els seus diners en una (recipient amb
una xicoteta obertura per la qual s’introdueixen diners per a guardar-los).
-S’ha trencat el càntir i s’ha fet un (extensió d’aigua
embassada).
2. Relacioneu:

13. a. a contracor ( ) fermament
b. de franc ( ) aproximadament
c. de valent ( ) gratuïtament
d. si fa no fa ( ) sense ganes
e. de gom a gom ( ) fixament
f. de fit a fit ( ) pleníssim
3. Busqueu l’antònim de:
a. alt ( ) vell
b. jove ( ) groller
c. lleig ( ) baix
d. educat ( ) lleuger
e. Pesat ( ) bell
f. davant ( ) fosc
g. clar ( ) darrere
h. prim ( ) lluny
i. prop ( ) gros

14. La carta personal
La carta és una comunicació escrita de caràcter interpersonal que pot tractar
diversos temes. La carta personal fa servir un tractament familiar:
- Per a l'autor: jo / nosaltres
- Per al destinatari: tu / vosaltres
Estructura
Data: Porto Cristo, 17 d'octubre de 2012 (*sense punt final)
Salutació:
Benvolgut amic, (*sempre amb coma final)
Estimada Laura,
Ei Pere,