Morfologia del substantiu i l'adjectiu

1. EL SUBSTANTIU i
L’ADJECTIU
Categories
gramaticals I
Sílvia Montals
3r ESO

2. Categories Gramaticals
 Noms
 Adjectius
 Verbs
 Determinants
 Pronoms
 Adverbis
 Preposicions
 Conjuncions
 Interjeccions

3. El nom (o substantiu)
 Designa un ésser, animat o inanimat, o una
idea. Exemples: nen, llop, amor, bellesa…
 És una paraula variable té:
 Gènere (el nen, la nena)
 Nombre (el llop, els llops).
 És el nucli del SN:
Una dona rossa
Det nucli CN

4.  Tipus de noms:
 Comuns: individus de la mateixa espècie o coses de
la mateixa classe (persona, ciutat, noi…).
 Propis: es refereixen a una persona, lloc particular
(Joan, Barcelona, Ebre…).
 Concrets: coses que es poden percebre amb els
sentits (llibre, nen…).
 Abstractes: qualitats, sentiments que no podem
percebre amb els sentits (amor, idea…).

5. Individuals: un sol ésser o objecte (cançó,
soldat).
Col·lectius: conjunt d’éssers o espècies de la
mateixa classe (cançoner, exèrcit…).
Comptables: coses que es poden comptar
(pilota, goma…).
No comptables: coses que no es poden
comptar (sal, aigua…).

6.  Gènere de noms:
 El gènere pot ser: masculí o femení.
 Noms designats a persones i animals
depenen del sexe:
 Mascles  masculí: noi, home, cavall.
 Femella  femení: noia, dona, euga.
 Noms designats a coses, objectes… el gènere
s’atribueix de manera arbitrària. Cal fixar-se en
l’article.
 Masculí: El cotxe, el peu, el desordre….
 Femení: la cara, la joguina, la raqueta…

7.  Formació del femení:
 Afegir una –a: gat/gata
 Canviar –e, -o / -u per –a: mestre/mestra,
monjo/monja, hebreu/hebrea.
 Afegir –na, -essa, -ina: germà/germana,
alcalde/alcaldessa, gall/gallina.
 Canviar –dor/-tor per –driu/-triu:
emperador/emperadriu, actor/actriu.
 Canviar –leg per –loga: psicòleg/psicòloga.
 Canviar la paraula: cavall / euga, amo / mestressa,
oncle / tia.
 Sense canviar el mot (ajuda article): el futbolista/la
futbolista.

8.  Noms de doble gènere: canvien el significat segons si
són masculins o femenins:

9.  Substantius que poden provocar confusió:

10.  Formació del plural:
Afegir una –s: got/gots.
Canviar –a àtona per –es: planta/plantes.
Afegir –ns al final dels mots acabats en
vocal tònica: camió/camions.
Afegir –os als mots acabats en –s, -ç, -x,
ix, -tx: gos/gossos, llaç/llaços,
esquitx/esquitxos…
Afegir –s, -os als mots acabats en –sc, -st,
-xt, -sp, -ig: text/texts/textos.
Mots invariables: el dilluns, els dilluns.

11. L’ADJECTIU
 Designa les característiques dels éssers o les
coses (noia rossa, herba verda, camí curt).
 És una paraula variable, sol tenir:
 Gènere i nombre: (madur, madura, madurs, madures).
 Concorda amb el nom. (noi alt, noia alta).
 Dins el SN fa la funció de
complement del nom.
El camí llarg
Det N CN

12.  Existeixen:
Adjectius de 4 terminacions: es diferencia
el masculí del femení.
 Petit/petita/petits/petites
Adjectius de 2 terminacions: tenen les
mateixes formes pel masculí i pel femení.
 Noi amable/noia amable.
 Nois amables/noies amables

13.  Formació del femení:
Adjectius de 4 terminacions:
 Afegint –a: blanc/blanca.
 Canviant la vocal final del masculí (-e, -o, -u)
per la –a: agre/agra, fondo/fonda,
europeu/europea
 Canvis d’accent: tebi/tèbia, boirós/boirosa.
 C  g: groc/groga, td: buit/buida, uv: blau
blava, igj: roig/roja, ll·l tranquil/tranquil·la,
cqu: oblic/obliqua, legloga: geòleg/geòloga.

14. Adjectius de 2 terminacions:
 -a, -cida, -ista: celta, fraticida, periodista.
 -al, -el, -il: actual, rebel, dèbil (excepció: nul,
paral·lel, tranquil).
 -ant, -ent: amargant, diferent.
 -ar, -or: popular, posterior (excepció: car, clar,
incolor).
 -e, -ble: alegre, simple, amable, noble (excepció:
ample, còmode, esquerre…)
 -aç, -iç, -oç: audaç, feliç, veloç (invariables en
singular, però variables en plural) 3 terminacions
 Altres: afí, àrab, breu, gran, miop, suau…

15.  Formació del plural:
S’afegeix una –s: negre/negres.
Si acaben en –s, -ç, -x, -tx, -ix fan –os:
francès/francesos, feliç/feliços, calaix/calaixos
Si acaben en –sc, -st, -xt, -ig el plural es fa
en –s o –os: fresc/frescs/frescos,
trist/trists/tristos.
-n etimològica: (adjectius acabats en –a
tònica): pla/plans
Alguns adjectius doblen la –s: gros/grossa.
Altres no: cortès/cortesa.

16.  Graus de l’adjectiu:
Grau positiu: grau normal de l’adjectiu:
bonic, vermell, llest.
Grau comparatiu: s’estableix una
comparació entre 2 termes.
 Inferioritat: menys… que
 Igualtat: tan… com, igual… com
 Superioritat: més que…
 Compte! Millor, pitjor, menor, major, superior,
inferior, anterior, posterior.

17.  Grau superlatiu: s’incrementa la qualitat
que expressa l’adjectiu.
Relatius: el/la… més, el/la… menys: el més
baix, el menys.
Absoluts:
 Regulars: s’afegeix –íssim/a: divertidíssim,
maquíssima.
 Irregulars: òptim (molt bo), paupèrrim (molt
pobre), mínim (molt petit), ínfim (molt baix).
Col·loquials: supernou, megaràpid.