Presentació elaborada per alumnes de 1r BC arrel de la visita realitzada al Botànic i al Museu d'Història Natural de Vaència

1. JARDÍ BOTÀNIC I MUSEU
VALENCIÀ D´HISTÒRIA
NATURAL
Excursió de biologia
SANDRA RODRIGUEZ
LIDIA PEREZ
VIOLETA PITARCH

2. BOTÀNIC
• El Jardí Botànic de la Universitat de València va ser fundat el 1567. Durant
més de 200 anys va ser un hort de plantes medicinals, lligat als estudis de
Medicina. En les segles XVI, XVII i XVIII va ocupar diferents llocs en la
ciutat de València, fins que a l’any 1802, la Universitat el va traslladar
definitivament a l’Hort de Tramoieres, fora dels murs de la ciutat, en les
rodalies del convent de Sant Sebastià, prop de les Torres de Quart, el lloc que
encara hui ocupa. Al llarg del segle XIX es donaren classes de botànica i es
realitzaren assaigs d’aclimatació de plantes d’interès agrícola.
Durant el segle XX, el Botànic va sofrir un llarg període d’abandó fins que, el
1987, la Universitat va iniciar un projecte de restauració integral, desenvolupat
en dues fases: la primera, la recuperació del espai enjardinat es va realitzar
entre 1989 i 1991; la segona, la construcció de l’edifici d’investigació,
conclouré a l’any 2000.
Actualment el Jardí Botànic dedica la seua investigació al coneixement de la
diversitat vegetal, la conservació de les espècies rares, endèmiques o
amenaçades de la flora de la mediterrània i la conservació dels hàbitats
naturals. A més, existeix un gabinet de didàctica que organitza visites, cursets i
exposicions, i una incessant activitat cultural amb concerts, exposicions d’arts
plàstiques, cine documental i teatre.

3. Briofits
1. Aquesta divisió inclou les molses i les hepàtiques. Són vegetals amb una
morfologia i un cicle biològic particulars que es diferencien de la resta de
vegetals. Tenen ben diferenciada la part gametofítica i l´esporofítica. El
gametòfit pot ser laminar o foliós, i es on es desenvolupen els òrgans
sexuals. L´esporòfit creix sobre el gametòfit i no s'independitza mai.
MOLSES

4. Pteridòfits
• Grup de vegetals criptogàmics (sense flors ni llavors) vasculars (amb
vasos conductors de saba). Els pteridòfits formen una divisió que
compren les falgueres i altres plantes afins (licopodis, equisets y
psilofitines). Els primers pteridòfits es remunten a l´era paleozoica
(silúric). Després d´haver dominat el món vegetal fa més de 300
milions d´anys, ocupen en l´actualitat un dels llocs més modestos del
Regne Vegetal, amb unes 12.000 espècies.
FALGUERES
FALGUERES AMB TRONC FALGUERES AQUATIQUES

5. Gimnospermes
• Nom que reben les plantes vasculars que formen llavors però manquen de
flors. Comprenen diversos grups: cyques, coníferes,…. Els gimnospermes són
plantes llenyoses de port arbustiu, arbori o, més rarament, trepador. Es
diferencien de l'altra divisió de plantes amb llavors, la formada per les plantes
amb flors, en que les llavors no es troben tancades en carpels, sinó disposades
sobre escames organitzades en cons. Les gimnospermes són les plantes amb
llavors més antigues; pel que pareix, procedeixen de falgueres del devònic. Les
cyques conserven els caràcters més primitiu de les actuals plantes amb llavors.
Les gimnospermes vivents estan distribuïdes per tot el món: les coníferes
prefereixen les regions temperades i subàrtiques, les cyques abunden en les
regions tropicals i intertropicals. Les gimnospermes s'agrupen en uns 66
gèneres que inclouen unes 850 especies vivents, moltes menys que en moltes
famílies de plantes amb flors.

6. Gimnospermes
MASCLE DE LA CYCA(VAN SER LES PRIMERES EN IN
TRODUIR EL COLOR, ABANS TOTES EREN VERDES)
CIPRES AVET
PINUS BRUTIA
FEMELLA DE LA CYCA (OVUL PROTEGIT; VAN
APAREIXER AL MESOZOIC)

7. Gimnospermes
PI AUSTRALIA
PI CANARI

8. Angiospermes
• Nom comú de la divisió o fil que conté les plantes amb flor, que constitueixen
la forma de vida vegetal dominant. Les membres de aquesta divisió són la
fuent de la major part dels aliments en que l'ésser humà i altres mamífers basen
la seua subsistència, així com de moltes mataries primeres i productes naturals.
Pertanyen a aquest grup quasi totes les plantes arbustives i herbàcies, la major
part dels arbres, a excepció dels pins i altres coníferes, i plantes més
especialitzades, com suculentes, epífites y aquàtiques. Encara que es coneixen
unes 224.000 especies, queden moltes per descobrir. Les plantes amb flor han
ocupat quasi tots els nínxols ecològics i dominen la major part dels paisatges
naturals. Aproximadament les dos terceres parts de totes les especies són
pròpies dels tròpics, però les activitats humanes les estan exterminant a gran
velocitat. Solament un miler d'espècies tenen importància econòmica digna de
consideració, y el gruix de l'alimentació mundial procedeix de tan sols quinze
especies. Si s'investigaran com es degut, podrien ulilitzar-se varis cients més
t'especies.

9. Angiospermes
MAGNOLI NENUFARS
LLIRI D´AIGUA
TALURA(ERA UTILITZADA PER
LES BRUIXES COM A NARCOTICS)

10. Angiospermes
ORQUIDIES AQUESTES PLANTES SUREN
GRACIES A BOMBOLLES D´AIRE
FLOR DE L´ARBRE DE L´AMOR

11. Plantes carnívores (insectívores)
PLANTA CARNIVORA
PLANTA CARNIVORA(INSECTIVORA)

12. Museu valencià d'història natural