Etapa clau de la història d'Espanya

1. TEMA 4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC.
EL SEXENNIEL SEXENNI
DEMOCRÀTICDEMOCRÀTIC
(1868-1874)(1868-1874)

2. REVOLUCIÓ DE 1868.REVOLUCIÓ DE 1868.
REVOLUCIÓ DE 1868REVOLUCIÓ DE 1868REVOLUCIÓ DE 1868REVOLUCIÓ DE 1868
DESTRONAMENTDESTRONAMENT
ISABEL IIISABEL II
DESTRONAMENTDESTRONAMENT
ISABEL IIISABEL II

3. REVOLUCIÓ DE 1868.REVOLUCIÓ DE 1868.
CAUSESCAUSESCAUSESCAUSES
ECONÒMIQUESECONÒMIQUESECONÒMIQUESECONÒMIQUES POLÍTIQUESPOLÍTIQUESPOLÍTIQUESPOLÍTIQUES
CRISICRISI
ECONÒMICAECONÒMICA
CRISICRISI
ECONÒMICAECONÒMICA CRISICRISI
POLÍTICAPOLÍTICA
CRISICRISI
POLÍTICAPOLÍTICA

4. CRISICRISI
BORSÀRIABORSÀRIA
CRISICRISI
BORSÀRIABORSÀRIA
CRISI ECONÒMICA.
CRISI ECONÒMICACRISI ECONÒMICACRISI ECONÒMICACRISI ECONÒMICA
FALLIDAFALLIDA
COMPANYIESCOMPANYIES
FERROVIÀRIESFERROVIÀRIES
FALLIDAFALLIDA
COMPANYIESCOMPANYIES
FERROVIÀRIESFERROVIÀRIES
FALLIDAFALLIDA
BANCSBANCS
FALLIDAFALLIDA
BANCSBANCS
CRISICRISI
INDÚSTRIAINDÚSTRIA
TÈXTILTÈXTIL
CATALANACATALANA
CRISICRISI
INDÚSTRIAINDÚSTRIA
TÈXTILTÈXTIL
CATALANACATALANA
PUJADAPUJADA
PREUSPREUS
COTÒCOTÒ
PUJADAPUJADA
PREUSPREUS
COTÒCOTÒ
des de 18661866
Guerra SecessióGuerra Secessió
Estats Units.Estats Units.
PERDUAPERDUA
COLLITESCOLLITES
1866-18681866-1868
PERDUAPERDUA
COLLITESCOLLITES
1866-18681866-1868
AUGMENT DEAUGMENT DE
PREUS.PREUS.
DESABASTIMENTDESABASTIMENT
AUGMENT DEAUGMENT DE
PREUS.PREUS.
DESABASTIMENTDESABASTIMENT

5. CRISI POLÍTICACRISI POLÍTICA
CAUSACAUSA
MARGINACIÓMARGINACIÓ
POLÍTICAPOLÍTICA
PARTITPARTIT
PROGRESSISTAPROGRESSISTA
MARGINACIÓMARGINACIÓ
POLÍTICAPOLÍTICA
PARTITPARTIT
PROGRESSISTAPROGRESSISTA
CONSEQUÈNCIACONSEQUÈNCIA
SIGNATURASIGNATURA
PACTEPACTE
D’OSTENDED’OSTENDE
(1866)(1866)
SIGNATURASIGNATURA
PACTEPACTE
D’OSTENDED’OSTENDE
(1866)(1866)

6. PACTE D’OSTENDE
PACTE D’OSTENDEPACTE D’OSTENDEPACTE D’OSTENDEPACTE D’OSTENDE
OBJECTIUSOBJECTIUS
DESTRONARDESTRONAR
ISABEL IIISABEL II
DESTRONARDESTRONAR
ISABEL IIISABEL II
DECIDIRDECIDIR
NOVA FORMANOVA FORMA
DE GOVERN.DE GOVERN.
DECIDIRDECIDIR
NOVA FORMANOVA FORMA
DE GOVERN.DE GOVERN.
PLEBISCITPLEBISCITPLEBISCITPLEBISCIT
ELECCIONSELECCIONS
AA
CORTSCORTS
CONSTITUENTSCONSTITUENTS
ELECCIONSELECCIONS
AA
CORTSCORTS
CONSTITUENTSCONSTITUENTS
mitjançant
SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍSUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍSUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍSUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ

7. PACTE D’OSTENDE
PACTE D’OSTENDEPACTE D’OSTENDEPACTE D’OSTENDEPACTE D’OSTENDE
SIGNATARISSIGNATARIS
PARTITPARTIT
PROGRESSISTAPROGRESSISTA
PARTITPARTIT
PROGRESSISTAPROGRESSISTA
UNIÓUNIÓ
LIBERAL (1867)LIBERAL (1867)
UNIÓUNIÓ
LIBERAL (1867)LIBERAL (1867)
General Prim General Serrano
DEMÒCRATES/DEMÒCRATES/
REPUBLICANSREPUBLICANS
DEMÒCRATES/DEMÒCRATES/
REPUBLICANSREPUBLICANS
Pi i Margall

8. LA REVOLUCIÓ: 18 de setembre 1868
REVOLUCIÓ DE 1868REVOLUCIÓ DE 1868
““ LA GLORIOSA”LA GLORIOSA”
REVOLUCIÓ DE 1868REVOLUCIÓ DE 1868
““ LA GLORIOSA”LA GLORIOSA”
s’inicia ens’inicia en
CADIZCADIZ
SUBLEVACIÓ DE L’ARMADASUBLEVACIÓ DE L’ARMADASUBLEVACIÓ DE L’ARMADASUBLEVACIÓ DE L’ARMADA Prim
Almirall Topete
MANIFEST:MANIFEST:
ESPANYAESPANYA
AMBAMB
HONRAHONRA

10. REVOLUCIONS
REVOLUCIONSREVOLUCIONS
CIUTATSCIUTATS
REVOLUCIONSREVOLUCIONS
CIUTATSCIUTATS
PROGRESSISTESPROGRESSISTES REPUBLICANSREPUBLICANS
organitzen
JUNTESJUNTES
REVOLUCIONARIESREVOLUCIONARIES
reclamen
DRETS
INDIVIDUALS
SUFRAGI
UNIVERSAL
ABOLICIÓ
CONSUMS I QUINTESCONSUMS I QUINTES

11. DESENLLAÇ.
BATALLA D’ALCOLEABATALLA D’ALCOLEA
(CÒRDOVA)
BATALLA D’ALCOLEABATALLA D’ALCOLEA
(CÒRDOVA)
VICTÒRIAVICTÒRIA
SUBLEVATSSUBLEVATS

12. VICTÒRIA MILITAR SUBLEVACIÓ

13. MADRID 29 SETEMBRE 1868.

14. ABDICACIÓ I EXILI D’ISABEL IIABDICACIÓ I EXILI D’ISABEL II

15. GOVERN PROVISIONALGOVERN PROVISIONAL
General Prim
General Serrano
Sagasta
CAP DEL GOVERN
MINISTRE
DE GUERRA

16. MESURES GOVERN PROVISIONAL

17. LÍDER DE LA REVOLUCIÓ.
PRIMPRIMPRIMPRIM

18. MESURES GOVERN PROVISIONALMESURES GOVERN PROVISIONAL
CONVOCATÒRIACONVOCATÒRIA
ELECCIONS.ELECCIONS.
SUFRAGÍ UNIVERSALSUFRAGÍ UNIVERSAL
MASCULÍMASCULÍ
CONVOCATÒRIACONVOCATÒRIA
ELECCIONS.ELECCIONS.
SUFRAGÍ UNIVERSALSUFRAGÍ UNIVERSAL
MASCULÍMASCULÍ
CORTSCORTS
CONSTITUENTSCONSTITUENTS
CORTSCORTS
CONSTITUENTSCONSTITUENTS
RECONEIXEMENTRECONEIXEMENT
DRETSDRETS
INDIVIDUALSINDIVIDUALS
RECONEIXEMENTRECONEIXEMENT
DRETSDRETS
INDIVIDUALSINDIVIDUALS
DISSOLUCIÓDISSOLUCIÓ
DE LESDE LES
JUNTES LOCALSJUNTES LOCALS
DISSOLUCIÓDISSOLUCIÓ
DE LESDE LES
JUNTES LOCALSJUNTES LOCALS

19. FUTURA FORMA DE GOVERNFUTURA FORMA DE GOVERN
PACTE D’OSTENDEPACTE D’OSTENDEPACTE D’OSTENDEPACTE D’OSTENDE FORMAFORMA
DEDE
GOVERNGOVERN
FORMAFORMA
DEDE
GOVERNGOVERN
MONARQUIAMONARQUIA
PARLAMÈNTÀRIAPARLAMÈNTÀRIA
MONARQUIAMONARQUIA
PARLAMÈNTÀRIAPARLAMÈNTÀRIA REPÚBLICAREPÚBLICAREPÚBLICAREPÚBLICA
depenia
RESULTATRESULTAT
ELECTORALELECTORAL
RESULTATRESULTAT
ELECTORALELECTORAL

20. RESULTAT ELECTORALRESULTAT ELECTORAL
PROGRESSISTESPROGRESSISTES
++
UNIONISTESUNIONISTES
PROGRESSISTESPROGRESSISTES
++
UNIONISTESUNIONISTES
229229

21. CONSTITUCIÓ DE 1869CONSTITUCIÓ DE 1869
MONARQUIAMONARQUIA
PARLAMENTÀRIAPARLAMENTÀRIA
MONARQUIAMONARQUIA
PARLAMENTÀRIAPARLAMENTÀRIA
SOBIRANIASOBIRANIA
NACIONALNACIONAL
SOBIRANIASOBIRANIA
NACIONALNACIONAL
PARLAMENTPARLAMENT
BICAMERALBICAMERAL
PARLAMENTPARLAMENT
BICAMERALBICAMERAL
CONGRÉSCONGRÉS
DELSDELS
DIPUTATSDIPUTATS
CONGRÉSCONGRÉS
DELSDELS
DIPUTATSDIPUTATS
SENATSENATSENATSENAT
DECLARACIÓDECLARACIÓ
DEDE
DRETS EXTENSADRETS EXTENSA
DECLARACIÓDECLARACIÓ
DEDE
DRETS EXTENSADRETS EXTENSA

22. CORTSCORTS
CORTSCORTSCORTSCORTS
CONGRÉSCONGRÉS
DELSDELS
DIPUTATSDIPUTATS
CONGRÉSCONGRÉS
DELSDELS
DIPUTATSDIPUTATS SENATSENATSENATSENAT
s’elegia
1 DIPUTAT per cada1 DIPUTAT per cada
40000 electors.40000 electors.
(províncies més poblades(províncies més poblades
més diputats)més diputats)
1 DIPUTAT per cada1 DIPUTAT per cada
40000 electors.40000 electors.
(províncies més poblades(províncies més poblades
més diputats)més diputats)
s’elegia
4 SENADORS4 SENADORS
PER PROVÍNCIA.PER PROVÍNCIA.
(sense tindre en(sense tindre en
compte la seua població)compte la seua població)
4 SENADORS4 SENADORS
PER PROVÍNCIA.PER PROVÍNCIA.
(sense tindre en(sense tindre en
compte la seua població)compte la seua població)
SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍSUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ

23. DECLARACIÓ DE DRETS
SUFRAGISUFRAGI
UNIVERSALUNIVERSAL
DRET DEDRET DE
REUNIÓREUNIÓ
LLIBERATLLIBERAT
PREMSAPREMSA
DRETDRET
ASSOCIACIÓASSOCIACIÓ
INVIOLAVILITATINVIOLAVILITAT
DELDEL
DOMICILIDOMICILI
““HABEASHABEAS
CORPUS”CORPUS”
JUDICISJUDICIS
PER JURATSPER JURATS LLIBERTATLLIBERTAT
DEDE
CULTECULTE
LLIBERTATLLIBERTAT
DEDE
CULTECULTE
PRÀCTICA LLIUREPRÀCTICA LLIURE
DE QUALSEVOLDE QUALSEVOL
RELIGIÓ.RELIGIÓ.
ABOLICIÓABOLICIÓ
ESCLAVITUDESCLAVITUD
DRETSDRETSDRETSDRETS
LLIBERTATLLIBERTAT
D’ENSENYAMENTD’ENSENYAMENT
NONONONO
a 93

24. NO TENIM REI!!!

26. SOLUCIÓ PROVISIONALSOLUCIÓ PROVISIONAL
General Serrano
REGENTREGENT
General Prim
CAP DEL GOVERNCAP DEL GOVERN

27. A LA CERCA DE REIA LA CERCA DE REI
Leopoldo de
Honhenzollern
Amadeu de
Savoia
Antonio Maria
de Orleans
Baldomero
Espartero.

28. ELECCIÓELECCIÓ
AMADEU I DE SAVOIA Elegit en votació per les Corts
16 novembre 1870
FILL DEL REI D’ITÀLIAFILL DEL REI D’ITÀLIA
VICTOR MANUEL IIVICTOR MANUEL II
UNIFICADORUNIFICADOR
D’ITALIAD’ITALIA
REI CONSTITUCIONALREI CONSTITUCIONAL
I LIBERALI LIBERAL

29. AMADEU EMBARCA CAP ESPANYAAMADEU EMBARCA CAP ESPANYA
DESEMBRE 1870

30. MAGNICIDIMAGNICIDI
ASSASSINAT DE PRIMASSASSINAT DE PRIM
(27 DE DESEMBRE)(27 DE DESEMBRE)
ASSASSINAT DE PRIMASSASSINAT DE PRIM
(27 DE DESEMBRE)(27 DE DESEMBRE)

31. ARRIBADA D’AMADEU A MADRIDARRIBADA D’AMADEU A MADRID
2 GENER 1871

33. AMADEU AILLAT
PRIMPRIM ERA EL SEU PRINCIPALERA EL SEU PRINCIPAL
DEFENSORDEFENSOR
ELS ANTICS MODERATS:ELS ANTICS MODERATS: OLIGARQUIAOLIGARQUIA
NO EL RECOLZENNO EL RECOLZEN
EL CLERGAT NO L’ACCEPTA.EL CLERGAT NO L’ACCEPTA.
EL SEU PARE HA CONQUERITEL SEU PARE HA CONQUERIT
ELS ESTATS PONTIFICIS.ELS ESTATS PONTIFICIS.
PRIM HA MORTPRIM HA MORT

34. PROBLEMESPROBLEMES
PRIMERA
GUERRA D’INDEPENDÈNCIA A CUBA
(1868-1878)
TERCERA GUERRA CARLINA.
(1872-1876)
DESCOMPOSICIÓ INTERNA
DEL
PARTIT PROGRESSISTA.

35. DEL ESPANYOLS I ELS SEUS DRETSDEL ESPANYOLS I ELS SEUS DRETS

36. Què causes expliquen l’abdicació
d’Amadeu de Savoia?
●
L’assassinat del General Prim. (30 desembre de
1870)
●
Joan Prim era el lider indiscutible del Partit Progressista, Cap del Govern i
defensor de la candidatura d’Amadeu.
●
La seua mort provocaria una lluita pel lideratge dins del PARTIT
PROGRESSISTA i el sorgiment de diferents tendències:
– Un dels líders progressistes era SAGASTA( Defensors de la Constitució
de 1869) (Constitucionals)
– L’altre líder va ser Ruiz Zorrilla, partidari de reformes socials. (Radicals).
●
La conseqüència va ser que les lluites internes van impedir governs
estables.

39. Què causes expliquen l’abdicació
d’Amadeu de Savoia?
●
Els antics Moderats, rebutjaven la revolució de 1868. Gran
part de la noblesa, els terratinents i els membres de la
gran burgesia no el reconeixien com a Rei legitim, sinò,
com a un usurpador.
●
Dins de la Unió Liberal, també es va manifestar una falta
de recolzament al nou Rei, sobretot, per part de figures de
prestigi com ANTONIO CÁNOVAS DEL CASTILLO.
●
Des de 1872 aquest sectors es manifestaran clarament a
favor del retorn de la Dinastia dels Borbó.

40. Què causes expliquen l’abdicació
d’Amadeu de Savoia?
●
L’església catòlica, se l’oposava perquè era fill del Rei
d’Itàlia. Aquest havia culminat la unificació italiana en l’any
1871 amb la conquesta dels Estats Pontificis.

41. Què causes expliquen l’abdicació
d’Amadeu de Savoia?
●
L’inici d’un alçament dels CARLISTES.
●
En 1872 s’inicia la Tercera Guerra Carlina (1872-1876)
●
El nou pretenent carlí Carles VII, va entrar pels Pirineus i
va obtindre un fort recolzament en el País Basc, Navarra i
també en Catalunya.

44. Què causes expliquen l’abdicació
d’Amadeu de Savoia?
●
L’oposició del Republicans, que pensaven que els
resultats electorals eren manipulats i per tant que la major
part de la població desitjava la proclamació de la
República.

45. Què causes expliquen l’abdicació
d’Amadeu de Savoia?
●
El problema sorgit en la illa de Cuba.
●
Entre 1868 i 1878 té lloc una primera Guerra per la independència de Cuba.
●
Els independentistes eren els criolls. Descendents d’espanyols, gran propietaris de
plantacions sucreres i de tabac, ja que:
– La illa era dirigida per un Capità General
– No existia el dret de reunió, ni de associació.
– Els criolls eren marginats dels càrrecs administratius.
– No existia llibertat de comerç. Molts estaven interessats en comerciar lliurement amb
els Estats Units. Espanya impedia aquest comerç.
– Eren partidaris de la SUPRESSIÓ DE L’ESCLAVITUD
●
El «partit espanyolista» estava format per espanyols, que dominaven el comerç amb la
península, que els permetia fer grans fortunes. Aquest grup va pressionar als governs i
a Amadeu de Savoia per evitar la negociació i utilitzar la força militar contra els
sublevats. Eren contraris a l’abolició de l’esclavitud.

46. LA PRIMERA REPÚBLICA

47. Quan va tindre lloc la proclamació
de la I República Espanyola?
●
El 11 de febrer de 1873 el membres del Congrés dels
Diputats i del Senat, constituïts en Assemblea Nacional,
van aprovar la proclamació de la República.
●
Van votar a favor de la República:
– Els Republicans (Unitaris i Federalistes)
– El membres del Partit Progressista Radical.

48. Qui va ser elegit President de la
República?
●
Estanislao Figueras va ser
elegit com a Primer
President de la República.
●
Figueras era membre del
Partit Republicà Federal.

49. Què decisió va prendre el govern
Provisional de la I República?
●
Convocatòria d’eleccions, que es celebrarien en el mes de
MAIG de 1873.
●
Les Corts que sorgirien d’aquestes eleccions tindrien el
caràcter de Corts Constituents, és a dir, s’encarregarien
de redactar una Constitució Republicana.
●
La convocatòria electoral es feia per sufragi universal
masculí.

50. Què partits van decidir no
presentar-se a aquestes
eleccions?
●
Els partits que no es presentaren a les eleccions van ser:
– Partit Progressista Radical, de Ruiz Zorrilla.
– Els Partits que havien decidit iniciar el camí per a la
Restauració de la Dinastia dels Borbó, però no, en la
persona de Isabel II, si no del seu fill, Alfons. Aquests partits
eren:
●
PARTIT MODERAT o Alfonsí encapçalat per Antonio
Canovas del Castillo.
●
UNIÓ LIBERAL, de Serrano
●
PARTIT PROGRESSISTA CONSTITUCIONAL, de
Sagasta.

52. Què conseqüències va tindre la decisió d’aquests partits
de no reconèixer la legitimitat de la República?
●
En les eleccions es va produir una elevada abstenció que va arribar
al 60 %.
●
La victòria va ser pels Republicans Federals.

53. Què suposava aquest triomf del
Republicans Federals?
●
Va suposar que la Constitució, que es va començar a
redactar, definiria el sistema polític espanyol, com una
República Federal.

54. Què problemes heretava la I
República?
●
La Guerra en Cuba.
●
La Guerra Carlista. Els carlins dominaven amplies zones
del país.
●
L’oposició dels monàrquics, que conspiraven per
Restaurar els Borbó.

55. Què nou problema li va sorgir a la
Primera República?
●
La Revolució Cantonal, propugnada pels Federalistes
intransigents, que havien començat insurreccions en
moltes ciutats espanyoles.

56. Com va reaccionar Estanislao Figueras davant de
tants problemes?
●
El 9 de juny de 1873 va «dimitir». Va abandonar Espanya
sense donar avis a ningú.

57. Qui va ser nomenat segon
President de la República?
●
Francesc Pi i Margall
(President de la Primera
República des de el 10 de
juny de 1873, fins el 18 de
juliol de 1873).

58. Què iniciatives va prendre Pi i
Margall?
●
Va impulsar l’elaboració de la Constitució que convertiria a
Espanya en una República Federal.
●
Tanmateix, al fer-lo a través d’unes Corts elegides per
sufragi universal des de la capital de l’Estat, la seua
posició va disgustar als federalistes intransigents.

59. Quina va ser la reacció dels
federalistes «intransigents»?
●
Els federalistes intransigents, pretenien primer a través de
moviments insurreccionals proclamar xicotets «estats» o
territoris independents, que després lliurement s’unirien o
federarien. Es a dir, pretenien una federació des de baix
cap a dalt. Aquest territoris, per influència de l’organització
territorial de Suïssa rebrien el nom de «Cantons».

60. Què problema s’afegeix, per tant,
als que ja tenia la República?
●
En juliol de 1873 comença a estendre’s un moviment
cantonal o de proclamació de Repúbliques independents,
pel qual, es declaren independents moltíssimes localitats
espanyoles, localitzades bàsicament a la costa
Mediterrània i Andalusia.
●
Els moviments que van tindre més rellevància van ser:
– El moviment revolucionari d’Alcoi (7 de juliol)
– La proclamació de la República o Cantó de Cartagena,
base naval, on els revolucionaris es farien amb el
control de l’arsenal.

62. Què caracteritzava en 1873 a la ciutat
d’Alcoi?
●
Alcoi era una ciutat industrial, especialitzada en la
indústria tèxtil llanera i en la producció de paper.
●
La ciutat tenia al voltant de 30000 habitats i al voltant de
10000 treballaven com obrers en aquestes fàbriques.
●
La major part d’aquest treballadors es van sumar a la
Federació Regional Espanyola de la AIT, d’inspiració
anarquista.
●

63. Què va passar a Alcoi en juliol de
1873?
●
Amb la proclamació de la República Federal, els dirigents obrers d’Alcoi van
pensar que havia arribat el moment de desencadenar la Revolució Social.
●
Es va convocar una vaga general per demanar un augment salarial del 20 %
i una reducció de la jornada laboral de 14 a 8 hores.
●
Els empresaris reunits en l’Ajuntament amb l’alcalde, es van negar a
acceptar aquestes reivindicacions.
●
L’alcalde era el Republicà Federal, Agustí Albors, conegut com el Pelletes.
●
La gent va rodejar l’Ajuntament mentres es feien negociacions entre els
líders obrers, l’alcalde i els empresaris. Però la guàrdia municipal va disparar
contra els manifestants.
●
Com a conseqüència els obrers es van armar i van començar a cremar
fàbriques i rodejaren de nou l’Ajuntament, el qual també van incendiar.

66. Què fets violents destacarien
durant aquest moviment
revolucionari?
●
Els obrers quan
l’Alcalde va intentar
fugir el van detindre i
el van assassinar. Van
arrossegar el seu cos
per la ciutat.

68. Com va finalitzar la Revolució?
●
El dia 13 de juliol, tropes de l’exèrcit entraven i prenien el
control de la ciutat.
●
Van ser detinguts al voltat de 700 obrers, molts d’ells,
condemnats a presó.

70. PROCLAMACIÓ DEL CANTÓ DE
CARTAGENA.

72. La Guerra Granada-Jaén
Granada y Jaén, eran cantones independientes y, por cuestiones de
desacuerdo de fronteras, se declararon formalmente la guerra,
iniciándose cuando el Comité de Salud erigido en Gobierno del Cantón o
de la República Cantonal de Granada le declarara la guerra a la
República de Jaén, llegando a liberar una partida de presupuesto con la
idea de adquirir en el extranjero armamento para defenderse de los
vecinos. O para atacarlos, claro.

73. “La nación de Jumilla desea estar en paz con todas las naciones
extranjeras y, sobre todo, con la nación murciana, su vecina; pero si ésta
se atreve a desconocer nuestra autonomía y a traspasar nuestras
fronteras, Jumilla se defenderá, como los héroes del 2 de Mayo (de
1808), y triunfará en la demanda (…) y a no dejar en Murcia piedra sobre
piedra”

74. Per què va dimitir Pi i Margall?
●
Per què els carlins van fer grans avanços.
●
Per què Pi i Margall, es va negar a utilitzar la força de
l’exèrcit, per tal de reprimir i controlar la sublevació
cantonal.
●
Per això el 18 de juliol de 1873 va presentar la seua
dimissió.

75. Qui va substituir a Pi i Margall, com
a President del Govern?
●
NICOLAS SAMERÓN (18
de julio a 5 de Septiembre)
●
Nicolas Salmerón era un
federalista moderat, decidit
a controlar la Revolució
Cantonal.

76. Què mesures va prendre Salmerón per tractar de
derrotar a carlins i als sublevats en el cantons?
●
Va nomenar al front de l’Exèrcit a General clarament contraris a
la República Federal, molts d’ells, inclús amb tendències
monàrquiques:
– General Pavia ( Encarregat de controlar els cantonalistes en
Andalusia)
– General Martínez Campos ( Encarregat de controlar el
cantonalisme en València, Múrcia i Cartagena)
●
Va restablir les Ordenances Militars Tradicionals que permetien
imposar la pena de mort con a castic per els militars que
desobeïren ordes dels seus comandaments.
●
Va augmentar el nombre de membres de la Guàrdia Civil.

77. Per què va dimitir Nicolas
Salmerón?
●
En Setembre de 1873, huit soldats de l’exèrcit que lluitava
contra els carlins en Catalunya va ser acusats de traïció
Van ser condemnats a mort.
●
Nicolás Salmerón, com a President del Gover, tenia que
signar les sentències, però es va negar, per motius de
conciència i va dimitir.

78. Qui va ser el quart President de la
República Espanyola?
●
EMILIO CASTELAR (7
sept 1873-3 de gener de
1874)
●
Emili Castelar era un
professor universitari de
gran prestigi.
●
Era un Republicà de
tendència unitària.

79. Què objectius es va plantejar
Castelar?
●
Castelar es va plantejar com a objectiu consolidar la República
amb el restabliment de l’ordre. Per aconseguir-lo va decidir:
– Restablir un servei militar obligatori,(les Quintes) que va
permetre formar un exèrcit de vora 200000 homes.
– Va obtindre crèdits amb els quals, dotar d’armament modern a
aquestes tropes.
– A més, va suspendre les sessions de les Corts que no es
reobririen fins gener de 1874.
– També va intentar atraure a la causa de la República a les
classes conservadores, entrant en contacte amb polítics com el
General Serrano, Sagasta i inclús Antonio Cánovas del Castillo.

80. Què conseqüències va tindre
aquesta actuació de Castelar?
●
Els Republicans Federals desconfiaven de la seua actitud i
per aquest motiu estaven preparant un vot de censura.
●
Aquest vot de censura, es va presentar, quan es van reobrir
les Corts el 3 de gener de 1873.
●
Tanmateix, s’havia preparat un colp d’Estat, en cas d’una
derrota de Castelar. Com que el vot de censura es va
aprovar, el Capità General de Madrid el General Pavia, va
rodejar el Congrés dels Diputats amb les seues tropes i va
dissoldre la Cambra.
●
Es diu que el propi Pavia va entrar en el Congrés dels
Diputats a cavall.

81. GENERAL PAVIA