Animals (excepte aus) que podem trobar a l'Aiguamoll de la Bòbila. Un treball dels alumnes de l'Escola d'Adults de l'Ajuntament de Santpedor, curs 2017-18

2. Reproduïm aquí les quatre il·lustracions que es poden veure en el panell que hi
ha al mateix Aiguamoll explicant la història dels seus orígens

6. Vista aèria de l’Aiguamoll el 10
de Maig del 2012 amb el nivell
d’aigua en l’estat normal. Hem
afegit indicacions dels llocs més
destacats

7. Vista aèria el 2 de Juliol del
2016 en temps de sequera. Cap
al mig es veu l’últim reducte
d’aigua, justament on van
quedar confinades les 70
tortugues que es van poder
traslladar i recuperar

9. Visó americà
(Neovison vison) Com una llúdria. És
nedador, bussejador i animal terrestre. No
és autòcton d’aquí. És invasor i
depredador. S’alimenta de crancs de riu,
peixos, granotes...
Provenen de granges on els criaven.
A l’Aiguamoll de la Bòbila es veuen des de
l’aguait, entrant i sortint del canyissar.
Degut a les sequeres ara n’hi ha pocs
exemplars.

10. (Oryctolagus cuniculus). Pelatge espès, ros o
gris. Té el cap ovalat, ulls grans, orelles
llargues de fins a 7 cm i una cua molt curta.
Viuen en colònies. De camí a l’Aiguamoll de
la Bòbila els podem veure a l’esbarzer que hi
ha abans de travessar la via. També des de la
torre d’aguait.

11. (Crocidula rússula). Viuen en els
marges de pedra dels conreus i les
vores de bosc. Sovint les
confonem amb ratolins. Mesuren
de 2 a 5 cm. Tenen un morro llarg
i prim, una cua amb pèls llargs, i
els ulls i les orelles són petits.

12. (Apodemus sylvaticus) Pelatge
groguenc marronós. És força semblant
al ratolí casolà (Mus musculus). És
diferent per la cua, més llarga que el
cos, i per les potes del darrera més
desenvolupades, aptes per saltar. El
ratolí de bosc viu en boscos i zones
d’arbust, però també en espais oberts.

13. (Microtus duocecimcostatus) És petit, de
10 a 12 cm. Té el coll més ample que un
ratolí, i la cua és curta. Tot i que fa vida sota
terra i excava, les seves ungles no són
grosses com les del talp. A l’Aiguamoll de la
Bòbila el podem veure prop dels seus caus.
Els bernats pescaires s’acosten
silenciosament i els cacen.

14. (Pipistrellus pipistrellus) Color castany
fosc. A l’Aiguamoll de la Bòbila en podem
veure els vespres d’estiu a l’aparcament de
l’entrada, al costat del Transformador (ara
Estació Biològica), on s’hi han col·locat
alguns nius artificials. Tenen un vol amb
batecs ràpids d'ales. De dia s'amaguen a les
escletxes de les roques o a l'interior de les
golfes i en cases abandonades o coves.

15. (Erinaceus europaeus) és un mamífer
arrodonit i cobert de punxes llargues.
Fa més d’un pam de llargada i és
massís: pesa cosa d’un quilogram.
S’alimenta d’insectes. Quan se sent en
perill es transforma en una bola que
ningú gosa atacar. Viu als boscos i en
camps, jardins i parcs.

16. (Sciurus vulgaris) El podem trobar a
prop dels pins pinyoners que hi ha a
l’entrada de l’Aiguamoll. Són experts i
ràpids viatgers, corrent i saltant per
entre les branques dels arbres. És
habitual trobar les pinyes que han
rossegat.
Té les potes curtes i fortes, i una cua
llarga i bonica.

17. (Equus ferus caballus) Cavall
blanc originari de la
Camarga francesa. Als
aiguamolls s’alimenten del
canyís i la vegetació,
contribuint al manteniment
de la zona. En un lloc
apartat, prop de la Bòbila, hi
tenen una cabana .
Actualment hi ha 4 cavalls.

19. (Pelophylax perezi). Ès de
vida aquàtica, bona
nedadora i saltadora. A
l’Aiguamoll de la Bòbila és
l’amfibi més abundant.
A l’estiu, si ens hi acostem
quan comença a fer-se fosc,
podrem escoltar el concert
fenomenal que fan les
granotes.

20. (Bufo calamita) Es desplaça fent
petites corregudes. Es diferencia del
gripau comú pel seu color verd oliva,
amb una línia vertebral de color
groc. Viu a terra. A partir de la
primavera, poc abans de pondre’s el
sol comencen a cantar i segueixen
quan ja és de nit.

21. (Bufo bufo) És el més gros
d'entre els gripaus del Bages.
Viu a terra i sol moure’s i caçar
de nit.

22. (Alytes obstetricans) és
un petit gripau,
característic perquè el
mascle transporta la
posta d'ous enganxada a
les potes del darrera.

23. (Hyla meridionalis) És una
granota molt petita, d’un color
verd llampant, que es camufla
perfectament entre la
vegetació i devora insectes.
Tots els gripaus i granotes,
quan surten de l’ou a l’estiu es
fan capgrossos i comencen el
procés de la Metamorfosi.

25. (Mauremys leprosa) És una espècie
autòctona al Bages. La podem veure
als gorgs de les rieres, prenent el sol
a les roques vora l'aigua o nedant
amb el coll estirat per treure el cap
fora a respirar. A l’Aiguamoll, a
l’estiu treuen el cap per tot arreu,
però quan hivernen o hi ha sequera
s’enterren al fang.

26. (Trachemys scripta elegans) és
fàcil de reconèixer perquè té una
taca vermella a cada costat del
cap. Pren el sol sobre les pedres de
vora l'aigua. Pot arribar als 30 cm
de llarg.
A l’Aiguamoll, després de la
recollida que es va fer en l’última
sequera, tan sols en van deixar
dues o tres.

27. (Podarcis hispànica) Sovint la
veiem prenent el sol entre les
pedres. Fa 5 o 6 cm i la cua li dobla
la llargada. És la sargantana més
abundant a Catalunya.
En canvi, la sargantana de paret
(Podarcis muralis), una espècie
molt semblant, només es troba a la
part nord del Bages.

29. (Pieris brassicae) Color blanc amb taques
negres. Les ales davanteres són blanques
amb una franja negra a la vora i les
posteriors amb una taca també negra situada
amunt, sovint tapada per les ales anteriors.
Els ulls són verds. No s'alimenta tan sols de
fulles de col. És fàcil de veure en tots els
prats i en altres ambients.

30. (Argynnis paphia) és una de les
papallones més freqüent al Bages,
de color daurat amb taques fosques
o negres. Vola per les vores i
clarianes de les rouredes o prop
dels rierols.

31. (Vanessa atalanta) papallona migradora de
color taronja amb taques negres. Prové del
centre i el nord d'Europa i arriba d'octubre a
novembre. L'atrauen les flors de moltes
plantes, entre les quals trobem els esbarzers.
L'eruga s'alimenta d'ortigues i morelles
roqueres.

32. (Thaumetopoea pityocampa) Les
erugues s'alimenten de les fulles dels
pins. Ocasionen greus plagues. El pins
poden arribar a morir. La pinassa i el i
pi roig són les espècies més afectades.
Tenen pèls urticants que poden fer mal
a les persones i causar reaccions
al·lèrgiques. També són un greu perill
per als gossos.

33. A l'hivern, podem veure les
bosses blanques a les branques
dels pins. No hem d’intentar
arrencar-les perquè és perillós.
Cap a febrer ja podem veure
processons d’erugues que al
mes de març es clouran sota
terra on passaran a l'estadi de
pupa d’on en sortirà la
papallona

34. (Nychtophila reichei) és una varietat
d’escarbat. La femella, cap al mes de
Juny, fa una llum de color verd en el seu
abdomen per atraure el mascle. Una
vegada he quedat fecundada ja no fa
llum (finals de Juliol). Si passegem de
nit per l’aiguamoll o pel camí de que va
al Coll de l’Om en podem veure alguna
en els marges.