1. LES TISORETES (FORFICULA AURICULARIA) es coneixen amb una llarga llista de noms, el
més popular dels quals és aquest. Les podem trobar en llocs ombrívols i humits, com a sota de
les pedres i enmig de l’escorça dels arbres. Tot i el seu aspecte i les pinces del final de
l’abdomen, són totalment inofensives. Per Jordi Comellas
15
Regió7 | DISSABTE, 26 DE MARÇ DEL 2011
FAUNA REVISTA
FAUNADELACATALUNYACENTRAL 127
Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna
REPORTATGEFOTOGRÀFICDE:JORDICOMELLAS
esconeixempelnomdetisoretesoestisore-
tes, i, tot i que el seu aspecte és un pèl enig-
màtic,sónunsinsectesmoltpopularsque al
llargdelnostrepaísesconeixenambunallar-
ga llista de noms: papasastres, papaorelles, cuca forca-
da, sastre, tallarobes, sastrets, xurigaca, papanúvia, for-
cadella, tallamocs, talladits, tallacames, tallacanyes,
corcollanes,lamajoriadelsqualsfanreferènciaalespin-
ces que tenen al final de l’abdomen, que ens recorden
unes tisores. En castellà es coneixen amb el nom de ti-
jereta, cortapichas o pinchaorejas.
Pertanyenal’ordredelsdermàpters(delgrecdermos,
pell,ipteron,ala),delsquals n’hihaunes.espècies.
Tenenelcosallargat,decolormarró/vermellós,ialfinal
de l’abdomen tenen unes pinces, semblants a unes te-
nallesoaunestisores,queenelcasdelsmasclessónmés
corbades que en el de les femelles i que els primers uti-
litzenpersubjectarlafemelladurantl’aparellament.Te-
nentresparellsdepotespotents,duesllarguesantenes,
i unes ales que gairebé no despleguen mai.
Viuenasotadelespedres,delstestos,enforats, oen-
tre les escorces dels arbres, sempre en llocs ombrívols i
humits. S’alimenten tant de vegetals, ja sigui vius, com
araflors,fruites,fruitssilvestres,brotsigrans,comendes-
composició, i també de petis insectes com ara pugons
i ous d’altres insectes. La femella pon els ous en un fo-
rat que excava ella mateixa a terra, i els neteja acurada-
ment per evitar infeccions de fongs a causa de la humi-
tat. Dels ous en surten unes nimfes d’aspecte semblant
a la fase d’adults, però més petites i més clares de color,
quefinsquenoarribenaaquestafasemudenunesqua-
tre o cinc vegades.
Tot i que abans hi havia la creença popular que s’ha-
viad’anarambcompteambaquestesanimalons perquè
si se’ns ficaven a les orelles ens deixarien sords, no no-
méssónunsinsectestotalmentinofensius,sinóqueper
la seva alimentació són beneficiosos per a l’agricultura,
ja que ingereixen grans quantitats de pugons. Amb l’ar-
ribadadelfred,elmasclemorilafemella s’enterrasota
terra i cuida les nimfes, fins que, amb l’arribada de l’es-
tiu, també mor. La resta de l’any són d’hàbits més aviat
crepuscularsinocturns,ipassenlarestadeldiaamagades.
L
SÓN DEL TOT
INOFENSIVES. De
petits ens volien fer
creure que si se’ns
ficaven per les orelles
ens foradarien el timpà i
ens deixarien sords,
però, tot i el seu
aspecte, són insectes
totalment inofensius i
beneficiosos per a
l’agricultura, ja que
ingereixen grans
quantitats de pugons
«Compteamblesorelles»
ENS DEIEN