1. aligot

2. DESCRIPCIO LES PLOMES DEL MASCLE I LA FEMELLA SÓN IGUALS L ´ ALIGOT PLANEJA TÉ UN CAP PETIT I LA CUA I LES ALES AMPLES

3. REPRODUCCIÓ els ous son de color blanc amb taques vermelles i marrons Es construeix amb branques i fulles fresques

4. Menja; ratolins,rates, serps, llangardaixos i esquirols

5. XORIGUER

6. gamarús

7. Sit blanc

8. Bernat pescaire

9. Descripcio El bernat pescaire és molt gros té el coll llarg el bec li fa13-15cm. Fa els ous de color blavós els pon el més de març i en pon 3 o 4. Menja peixos, micromamifers, etc... Fa el niu a terra

10. Ponen ous al març, els coven duant 4 setmanes la dimensió és de 4,5 a 6 cm Ponen els ous de color blau Reproducció

11. El bernat pescaire viu sempre amb la seva parella. A l'estiu migra a europa i asia. Costums

12. El Sit blanc es un oçell que el seu habitat es la ragio freda de la muntaya. S'halimenta de llavoros i insectes.El seu hàbitat es tan fred que cap oçell Paseriform pot pasa l'hivern tan el nord descontant el corb comú. El nom cientfic del sit blanc del sit blanc es plectrophenax nivalis. Descripció

13. El sit blanc pon els ous el estiu incuba els ous 13 dias De 4a6 ous el color dels ous son blancs o marrons amb Taques marons. Els ous fan 2o3 cem. Reproducció

14. El sit blanc s'alimenta de insectes i llavors sobretot a primavera. Alimentació

15. descripció El gamarus es un ocell de rapinya Nocturn. Té el cap arrodonit ,els ulls negres i el plomatge de color fosc (una barreja de gris, bru i roig ). Com altres rapinyaires nocturnes.

16. 1a posta a l'any data :el mes de febrer incovacio:28-30 dies nombre d'ous:de 2 a 4 ous coloracio dels ous:blanc brillan reproduccio

17. Menja sobre tot rosegadors i tambe moixons,mol.luscs,cucs i insectes... ALIMENTACIÓ

18. El xoriguer es un ocell rapinyaire. S'alimenta de ocells,insectes,animals invertebratsi altres coses. Viu en llocs boscosos ,oberts i alts. El mascle te el cap i el carpo de color grisós,fosques,per sobrees de color marronos amb taques allargades.La cua tèuna ampla franja negra. La femella és de coloracio mes rogenca i tota tacada de manera mes regular DESCRIPCIÓ

19. El xoriguer pon els ous a l'hivern a cada posta que fa pon de 3 a 6 ous. Incuba durant 4 setmanes. REPRODUCCIO

20. El xoriguer comú viu a nius construits per altres ocells Els xoriguers són una sèrie d' ocells del grup dels falcons ( gènere Falco ). Són fàcilment distingibles pel seu típic comportament durant la caça, en que es manté immòbil a l'aire, a una alçada de al voltant de 10-20 metres sobre el camp obert, com si surés, per picar des d'allà sobre la presa, normalment petits mamífers , llangardaixos o insectes de grans dimensions. En general la resta de falcons estan més adaptats a la caça d'aus en vol. Costums

21. Prefereix sittuar el niu a la vora dels cursos d' aigua muntanyencs, entre las roques o a la soca dels arbres. La femella basteix un niu amb molsa herba i pèls. REPRODUCCIÓ

22. Són ocells insectívors alimentació

23. Es sedentaria a les zones de clima més suau de Europa Occidental pero les poblacions septentrionals I orientals hivernen al sud d' Àsia i Àfrica. costums

24. Aspecte robust, les ales punxegudes i estretes, i la cua arrodonida i curta. El bec és massís i acabat en ganxo. Els dits estan units per una membrana interdigital, cosa que demostra inequívocament la seua adaptació a la vida aquàtica. Aquesta membrana uneix els tres dits anteriors, mentre que el quart queda en posició posterior i lliure. La major part dels làrids presenten un plomatge gris, blanc i negre, colors que es troben barrejats en proporció variable, mentre que els joves ostenten tonalitats terroses variables. No existeix dimorfisme sexual, malgrat que els mascles solen ésser més grans. GAVINA

25. Nien en colònies, de vegades molt denses, i els polls neixen ja proveïts de plomissol, malgrat que no abandonen el niu fins que no ha passat un temps prudencialment llarg, cosa que representa una adaptació a fugir dels depredadors i dels seus mateixos congèneres, ja que en els làrids és molt freqüent el canibalisme. Els joves assoleixen la maduresa sexual entre un i quatre anys, i aleshores adquireixen el plomatge definitiu. La femella pon anualment 3 ous d'uns 5 cm. d'abril a juliol. El niu és de construcció variada, és fet de materials vegetals posats sobre mates de per exemple de càrex o de joncs. Els dos pares coven els ous durant 22-25 dies. Els fills s'independitzen al cap de 4-6 setmanes. REPRODUCCIÓ

26. L'alimentació és omnívora, cosa que ha produït augments notables de les poblacions d'algunes espècies de làrids, ja que aprofiten qualsevol tipus de recursos, incloses les escombraries provinents de poblacions humanes És omnívora. Principalment s'alimenta d'animals i insectes, com escarabats, libèl·lules, cargols, peixos, cucs, però igualment vegetals i deixalles. ALIMENTACIÓ

27. Viuen en qualsevol lloc. Viu a prop de poblacions costaneres i fluvials. Durant tot el dia, especialment les primeres i darreres hores de llum, es veu un gran pas d'individus riu amunt i riu avall. COSTUMS

28. Ánec collverd

29. És un ocell vola i neda i és gran té el cap de color verd el coll blanc el pit és de color marró Té el bec llarg i té les potes taronges DESCRIPCIÓ

30. Són omnívors però en la seva alimentació tenen més importància les plantes ALIMENTACIÓ

31. l`anec coll berd es ovipar Només cova la femella i els polls fan eclosió simultàniament i són capaços ja de seguir la mare i alimentar-se per si mateixos Ponen els ous a la primavera REPRODUCCIÓ

32. són bones voladores Canvien les plomes, poden passar temps sense volar COSTUMS